Diario del Sitio — Agosto 1713

31 entradas de este mes recuperadas de Wayback Machine. Texto original en catalán, sin traducir.

1 d'agost de 1713 (dia 8)

Jornada VIII del setge. Dimarts. Avui han fet jurament solemne, conforme és costum, a la sala gran de Sant Jordi, i han començat a exercir els seus càrrecs els nous diputats i oïdors de la Diputació del General per al proper trienni. Déu ens els vulgui conservar tres anys. Ens ha donat per president fra don Josep de Vilamala, sagristà del monestir de Banyoles; per diputat militar don Anton de Berenguer i Novell; per diputat reial el doctor en drets misser Anton Grases; per oïdor de comptes eclesiàstic el doctor fra don Diego de Olzina i Vilanova, sagristà de Sant Pau; per oïdor militar don Francesc de Perpinyà-Sala i Sasala, en Granollers populat; i per oïdor reial mossèn Tomàs Antich Saladrich menor, ciutadà honrat de Barcelona. Ha començat també avui la visita d’inspecció dels oficials del trienni anterior, per corregir els seus abusos i actuar contra els qui mal hagin servit el General, fent ús particular i prenent els diners i els oficis que són de tots. Fora muralles, hem tret de la ciutat dos canons que han fet des dels Caputxins gran mal als enemics. Per primera vegada una companyia de la Coronela ha passat la nit a l’exterior, en defensa del Convent: hem començat a construir un reducte davant la porta. Avui ha mort el capità Bernat Fita, d’una escopetada. I diuen que tres mil borbònics han saquejat Manresa.

2 d'agost de 1713 (dia 9)

Jornada IX del setge. Dimecres. En el dia d’avui, molts veterans de guerra d’aquelles terres que ara són a Barcelona després de servir la causa de l'emperador i de la Terra, encara no enquadrats, han decidir constituir el petit Regiment de fusellers de la Ribera d’Ebre, a les ordres del coronel Anton Pegueroles. Les galeres i embarcacions enemigues properes a Barcelona s’han fet a la mar, sembla que en direcció a Mallorca. La Coronela, la milícia civil del poble de Barcelona, s’ha organitzat en forma de Regiment, composta de 47 Companyies i sis Batallons. La menestralia de la Ciutat, sense dubtar ni per un moment (caldrà veure els de dalt) accepta sotmetre’s a la justícia militar, pagar el preu d’armes i uniformes, fer guàrdies i lluitar i morir pel rei i les Constitucions de Catalunya. Entre les noves mesures empreses per disposar de més recursos per a la defensa, la Diputació del General ha demanat a la Ciutat el permís per fabricar en la Casa de la Seca, de la plata dels absents, pessetes o reals de dos, amb la mateixa marca i disposició de los que corrien per la Ciutat amb l’efígie del nostre emperador Carles VI. Els nostres avançats i espies al camp enemic ens informen que avui ha arribat al camp borbònic el general marquès de Guerchy, amb un cos de set mil francesos. Ells creixen en nombre, nosaltres en esperit i organització.

3 d'agost de 1713 (dia 10)

Jornada X del setge. Dijous. En absència del lloctinent general, els membres del nou govern de la Diputació del General, els gramalles de carmesí, han fet visita per presentar-se oficialment al primer representant del rei que queda a la ciutat, el portantveus de governador general en vice-règia, don Pere de Torrelles i de Sentmenat. Mentre els nostres alts ministres es reuneixen, els voluntaris continuen inquietant sense treva l’enemic, avançant parapetats en les construccions i rere qualsevol arbust o planta que els permeti passar desapercebuts en l'avanç, fins a arribar ben a prop de totes les seves casernes de setge. En una d'aquestes accions d'escaramussa ha mort l’estimat Manuel de Boixadors, capità del Regiment de la Generalitat. Durant tot el dia el nostre comandant Villarroel ha rebut notícies d'escaramusses i hem vist als portals entrar els soldats de l'exterior, ferits i bruts. Alguns voluntaris a cavall han matat 30 soldats enemics al lloc d’Horta i sembla que alguns pagesos fugits de Sarrià i altres maltractats que han abandonat les seves cases han atacat a la riera de Rubí una partida de 58 cavalls, prenent-ne 39 i fent 8 presoners. També han entrat a la ciutat alguns desertors de l'enemic. Fora ciutat la situació també és compromesa. El general borbònic comte de Fiennes, amb quatre mil homes, ha atacat a Maçanes el coronel Ermengol Amill: després de quatre hores de combat, els filipistes s'han retirat. Els del coronel han ferit i matat molts, entre altres, el comandant dels fusellers enemics. Diuen que avui han incendiat la vila de Sallent. Violència generalitzada, guerra a mort.

4 d'agost de 1713 (dia 11)

Jornada XI del setge. Divendres. Avui el portantveus de governador general, ara màxim representant en aquesta Ciutat del nostre emperador Carles, ha retornat gentilment la visita d’ahir al nou consistori de la Diputació del General. Amb gairebé tot el territori de Catalunya ocupat pels borbònics, molts lamentem amb gran sentiment, en converses improvisades, que ens resten només les ruïnes d’una institució que gestionava l’erari públic més antic de l’Europa i vetllava pel respecte de tots a les Constitucions, privilegis i altres drets. Al peu de l’escala de la Casa de la Diputació, esperaven don Pere de Torrelles gairebé tots els oficials de la casa, al replà, els assessors jurídics de la Generalitat i al cap de l’escala, pel govern de diputats i oïdors en ple. L’enemic ha entrat definitivament avui a Mataró, abandonada ahir pel general Wallis, amb 400 cavalls i 400 infants. L’intendent general don José Patiño ha començat a negociar amb els mercaders locals Matas, Milans i altres, els preus dels queviures que podrien facilitar a l’exèrcit de setge. Confia en el gran crèdit d’aquests subjectes i en la fertilitat de les collites d’aquest any. De moment, sembla que avançaran als borbònics sumes crescudes per finançar-lo. Rates que volen fer negoci particular de la desgràcia dels seus compatriotes.

5 d'agost de 1713 (dia 12)

Jornada XII del setge. Dissabte. Ens arriben notícies dels nostres germans de les illes. Han comparegut davant la Ciutat de Mallorca cinc galeres borbòniques i han demanat formalment l’obediència d’aquella capital i de tot el Regne, amb l’evacuació de les tropes i ministres de sa majestat. El virrei marquès de Rubí, el bon català Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, antic capità de la Coronela i ajudant general del nostre rei, ha ordenat disparar contra qualsevol desembarcament i els comuns d’aquell Regne, sense discrepància de vots, han ofert al rei el sacrifici de les seves vides i hisendes. La Ciutat de Barcelona se sent des d’avui més acompanyada en la seva resistència a ultrança. Des de Mataró, l’exèrcit enemic, emparat en la seva superioritat, ha saquejat avui sense pietat les viles d’Horta i Badalona, després que els jurats no s’haguessin presentat a retre’ls obediència i optessin per retirar-se a la muntanya a la recerca de resistents als quals afegir-se. Els nostres escamots més avançats han vist perfectament les fogueres que delataven els crims dels nostres enemics i hem lamentat no poder-los ajudar com es mereixien. El comandant general Villarroel ens diu que cal mesurar bé les nostres forces i preparar amb calma un gran atac general contra els seus cordons quan estiguem em bona disposició per derrotar-los.

6 d'agost de 1713 (dia 13)

Jornada XIII del setge. Diumenge. El comandament borbònic de Mataró ha sortit de la ciutat per prendre l’obediència a Teià i Vilassar. No els hi resultarà fàcil. Com passa des de fa més d’una setmana al Pla de Barcelona, hauran de guanyar el terreny pam a pam i mai estaran tranquils d’haver-lo assegurat del tot. Els habitants de Vilassar no arriben a les 100 famílies, però han tingut notícia de fa dies que la Junta General de Braços va acordar a principis de juliol, per àmplia majoria i amb suport unànime del poble, defensar l’emperador i les Constitucions; així que, en saber de l’arribada dels borbònics a Mataró, s’han aplegat en Consell general i han decidit fer pregó públic de l’ordre de resistència, armats tots els veïns hàbils per empunyar-les, de fusell i baioneta. Els espies i observadors han tornat a Barcelona amb la notícia que el destacament sortit de Mataró ha perdut 22 homes en l’intent de prendre la vila per la força. Avui, tot i ser festa religiosa de precepte, diuen que el govern de la Generalitat s’hi ha ajuntat igualment, ateses les urgències derivades del bloqueig formal de la Ciutat. És un consol comprovar com molts dediquem tantes hores del dia al servei de la causa.

7 d'agost de 1713 (dia 14)

Jornada XIV del setge. Dilluns. Atès que alguns dels membres del Govern de la Generalitat extrets a sort el dia 22 de juliol no han comparegut per prendre possessió dels seus oficis, s’han activitat novament els mecanismes d’elecció; s’hi ha aplegat una Junta de Braços per escollir els habilitadors dels nous candidats. Serà difícil trobar valents disposats a servir les institucions en el moment més difícil de la seva història de quatre segles. Molts s’han abraonat avui a la muralla per veure l’espectacle: la sagetia del coronel Sebastià Dalmau, armada amb dotze canons i 150 homes de guarnició, ha capturat tres navilis borbònics i els ha portat al port de Barcelona: el combat ha durat sis llargues hores. A l’exterior de la muralla, en una escaramussa, ha mort l’alferes dirigint els seus homes Josep Valverde, del Regiment de fusellers de Sant Vicenç Ferrer. El nostre comandant general Villarroel, amb gran dolor, ha ordenat la detenció de don Manuel Eguiluz, sergent major del seu regiment, en haver-li descobert correspondència amb el comandament enemic. Diuen que en el moment de comunicar-li ha intentat trencar a pedaços una carta comprometedora per menjar-se-la. Espies i traïdors dormen a la porta mateix de la nostra cambra.

8 d'agost de 1713 (dia 15)

Jornada XV del setge. Dimarts. Després d’escoltar missa de l’Esperit Sant s’ha fet extracció a sort de nous diputat i oïdor eclesiàstic. El primer extret, don Ignasi de Cruïlles, ha renunciat a l’ofici però no se li ha acceptat. El nou oïdor eclesiàstic és fra Diego de Olsina i Vilanova. Els rumors al carrer diuen que la Diputació del General es prepara per intentar aixecar al rerepaís un exèrcit capaç d’atacar el cinturó de setge dels borbònics en combinació amb les tropes regulars concentrades a Barcelona, a fi d'obligar-los a aixecar el setge. Les estretors dels assetjants, però, deuen ser importants: avui han entrat cinc desertors més des del cordó de setge. Els enemics ens han intentat prendre alguns ramats que menjaven prop de Montjuïc: la nostra artilleria i els voluntaris els han protegit. A nosaltres, en canvi, encara no ens falta ni el gel. Ha arribat a port un navili carregat amb set mil quarteres de blat, que els mercats de la Ciutat agrairan molt. Els nostres espies al Maresme confirmen la resistència de les poblacions, casa per casa, mas a mas, a la dominació borbònica: fins a cent cavalls enemics han demanat sense èxit l’obediència a la gent de Teià, que, a més de negar-s’hi, ha aconseguit alliberar els jurats de Vilassar que portaven amb ells detinguts.

9 d'agost de 1713 (dia 16)

Jornada XVI del setge. Dimecres. Avui he acompanyat el general comandant en cap don Antoni de Villarroel quan ha anat a visitar en comitiva el nou Govern de la Generalitat i ha felicitat els seus membres per l’elecció. El diputat militar don Antoni de Berenguer i de Novell ha partit a les onze del matí per mar de la ciutat de Barcelona per anar per Catalunya, per les ocurrències presents, a aixecar la terra en armes i defensa de les Constitucions, per designi de la Junta de 36 que té el poder de la Junta General de Braços. Déu li’n doni sort i encert, perquè les seves facultats em sembla que no són moltes. Totes les barques concentrades han arribat en gràcia a Arenys a les quatre de la tarda, on la força ha desembarcat sense novetat. Seran entre quatre-cents i sis-cents de cavalleria i uns tres-cents fusellers, comandats efectivament pel general Rafael Nebot. Davant Barcelona hi ha hagut duel artiller entre les posicions borbòniques i les nostres. Hem posat dos canons en la línia del Convent de Caputxins i han disparat tot el dia. Diuen que un tir ha mort un dels principals comandants de l’enemic i 17 cavalls. Ens han vingut més desertors, que acollim d’acord amb les normes de la guerra.

10 d'agost de 1713 (dia 17)

Jornada XVII del setge. Dijous. Festa de precepte per la commemoració de Sant Llorenç. Fem memòria del sant encara que no volguem: fa una calor prou insofrible com per rostir-nos a la graella. Em sembla que ells hi pateixen més que nosaltres. Des de les cinc del matí fins a la nit, la nostra artilleria, des de la posició fortificada del Convent de Caputxins, ha batut les casernes de l’enemic de Gràcia al Mas Guinardó. A la tarda els voluntaris han disparat amb la fuselleria. Tot i així, el tinent coronel Jordi de la Bastida, del Regiment de la Ciutat, ha rebut l’ordre d’evacuar els dos-cents homes que defensaven fins ara de manera permanent la nostra posició fora muralles del Convent de Santa Madrona. Ha disposat de temps just per fer-ho, perquè hores després l’artilleria enemiga l’ha arranat amb una meticulositat extrema. El general Rafael Nebot ha carregat contra 150 cavalls i 40 infants que han sortit de Mataró a la recerca de provisions. Hem pres en aquest dia una espia, al qual jutjarem conforme a les normes de la guerra. Les nostres partides continuen actuant al darrera de les línies del cordó amb cops per sorpresa: a Horta, 58 paisans i voluntaris han sorprès 45 soldats de cavall i els han pres 36 animals.

11 d'agost de 1713 (dia 18)

Jornada XVIII del setge. Divendres. Els dos canons que tenim emplaçats en la línia del Convent dels Caputxins han continuat disparant sobre el cordó de setge. Els artillers combaten la calor, banyats en suor i pólvora, a base de relleus constants. Hem disparat també des dels Baluards de Tallers, Portal Nou i Santa Clara. Pobres desgraciats, matem ben segur innocents. Ens han entrat avui nou desertors de a peu i cinc de cavall. Sembla que la desbandada va a més. He tingut l’oportunitat de veure’ls, esparracats i extenuats per la nit de vigília passada al ras, esperant el moment de passar a les nostres posicions a l’exterior de la muralla. Avui, a les sis de la tarda, amb gran expectació al carrer, en representació de tot el consistori, els oïdors eclesiàstic i reial han vingut a retornar la visita al general en cap de la defensa don Antoni de Villarroel. Diuen que a prop de Mataró el general Rafael Nebot ha aconseguit una gran victòria i que els francesos han perdut en un sol encontre cent disset homes dels més ben preparats. El Regiment de la Fe s’ha distingit també per una altra virtut, el seu valor. També sembla que hi ha hagut un combat marítim molt cruent a prop de la badia de Roses del qual ens han arribat algunes notícies per mariners.

12 d'agost de 1713 (dia 19)

Jornada XIX del setge. Dissabte. Ha retornat al moll de la Ciutat, sa i estalvi, el comboi que va portar el diputat militar i les seves tropes fins a Arenys, aportant provisió de llenya, carbó i farina; i també altres coses, i fins a set-cents caps de bestiar de llana. El nostre general Joan Baptista Basset, valencià, ha organitzat amb molt d’encert la defensa artillada de la Ciutat. Disposem d’unes 250 peces d’artilleria, de les quals, 123 canons de bronze, 64 de ferro (uns i altres de 24 lliures), 23 morters, 10 pedrers de bronze i 28 pedrers de ferro. El general Basset ha aprofitat les peces de bronze, algunes d’elles molt velles però ben útils, fabricades des de sempre a la foneria del peu de les Rambles; molts dels canons de ferro s’han fet a les Drassanes, per proveir de defensa sobretot les nostres embarcacions. Caldran uns 400 artillers, comandats pel mateix Basset i altres caps de l’arma, 6 capitans, 5 tinents, 11 conestables i 3 bombarders. Diuen que les dues peces que el general ha fet emplaçar entre el Convent dels Caputxins i Can Mercader han obligat a desplaçar més lluny el campament dels enemics, situat a la dreta de la vila de Gràcia, fins a deixar-lo fora del seu abast. Tothom lloa la seva capacitat: en igualtat de condicions, fins ara, ha estat sempre capaç de desbaratar les bateries enemigues.

13 d'agost de 1713 (dia 20)

Jornada XX del setge. Diumenge. Avui, no obstant ser festa de precepte, el consistori de la Diputació del General s’ha aplegat per a atendre les necessitats del setge: una comissió del Capítol de la seu de Barcelona ha lliurat en persona 400 dobles per subvencionar les despeses de la defensa. De bon matí han disparat Montjuïc i la plaça. Els voluntaris i fusellers s’han atansat a l’enemic per no deixar ni un sol dia d’incomodar-lo. El general Rafael Nebot ha tingut una nova escaramussa amb tropes sortides de Mataró. Diuen que avui l’enemic, furiós per la resistència, ha cremat bona part de la ciutat de Manresa. I posant foc només per desfermar el seu odi contra la ciutat han fet tota mena de barbaritats, fins i tot degollar nens innocents. No tindran pietat de ningú perquè ara, després de tants anys de guerra, sabem ben bé que volen que el nostre país desaparegui per sempre més de la faç de la terra. Els capitans de voluntaris Josep Badia i Josep Bonet, en les parts de Cornellà i Molins de Rei, a la rereguarda del cordó dels borbònics, han capturat 78 atzembles d’un comboi que es dirigia a proveir-los, després d’un enfrontament que lamentablement ha provocat víctimes dels dos costats. Els costa rebre els manteniments que necessiten per aixafar-nos.

14 d'agost de 1713 (dia 21)

Jornada XXI del setge. Dilluns. Fa tres setmanes de l’inici del setge. Davant l’evidència que don Ignasi de Cruïlles, sagristà major i canonge de la Seu d’Urgell, no compareixerà per prendre possessió del seu ofici, els assessors jurídics del Govern han aconsellat fer extracció d’un altre diputat eclesiàstic per substituir-lo. A conseqüència del bloqueig de la Ciutat, la Generalitat ha renunciat ja definitivament, després de molts dies d'intentar-ho, mentre no canviïn les circumstàncies de setge i ocupació del país, a l’encant de la recaptació dels seus impostos. Hi ha hagut quietud tot el dia fins a la tarda: han sortit quatre esquadrons de fusellers de la plaça, que han suportat el foc d’artilleria dels enemics des de Can Lledó i la caserna de l’esquerra de Gràcia. La seva cavalleria, però, no ha comparegut. Diuen que una dona que era a prop del Convent dels Caputxins ha quedat molt malferida: en Sisquet, m'ho ha explicat a casa, ha vist com la portaven ensangonada fins a l’Hospital de Santa Creu. Per cartes d’Anglaterra de 30 de juny passat avui hem sabut que el tractat de pau entre els anglesos i el rei Felip només ens reserva els mateixos privilegis que tenen i gaudeixen, esclaus, els habitadors de Castella. Ens traeixen vilment.

15 d'agost de 1713 (dia 22)

Jornada XXII del setge. Dimarts. Tot i ser la festa de l’Assumpció de Maria Santíssima, el govern de la Diputació del General s’ha aplegat per les urgents necessitats presents. Amb el propòsit d’escometre les casernes dels borbònics al Mas Guinardó, el Clot i Sant Martí, hem disposat una bateria a la Creu de Sant Francesc que ha començat a disparar avui. Els nostres voluntaris, ajudats de molta gent comuna de la plaça, han construït un reducte de feixina i terra per defensar-la i hem apostat 4 canons. De dia hi tenim 200 infants i 40 cavalls per defensar-la i a la nit els retirem a la plaça. Els borbònics han destacar algunes forces al Vallès, amb l’objectiu de reforçar els seus destacaments i prevenir un atac contra Granollers. Ahir, en Jaume Circuns, el nostre comissari d’intercanvis de presoners amb l’enemic va avisar que en cas que es confirmi que els borbònics han penjat i enviat a galeres els patriotes detinguts a Torredembarra, la plaça actuarà de la mateixa manera amb els presoners borbònics. Els assetjadors ens han fet arribar una missiva avui exigint garanties que no es farà insult, molèstia o torb als seus que tenim detinguts. Coneixent el nostre comandant general Villarroel, estic convençut que ningú respectarà més que nosaltres les convencions de la guerra justa.

16 d'agost de 1713 (dia 23)

Jornada XXIII del setge. Dimecres. Avui s’ha aplegat una altra vegada Junta de Braços per preparar l’extracció d’un nou diputat eclesiàstic, després de la renúncia de don Ignasi de Cruïlles. Ha resultat extret, al pati dels Tarongers, després de la missa de l’Esperit Sant, fra Josep de Vilamala, sagristà de Banyoles. Cent fusellers enemics s’han amagat a la Casa Clariana i han anat fent presoners els voluntaris catalans que trobaven desprevinguts. De la guàrdia de cavalleria del Convent de Jesús els han sortit a combatre amb èxit, aconseguint alliberar alguns dels nostres abans que els enemics els acabessin de conduir fins a les seves línies. A la rereguarda dels cordons, 300 cavalls i 60 fusellers dels borbònics han sorprès avui voluntaris i paisans nostres, que han hagut de retirar-se primer fins a Viladecans i Gavà, on encara han fet presoners més d’una vintena, i després fins a Sant Climent de Llobregat, on les dues parts, reforçades amb més tropes i paisans, respectivament, s’han enfrontat en obstinat combat en part en la qual la cavalleria borbònica no podia maniobrar i on l’habilitat dels nostres tiradors ha fet estralls. Diuen que hem perdut 46 homes nosaltres i 186 ells. Es diu que els enemics han portat entre 4 i 5.000 homes en direcció a Hostalric, per prendre la vila evacuada per les tropes imperials.

17 d'agost de 1713 (dia 24)

Jornada XXIV del setge. Dijous. El nostre comandant Villarroel no aconsegueix del duc de Pòpuli una justa correspondència a l’hora de tractar els presoners, paisans i soldats d’aquesta Ciutat i Principat, segons el bon estil de la guerra; al contrari, l’enemic els fa penjar o posar en galera sense contemplacions. Per fer-li entendre que nosaltres farem el mateix d’aquí en endavant, en els presoners que fem, i que no els donarem treva, hem fet plantar del pla de la Ciutat, forques altes. Encara no hem penjat, però, cap presoner. Candidats no en falten: avui hem capturat dos homes que passaven cartes de l’enemic a Mataró. Els destacaments borbònics han retornat avui al cordó procedents de Manresa, on han cremat fins a 800 cases. Els comandava Juan de Armendáriz, qui, amb instruccions directes del duc de Pòpoli, tracta tots els catalans amb el més bàrbar rigor i crueltat. Llegeixo a la Gaseta de l’impressor Figueró: “las ideas del enemigo contra Cataluña son tan crueles que, no parando en quitar las leyes y privilegios ni en quemar lugares, ahorcar paisanos y talar el país, desea extinguir y acabar enteramente la nación”. Aquesta nit, he acompanyat el comandant general Villarroel i tots els caps militars de la defensa de la plaça a dormir fora de la muralla: això ha fet que els nostres enemics mantinguessin l’alerta durant hores.

18 d'agost de 1713 (dia 25)

Jornada XXV del setge. Divendres. Avui ha jurat el nou president de la Generalitat. Ha arribat en cotxe i l’han rebut al cap de l’escala els oficials jurídics, que l’han acompanyat a la capella petita de la Casa de la Diputació, guarnida per a l’ocasió. Ha pregat agenollat sobre un coixí de vellut. Després ha entrat en la sala del Consistori, ha escoltat sentència d’excomunicació i s’ha vestit de la insígnia. Al camp, els campaments francesos de Sant Martí de Provençals s’han vist obligats a allunyar-se, pel foc efectiu que els feia la nostra bateria de la Creu de Sant Francesc. Diuen que els hem matat 15 soldats i alguns cavalls. Gairebé tot el dia hem sentit tiroteigs d’escamots nostres que hostilitzen la rereguarda de la línia enemiga, per la part de Safont, el Papiol i Horta. El comandant general don Antoni de Villarroel ha dit, jo n’era a prop, que no disposem de més de set-cents cinquanta soldats regulars per organitzar la resistència. La Vintiquatrena de Guerra ha encomanat al comandant general, el governador i els presidents dels Tres Comuns, l’estudi del sospitós retorn d’algunes persones principals a la Ciutat, i d’altres de tots els estaments: caldrà vigilar-les amb cura, examinant si han tornat en realitat per informar l’enemic dels nostres procediments de defensa.

19 d'agost de 1713 (dia 26)

Jornada XXVI del setge. Dissabte. El comandant general Antoni de Villarroel ha fet avui plantar diverses forques a la vista de l’enemic: no cedirem en la qüestió del maltracte als nostres presoners. Han entrat dotze desertors del camp enemic. Avui s’ha aplegat el Consell de Cent, la màxima instància de govern de la Ciutat. Els avisos confirmen que, a la part de Martorell, un miler d’homes dels sometents hostilitzen els combois borbònics. Des de Teià, el general Rafael Nebot, el coronel Ermengol Amill i part de la cavalleria, després que l’enemic cremés les viles d’Arenys de Mar i de Munt i hagués fet molts presoners, marxant cap a Mataró, els han perseguit amb incessant foc de fuselleria, matant i ferint molts soldats i cavalls. Diuen que n’han mort més de cent del marquès de Guerchy. Al pla de Barcelona, per la part de Sant Gervasi, cent dels nostres han atacat una partida enemiga, fent-los notable foc i mal. Un desertor ha explicat que la nostra artilleria els ha matat avui un oficial major. També ha mort aquest jorn el capità Joan Tardiu, del Regiment de fusellers de Sant Vicenç Ferrer. Encara tenim qui ens ofereix generosament recursos: Pere Dalmau ha ofert a la Diputació del General un préstec de 5.000 lliures per a les despeses de la defensa.

20 d'agost de 1713 (dia 27)

Jornada XXVII del setge. Dos companyies de fusellers han sortit a la part de la Llacuna, prop lo riu Besòs, i han fet molts ferits a l’enemic, mentre continuava el foc de les nostres bateries al Convent de Caputxins i a la Creu de Sant Francesc. Al Maresme, els nostres han atacat la partida que, retornant de prendre possessió pels borbònics de la vila d’Hostalric, de matinada, passava de Mataró a Vilassar. En previsió de tal moviment, el general Rafael Nebot havia apostat els millors tiradors en llocs avantatjosos. Tot i així, l’enemic s’ha apoderat de la major part de Vilassar i n’ha cremat moltes cases. Els paisans han defensat heroicament casa per casa i l’església. Els combats s’han reproduït carrer per carrer a Premià i Teià. Els ha costat 16 hores de lluita i els hem matat i ferit 200 soldats, salvant a més del seu atac el lloc d’Alella. Diuen que els borbònics han matat dos vells i una dona i que han saquejat el Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, venerat a tota la comarca de la marina. Entretant, a Blanes han embarcat les darreres tropes imperials en procés d’evacuació. Uns lluiten amb honor, altres fugen com covards. Els ministres de l’emperador, ben segur, no l’han informat com s’escau dels nostres moviments, tan propers, al Maresme.

21 d'agost de 1713 (dia 28)

Jornada XXVIII del setge. Dilluns. En el dia d’avui, emparats en les restes del Convent de Santa Madrona, dos mil borbònics han intentat ocupar el Castell de Montjuïc. La nostra artilleria els ha fet retirar-se més enllà, després de batre durant hores sense pietat tots i cadascun dels caus on s’havien refugiat. Una partida de la plaça ha sortit per la part del Canyet per atacar el cordó enemic, mentre els nostres fusellers feien tot el foc que podien. Hem continuat també el foc dels baluards i de la Creu de Sant Francesc. Avui hem perdut dons bons soldats, Francesc Roca i Salvador Ten, del Regiment de la Ciutat. Josep de Ribera i Salvador Feliu de la Penya han estat comissionats pel govern municipal per visitar el consistori de la Diputació del General i representar la importància de la unió entre totes les institucions. Tant de bo, però no sé si la veurem. Afortunadament, l’aplicació del general comandant en cap don Antoni de Villarroel, al qual tan honorat serveixo, és esgotadora: segueix totes les guàrdies de dins i de fora muralla, sense descans; moltes vegades, en 24 hores fins a cinc i sis vegades, a hores no previstes. Participa en els exercicis d’armes donant les ordres de foc i tracta tothom amb rigor i familiaritat, com a germans i fills. Comprovo amb satisfacció que pocs són ja els qui no se l’estimen.

22 d'agost de 1713 (dia 29)

Jornada XXIX del setge. Dimarts. Ens esforcem tot quant podem a no deixar-los tancar del tot la línia de contraval·lació sobre la Ciutat. Avui hem atacat contra els francesos a la banda del Besòs. Hem posat dues bateries per la part del Canyet i 200 fusellers, 100 granaders, 200 cavalls i una batalló de la Coronela, comandats pel general Josep Anton Martí, que han atacat les cases de la Granota i han desallotjat l’enemic. El seu contraatac ha mobilitzat tota la caserna de Sant Martí. Els nostres voluntaris i esquadrons de cavalleria, amb els del piquet i els voluntaris de peu han fet front a la seva cavalleria, arribant-se a mesclar, espasa en mà, uns amb els altres, cos a cos. Durant el combat a terra, la sagetia del coronel Sebastià Dalmau ha canonejat les posicions fortificades dels assetjants als aiguamolls. A més, avui hem desmuntat amb la nostra bona punteria dues peces grosses d’artilleria que l’enemic havia posat a Gràcia per tal de batre les nostres bateries del Convent dels Caputxins. Han arribat al moll amb provisions sis galeres amb altres embarcacions petites procedents de Mallorca. La Novena de Guerra, seguint el pla lliurat pel comandant general Villarroel ha aprovat la formació d’un cos d’exèrcit de 9.000 homes per a la defensa de la plaça i el castell de Montjuïc. Ens organitzem amb més encert per a la victòria final.

23 d'agost de 1713 (dia 30)

Jornada XXX del setge. Dimecres. El nostre comandant general don Antoni de Villarroel ha sortit a les 3 del matí a reconèixer el cordó enemic. La son em vencia, però no he tingut més remei que acompanyar-lo, arrencant a córrer mig vestit i descalç, quan ha sortit del seu despatx com esperitat a la llum d'una espelma. Diuen que avui hem fet caure les nostres bales ben a prop del campament del duc de Pòpuli, a la vila de Sants; el ridícul ha fet créixer encara més el seu odi contra la Ciutat que se li resisteix. L’han ben batut els nostres canons emplaçats a la Creu Coberta per ordre del nostre bon general Basset. Han passejat les seves sis galeres fins a davant la Llanterna, fora de l’abast dels canons de la plaça. També, han continuat disparant des de les seves bateries de Gràcia, en l’emplaçament que han construït en la línia amb tres canons gruixuts que disparen sobre el Convent dels Caputxins. Segons sembla, és més per evitar les nostres incursions que per fer mal a les defenses que hi hem construït. Al Maresme continua la resistència dels bons patricis: els nostres avançats han vist marxar un gros destacament de 3.500 infants i 1.500 cavalls de tropes del cordó de setge en direcció a Mataró. Déu vulgui que els nostres els puguin resistir.

24 d'agost de 1713 (dia 31)

Jornada XXXI del setge. Dijous. Escarmentats els borbònics del foc que se’ls va fer ahir des de la Creu Coberta i els molins de vent, van posar a Sants una bateria de quatre canons que avui ha començat a disparar-nos. La major part de les bombes han caigut a Nostre Senyora del Port. Els hem contestat el canoneig des de Montjuïc i des de la muralla i la Creu de Sant Francesc, contra la caserna de Sant Martí. Juguem al gat i a la rata per evitar que ens encertin. De dia els nostres voluntaris trauen les peces per disparar des de les millors posicions i a la nit tornem a retirar-les dins les muralles. Els nostres fusellers i paisans han fet gran foc contra el destacament que va passar ahir en direcció a Mataró: els han tingut ocupats durant sis hores. Tres galeres i una fragata de l’enemic han passat per la marina en direcció a llevant. Avui, formalment, la 24a de Guerra ha sol·licitat a la Ciutat un préstec de 100.000 lliures per a la defensa de la plaça. El nostre comandant general Villarroel ha fet publicar un ban en el qual s’avisa amb penes greus contra els espies i aquells que mantinguin correspondència sospitosa fora de la plaça. Amb gran pena he comprovat els treballs de l’execució per traidor del sergent major del nostre Regiment: un entaulat cobert de baieta a la Rambla, entre Santa Mònica i les Drassanes.

25 d'agost de 1713 (dia 32)

Jornada XXXII del setge. Divendres. Avui es compleix un mes de l’inici del bloqueig de la Ciutat de Barcelona. Després de sentenciar-lo a la mort un tribunal militar per lesa magestat, avui, entre les 4 i les 5 de la tarda, en públic cadafal al lloc indicat ahir, amb tots els honors i cerimònies que es permeten als cavallers, han executat Manuel Eguiluz, sergent major del Regiment de la Concepció, que fa vint dies va intentar passar-se a l’enemic. Preferí l’oprobi a la glòria. També ha mort en una acció al sector de Can Safont Tomàs Boixadera, capità del Regiment de Sant Narcís i en la mateixa acció el capità Joan Calaf, del Regiment de fusellers de Sant Vicenç Ferrer. Els borbònics, amb dos mil homes, han ocupat gairebé tota la falda de Montjuïc, tot i la resistència dels nostres fusellers. El general comandant Antoni de Villarroel ha manat el general Josep Martí i el coronel Josep Torres ocupar amb 300 dels nostres el Convent de Santa Madrona per fer-los front. Les bateries de Sants han continuat disparant amb molta intensitat i els danys d’una i altra part han estat importants. L’Hospital de la Santa Creu s’ha omplert avui de ferits. El destacament borbònic de 3.000 infants i 1.500 cavalls ha arribat a Teià amb tota violència i ha cremat la casa del nostre coronel Sebastià Dalmau. Diuen que algunes donzelles s’han llançat a un pou per evitar ser forçades.

26 d'agost de 1713 (dia 33)

Jornada XXXIII del setge. Dissabte. La Ciutat ha ordenat publicar un edicte per augmentar el batalló fins a 3.000 homes en companyies soltes, oferint un dobló d’entrada, tres sous diaris i el pa durant tot el setge. S’ha aprovat la nova planta d’oficials del nou regiment de cavalleria de Sant Jaume. La formen 300 homes. El seu coronel serà Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, prohom il·lustre i membre del govern municipal de Barcelona. En seran tinent coronel i sergent major Ramon de Rialb i Antoni Móra i Xammar. Avui ha mort Pere Sesé, alferes del Regiment de la Fe, després de deu dies d’agonia, sense poder-lo guarir de cap manera. Honor i glòria. Hem recuperat dels enemics la casa de Lledó, a la falda de Montjuïc, després d’un fortíssim foc d’artilleria: a dins i al seu voltant hem trobat fragments de cadàvers que no han pogut retirar en la seva fugida. Els moviments de l’enemic al voltant del Convent de Santa Madrona han fet que el nostre comandant general hagi ordenat alarma general, encarregant a la Coronela mobilitzada el manteniment de la línia de comunicació. Han comparegut fins a 12.000 homes. El Conseller en Cap Manuel Flix ha assistit al Portal de l’Àngel amb més de 1.500 homes per socórrer, en cas de ser atacat, el Convent de Caputxins.

27 d'agost de 1713 (dia 34)

Línia de comunicació entre la plaça i Montjuïc

Jornada XXXIV del setge. Diumenge. Avui, segon dia d’intens foc artiller i escaramusses a prop del Convent de Santa Madrona, amb l’objectiu de dificultar l’emplaçament de noves bateries per part dels nostres enemics. Els borbònics han apostat dues galeres a la part de llevant, davant del fortí que han ocupat a la desembocadura del Besòs. Dificulten l’entrada dels nostres vaixells i la neu ja no ens arriba amb la freqüència desitjada. La plaça ha rebut avui quatre desertors d’infanteria. Diuen que un destacament borbònic ha exigit provisions a la vila de Granollers, deixant els seus habitants sense pa. El comandament militar i civil de la Ciutat ha acordat finalment en secret embarcar cap a Mallorca alguns cavallers i les seves famílies, sobre la fidelitat dels quals no es té plena seguretat: es desconfia que puguin treballar al servei de l’enemic per l’escàs compromís que manifesten quan poden envers la defensa. El comandant en cap don Antoni de Villarroel ha explicat honorat en Consell de Guerra com, en el moment dels atacs borbònics d’aquests dies contra Santa Madrona, en canvi, moltes dones han pujat a defensar la muralla, rebutjant les instàncies que se’ls feien d’anar a resar el rosari.

28 d'agost de 1713 (dia 35)

Jornada XXXV del setge. Dilluns. Els canons dels nostres enemics retronen des de Sants contra la muntanya i des de la part de Gràcia contra el Convent dels Caputxins. Nosaltres disparem des de Montjuïc i els nostres fusellers i voluntaris han tirat contra la casa de Lledó, veïna al Convent de Santa Madrona, encara que gairebé del tot desapareguda, que l’enemic ha tornat a ocupar. Avui ha mort d’una bala en una escaramussa davant la ciutat el capità del Regiment de Cuirassers de Sant Miquel Francesc de Jaén. Memòria i honor. De matinada, algunes partides de voluntaris han fet incursions fins a les proximitats de les casernes borbòniques a Gràcia i el Mas Guinardó i s’han retirat després de fer botí. Hem sabut que els destacaments borbònics s’han fet finalment forts a Osona, tot i que els nostres sometents els han fet gran dany en el pas del Congost. Pel seu gran número han pogut prendre la ciutat de Vic, origen de la nostra llibertat. A la Ciutat s’ha publicat ban atorgant sis hores a tots els habitants de Barcelona per denunciar qualsevol fusell, pistola de funda, carrabina i baioneta que tinguessin més enllà de les necessàries per al propi ús. Es diu que es busca un amagatall de 3.000 armes que, segons rumor no sabem si fundat, hi ha a la Ciutat. Cal prevenir qualsevol traïció des de dins.

29 d'agost de 1713 (dia 36)

Jornada XXXVI del setge. Dimarts. En el dia d’avui els filipistes han tornat a atacar el que queda del Convent de Santa Madrona. Han organitzat una columna nombrosa i s’han emparat en la nit per accedir-hi sense ser vistos. El nostre general Joan Baptista Basset ha fet disparar coets per descobrir els moviments de l’enemic i els ha dispersat amb la nostra artilleria. Els fusellers i voluntaris de la plaça els ataquen per la part de Safont, al voltant de la qual els enemics es troben emparats d’alguns marges i cases, però exposats a l’artilleria de Montjuïc. Per ordre del juí de prohoms, el tribunal municipal que entén en casos criminals sense contemplacions, amb el ple rigor de la justícia que l'ocasió actual mereix, ha estat degollat i esquarterat un espia, que va confessar haver entregat la carta del general dels enemics al sergent major Eguiluz. Abans fins i tot de la tortura ha denunciat els seus còmplices i tots els individus mesclats en les sospitoses intel·ligències amb els borbònics. El seu cap, engabiat i penjat, servirà d’avís a tots aquells que prefereixin el deshonor de la traïció a la fidelitat a la terra i les seves lleis. Es diu que avui l’enemic ha atacat i incendiat una altra vegada les ciutats de Manresa i Terrassa i que ha ocupat la vila de Vacarisses.

30 d'agost de 1713 (dia 37)

Jornada XXXVII del setge. Dimecres. Els diputats de Catalunya han escrit a les ciutats i viles del país per animar-les a continuar l'heroica defensa de les nostres Constitucions, llibertats i privilegis. Les galeres enemigues que ens hostilitzaven davant del Besòs s’han retirat a ponent. Han arribat dos nous desertors: als francesos se’ls atorga passaport lliure i als presoners d’aquella nació se’ls tracta amb bona correspondència; als espanyols i italians ha manat el comandant general don Antoni de Villarroel que siguin posats en presó estreta; esperem què dirà el comandament borbònic per fer-los penjar o no, segons ha dit públicament. La 24a de Guerra ha ordenat proveir adequadament la defensa de garites de guaita: se'n construiran vint de noves dins la plaça i els seus baluards, sis a la línia de comunicació i deu més a Montjuïc. Encara que no existeixen correus fidedignes de Viena, per la via d’Itàlia arriben noves que l’emperador ha aprovat la justa defensa de Catalunya i ha donat eficaces providències per al socors i consol d’aquest Principat. La Ciutat va donar instruccions ahir d’armar tots els vaixells i embarcacions que hi ha al port, per tal que puguin servir en missions de defensa del proveïment de Barcelona.

31 d'agost de 1713 (dia 38)

Jornada XXXVIII del setge. Dijous. Per part de l’espectable governador de Catalunya, don Pere de Torrelles i Sentmenat, en absència del lloctinent Guido von Starhemberg, inseguint el consell de vice-règia del passat dia 26, s’han fet públiques crides en les quals s’ordena a tota persona, de qualsevol estat, grau o condició, que tingui diners, plata o altres coses precioses i de valor de persones absents de la ciutat i habitants en les terres ocupades pel Borbó, que les manifestin en el termini de tres dies, sota pena de 500 lliures. La Ciutat ha pagat avui 1.600 lliures als oficials i soldats del seu Regiment. Entre el camp i la plaça continua el duel artiller. Les bateries borbòniques a Sants i Gràcia disparen contra els Convents de Caputxins i Santa Madrona. Nosaltres responem des de Montjuïc. A les quatre de la matinada el nostre general comandant i el Conseller en cap han fet reconeixement de la muralla i bateries; hem comptat 108 canons apostats i 32 al fort de Montjuïc. Als forts exteriors de la plaça encara en tenim 18 més i 48 muntats a les Drassanes. Tres galeres enemigues han passat cap a Mataró i han arribat a l’enemic 28 embarcacions de transport carregades de pertrets i artilleria carregats a Tortosa.

Rescatado de Wayback Machine (blog original diaridesetge.cat, desaparecido de internet) — texto en catalán original, sin traducir.