Metodología

Aprendre és un hobby, estudiar, conèixer és divertit. Com més aprens, més preguntes i més reclassificacions de la informació. No hi ha límit de millora. Penso que cada persona hauria de fer un treball similar per aprendre realment, però potser això serà el futur, on aprendrem psicologia a l'escola, o aprendrem a estudiar l'ànima com feien els egipcis, que sembla que fins i tot tenien hospitals per a les malalties de l'ànima.

Diuen que la tècnica mèdica dels egipcis encara no l'hem superada, i això em fa pensar en moltes èpoques de foscor a la història. Em sembla interessant esbrinar per què arriba la foscor de les ciències al passat, i els renaixements, i tornar a la foscor. Caldria evitar d'alguna manera aquests empobriments tècnics i culturals, i que no es tornin a perdre en la foscor i l'oblit? Caldria una còpia de seguretat de la saviesa del món? A prova de cataclismes, invasions, extincions? Si ens quedem sense electricitat?

Tot va començar fent una recopilació de dades de la muntanya de Montjuïc, però, en anar creixent, semblava la història del món sencer, per la qual cosa calia donar el pas de classificar la informació: de Barcelona ciutat, de Catalunya, d'Europa i del Món. Després les diverses cronologies no tenien massa sentit, així separades, i cal fer una cronologia base, única — que és el procés actual de transformació. I cada tema al seu lloc.

Hi ha diferències de dates entre fonts, i dades de tot tipus, per la qual cosa, primer acumular i després anar millorant la qualitat. Sembla una bona idea tenir primer una idea general, de conjunt, encara que inexacta, per fer-la servir de base, i després millorar la qualitat de les fonts i la millor exactitud.

• Acumulació de dades sense ordre
• Ordenació de dades i fets
• Correlacions entre fets culturals, reclassificació
• Millora constant en qualitat i exactitud. Nous descobriments. Millors datacions, etc.
• Simplificar a nivell senzill i ràpid. També més a fons.

Com és un hobby, doncs, poc a poc, gaudint-ne.

Actualizado: 10/02/14