Diario del Sitio — Julio 1713

25 de juliol de 1713 (dia 1)

Jornada I del setge. Dimarts. Allò que tot seguit escriuré és només el que he vist amb els propis ulls, seguint ordres del nostre comandant general Antoni de Villarroel, tot evitant que poguéssim capturar-nos les seves avançades. De nit, l’exèrcit del duc d’Anjou al qual els castellans anomenen Felip Quint, com si fos legítim comte de Barcelona, ha aixecat el camp de Martorell i ha arribat fins el Mas Guinardó, a les portes de la nostra capital, però encara fora de l’abast del tir de la muralla. En entrar a Sants han tingut una escaramussa amb alguns dels nostres voluntaris. De matí els hem disparat amb gran encert la nostra artilleria des de la part del Portal de l’Àngel, apuntant contra les partides que passaven per la carretera prop del Convent de Nostra Senyora de Gràcia, falda de la muntanya de Sant Jeroni de l’Hebron. Els hem deixat molts morts en el camp. A migdia, de tan insegurs, han hagut de retirar-se fins el riu Llobregat. S’han escoltat trets a molts indrets del front. Hem fet presoners 30 cavalls i 15 soldats. Sis galeres i altre vaixells espanyols han aparegut al cap del riu Besòs i els hem vist descarregar queviures i pertrets de guerra. A la nit, la plaça ha fet salva en honor a Sant Jaume, patró de les Espanyes. Es pot dir que avui comença el setge.

26 de juliol de 1713 (dia 2)

Jornada II del setge. Dimecres. Els nostres fusellers i voluntaris, com ahir, han continuat importunant els borbònics, dificultant la maniobra d'acampada del gros del

seu exèrcit al Pla de Barcelona. Els hem agafat, fins i tot, cinquanta cavalls desprevinguts que portaven de Mataró a Pedralbes. En arriscada maniobra, hem passat dos canons de ferro que defensaven embarcacions fins a Montjuïc, al lloc anomenat Safont: amb ells els hem disparat per sorpresa fins a fer

fugir la cavalleria enemiga que s'endinsava al Pla. Als carrers hi ha una tensió especial. El poble està neguitós i ha volgut respondre el més aviat possible

els tants dies temuts moviments dels borbònics per consolidar els cordons de setge. També alguns

cavallers han estat capturats per les nostres avançades quan intentaven passar

de Barcelona a Sarrià. Els han portat protegits fins a la casa del Conseller en Cap. Hi ha

hagut una arrauxada concentració espontània al davant, demanant justícia contra aquells traïdors. El

Conseller Manuel Flix ha aconseguit dissoldre-la, després d’assegurar el poble què se’n

faria dels presoners. Ha comunicat el cas al portantveus de governador don Pere Torrelles perquè iniciï les diligències oportunes.

Els detinguts han passat a les seves pròpies cases, on romandran arrestats fins

a nova ordre. De l'astúcia a la ignomínia només hi ha un pas.

27 de juliol de 1713 (dia 3)

Jornada III del setge. Dijous. Finalment, els borbònics han entrat a la vila de Sarrià i han fet campament. Les seves galeres, fondejades fa dos dies davant Barcelona, han capturat a prop de les costes de la Ciutat alguns dels nostres vaixells i una galiota gran mallorquina. Els de la plaça disparem sobretot amb les peces emplaçades al Castell de Montjuïc. A la Ciutat hi ha hagut singular commoció, horror i indignació a mesura que s’han conegut, passant de boca en boca ben de matí, als portals de les cases, a les places i a les botigues, tots els detalls més cruels de la violència exercida pels borbònics al seu pas per Martorell. La majoria dels veïns dels petits llocs propers, horroritzats i amb l’afany ja només de salvar les seves famílies, han començat a abandonar llurs cases i a retirar-se en gran nombre dins el recinte murallat de Barcelona, davant la llibertat que els comandaments donen als soldats borbònics per emparar-se dels seus béns i tacar l’honor de les seves dones i les seves filles. 1697, 1705, 1706, 1713. Natural barceloní, encara que d'origen aragonès, en els meus trenta-quatre anys d’existència, divuit al servei de la milícia i del rei, és el quart setge de la Ciutat que em toca viure. Aquest és el primer que pot suposar la mort de tota una nació.

28 de juliol de 1713 (dia 4)

Jornada IV del setge. Divendres. Els enemics han rebut avui el reforç de cinc mil soldats, que han destinat immediatament a ocupar les viles de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. Del Pla de Barcelona només els queda un tros a Gràcia sense cloure de tot per fer cordó de setge. Des de l’Hospitalet han fet tres casernes: una als paratges de Collblanc, altra a Sarrià i la tercera del Guinardó a Sant Martí. Diuen que en total han arribat per formar la línia de contraval·lació uns 15 mil homes. Hem sentit emoció en veure transitar per Gràcia avui la guarnició que havia evacuat Tarragona fa alguns dies: advertit des de la plaça el pavelló imperial hem cessat el foc d’artilleria. Uns quaranta membres del Braç Militar, que desisteixen de la resistència a ultrança que va acordar la Junta General de Braços fa dues setmanes, presidits per don Carles de Llupià, s’han aplegat a la ciutat de Mataró, ocupada encara per les tropes imperials del general Wallis, a l’espera que sigui lliurada als borbònics. Els privilegiats no volen per a sí les incomoditats de la lluita. A la Ciutat, però, molts diuen que s'equivoquen de partit.

29 de juliol de 1713 (dia 5)

Jornada V del setge. Dissabte. Avui, des de Pedralbes, l’enemic ha baixat fins a tancar el cordó sobre la Ciutat per la banda de Gràcia. De moment, es tracta d’un bloqueig lleuger. Els nostres voluntaris fan tantes escaramusses com poden a les seves guàrdies i piquets avançats. Cal mantenir-los sempre en tensió, sense descans, insegurs. Les obres de fortificació exteriors i interiors a la muralla són constants, determinats com els nostres comandaments són a resistir. A la nit, s’ha fet una prova d’alarma general i tothom ha acudit amb esma als seus llocs i a la muralla. El duc de Pòpuli, comandant en cap de l’exèrcit de les Dues Corones, ens ha enviat, superb, un trompeta cridant-nos a capitular si volem evitar-nos a nosaltres i als nostres fills i dones el rigor extrem de la guerra. Ha privat amb ignomínia la Ciutat del tracte d’excel·lència, fet que ha enfurismat el poble: els que hi érem a prop seu hem tingut penes i treballs per evitar-li al pobre trompeta un mal pas. Comunicat aquell paper als Tres Comuns que comanden ara el país, és a dir, el Consell de Cent, la Diputació del General i el Braç Militar, des de la plaça hem fet exactament el mateix i amb idèntic prec, retornant el trompeta amb tot el bon tracte de cortesia. Resistirem lliures o morirem, que els naturals de la Corona d’Aragó, amb el rigor i el pal s’obstinen.

30 de juliol de 1713 (dia 6)

Jornada VI del setge. Diumenge. Avui, com ja és costum s’han ajuntat els quatre Consells de govern nomenats per la Junta General de Braços que va decidir la resistència a ultrança del nostre país en defensa de les seves Constitucions i llibertats: els de Política, Guerra, Provisions i Medis. El meu assistent, en Cisquet, que escolta a la taverna totes les noves de la Ciutat, diu que el poble està amatent i decidit a exigir-los no només xerrameca, sinó mesures efectives. Les urgències a resoldre són moltes, sobretot, pel bloqueig de la Ciutat que els nostres enemics han completat definitivament. Tot i així, avui, l’exèrcit borbònic ha guardat la festa de precepte i gairebé no s’ha mogut de les seves posicions d’ahir. Potser és també aquesta calor insofrible el que els desanima. La nostra cavalleria, en canvi, animosa, ha sortit de la plaça acompanyada de molts paisans i ha arribat prop de Gràcia, fent moltes escopetades a les avançades borbòniques. Hem fet cinc presoners i set valons enrolats amb aquelles han desertat en direcció a la plaça. En els interrogatoris han explicat que en el campament dels borbònics se'ns menysprea com a soldats i se'ns titlla a tota hora de bàrbars i fanàtics enfollits. Els enemics han emplaçat dos canons potents a la dreta del Convent de Gràcia: la Ciutat els ha respost i els ha acabat desmuntant des del Baluard dels Tallers.

31 de juliol de 1713 (dia 7)

Jornada VII del setge. Dilluns. Avui el govern de la Diputació del General, que també anomenen Generalitat, ha baixat a les Cases de la Bolla i del General amb el propòsit de fer encant dels principals impostos de la fiscalitat del país. Naturalment, han quedat vacants: ningú vol assumir ja la seva impossible recaptació. Ens ofeguen. Diuen que els taulers o recaptadors d’impostos de la Generalitat a les viles de Cardona i la Bisbal d’Empordà s’han presentat davant el consistori a Barcelona i han renunciat formalment als seus oficis. La Diputació del General ha demanat a la Reial Audiència i a la Governació la capacitat de fer confiscació, escrutini i aprehensió dels béns que han deixat els botiflers que han fugit de la Ciutat. La Junta General de Braços s’ha reunit avui i els Consells de Política, Guerra, Provisions i Medis fan els seus treballs. L’exèrcit enemic continua sense moure’s. Diuen que ja han pres Mataró per la força, sense el consentiment del seu Consell municipal. Els generals Antoni de Villarroel i Rafael Nebot, acompanyats d’altres oficials i de dues companyies de cavalleria han sortit a reconèixer les línies enemigues i han donat ordre de fortificar més i millor el Convent de Caputxins, la principal posició defensiva de la ciutat fora de les muralles.