Diario del Sitio — Septiembre 1713

1 de setembre de 1713 (dia 39)

Jornada XXXIX del setge. Divendres. Més dificultats per proveir-nos. Avui, la sagetia i una altra embarcació que havia armat el coronel Sebastià Dalmau han estat bloquejades prop de Mataró per part de tres galeres franceses, molt superiors, naturalment, en capacitat de foc. El combat ha durat gairebé tot el dia, fins que els catalans han hagut de rendir-se, després de perdre gran número de gent. Continuen els intensos combats d’artilleria al Pla de Barcelona en les mateixes condicions dels darrers dies. Avui, un gros destacament enemic ha sortit pel camí de Collserola i ha tornat a la tarda proveït de palla i altres queviures i manteniments. Els nostres fusellers de la part de la Creu de Sant Francesc han fet foc intens contra l’enemic. Algunes cartes rebudes finalment avui de la cort de Viena certifiquen la salut de sa majestat, però són anteriors al tancament del setge. Alguns subjectes distingits de Gènova i Milà auguren notícies que ens poden oferir consol. El general comandant i el Conseller en cap han reconegut les fortificacions exteriors de Montjuïc. El govern municipal de la Ciutat ha ordenat avui lliurar tota la plata de la institució per a la fabricació de moneda, amb l’única excepció del culte de la capella i de les mateixes masses consulars.

2 de setembre de 1713 (dia 40)

Jornada XL del setge. Dissabte. Alguns dels nostres fusellers, acompanyats d’unitats de cavalleria han sorprès l’enemic al Clot, posant-lo en confús desordre i causant-li algunes baixes. Aquesta nit han sortit de la Ciutat els senyors marquès del Poal, el general Josep Martí i el coronel Sebastià Dalmau. S’hi han dirigit a Terrassa on, segons sembla, hi ha el gruix dels sometents aixecats en favor de la terra. El general Rafael Nebot i el coronel Ermengol Amill són a la part de la Garriga, preparats per aturar la baixada de l’enemic des de terres d’Osona. El comandant general ha ordenat fer una crida general i els homes han concorregut a la Rambla com no s’havia vist mai. La Ciutat ha ordenat que dos mil treballadors s’ocupin d’enfortir l’obra exterior de la fortalesa de Montjuïc, particularment en perfeccionar els fossars. L’enemic ha passat la nit suspens amb les armes a la mà. Alguns dels nostres voluntaris han envestit per Sants (ens han portat cinc carners de la carnisseria), altres per la part de Gràcia, internats fins a la muntanya i els tercers, els hússars, per la Granota. Amb aquests moviments han estat descoberts molts subjectes sospitosos, que eren ocults a les cases properes al cordó de l’enemic. Gent que vol servir dos senyors.

3 de setembre de 1713 (dia 41)

Jornada XXXXI del setge. Diumenge. Tal com havien previst, des de Terrassa, els nostres comandants han organitzat una sortida contra l’enemic que venia de Vic. A dues hores, al Coll Cardús, han envestit la seva avantguarda i els han aturat durant una hora. A la rereguarda, el coronel Ermengol Amill i els seus n’han mort 200 i ferit 400, a més d’agafar-los tendes de campanya i sacs de farina. Diuen que els borbònics han incendiat avui novament la ciutat de Manresa. Han destruït la plaça major, les cases del carrer de Sant Miquel, del raval de Sant Andreu i de Santa Llúcia. Han entrat també a Terrassa i els nostres han passat a Sentmenat. Al pla de Barcelona, les bateries de Sants i Gràcia han llançat bombes contra Montjuïc i el Convent de Caputxins, sense fer-nos massa mal. El nostre general comandant en cap Villarroel ha donat l’ordre a tots els piquets que no permetessin incursions de paisans contra el cordons borbònics sense autorització prèvia del comandament, amb l’objectiu de no perdre ningú més en accions inútils. Ha arribat notícia de pesta a les parts d’Itàlia i Alemanya; el govern municipal ha ordenat que el Conseller quart s’encarregui de perfumar, en presència del secretari de la Casa de la Ciutat, tota la correspondència que es rebi d’aquelles parts.

4 de setembre de 1713 (dia 42)

Jornada XXXXII del setge. Dilluns. Els enllaços ens comuniquen que la nostra gent ha sortit de Sentmenat i ha passat a Caldes de Montbui. Diuen que un destacament enemic continua ocupant Terrassa. Els borbònics ens continuen llançant canonades sense treva des de Sants i Gràcia. Des del Baluard dels Tallers hem disparat amb encert contra els moviments de la seva cavalleria i fins i tot els hem obligat a desplaçar la caserna. Els nostres fusellers han incomodat els borbònics atacant-los, amb el suport de piquets de cavalleria, pel lloc de la Granota. Han arribat a la plaça avui tres desertors d’infanteria i un de cavalleria. Al moll, un bergantí de Mallorca carregat de queviures. El menjar, de moment, amb un bloqueig tan suau, no ens falta. Amb l’autorització d’una junta de teòlegs cridada a l’efecte, una comissió ha fet escrutini a tots els convents de la Ciutat, amb el propòsit de confiscar tots els diners que s’hi puguin trobar. El vicari general Josep Rifós, el diputat eclesiàstic i Josep Galceran de Pinós i Rocabertí han trobat en el de les Gerònimes 690 lliures que Josep Boneu, antic governador de Barcelona, havia lliurat a les monges abans d’abandonar la Ciutat. Diners de traïdor ben emprats en la defensa de la plaça.

5 de setembre de 1713 (dia 43)

Jornada XXXXIII del setge. Dimarts. Com tots aquests dies i avui fins a molt tard s’han repetit els bombardejos contra la plaça i Montjuïc des de Sants i Gràcia. Per l’altra banda de la serralada de Santa Madrona hi ha hagut gran foc de fuselleria ja a les deu del matí. A les 4 de la tarda, el marquès de las Navas, comandant del lloc, ha reconegut amb detall el fort dels borbònics han construït per atacar el Convent. Una galera enemiga, passant a la part de llevant, ha disparat contra dues llanxes de pescadors. Les hem protegit a canonades també des de la plaça. El nostre comandant a la posició del Convent dels Caputxins, el coronel don Josep Bellver, ha ordenat a alguns fusellers atacar les cases que ocupaven massa a prop els borbònics. Els han desallotjat i apagat els incendis que hi havien provocat. Després, els han seguit a la fuga fins els seus cordons. El govern municipal de Barcelona ha informat avui el comandant general don Antoni de Villarroel i el general de l'artilleria Joan Baptista Basset que les 20.000 lliures destinades per la Ciutat per a la millora de les defenses de la plaça s’estan acabant; s'ha iniciat, per això, per ordre del Consell de Cent, l’encunyació de realets. Mala moneda necessària per resistir.

6 de setembre de 1713 (dia 44)

Jornada XXXXIV del setge. Dimecres. El general

comandant Antoni de Villarroel ha ordenat aquesta nit al coronel marquès de las

Navas, comandant a la posició de Santa Madrona, que llancés els seus homes a

les 3 de la matinada, en una operació de notable complexitat, contra els

reductes d’avanç borbònic, prenent el seu fortí i entrant en el mateix cordó. Han

participat unitats dels regiments d’infanteria, cavalleria i hússars, amb la

cobertura de fusellers, eixits també dels portals de Santa Madrona i Sant

Antoni, a fi d’agafar l’enemic entre diversos focs. Diuen els que han pogut

explicar-ho, ensangonats i esparracats, que ha estat un èxit. Hem tingut

batalla molt cruenta que ha durat fins fer-se ple dia. Dels nostres han mort

quatre oficials i trenta-cinc soldats i han resultat malmesos onze i

quaranta-quatre. Ens han ferit a la Creu Coberta el capità del Regiment de Sant

Jordi Francesc Llorens. Menys sort han tingut els capitans del Regiment de la

Concepció Pere Pallarès i Felip Pérez, entre tants d’altres. En pau descansin. Dels

borbònics, sembla que 60, entre ells un brigadier, un sergent major i sis

capitans. El comandant general Antoni de Villarroel, en sóc testimoni, s’ha

mantingut durant tota l’acció a tir de pistola.

7 de setembre de 1713 (dia 45)

Jornada XXXXV del setge. Dijous. Tot i els

nostres ingents esforços, atesa la seva superioritat numèrica, l’enemic és cada

dia més a prop de la muralla. Avui ha mort d’un tret perdut Pau Pont, capità

del Regiment de Santa Eulàlia. Memòria per sempre. Els enemics han continuat

l’obra d’aproximació contra Santa Madrona. Els hem disparat amb notable encert

des de Montjuïc. A més, els nostres fusellers i voluntaris d’infanteria han fet

gran foc contra els seus treballadors, molts dels quals, desgraciats

compatriotes forçats al treball. També hi hagut combats de fuselleria a la part

de Gràcia. Davant del port de Barcelona, les galeres enemigues han aturat dos

vaixells genovesos. A la nit, el comandant general Antoni de Villarroel ha fet

sortir de la plaça una part important de la cavalleria, obligant els enemics ha

posar-se en alerta. Els Consellers han ordenat avui per escrit que, atès el

fracàs de les seves gestions, l’ambaixador Pau Ignasi de Dalmases abandoni

Londres per passar a Milà o Gènova per continuar la seva representació

diplomàtica; el comte Ferran, en canvi, legat a la Haia, ha rebut ordres de

mantenir-se a les Províncies Unides. La Ciutat està molt ofesa amb els anglesos

per la seva traïció.

8 de setembre de 1713 (dia 46)

Jornada XXXXVI del setge. Divendres. Durant la nit els enemics han accelerat els seus treballs per apropar-se a Montjuïc des del fortí que van construint. A les seves posicions ofensives han fet troneres formades de feixines. Des del Castell i la plaça hem bombardejat aquells treballs i treballadors de manera formidable, tant com l’escalfor i el fum incessant dels nostres canons ens han permès. En canvi, la bateria borbònica de Sants ha callat avui: se sospita que l’enemic pretén pujar-la per atacar amb més bon angle les nostres posicions a Santa Madrona. Hem preparat els nostres per fer-hi front, mantenint-los en alerta permanent per prevenir qualsevol cop de mà. El comandant general Antoni de Villarroel ha cursat ordres molt precises sobre l’organització de la defensa. Els qui ens movem en el seu entorn tenim la impressió d’estar vivint els dies decisius d’aquest setge. Com en els anteriors de 1697, 1705 i 1706, els enemics intenten amb totes les seves forces emparar-se de la muntanya de Montjuïc, a fi d’atacar després des de l’altura, amb total superioritat, la plaça.

9 de setembre de 1713 (dia 47)

Jornada XXXXVII del setge. Dissabte. Tan aviat com s’ha fet de dia els borbònics han llançat la seva artilleria, amb un soroll eixordador, contra el seu objectiu, el Convent de Santa Madrona. N’hem comptat 265 canonades. Sembla que estan preparant el terreny, arranat per a l’assalt decisiu. Alguna bala perduda ha entrat també a la plaça i ha causat importants desperfectes. Per ordre del general Joan Baptista Basset hem muntat una bateria de set canons a Montjuïc que, segons sembla, els ha causat unes 200 baixes. Les nostres, però, també han estat importants. Des de la nostra posició veiem moure’s frenètics, com a cucs, els carros que retiraven els seus morts i ferits. De nit, des del nostre Baluard de Sant Antoni hem llançat granades reials contra la seva caserna general de Sants. En una acció audaç, nou dels nostres dragons del Regiment de Sant Miquel han fet una incursió contra ella, han arribat fins a les mateixes tendes dels enemics i han fet sis presoners. Entretant, al mar, els nostres vaixells corsaris han apressat tres llaüts de Mataró, que portaven 40 càrregues de vi i altres queviures per proveir l’enemic.

10 de setembre de 1713 (dia 48)

Jornada XXXXVIII del setge. Diumenge. Ha continuat el foc artiller insistent dels borbònics contra el Convent de Santa Madrona. També, la nostra defensa des de la plaça i, amb nou canons, des del Castell. Davant l’escassa guarnició, uns 250 homes, que manteníem a Santa Madrona de la muntanya de Montjuïc, l’enemic ens l’ha atacat per sorpresa amb tres columnes d’infanteria i cavalleria i ens ha obligat a desemparar-la del tot per no perdre’ls, després de tallar la comunicació amb el Castell amb més de 3 mil infants. Hem sentit perfectament la cridòria escruixidora amb la qual els seus oficials els obligaven a trencar la por i a avançar, molt exposats al foc, contra nosaltres. Els fusellers dels Regiments de Ferrer i la Ribera d’Ebre han cobert amb plom la nostra retirada, que ha estat prou ordenada. Hem perdut set valents, alguns ferits i presoners. En el mateix dia, els comissionats per les Juntes de govern de la Ciutat han fet un nou escrutini en alguns cenobis: a Montesion han trobat 1.400 lliures i a les Caputxines 699 lliures i 10 sous, que aplicarem immediatament a les despeses de la defensa. Al mar, hem fet un nou apressament a Mataró i tot i que una galera enemiga ha intentat el rescat no ha resistit la nostra artilleria.

11 de setembre de 1713 (dia 49)

Jornada XXXXIX del setge. Dilluns. Entre les dotze de la nit i les quatre de la matinada, el foc artiller de la Ciutat i el Castell de Montjuïc sobre el Convent de Santa Madrona ha estat tan extraordinari que ha obligat l’enemic a abandonar-lo a corre-cuita, enmig del pànic més absolut. Les bales han anat acompanyades de bombes i granades reials. Tants morts que s’havien deixat en l’operació de conquesta i finalment han ocupat la posició només unes hores. A nosaltres, ens han ferit el bon amic l’alferes Pere del Cerro, del Regiment de fusellers de Sant Vicenç Ferrer. L’alt comandament militar de la Ciutat ha proposat una nova lleva de 3.000 homes per reforçar els contingents de defensa. El nostre comandant general Antoni de Villarroel havia exposat avui mateix a la 24a de Guerra que sense gent i sense diners no cap en judici humà fer la guerra. D’aquí uns dies sabrem quants s’han reclutat efectivament. Entretant, caldrà recórrer també a l’auxili del cel. Avui ha començat un novenari que, per implorar el favor diví, han organitzat les dames de la Ciutat i moltes de les forasteres, anant en processó cantant les lletanies, des de la capella de Santa Àgata a la Catedral, a visitar la imatge de la Mare de Déu de la Mercè.

12 de setembre de 1713 (dia 50)

Jornada L del setge. Dimarts. Cinquanta dies fa que l’enemic va completar el setge sobre la muralla de Ciutat. Per ordre del general Joan Baptista Basset s’ha continuat el foc d’artilleria des de Montjuïc i la plaça contra la seva fortificació i contra els treballadors que hem descobert a la part de Safont, on sembla que l’enemic vol avançar alguns treballs més. Els nostres fusellers els han hostilitzat també matí i tarda. Com van fer ahir, els borbònics han disparat des de Gràcia contra el Convent de Caputxins. Els Consellers de Barcelona i la Novena de Guerra han decidit comunicar al consistori de la Generalitat la conveniència d’adreçar-se tots conjuntament a l’emperador per exposar-li les dificultats creixents en les quals es troba la Ciutat, fidel per sempre a l’emperador. A falta dels mitjans humans, pels carrers continuen les pregàries. Ha estat el segon dia del novenari de les dames de la Barcelona: participen més de 260 de totes classes, amb modesta postura i devota cristiandat. Han començat amb una comunió general, seguida del sermó de Joan Bac, ardiaca i canonge de Barcelona.

13 de setembre de 1713 (dia 51)

Jornada LI del setge. Dimecres. Tercer dia del novenari de les dames de la Ciutat. Els canons de la plaça i del Castell de Montjuïc han continuat batent els mateixos llocs dels dies anteriors. A la falda de la muntanya, s’ha repetit també el foc dels nostres fusellers i miquelets, que han tingut una escaramussa de més d’una hora amb un nombrós contingent enemic. A mitjanit, ha sortit del nostre port un vaixell armat amb 19 homes que s’ha introduït entre l’enemic i han apressat un llondro amb 240 quintars de pólvora i moltes bales d’artilleria, que han conduït amb èxit a port. Els han rebut entre salutacions i crits d’alegria incontenibles. Sospitant per la falta d’activitat dels nostres enemics, el comandant general en cap Antoni de Villarroel ha fet mobilització general per reforçar novament Montjuïc i la línia de comunicació. Tothom ha acudit als seus llocs amb diligència. Hi havia més combatents dels necessaris per cobrir-los. Es diu que 600 francesos han carregat contra 200 fusellers del regiment de Martirià Massegur, qui els va resistir des dels veïnats de Montalegre. La junta de teòlegs s’ha aplegat per discutir sobre l’ús per raó del setge de la plata de les esglésies.

14 de setembre de 1713 (dia 52)

Jornada LII del setge. Dijous. Quart dia del novenari de les dames de la ciutat. Un dia més de canonades de la plaça i Montjuïc, contra els treballs de l’enemic per obrir-se pas i contra la gent que ha passat del Mas Guinardó cap a la caserna de Sants. Hem tingut notícia que l’enemic movia molt homes al peu de la muntanya i desplaçava feixina per protegir-los: el nostre comandant general ha ordenat la alerta màxima entre les vuit i les nou del vespre, però després hi ha hagut tranquil·litat. Hem vist arribar en la distància deu gànguils i dues sageties, que se suposen carregades de queviures per l’enemic. Durant aquests dies han arribat avisos d’una gran victòria imperial a Landau i també que a Itàlia es prepara un nombrós exèrcit per acudir en socors de Catalunya: esperem l’arribada de testimonis autèntics que ens ho confirmin. El Consell de Cent, gelós dels mèrits del nostre comandant general, ha decidit que el Conseller en Cap tingui la consideració de governador de la plaça i de les armes i ha fet nomenament de Josep Dalmau com a sergent major per a un dels batallons formats de la lleva de 3.000 homes per a la defensa de la plaça, el Castell de Montjuïc i el gloriós estendard de Santa Eulàlia.

15 de setembre de 1713 (dia 53)

Jornada LIII del setge. Divendres. Cinquè dia del novenari de les dames de la Ciutat. Els enemics, abatuts, han hagut de retirar l’artilleria de la muntanya de Santa Madrona fins a Sants. Tot i així la plaça i Montjuïc els han continuat batent. Per la part de Safont i Sant Gervasi han atacat els nostres fusellers. Des de Gràcia, els borbònics han disparat contra el Convent de Caputxins. Tot i així el comandant general Villarroel ha sortit a reconèixer la zona amb infanteria i cavalleria de la plaça. Han arribat avui dos bergantins de Mallorca: han informat que l’almirall Jennings ha embarcat 2.500 homes de la guarnició de Maó, amb l’objectiu d’acompanyar el príncep del Piemont fins a Sicília. El govern municipal de Barcelona ha fet ban cridant sis oficials de la Taula i Banc públics perquè es restitueixin a la ciutat en cinc dies, passats els quals seran privats dels seus oficis. Avui el general Joan Baptista Basset ha lliurat al comandant general el dictamen d’inspecció de la plaça que aquell li havia demanat. Diu que cal fer reparacions urgents a les muralles i restablir les distàncies adequades amb les cases a Santa Clara i el Portal de l’Àngel, on alguns, mitjançant amistats i prebendes, han pres l’espai públic de la defensa per al seu ús particular.

16 de setembre de 1713 (dia 54)

Jornada LIIII del setge. Dissabte. Sisè dia del novenari de les dames de Barcelona. El govern municipal de Barcelona ha publicat avui un altre ban pel qual es distribueix per quarts l’obligació d’acudir per torns a les guàrdies de la línia de comunicació i altres llocs importants de la defensa. S’ha posat immediatament en execució amb gran eficàcia i puntualitat dels habitants i sense distinció de persones de tots els graus i condicions, continuant la fervorosa dedicació de la Coronela en l’assistència i les guàrdies. Els nostres armadors han apressat avui tres llaüts que passaven davant nostre amb queviures per l’enemic. La plaça i el Castell de Montjuïc han disparat avui intensament contra la part de Safont. Els fusellers i voluntaris han fet foc tan viu al seu voltant que els borbònics han hagut de retirar-se de la Casa dita de la Mercè. En resposta, han disparat les peces de Gràcia contra el Convent de Caputxins; nosaltres els hem respost des del Baluard dels Tallers. Abans de fer-se de nit han fet tres salves els enemics, amb triplicats trets de fuselleria i artilleria; segons els desertors, per celebrar la presa de Landau, a Baviera, que publicaren haver-se rendit, en contrari del que s’havia publicat dins la plaça dos dies abans.

17 de setembre de 1713 (dia 55)

Jornada LV del setge. Diumenge. Setè dia del novenari de les dames de la ciutat. Avui han ferit en una càrrega, a prop del Convent dels Caputxins, el capità del Regiment de Cuirassers de Sant Miquel Ignasi Lasaosa i el tinent Josep Romeu. Després de migdia alguns enemics s’han avançat per la dreta de Caputxins a les cases de Lleviol i altres. Els hem fet foc durant dues hores i cos a cos, en un combat sagnant en el qual veiem la cara i la mort de l’enemic, els hem obligat a desallotjar les cases i a retirar-se a les seves línies. Un desertor ha explicat que els borbònics han perdut en l’acció un capità de granaders, dos oficials i molts soldats. La nostra artilleria ha impedit que els seus batallons de cavalleria poguessin actuar amb tranquil·litat en suport de l’acció. Per la part de Safont els nostres fusellers han continuat el foc d’ahir. Hem tornat a apressar un llaüt amb queviures per l’enemic. La comissió que escruta els establiments religiosos de la Ciutat a la recerca de pecúnies per a la defensa ha trobat a la Catedral avui l’extraordinària quantitat de 13.240 lliures; amb elles defensarem per més temps la nostra Ciutat.

18 de setembre de 1713 (dia 56)

Jornada LVI del setge. Dilluns. Vuitè dia del novenari de les dames de la ciutat. Des del Castell de Montjuïc hem continuat disparant contra la part de Safont, recolzats pel foc de fuselleria dels nostres. A Gràcia, els borbònics han emplaçat quatre canons que disparen intensament contra el Convent de Caputxins; la plaça els correspon amb tot el foc d’artilleria que poden resistir les nostres peces. Han arribat tres desertors d’infanteria del camp enemic. I al moll un bergantí de Mallorca, amb la notícia que el virrei d’aquella illa ha decidit fortificar-se per consolidar la resistència. Un dia més, hem apressat un llaüt que passava a Mataró, amb la fortuna de poder alliberar el bon amic Francesc de Padellàs, capità del Regiment de la Ciutat, i també a don Antonio Cortés y Andrade, dos bon soldats que l’enemic havia fet presoners en els combats al Pla de Barcelona i que traslladaven per mar a Mataró. Són feliços de retornar a la defensa de la Ciutat encara que, tots ho sabem, juguen així la segona partida en la terrible ruleta de la mort on som tots.

19 de setembre de 1713 (dia 57)

Jornada LVII del setge. Dimarts. Darrer dia del novenari de les dames de la ciutat. Continuen els dispars mutus de la nostra artilleria i la seva des de Montjüic i les posicions borbòniques a Sants. A la muntanya, els nostres fusellers s’han batut amb els borbònics que protegien els cordons del fortí al llarg de més d’una hora. L’artilleria del Baluard dels Tallers ha disparat amb encert sobre la caserna del duc de Pòpuli, encertant-hi de ple tres o quatre bombes; sembla que fins i tot ha hagut d’apartar la seva habitació, apropant-se a la muntanya. Des de les cinc de la tarda, l’artilleria de Gràcia ha disparat intensament contra el Convent de Caputxins. El comandant general Antoni de Villarroel ha comunicat a la Trenta-sisena i al consistori de la Diputació del General que, incapaç de redactar del seu puny i lletra les contínues instruccions que imparteix, ha decidit nomenar-me, amb una part de la seva retribució, com el seu secretari assistent. Ha enviat també una estima dels homes que manquen i que cal distribuir urgentment per a la defensa a la Ciutat, Castell i línia de comunicació i ha lloat els treballs excessius de la Coronela al servei del rei i de la pàtria, que mereix més descans i pa de munició.

20 de setembre de 1713 (dia 58)

Jornada LVIII del setge. Dimecres. El governador general don Pere de Torrelles i de Sentmenat ha ordenat publicar un nou ban, com el del passat 26 d’agost, reclamant en 24 hores la manifestació de totes les joies, plata, or i diners en possessió dels habitants de Barcelona. Convé que els qui més tenen es comprometin també amb més a subvenir les despeses. L’artilleria del Castell de Montjuïc ha disparat amb força contra la part de Safont. La plaça s’ha concentrat amb habilitat i eficàcia a dificultar els moviments de la cavalleria que es movia al Pla de Barcelona. Des de Gràcia, els borbònics han continuat disparant amb dos canons contra el Convent dels Caputxins. Alguns dels voluntaris s’han arriscat fins a les línies mateixes de l’enemic. A Sarrià, un escamot dels nostres han capturat un alferes borbònic i una partida de soldats que havien sortit del cordó a la recerca de feixina. Han arribat a la plaça dos desertors. Un bergantí de Mallorca ha tocat port, confirmant les notícies referides els dies anteriors des de les illes. Un destacament de 500 infants i 300 dragons francesos sortit del cordó de setge ha atacat avui per sorpresa el convent dels cartoixans de Montalegre, on acostumen a aplegar-se els nostres oficials i enllaços amb el rerepaís. Els reunits tot just han pogut fer-se escàpols abans de l’entrada dels francesos.

21 de setembre de 1713 (dia 59)

Jornada LIX del setge. Dijous. En sortir el sol, els nostres observadors han detectat un cos de dos mil homes de l’enemic sobre la muntanya de Montjuïc. En ser descoberts s’han parapetat a les roques i han disparat intensament contra els nostres avançats, que els han resistit amb extraordinària gallardia. Ens han ferit un soldat del Regiment dels Alemanys. A les quatre de la tarda, però, els borbònics han hagut de desemparar la muntanya i retirar-se a la seva línia. Pels desertors arribats a la plaça s’ha sabut que l’objectiu del moviment ha estat el d’assegurar la recollida de feixina, que han fet al llarg de tot el dia a la part de la Torre del Riu i a la de Nostra Senyora del Port. Des de les bateries de la plaça i el Castell de Montjuïc hem continuat disparant contra el campament enemic. Diuen que avui, tot seguint les ordres del comte Starhemberg, el general Moragues ha rendit la fortalesa de Castellciutat: 140 soldats del Regiment de la Diputació del General i 70 fusellers han estat autoritzats a retirar-se fins a Barcelona. Els esperem per continuar la defensa: cada home és precís. El consistori de la Generalitat ha rebut carta de Sebastià Dalmau, coronel del Regiment de la Fe, informant dels moviments del diputat militar al rerepaís. No semblen bones notícies.

22 de setembre de 1713 (dia 60)

Jornada LX del setge. Divendres. Com des de fa tants dies, avui també han continuat les canonades de Montjuïc i la plaça dels nostres, i les de Sants i la part de Gràcia dels borbònics. Al Forn de la Teixeria, els nostres fusellers ha fet gran foc als enemics. Han arribat a la plaça sis desertors d’infanteria. A la nit es van advertir alguns focs sobre la muntanya, particularment, a Sant Jeroni de la Murtra. En Consell de Cent s’ha anunciat l’ordre d’empresonament del majordom de l’artilleria don Francesc Fabrés i del capità Pino, que ha ordenat personalment, davant les sospites sobre la seva actuació, el nostre comandant general Antoni de Villarroel. La Trentasisena ha decretat avui el pagament de 200 dobles al batlle de Badalona perquè els lliuri a Martirià Massagur, coronel de fusellers que té encarregada la defensa del pas de Montalegre amb 300 homes. Per ordre del comandant en cap he redactat, entre altres al consistori de la Diputació del General, una sentida comunicació a la Trentasisena informant de les queixes que els oficials manifesten directament a en Villarroel referents a la manca de mitjans i de salaris amb els quals han d’aplicar-se a la defensa de la Ciutat. Difícil ofici el d’aplacar la ira de tothom.

23 de setembre de 1713 (dia 61)

Jornada LXI del setge. Dissabte. Avui

l’excel·lentíssim senyor comandant general Antoni de Villarroel ha passat

revista a tota la infanteria veterana, cavalleria i fusellers i l’ha trobat a

plena satisfacció. La seva expressió, tantes vegades impenetrable, així ho

deixava entendre ben clarament a aquells qui el coneixem bé. Ha fet publicar

també un ban anunciant privació d’oficis si tots els cossos d’exèrcit no

faciliten cada setmana nota fefaent dels morts, ferits, malalts i desertors de

la seva unitat. Han arribat a la plaça dos desertors d’infanteria i un de

cavalleria procedents del camp borbònic. El comte de Fuenserena ha ofert a la

Junta de Guerra la formació d’un Regiment de cavalleria de cuirassers d’Aragó,

sota el títol de Sant Pere, amb 300 cavalls. He llegit al comandant general la

missiva rebuda del governador del Castell de Montjuïc don Pau de Toar. Diu que

ha apressat el seu ajudant de plaça, tal i com Villarroel va ordenar, però que

necessita assistent per mantenir la defensa i es queixa d’haver rebut només dos

terços de la paga compromesa en els dos mesos que fa que dirigeix la defensa

del Castell. No podem fer més. No arribem a tot. El descontentament creix i els

mitjans disminueixen. Els nostres enemics ho saben i esperen abatre'ns a base de precarietat.

24 de setembre de 1713 (dia 62)

Jornada LXII del setge. Diumenge. Després de comptabilitzar-ne fins a 228, ha deliberat avui el consistori de la Diputació del General publicar l’oferiment de cinc dobles als desertors del camp enemic que han vingut a la Ciutat amb armes i cavalls; i als d’infanteria amb armes i vestit, sis reals de vuit. I a tots, passaport per poder anar allà on vulguin. No són pocs els qui ja ens han arribat. Per a anunciar-los la resolució presa, s’han preparat paperets per difondre al campament enemic en llengües espanyola, italiana i francesa. La plaça ha celebrat a la catedral la solemne festa de la Mare de Déu de la Mercè. Ha concorregut a la porta del temple un dels sis batallons de la Coronela amb la invocació de Nostra Senyora. Han rebut el Conseller en Cap, el seu coronel i governador de la plaça i han fet les cerimònies militars i salva general. El coronel Sebastià Dalmau, del Regiment de la Fe, ha enviat des de la Conreria una comunicació a la plaça notificant l’estat de la defensa de la seva posició i demanant oficials per enquadrar els voluntaris que arriben cada dia procedents dels sometents locals del Maresme, on continua la resistència a la bàrbara ocupació dels borbònics.

25 de setembre de 1713 (dia 63)

Jornada LXIII del setge. Dilluns. Aquesta nit el nostre comandant ha fet tocar alarma general i ha manat avançar a la vista de tota la línia de contraval·lació partides de fusellers amb l’ordre de fixar petits pals amb els paperets de l’oferta de remuneració als desertors i de llançar-ne molts sobre la mateixa línia. Els nostres enemics s’apliquen a recollir feixina i a destruir totes les cases que no poden mantenir i a aprofitar-ne la fusta per protegir millor les seves posicions més avançades. Avui hem vist de fit a fit alguns avançats borbònics a les cases de Minguella que ens han disparat: la nostra artilleria els ha batut des dels Baluards del Portal de l’Àngel, els Tallers i Sant Antoni. Alguns cavalls nostres del Regiment de Sant Miquel han sortit també de la plaça per desallotjar-los i finalment s’han retirat al cordó. A la tarda hi ha hagut una escaramussa dels nostres fusellers i hússars amb l’enemic al camí de Sarrià i de Pedralbes. Han arribat a la plaça deu desertors dels borbònics. Hem sabut que l’enemic, per la poca correspondència dels de Badalona, els han cremat moltes cases i finalment l’església: s’ha perdut el retaule del temple i molts objectes sagrats.

26 de setembre de 1713 (dia 64)

Jornada LXIV del setge. Dimarts. El Consell de

Cent, el govern municipal de la Ciutat de Barcelona, ha decidit que el

Conseller en Cap passi des d’avui a ser tractat com  a Conseller en Cap i coronel, deixant

d’emprar el títol de governador de la plaça. Ha fet conèixer que les requises

fetes als traïdors que han abandonat la Ciutat sumen ja 24.224 lliures en

moneda, i la plata, 13.384 unces i 8 argenços. Continuen sense treva els trets

de l’artilleria de la plaça al camp i del camp a la plaça. També, les correries

i sortides pel Pla dels uns i els altres. De matinada els nostres han tornat a

atansar-se al cordó per difondre els paperets d’oferta de remuneració i

passaports als desertors. I al moll entren algunes preses que feien a mar obert

els nostres corsaris, com també la de xabecs i altres embarcacions que ens

porten provisions de Mallorca. Els enemics han tornat a les cases d’ahir per

recollir fusta i teules i els nostres els han tornat a rebutjar amb l’ajut de

l’artilleria. Les autoritats de la Ciutat han dedicat el dia ha analitzar la

correspondència procedent d’Itàlia, inclosa del mateix emperador, que el

coronel Sebastià Dalmau va fer arribar ahir.

27 de setembre de 1713 (dia 65)

Jornada LXV del setge. Dimecres. Avui hi ha hagut molt poc moviment per les dues parts. Hi ha cansament, necessitat de recuperar forces. Només la plaça ha disparat contra la part de la Granota i fortí que tenen els enemics a la ribera de mar pel costat del riu Besòs. Amb els canvis que provoca l’entrada de la tardor, ha esclatat un temporal molt notable, que ha obligat les galeres enemigues a alçar l’ancora i posar proa a Tarragona. Diuen que s’han refugiat Salou, encara que no manquen veus que diuen que han marxat en direcció a Mallorca. La nostra campanya per fomentar les desercions en el bàndol enemic dóna fruit: en un sol dia ens han arribat 17 homes, 3 dels quals amb cavalls. Se’ls ha pagat la recompensa promesa. La seva informació és prou valuosa: ens permet conèixer amb més detall l’organització de l’enemic. Diuen que estan començant a patir les serioses inclemències de més de dos mesos de setge: més encara, a mesura que veuen apropar-se les pluges i els freds propis dels temps que s’aproximen ara que s’acaba el temps de la collita.

28 de setembre de 1713 (dia 66)

Jornada LXVI del setge. Dijous. Els enemics han arribat avui a la casa de Clariana i també a la de Minguella: han carregat teules i fusta i els nostres els han fet foc, deixant els borbònics molts morts al camp. A la tarda s’ha repetit l’escena. Els nostres voluntaris d’infanteria i cavalleria, amb els fusellers que hi havia a la casa de Magí Mercader els han atacat amb valor extraordinari, reforçats per alguns del Regiment de Sant Miquel. El combat ha durat algun temps. Els nostres han hagut de resistir el foc d’artilleria llançat des de Gràcia; l’enemic, el dels Baluards de Tallers i Sant Antoni. Avui han arribat a la plaça fins a 25 desertors. I a la nit, trencant el cordó entre Gràcia i el Mas Guinardó han entrat a la plaça 30 voluntaris de peu i cavall que operaven a les muntanyes de Sant Jeroni. El Consell de Cent de Barcelona ha decidit que els assessors i els administradors de la Ciutat mantinguin sota la seva jurisdicció tots els delictes comesos per soldats estipendiats i pagats per la Ciutat, donant notícia, això sí, al comandant general Villarroel. Avui he pres nota de l’exposició general sobre l’estat de la plaça que m’ha dictat per trametre a l’emperador. El nostre cap lamenta no disposar de prou forces per emprendre un atac general contra els enemics que permetés trencar el setge.

29 de setembre de 1713 (dia 67)

Jornada LXVII del setge. Divendres. Per tercer dia, l’enemic ha atacat les cases i els nostres els han respost amb els fusellers des de la de Magí Mercader. Hi ha hagut un combat coratjós. L’artilleria dels uns i els altres ha tornat a intervenir. Aquesta tarda, per la muntanyeta del Coll i el Mas Guinardó, ha arribat un comboi de molts animals carregats, procedent, segons s’ha dit, del saqueig de Montalegre. Un batalló de cavalleria dels borbònics ha atacat cap a la ribera de la Granota, però ha estat rebutjat pels nostres i s’ha retirat. També per la Creu Coberta ens han llançat un batalló de cavalleria que no ha resistit l’empenta dels nostres hússars. Aquesta nit l’enemic ha reprès l’avanç en direcció al Convent de Santa Madrona, confiant que les defenses estarien desprevingudes, però els focs artificials del nostre general d’artilleria Joan Baptista Basset els ha il·luminat i posat al descobert de les bateries del Castell de Montjuïc, que els han obligat a fugir. Avui la Junta de Guerra ha fet nomenament de Magí Baixeres com a comissari de preses, capità cèlebre i de gran valor present als setges de 1697, on fou ferit, i en el de 1706, durant el qual fou capità de minadors a Montjuïc, on morí un fill seu.

30 de setembre de 1713 (dia 68)

Jornada LXVIII del setge. Dissabte. Abans de fer-se de dia els francesos han repetit diferents crides a la part de Sant Martí, del mas Guinardó i de Gràcia. Ha semblat que volien iniciar una operació de gran abast contra Montjuïc, però finalment no han fet cap moviment. A la part de la Creu Coberta hi ha hagut bona escaramussa, amb participació de l’artilleria de la plaça i els borbònics. El coronel del Regiment de Sant Miquel ha participat activament en els combats. Avui han entrat a la plaça 14 desertors d’infanteria i 2 de cavalleria amb 4 cavalls. Els hem donat el que els havíem promès. Els darrers dies l’enemic ha enrunat totes les cases dels voltants de les casernes i s’ha endut la fusta i les taules per construir barraques a les seves casernes que els permetin refugiar-se de la millor manera possible durant la tardor i l’hivern que s’apropen. El Consell de Cent ha fet recompte dels 2.713 barcelonins aptes per a la guerra que encara no estaven cridats a les guàrdies ni enquadrats a la Coronela. Han estat dividits en quatre cossos i se’ls ha confiat la defensa de la Capella del Marcús; Santa Maria del Mar, la Catedral i el Pi; Sant Pere i Sant Miquel; i Sant Just i el Raval. Pocs són ja els qui no col·laboren a la lluita.