Un fragmento sin fecha segura (manuscrito, ver abajo) más la jornada 414 (último día del asedio) rescatada de Wayback Machine. Faltan las jornadas 404 a 413.
Fecha no determinada — probablemente 9 o 10 de septiembre de 1714
Manuscrito — transcripción provisional, sin verificar, sin fecha segura
Este fragmento aparece hacia el final del manuscrito, justo antes de un plano ilustrado del asedio que cierra el volumen — por su posición y por lo que cuenta, es razonable situarlo en los últimos días antes de la caída de la ciudad, pero no lleva fecha explícita y no se ha podido confirmar.
Un oficial bajó a la mina y dijo que, de parte del general duque de Berwick, se hacía saber a la Ciudad que si quería capitular la plaza, enviase comisarios al campo; que se les darían los salvoconductos correspondientes y que se haría lo que fuese razonable. El comandante de la mina respondió que lo comunicaría a la Ciudad, y se envió aviso a la Junta de Guerra, quedando el intercambio detenido, con algunos oficiales esperando la respuesta sobre la trinchera, mientras unos y otros se entretenían a cuerpo descubierto con las tropas castellanas [borbónicas]. Al cabo de hora y media llegó la respuesta: que la Ciudad había resuelto no enviar ni admitir [comisarios]; y de inmediato se reanudó un fuego horrible por ambas partes, que duró hasta el cierre de la noche.
11 de setembre de 1714 (dia 414)
Baluard de Santa Clara
Jornada CCCCXIV del setge. Dimarts. Villarroel no vol abandonar la Ciutat. Jo mateix he comprovat que ha passat la nit a casa, vestit del tot, assegut en una cadira, rebent els despatxos que li fèiem arribar constantment. De matinada, a dos quarts de cinc, ens han atacat set cossos d'ofensiva i un de reserva en quatre grans grups. 41 batallons, 26 mil soldats. Totes les campanes de Barcelona han tocat a sometent amb un so eixordador que mai no oblidaré. Villarroel ha reprès immediatament el comandament de la defensa. La immensa onada d'enemics, l'hem combatuda casa per casa, tapant les boques dels carrers, a la part de la Ribera, amb botes, caixes i matalassos. El comandant en cap, el gran i estimadíssim Villarroel, ferit, ha ordenat: «Segueixi l'avanç! Que davant meu ningú no es retira! I morir o vèncer és el que ens toca!» Després de dues hores i mitja, a les set del matí, els hem contingut del tot i els hem fet, semblava miracle del Cel, un contraatac general amb la bandera de Santa Eulàlia al capdavant. Però a les dues del migdia ja no podíem resistir més la superioritat dels invasors. Hem d’evitar el saqueig: hi haurà capitulació. Entre plors, hem comptat tres mil nou-cents morts dels nostres en aquest dia de judici final. Glòria i honor per sempre! La memòria d'aquesta nostra defensa de nostres drets, de nostra llibertat, perviurà més de tres-cents anys. Fins aquí, fins avui!