EGV           Eugeni     Serveis     Historia     Oci Twitter Facebook Google E-Mail   +A   -A   Ø
 
Montjuïc     Barcelona     Sants     Catalunya     Tricentenari    

Tricentenari - Presentació

  • Inici
  • Presentació
  • Twitter
  • Avans
  • 1714
  • Fets posteriors
  • 300 anys d´expoli
  • El Futur
  • Enllaços
Tricentenari

Tricentenari - Actualitat

 

Diari de setge El Diari de Setge de la ciutat de Barcelona, dia a dia.
Lleguir el dia d´avui

 

MUSEU D´HISTORIA DE BARCELONA

Museu D´Historia de Barcelona (MUHBA)
L’exposició mostra com era el món a principi del segle XVIII i com s'hi situaven Barcelona i Catalunya, en el moment cabdal de la guerra de Successió, que va implicar gran part d'Europa i va tenir repercussions mundials.

Fins al 28-09- 2014 - Plaça del Rei (Mapa) (Web)
De dimarts a dissabte de 10 a 19 h.
Diumenges de 10 a 20 h.


1714: L´APOSTA CATALANA

1714

1714: L’aposta catalana, es una exposició itinerant de petit format que servirà per redescobrir i entendre la dimensió dels fets del 1714 a tota la ciutat. Organitzada per l’Institut de Cultura.
La mostra es veurá a tots el Centres Civics de la ciutat un rera l´altre fins el mes de setembre.

Font ajuntament BCN

 

EL BORN CENTRE CULTURAL

Jaciment arqueologic del antic barri del Quarter del Mar de la época del 17oo.

Dintra del Mercat de Born es pot visitar el restes del antics carrer que van soportar el setje de 1714, per despres ser enderrocat per construir la fortaleça de la Ciutadella.

Expossicions permanets, temporals, serveis educatius, activitats varies, e itineraris historics, per recobrar la memoria histórica del avans cuotidía de la ciutat, la guerra on es van perdre les llibertats y consecuencies posteriors que encara perduren.

Mes info: EL BORN CC (Mapa)

Born2
   
Born

Durant aquet any es celabrará el tricentenari amb un munt d´activitats per tot arreu, per aixó proposem aquets punts d´informació inicials on segurament estará tota la informació mes important.

Presentació Tricentenari

 

El rey d´Espanya Carles II (1661 – 1700) de la casa dels Austria, va anomenar hereu a Felip V (Borbón-França), fins aquí tot sembla clar, pero.. Els monarcas europeus ja habian pactat un altra rey a esquenas d´Espanya per cuestiós de equilibris de poder (Evitar massa poder de França) i pels seus interesos.
L´Historia es com un joc de "Monopoly", on priman el interesos, el equilibri de poder i les oportunitats de negoci, el conseguir territoris, recursus naturals, etc.. per lo cual sortia endavant qui mes aliats tenia i aixi..
Tottom va ajudar a Catalunya per interes y la van deixar penjada també per interes i jastá.
Amb el rey de la casa D´Autria, Catalunya pudia conservar el seus fueros y lleis, osigui deixaven viure, pero Felip V, era absolutista i centralista per lo cual arrasaba amb lo que vulia (Per voluntat divina).
Felip V va comprar el poder, entregant als anglesos Gibraltar, Menorca i monopolis de Indias, per lo que Anglaterra es va forrar i tots els poderosos contents, menys nosaltres.
Sempre ha sigut aixi i seguirá sent. Per se lliure cal poder y alliats forts i fer negoci de futur, i tindra materias primas aseguradas, o que el governant fort et deixi viure per que li interessa per algo.
La moral i valors democratics costa molt que tirint endevant sensa poder d´algun tipus i curiosament les épocas de explendor van lligades als descobriments territorials, minerals, tecnologics o ideologics i la seva bona admnistració posteriorment.
El poder de Catalunya está en el seu amor a la terra i en ser emprenedora y tornará a ser rica i plena amb innovació, no ens interessa la violencia, pero si esser pacients y mereixer i guanyar la llibertat :-)

  • Con era Catalunya avans de la ocupació y anulació per part dels Borbons?
  • El fets de la Guerra de 1714
  • Com ha sigut desspres de 1714?
  • I lo mes important. Com ens interessa existir ara? Que tradicions o lleis recuperar? o no?

Twitter

 

 

Tricentenari

Avans de 1714

 

 

  • El 1700, Carles II de Castella i d'Aragó (+ Colonies d´América + Paisos Baixos + Territorias a Italia) va morir reconeixent com a hereu universal Felip de Borbó, duc d'Anjou (Sería Felip V), nét de Lluís XIV de França
  • Les potencies europeas veient massa poder concentrat i volien frenar l´expansionisme Francés - Espanyol. Escomença la Guerra de Successió (1701 – 1713/1715) a Europa y América
  • 1704. El Virrei Velasco (Bandol de Felip V) inicia una forta repressió a Catalunya
  • 1705. Els estats de la corona d´Arago es passen al vandol de Carles d´Austria amb la promessa de conservar les llibertats i lleis tradicionals. (Pacte dels Viguetans amb Austria)
  • 1705. Barcelona cau en mas aliades despres de setge.
  • 1705. l'Arxiduc d´Autria, coronat rei a Barcelona com a Carles III.
  • 1706. Setge borbonic de Barcelona y derrotat Felip V
  • 1711-1713. L´Arxiduc es anomenat rei d´Astruia marxant de Catalunya, i pels equlibris de poder, anglesos y holandesos es retiran pactan amb Felip V (El reconeixen con a Rei), el cual renuncia als drets de successio de França, i a Paisos Baixos, Territoris d´Italia, Gibraltar, Mallorca, y ( Monopoli d´Indias, durant trenta anys). A França també li surt car el tractat i es el fi d´aquet pais com a gran potencia europea. Es promet no repressa- liar a Catalunya.
  • Catalunya no es rendeix, pèr l´odi cap a Felip V, i tota sola deixideç seguir la lluita a ultrança com única sortida.
  • 1713 Les tropes imperials marxen de Barcelona. Els borbonics ocupan Tarragona
  • 1713, 25-juliol. L'exèrcit borbònic arriba davant Barcelona. Totalitzaven uns 15.000 homes, que no s'atrevien a sortir de les seves línies.
  • 1713, 1-desembre. Jurament dels nous Consellers de Barcelona (Rafael Casanova)
  • L´exercit borbonic no te artilleria grand per fer mal a la muralla de Barcelona.
  • El bloqueix per mar es inexistent, per lo cual els suministres arriven sense problema.

Fonts

Tricentenari

Guerra a Ultrança

 

  • 1714, 26-febrer. La Generalitat cedeix el poder militar al Consell de Cent
  • 1714, 3-8-abril. Escomeça el bombardeig indiscriminat sobre la ciutat de Barcelona
  • 1714, 6-juliol. Arriba el Mariscal Duc de Berwick (Exercit frances). Inici del setge borbònic de Barcelona, amb artilleria de gran calibre capaç de batre les muralles de Barcelona.
  • 1714, 12-13-juliol. Obertura de la 1ª [Trinxera] Paral·lela borbònica
  • 1714, 16-juliol. Obertura de la 2 ª [Trinxera] Paral·lela borbònica
  • 1714, 28-juliol. El Conseller en Cap decreta la Militarització total
  • 714, 12-13-14-ago. Batalla del Baluard de Santa Clara
  • 1714, 2-setembre, tarda. Desertors es passen al camp borbònic
  • 1714, 4-set, 10:00-11:00h. El Mariscal Duc de Berwick fa crida a negociacions
    • Els Tres Comuns s'han reunit i, considerada la proposició feta per un oficial dels enemics, responen que no volen escoltar, ni admetre cap proposició de l'enemic»
  • 1714, 11-setembre, ~04:30. Les tropes borbòniques llancen l'assalt general
  • 1714, 11-setembre, ~4:30-5:15h. Assalt a la Bretxa dels Molins rebubjat varies vegades (8 batallons borbonics)
  • 1714, 11-setembre, ~5:15h. Col·lapse de la defensa a la Bretxa dels Molins. Els borbonics concentrant tot al mateix punt, amb tres atcas massius seguits. La 7ª Companyia del 4rt Batalló de la Coronela de Barcelona havia quedat pràcticament exterminada en l'heroica defensa de la Bretxa dels Molins.
  • 1714, 11-set, 7:00h. Inici del contraatac del Conseller en Cap Rafael Casanova. (10 Companyias dels batallons de la Coronela)
  • 1714, 11-set. Caos entre les tropes borbòniques, que es retiren
  • 1714, 11-set, 7:00h-8:00h. Cau ferit el Conseller en Cap Rafael Casanova
  • 1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. El Coronel Thoar parlamenta en camp borbònic, a fi de evitar el saqueix nocturn de la ciutat.
  • 1714, 11-set, xx:xxh. S'amplia la suspensió d'armes fins el 12-set-1714, 12:00h
  • El 12-set-1714, 14:00h, el Mariscal Duc de Berwick accedia a atorgar Capitulacions a la Ciutat de Barcelona amb la seva Paraula d'Honor que serien respectades.
  • 1714, 12-set, xx:xxh. S'envia l'ordre d'entregar la Fortalesa de Montjuïc
  • 1714, 13-set, 6:00h. Les tropes borbòniques ocupen Barcelona

 

Cartell

 

Tricentenari

Fets posteriors

 

  • 1714, 15-setembre, 8:00h. El Consell de Cent de Barcelona és suprimit
  • 1714, 15-setembre. Duc de Berwick nomena nous administradors de Barcelona
  • 1714, 18-setembre. La Fortalesa de Cardona capitula
  • 1714, 18-setembre, 15:00h. Entrada triomfal del Duc de Berwick a Barcelona
  • El 20-set-1714 el marquès de Lede començà a exercir com a Governador de la ciutat
  • 1714, 20-22-setembre. La decisió d'empresonar els comandaments militars catalans
    • Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès.
  • 1714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant
  • 1714, 3-octubre. Ordre de desarmament
  • 1714, 10-novembre. Ban prohibint l'emigració dels catalans sota pena de mort
  • 1715. En Rafael Casanova reprèn la seva activitat professional a Barcelona
  • 1715, 5-febrer. Detenció d'En Guerau de Peguera i En Josep Galceran de Pinós
  • 1715, 10-març. El General Moragues intenta fugir de Catalunya. Executat el 27 de març.
  • 1715, 27-març. La calavera del General Moragues és posada en una gàbia
  • 1715, 9-desembre. Aprovació del Reial Cadastre. Escomença l´expoli de Catalunya amb impostos brutals.
  • 1717, juliol. Guerra de la Quàdruple Aliança (1717/1718-1720) . Felip V intenta recuperar territoris perduts al tractat d´Utrecht (França aquet cop es enemic)
  • 1720, 17-febrer. Tractat de la Haia. Fi de la Guerra de la Quàdruple Aliança
  • 725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena. Fi oficial de la Guerra de Successió
    • El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena
    • El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena
    • El 9-oct-1725 s'escriu als capitans generals i corregidors per tal que compleixin l'ordre
  • 1727, 14-15-febrer. Es retira la calavera del General Moragues
  • 1733. Guerra del 1er Pacte de Família (1733-1735)-Guerra de Successió de Polònia. Nou intent de recuperar territoris entregats al tractat d- Utrecht.
  • El 20-oct-1740 mor a Viena l'Emperador Carles VI (Carles III, comte de Barcelona)
  • El 2-mai-1743 a Sant Boi de Llobregat morí En Rafael Casanova i Comes. Fou enterrat el dia següent, 3-mai-1743, a l'església parroquial de Sant Baldiri a Sant Boi de Llobregat.

Font:  11setembre214.org

Dades: 300 años de expolio
Espanyol | Ingles | Frances | Alemán | .Pdf (Cat)

SapiensAcabada la guerra de Sucesión, el objetivo de los ministros de Felipe V fue que Cataluña asumiera los gastos del ejército que la ocupaba. A tal efecto, se creo un impuesto nuevo llamado catastro, que se gravaría sobre propiedades y personas.

  • Siglo XVIII. En cincuenta años (1729-1779) la fiscalidad indirecta a Cataluña aumentó un 248% y la total, catastro incluido, un 150%.
  • Siglo XIX. En 1830 Catalunya era la cuarta potencia comercial del mundo. Guerras entre absolutistas y liberales. Los impuestos medievales y modernos sumaban las dos terceras partes de la producción.  Lucha entre proteccionismo comercial o liberal. Catalunya elige proteger el comercio, pero Espartero aplica la liberación que hunde la industria catalana, la cual al quejarse, sufre el famoso bombardeo de Espartero sobre la ciudad de Barcelona. Espartero finalmente dimite y huye a Inglaterra.
    En 1888-1990 Pagaba mas del doble de impuestos que otro español. En exportaciones Catalunya pagaba cinco veces mas que otros españoles.
    Resumido: Catalunya pagaba el 27% de los impuestos del pais, teniendo el 10% de poblacion.
    En 1899 tras la Guerra de Cuba, subieron impuestos. Obras publicas en Catalunya casi inexistentes, pero un tercio de los presupuestos generales de España se quedaba en Madrid.
  • Siglo XX. Reclutaban mas soldados en Catalunya que lo que correspondia, y el estado alegaba Derechos de Conquista.  En 1926 Catalunya pagaba el 30% de los impuestos de España, y sin infraestructuras adecuadas. 
    Despues de la Guerra, trasladaron las sedes de empresas a Madrid, Las entidades bancarias fueron absorbidas por bancos nacionales (1950).
    En 1956, los ingresos del Estado en la provincia de Barcelona sumaron 5.551.154.212 ptas. y los gastos se cifraron en 1.179.668.992 ptas. O sea, regresaba al territorio solo un 21% de lo recaudado, el equivalente a un déficit del 79%.
    En 1994 Catalunya pagaba un 20% por encima de la media española en impuestos y recibia un 17% menos por debajo de la misma media. Pese a ello, arrastraba y arrastra una imagen de insolidaridad no combatida fuera de Cataluña porque reporta beneficios políticos y económicos a los partidos españoles y a las estructuras del Estado.
    La ironía es que Cataluña encabeza el proceso autonómico, ya que si logra una competencia las otras comunidades reclaman también al Estado el traspaso de tal competencia en un curioso ejercicio de imitación. Quizá por eso Madrid se niega a hablar de reformar la financiación de Cataluña. Una ardua tarea en perspectiva y pocas ganas de reparar injusticias.

Fuente: Sapiens

 

El Futur

CONSTITUCIONSSembla evident que triguem lo que triguem Catalunya ha de tornar a ser rica i plena amb llibertat, recuperants els Usatges (Custums) de la nostra terra, adaptades al moment actual, esclar.
Cal escomençar a recopil-lar els nostres valors de auto gobern, com per exemple, Justicia

  • Som espanyols, europeus i amb la madureça suficient com a poble, ens autogobernem segons els nostres valors democratics i de esperit lliure, noble, emprenedor i just.
  • Restablir la "Pau y Treva" actualitzada. Llei que busca el dialeg y la no violencia.
    • El terra sagrat es inviolable
    • El domicili es inviolable
    • Es catiguen els partits i no a les persones
    • Ni poderossos ni el Rei poden faltar a la justicia
    • La lluita de poders egoistes ha de estar prohibida
    • La conta personal del banc per a gastos es inviolable? Només per ordre del jutge?
  • Usatgges o Costums
    • «La llar catalana, com á domicili de la familia natural, la corporació, la comunitat, etc., es inviolable [...] Si algú promogués ó cooperés á guerres civils ó intestines, si es refugía en el seu domicili propi, no es castigat» (Constitucions de Pau i Treva de Déu)
    • «A Catalunya, la correspondencia es inviolable.» (Corts de Barcelona, any 1702)
    • «Poch valdría fer Lleis i Constitucions si no havien d'ésser, per lots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament observades i rigurosament complídes, perxó, confirmant els Usatges de Barcelona, volèm i manèm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida cap contravenció als usos, práctiques, costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fós dictada pel rei ó llurs oficials.» (Corts de Montsó de 1289 i de Corts de Barcelona (1481)). «Ni el Rei ni els seus Oficials poden despullar á algú de quelcuna cosa que posseeixi sense coneixement de causa i ferma sentencia donada.» (Corts de Barcelona, any 1283)
    • «Les causes plenaries tenen de finirse en el terme precís de 100 dies; si son apellacions en el de 50 i la causa de segona apellació en el de 10 dies comtadors de des del en què fou incoada la causa [...] Tants cuants dies se passi d'aquesta regla, perfer la resolució, els pert el jutge, relator, magistrat ó de qui fós la culpa, de son respectiu salari.» (Corts de Barcelona, 1251, i de Montsó, 1517). «Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent» (Corts de Barcelona, any 1228)
    • «Inspirantse en alts sentiments de justicia i humanitarísme, la Diputació Catalana donará salari á dos advocats i á dos procuradors pera que s'encarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en què els llitigants sian pobres i no pugan sostenir defensor propi.» (Corts de Barcelona, 1520)
    • «Com que les Constitucions i demés Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogenit seu.» (Corts de Barcelona, any 1422)
    • «Si d'aquí en avant, per algun empleiat publich fos fet dany ó perjudici á quelcun ciutadá de Catalunya será inmediatament reparat» (Corts de Montsó, any 1289)

Sembla que tot está orientat a la justicia, frenant als poderossos per que no fassin mal, ni amb les seves lluites de poder ni amb ambicións egoistes o partidistes. I es inculcada la convivençia, solidaritat, equilibri social, en llibertat, pau i dialeg. Pero-- amb eficacia de veritat. (El Comú)

Bandera de Santa Eulalia
Senyera de Santa Eulalia

Prueba
La Coronela

Historia
BCN

 

Museu