Logo2

 

DADES ORIGENS MEDIEVAL MODERN CONTEMPORANEA ACTUAL

Tota la info. es de domini pùblic y lliure distribució.

Historia de Hostafrancs

Acumulació inicial de dades y material

Creu Coberta
Creu Coberta

 

El Príap d'Hostafrancs

PriapFeta amb pedra sorrenca procedent de la muntanya de Montjuïc, aquesta escultura d'època romana representa el déu Príap en acció d’arremengar-se la túnica, tot descobrint-nos les cames i un enorme membre viril, erecte, que permet sostenir la roba on hi guarda flors i fruits en al·lusió al seu caràcter de déu fecundador. Al pit, sobre els fruits, reposa un nen que juga. N’hi ha dos més als seus peus jugant amb animals, el nen de l’esquerra amb un conill i el de la dreta amb una pantera. La seva vestimenta evidencia el caràcter androgin d’aquesta divinitat. No va descalç.

Què en sabem del déu Príap?

D’escultures com aquesta se n'han trobat pocs exemplars a la península Ibèrica i, potser per aquest motiu, han estat poc estudiades, encara que poden ser de considerable importància ja que poden perfeccionar el nostre coneixement sobre alguns aspectes de la vida quotidiana i religiosa romanes. Les representacions de Príap, divinitat itifàl·lica per excel·lència, protector dels horts i els jardins, va gaudir d’una gran veneració en la societat romana. També va ser el guardià de les portes de les mansions rústiques, dels llindars dels camps, es relacionava amb les potències subterrànies i, en general, amb el cicle vegetal de la fertilitat dels camps i la fecunditat dels homes i els animals. Es venerava en cases particulars, associat amb d’altres déus com Venus o Cupido; se li feien ofrenes en forma de sacrificis molt variats d’animals com ases, porcs, cabres, cabrits, anyells, etc. però també se li feien ofrenes florals i productes del camp, en especial, espigues de blat de la collita acabada de segar, fruits diversos, mel, llet, vi i oli. Se l’adorava en temples i petits santuaris però, alhora era freqüent trobar la seva imatge en bordells. La multiplicació dels llocs on va ser venerat, va donar lloc a un gran nombre de representacions iconogràfiques de tot tipus que van des de grans escultures a petits bronzes, passant per imatges de pedra, terracotes, relleus i, fins i tot, gemmes.

En època hel·lenística va sorgir un gènere poètic dedicat a aquesta divinitat: el priapeu. Els romans el van importar i desenvolupar com a gènere humorístic al final de la república i en època d’August.  De l’autor Marcial, en conservem set priapeus que tracten sobre la divinitat fecundadora. El déu Príap, pren l’aparença d’una estàtua i posada en l’entrada d’un jardí o d’un hort, tenia l’encàrrec de guardar-ne la fruita per compte de l’amo, atemorint els lladres amb la seva presència i sota l’amenaça imponent del seu membre viril. Tot i haver-hi numerosos testimonis literaris conservats de poetes com Marcial, Ovidi o Horaci, que parlen del culte popular d’aquest déu, l’estudi esdevé problemàtic davant l’escassetat de les troballes escultòriques i epigràfiques trobades a la península. La seva absència, en part, és deguda per la seva iconografia sotmesa a una constant destrucció per part de les autoritats civils o eclesiàstiques des del moment en que va aparèixer el cristianisme.

A més a més de l’escultura del Príap d’Hostafrancs, a Catalunya es conserva un altre Príap de procedència desconeguda que es troba al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (n. 512), però només en resten el fal·lus amb dos curtes cames i un cap barbut.

Localització

 

 

Historia
Sants_logo
Montjuïc
BCN
Catalunya
E