EGV           Eugeni     Serveis     Historia     Oci Twitter Facebook Google E-Mail   +A   -A   Ø
 
Montjuïc     Barcelona     Sants     Catalunya     Tricentenari    
Tricentenari

Origens de Catalunya

 

  • Ocupació musulmana de Barcelona (80 anys)
  • El Primer Compte catalá. Bera (Berà, en català), d'origen franc-visigot, any 801
  • 1027. Pau i Treba de Toluges. Presidida pel Abat Oliva. És el tractat més antic de Catalunya que es coneix. (Revolta feudal)
  • 1251. Jaume I estableix la prioritat dels Usatges de Barcelona (1173), per evitar discordias entre el vell dret romá y el dret gotic, i en defecte d'aquests calia recórrer als costums provats o al seny natural. (Adecuació de la llei a la realitat de l´epoca feudal)
  • 1258. Nou Gobern Municipal. Consell de 200, amb 4 veguers i 8 consellers. Al 1265 es va reduir a 100 la assemblea de jurats. Consell de Cent fins a 1714.
  • Segle XIV. Consolat de Mar. Codi maritim que va establir les bases a tota la Mediterranea.
  • Diputació del General del Principat de Catalunya (1359) es va transformant en La Generalitat de Catalunya, encarregada de recaptar tributs pel rei D´Aragó y frenar les guerres amb el regne de Castella i les seves incursións. El primer president fou Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona.
  • Guerra civil catalana (1462-1472) quan la institució s'enfrontà militarment contra el rei de la dinastia Trastàmara Joan II d'Aragó. La guerra acabà quan finalment el monarca ratificà l'existència de la Diputació del General.
  • Segle XVI. Neix el regne d´Espanya. Per le força de les armes impossen el poder. Matan tota opossició militar, cultural y religiossa. (Inquissició). La democracia es inexistent. I al descobrir América ja el poder els torná tiranics i despiatats. La seva raó es agafar lo que volen per la força i en nom de Deu, esclar. (Absolutisme per gracia divina y dret de conquesta).
  • Al segle XVII novament la Generalitat de Catalunya desencadenà la guerra quan davant el creixent autoritarisme monàrquic del període de 1593-1652, el projecte centralista del favorit comte duc d'Olivares conculcant les Constitucions catalanes culminà amb la Guerra dels Segadors. La guerra deturà novament els projectes autoritaris de la monarquia, però suposà una regressió per a l'àmbit competencial de la institució. A les Corts de 1455, i per evitar el nepotisme oligàrquic, s'introduí el sistema d'insaculació: els diputats sortints elegien dotze candidats d'entre els quals se'n triava un a l'atzar.
  • El 1641, Pau Claris 94è president de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana, i poc després, Lluís XIII de França és proclamat comte de Barcelona.
  • Encara que a la Guerra de Successió la Generalitat ocupà un lloc secundari, ja que fou la Junta de Braços la que tenia el comandament, s'havia posicionat en favor de la causa austriacista aixecant un regiment, els Decrets de Nova Planta de Felip V, el 16 de gener del 1716, liquidaren de fet la institució centenària, transgredint les Constitucions catalanes.