Sant Bartomeu

Segons la tradició, diu Joan Amades al Costumari Català, Sant Bartomeu era fill de Sants, i per això el tenim per patró, ja que havia de ser un dels nostres fills pròdigs. “Conta la llegenda que Sant Bartomeu va sofrir martiri a Sants”. Això s’entronca amb la versió històrica que el vell Sants, al mig del pla de Barcelona, era lloc de martiri dels cristians de Barcelona i aquestes contrades en
temps de Dioclecià, que va ser l’emperador que més els perseguí.
Evidentment, les llegendes no són gaire avesades a contrastar
dades històriques: Bartomeu va viure en temps de Crist, i
Dioclecià, tres-cents anys després.
Continua Amades: “Es prou sabut que els que el van martiritzar
van arrencar-li la pell. I la tradició afegeix que, sense pell, les
mosques el picaven i, per tant, no el deixaven viure. El sant va
decidir traslladar-se a Barcelona on, com que no hi havia tantes
mosques, no sofriria tant”. La llegenda, aquí, també beu de
dades prou rellevants. I és que Sants, sobretot la seva Marina, era
zona més pantanosa, propera a la desembocadura del Llobregat,
que no Barcelona, i de mosques i mosquits n’hi havia, diuen,
bastants més.
La història segueix amb un fet conegut, prou divertit i gairebé
surrealista: “Es va carregar la pell al coll i féu via cap a la
ciutat. En arribar al portal de Sant Antoni els portalers van
deturar-lo i li van exigir que pagués dret de portalatge per la
pell que duia al coll. El sant va al•legar que era la seva i que si
no la hi haguessin arrencada, l’hauria entrada sense pagar el
tribut i, per la mateixa raó, podia passar-la encara que la portés
al coll. Els portalers no es deixaven convèncer. El sant, per
demostrar-los que no els enganyava, es va vestir la pell i els
burots van comprendre que tenia raó. Fou, però, el cas que el
sant va trobar-se més bé amb la pell posada que sense ella i no
se la va tornar a treure més. Així va guardar-se de les picades de
les mosques”.
Tanmateix, tot i que la llegenda el situï a Sants, algunes dades
històriques el desvien una mica d’aquestes contrades
Bartomeu va ser un dels Apòstols de Jesús. Per tan li va ser
coetani, a principis del segle I. El seu nom, en arameu, significa
fill de Tolomeu, és probable, doncs, que tingués arrels egípcies.
Als Evangelis sinòptics sempre apareix en companyia de Felip, i
en canvi no apareix a l’Evangeli de Sant Joan, tot i que la
tradició l’identifica amb Natanael. Un dels pares de l’Església,
que fou Eusebi de Cesàrea, ens explica que Bartomeu va anar a
predicar l’Evangeli a l’Índia, on va deixar una còpia de
l’Evangeli de Mateu, en arameu. Després va tornar a Armènia,
on és considerat patró, i on va ser martiritzat i finalment mort per
Astiages, germà del rei Polimi, a qui Bartomeu havia
cristianitzat. La història conta que Astiages, davant la protesta
dels sacerdots pagans, va fer cridar Bartomeu, a qui va ordenar
adorar als ídols. Davant la negativa de l’Apòstol el van escorxar
traient-li la pell.
De notícies històriques d’aquest personatge santificat a qui deien
Bartomeu, no en tenim més. Qui diu històriques, ho diu amb
certa desil•lusió, o amb certa cautela, ja que donar per certs
aquests fragments èpics d’algú que va viure fa dos mil anys, és si
més no, un risc que cal córrer.

Font original (misterisdesants.blogspot.com)