Diario del Sitio — Octubre 1713

1 d'octubre de 1713 (dia 69)

Jornada LXIX del setge. Diumenge. Per tractar-se avui del feliç aniversari del naixement de l’augustíssim emperador, que compleix vint-i-vuit anys, el nostre comandant general Antoni de Villarroel ha organitzat en sa casa un banquet esplèndid amb el Conseller en Cap i les principals autoritats militars i civils de la plaça, molts cavallers i altres persones distingides, al qual m’hi ha convidat gentilment. Fins i tot, es diria que, en algun moment, hem oblidat que vivim a la Ciutat assetjada. A la tarda, en el camp, s’ha fet una gran salva d’artilleria en honor de Carles III. Des de la plaça, 84 tirs d’artilleria, 30 des de Montjuïc. Més de 800 homes han fet foc des de les muralles, en tres descàrregues successives que han recorregut tota la línia de comunicacions de la plaça. Ha estat una de les millors festes de foc que se podrien veure en aquesta Ciutat. I la demostració que tenim molts barcelonins preparats per defensar la capital de Catalunya fins el darrer esforç. Avui han arribat a la plaça 16 desertors, dels quals, 5 de cavalleria. El govern municipal ha fet crida perquè aquells qui tinguessin grans els portessin a moldre als diversos molins designats per la Ciutat.

2 d'octubre de 1713 (dia 70)

Jornada LXX del setge. Dilluns. Avui hem confirmat amb els directors d’obres que està gairebé acabada la fortificació de la plaça, així en mitges llunes i baluards com en la resta dels preparatius. És l’admiració comuna de tots, perquè semblava que no hi hauria ni temps ni diners. La unió de tothom ho ha fet possible, com en totes les grans empreses de l’home. L’artilleria del Castell de Montjuïc i de la plaça han continuat disparant contra els enemics com és costum i d’ells des de Gràcia contra el Convent dels Caputxins. Tots plegats ens tenim agafades les mides i ens fem poc mal. Els nostres corsaris han apressat un llondro amb una càrrega valorada en la formidable quantitat de 30.000 lliures i han fet presoners un capità de cavalls i altres oficials. Avui han arribat també 14 desertors a la plaça. La Novena de Guerra, a fi de disposar de la fusta que ha demanat el comandant general Villarroel, ha ordenat amb dolor desfer el pont de fusta anomenat de l’Emperadriu, construït fa gairebé cinquanta anys. La Trenta-sisena ha ordenat també el pagament a diversos particulars per a l’adquisició de pólvora i sabres.

3 d'octubre de 1713 (dia 71)

Jornada LXXI del setge. Dimarts. Tranquil·litat al front. La suspensió d’activitats i la manca d’esma dels nostres enemics donen tot el temps del món a la vetlla dels nostres generals, aplicats a l’augment de les fortificacions i el perfeccionament de les defenses de la Ciutat, massa antigues i atrotinades pels vells setges. Sort en tenim de la covardia dels borbònics, que ens ha donat temps per preparar-nos més bé per a la defensa a ultrança. Des de la plaça i el Castell de Montjuïc hem disparat l’enemic quan feia canvi d’algunes de les guàrdies. Avui han arribat fins a 23 desertors del camp borbònic. Els nostres armadors de mar han capturat un altre llondro. Se’n parla amb esperança a la Ciutat del fet que el vicari general don Josep Rifós va fer publicar ahir el jubileu atorgat pel papa Climent XI a tots aquells que visitessin les set esglésies assenyalades a l’efecte, per exaltació de la fe catòlica i pau entre els prínceps cristians. Ell mateix ha estat el primer qui, portant el sant Crist i amb tots els eclesiàstics seculars de la ciutat, n’ha fet la visita a les set esglésies.

4 d'octubre de 1713 (dia 72)

Jornada LXXII del setge. Dimecres. L’enemic ha fet algun moviment en el seu camp: els hem observat amb atenció, a l’espera que tanta pausa no ens porti algun ensurt i qualsevol novetat important. El nostre comandant general en cap Antoni de Villarroel també està delerós de rebre notícies positives de l’expedició del diputat militar. Espera poder organitzar un atac general contra la línia de contraval·lació que provoqui l’aixecament per part dels borbònics del setge de la Ciutat. Després de veure’ls combatre durant més de dos mesos, està convençut que nosaltres tenim prou homes per prendre d’una vegada per totes la iniciativa i que els efectius borbònics, delmats per un atac des de la rereguarda, potser no seran prou nombrosos com per resistir. És la nostra millor oportunitat, abans que canviïn les aliances internacionals. Entretant, continuen els atacs de la nostra artilleria contra la part de Safont i la caserna borbònica a Sants. Els enemics han atacat des de les seves bateries de Gràcia, per la seva banda, les nostres posicions al Convent de Caputxins. Avui ens han arribat 20 desertors més, un trompeta i un tambor.

5 d'octubre de 1713 (dia 73)

Jornada LXXIII del setge. Dijous. Avui ha retornat d’amagatotis de la seva expedició el diputat militar. Ha estat una completa desil·lusió. Un cop moral molt dur per a les nostres esperances de resistència. Antoni de Berenguer i el general Nebot han estat arrestats pel seu comportament, com a mínim, dubtós. De moment, pel que fa al diputat, la Generalitat ha format procés contra ell i l’ha privat del salari. Diuen que van abandonar a Alella els tres mil voluntaris que se’ls havien afegit durant els mesos anteriors. Que no creien en les possibilitats d’alçar el país contra els ocupants, ni d’un atac per l’esquena contra el cordó que bloqueja la Ciutat. Diuen que alguns s’han retirat a Cardona amb el marquès del Poal, altres a ses cases i uns quants més han quedat divagant i corrent per la terra com a voluntaris. Barcelona ha perdut una bona part de les esperances d’auxili i la decepció ha provocat una forta divisió de parers. En saber la notícia, la matinada d’avui als caputxins del Mont Calvari, el nostre general en cap Antoni de Villarroel no ha dubtat a titllar-ho de succés inaudit i d’exclamar, jo n’he estat testimoni, “para Dios, una ofensa: para el rey, un deservicio; a la patria, una ruina”.

6 d'octubre de 1713 (dia 74)

Jornada LXXIV del setge. Divendres. Avui ha mort el capità Lluís Jurado, marquès de Vilanova de Santa Rita, del Regiment de la Fe; ha participat en l’atac al Mas Guinardó, desfermat amb l’objectiu de protegir l’entrada de tropes de reforç a la Ciutat, procedents d’Alella, que ha organitzat el coronel Ermengol Amill. De nit, gairebé tota la gent de la gloriosa Coronela, disposada en quatre batallons, ha sortit per la part del Convent de Jesús. Han format en ordre de batalla a camp obert, endreçats pel comandant general Antoni de Villarroel en persona. En trencar l’alba la major part dels qui volien entrar, uns 380 fusellers i 36 cavalls, ho han aconseguit. També ha caigut, però, Lluís Sans-Miquel, germà del gran General de Batalla i capità del Regiment de la Concepció. Dels nostres que volien entrar també han mort els capitans Josep Resta i Bartomeu Arreu, del Regiment de fusellers de Sant Miquel. En total 40 homes, per un centenar de borbònics. Els nostres fusellers han arribat al combat cos a cos contra els sabres i baionetes de l’enemic, tot resistint les bombes que els llançaven les bateries de Gràcia. En el dia d’avui, el general Nebot ha estat tancat al Castell de Montjuïc i el diputat militar a la Casa de la Inquisició.

7 d'octubre de 1713 (dia 75)

Jornada LXXV del setge. Dissabte. La plaça ha disparat contra els moviments dels borbònics entre els seus cordons de setge; especialment, des de Montjuïc a la part de Safont, on els nostres fusellers han disparat contra el fortí enemic. Diuen que encara avui han entrat per Montjuïc alguns homes més dels ignominiosament abandonats pel diputat militar a Alella; els comandaven ardits els capitans del Regiment de la Fe Miquel de Montserrat i Bonaventura de Peguera, guiats dels voluntaris Sagarra i el Penjadet. Han entrat 40 cavalls i alguns soldats desmuntats i fusellers, trencant l’enemic a la part del Port. Sembla que han mort uns 13 o 14 dels nostres. Avui encara han arribat a la plaça 12 desertors d’infanteria i dos de cavalleria, amb els seus cavalls i armes. La Vint-i-quatrena de Guerra ha decidit que, davant l’excessiva despesa de cera que es fa quotidianament, a fi d’il·luminar de dia i de nit l’estendard de Santa Eulàlia gloriosa, que ja fa setanta-set dies que el van posar al gran finestral de la Casa de la Ciutat, que s’admetin propostes per reduir les despeses. Els dies de setge passen i les nostres mancances són cada dia més grans.

8 d'octubre de 1713 (dia 76)

Jornada LXXVI del setge. Diumenge. Des del Castell de Montjuïc i la caiguda de Safont els nostres fusellers han fet foc tot el dia. Sobre el Convent de Caputxins han carregat els nostres voluntaris contra tres batallons de cavalleria dels borbònics. La nostra artilleria ha actuat amb encert. Alguns miquelets i voluntaris de a cavall i a peu han tingut una escaramussa a la part de la Creu de Sant Francesc; després de fer-se molt de foc han fet retirar l’enemic. Continuen entrant a Barcelona oficials i tropes procedents de la fallida expedició del diputat militar. Es fan sempre que hi ha oportunitat sortides des de la plaça i Montjuïc, amb contínues topades amb els assetjadors. Els destacaments de la Coronela intenten apostar-se sempre que poden en posicions fortes fora de la plaça per fer mal a l’enemic. I també van entrant al moll diferents preses fetes al mar pels nostres corsaris. També han arribat avui 9 desertors més d’infanteria. S’ha fet pública la justíssima sentència de desinsaculació de les llistes de candidats als càrrecs de la Diputació del General formulada contra els nobles, eclesiàstics i ciutadans honrats que han abandonat la Ciutat amb motiu del setge borbònic. Perden per sempre l’honor de servir els seus compatriotes des de la màxima dignitat del país.

9 d'octubre de 1713 (dia 77)

Jornada LXXVII del setge. Dilluns. L’enemic ha estat avui actiu des de les posicions d’artilleria de Sants i Gràcia. La plaça els ha respost com sempre. Alguns enemics han baixat fins a la Casa de Ferrer: els nostres voluntaris han sortit a combatre’ls i han mantingut un intercanvi intens, amb càrrega dels borbònics inclosa, fins que els nostres els han fet retirar ben recolzats per l’artilleria. Un ajudant del Regiment de la Fe, que havia quedat presoner, va aconseguir heroicament escapar amb el seu cavall i armes trencant el cordó per la part de Gràcia: l’han perseguit alguns cavalls però no han aconseguit impedir que passés a la plaça, ni tant sols encertar-lo amb granades d’artilleria. Un cop dins, espontàniament, els qui havien seguit la gesta des de la muralla l'han abraçat com bojos d'alegria. Han arribat sis desertors d’infanteria i, al moll, alguns llaüts capturats pels nostres al mar, amb un que passava carregat d’oli per a l’enemic i que a nosaltres ens farà gran servei. El coronel Ermengol Amill ha aconseguit notificar al Conseller en Cap que, properament, procurarà fer arribar més provisions a la Ciutat des d’Arenys. El govern de Barcelona ha rebut també algunes cartes de Viena i Gènova, explicant les gestions que els nostres fan a Europa per procurar el suport a la nostra defensa. Us he de dir que, per desgràcia, no sembla que se’n surtin.

10 d'octubre de 1713 (dia 78)

Jornada LXXVIII del setge. Dimarts. L’enemic

és preocupa sobretot de fortificar els seus campaments i augmentar l’eficàcia

defensiva dels seus cordons, aixecant trinxeres i obrint fossars, sigui per

contenir les desercions dels seus propis soldats, sigui per impedir als nostres les incursions diàries que els fem. Tot i així, per la part de la Granota els nostres han avançat fins a

les tendes dels francesos a les quals han fet foc i escaramussa. Es creu que

han inutilitzat una part notable de la seva artilleria en aquell punt del cordó. Per la part de Safont i

al camp de Sarrià els nostres han fet el mateix, on els voluntaris han

confiscat i portat a la plaça alguns bous. Els desertors diuen que el

comandament enemic, per evitar les contínues fugides, ha donat l’ordre que els sentinelles no tinguin cavall, els

piquets vagin desmuntats i els soldats sense armes ni casaca fins a l’hora de

servei; i que la cavalleria no pugui apropar-se als cordons sense ordre

directa. Avui han entrat a la plaça alguns oficials del Regiment de Sant Jordi

i el capità Baixeres, del Regiment de la Fe. Els nostres corsaris han capturat

un altre vaixell ple d’oli i l’han passat entre els bastiments de l’enemic,

resistint, tot i perdre l’antena, algunes canonades que els han llançat des del

desembarcador del Llobregat.

11 d'octubre de 1713 (dia 79)

Jornada LXXIX del setge. Dimecres. Ho hem

comprovat amb les ulleres de llarga vista, l’artilleria del castell de Montjuïc

provoca danys importants a l’enemic a les parts de Safont i de Sants. La de la

plaça es concentra en els ràpids trànsits de tropa, especialment de cavalleria,

d’un punt a l’altre del cordó borbònic. Alguns voluntaris de la plaça han fet

foc abundant a l’enemic prop dels molins de vent de la Creu Coberta, en una

escaramussa que finalment els ha obligat a retornar a les seves posicions. Han

arribat a la plaça vuit desertors: sembla que ja no són tants com en setmanes

anteriors. Un capità del regiment de l’heroic coronel Ermengol Amill ha

aconseguit travessar el cordó i arribar fins a la plaça. De nit, un escamot del

Regiment de Sant Miquel ha hostilitzat l’enemic dins mateix del cordó,

obligant-lo a mantenir-se en tensió durant hores. El comandant general

Villarroel m’ha dictat a correcuita una carta per a la Trentasisena: els ha

comunicat la distribució dels homes destinats als llocs fonamentals de la defensa i els ha

recordat que molts estan desarmats i nus per resistir l’acampada, i encara

sense l’estipendi acordat i que “ni puedo sacrificarlos al fuego, ni reducirlos a

obediencia”.

12 d'octubre de 1713 (dia 80)

Jornada LXXX del setge. Dijous. Avui han entrat a la plaça set desertors de la infanteria de l’enemic. Els nostres corsaris han aconseguit capturar un vaixell borbònic i fer-lo entrar al moll de la Ciutat. Un dia més el Castell de Montjuïc ha disparat intensament contra les posicions de l’enemic a la mateixa muntanya i a la part de Safont. La plaça ha encertat amb punteria contra un pas de tropes de cavalleria entre les casernes de l’enemic al Mas Guinardó i Sarrià. La gran guàrdia del Regiment de Sant Miquel, apostada a la campanya, ha capturat a l’enemic alguns caps de ramaderia major que ens ajudaran a proveir-nos. Ben a prop de les cases dites d’en Minguella hi ha hagut una escaramussa amb foc intens d’una part i de l’altra. Els enemics han perdut un oficial, un soldat mort i un altre presoner; els nostres, un ferit de bala i un cavall mort en haver estat tocat per una bala d’artilleria. A la vista de totes les informacions recollides i els testimonis escoltats sobre els fets d’Alella, el consistori de la Diputació del General ha ordenat avui presó incomunicada contra el diputat militar. Molt sentim la seva negligència, en veure com els cordons de l’enemic es van engruixint de gent.

13 d'octubre de 1713 (dia 81)

Jornada LXXXI del setge. Divendres. Avui els

nostres han lluitat dur a la Mare de Deú del Port: el brigadier don Josep de

Moragull, acompanyat d’alguns oficials havia sortit a reconèixer els llocs

ocupats per l’enemic a la muntanya de Montjuïc. La incursió ha rebut un dur

contraatac des de les cases d’en Navarro, que hem sabut resistir durant tota la

tarda. Diuen que hi ha acudit, baixant des de Montjuïc, el governador Pau de

Thoar i quaranta estudiants de la Coronela, manats pel seu catedràtic Fornés,

que han lluitat de memòria, en la seva millor lliçó. Han atacat la casa de la

Mercè, ocupada de l’enemic i els han desallotjat, fent-los retornar

desordenadament a les seves línies, abandonant armes, municions i altres

pertrets de guerra. Els hem mort tres soldats i un capità i capturat dos

oficials i vuit soldats. Les nostres patrulles fan gran feina al voltant de les

muralles i controlen la situació per a desesperança dels nostres assetjadors. Han

arribat a la plaça deu desertors de l’enemic, de diferents nacions i alguns amb

les seves armes i vestits. La Novena de Guerra ha nomenat una comissió per

escatir si l’enemic ha passat per les armes els soldats de la Coronela

capturats a Santa Madrona i ha ordenat que, en endavant, no vagin de retén a

Montjuïc.

14 d'octubre de 1713 (dia 82)

Jornada LXXXII del setge. Dissabte. Els nostres han abandonat avui la casa de la Mercè que van ocupar ahir. Seria impossible mantenir-la, si no fos a un preu de sang absurd de pagar si és que volem mantenir la defensa de la plaça ben proveïda. L’han ocupat novament els borbònics, però alguns dels nostres fusellers els han fet foc i l’enemic ha optar per retirar-se novament. Queda, batuda per tot arreu, en terreny de ningú. La defensa artillera de la plaça i el Castell continua intensa i en excel·lents condicions. Durant el dia se senten trets de fuselleria en diversos punts del perímetre de setge, però no cal destacar accions de relleu. Ens han entrat sis nous desertors de l’enemic. La Novena de Guerra ha comissionat avui el mercader Francesc Antoni Vidal, a fi que vagi a Mallorca i adquireixi armament i tota mena de provisions, per tal d’aconseguir l’alleujament de les necessitats de la Ciutat. Cada dia veiem més necessitat als carrers de la Barcelona tristament assetjada, homes, dones i nens que comencen a patir gana. Són més de tres mesos de setge, més del que acostuma a resistir qualsevol urbs bloquejada. Però els nostres enemics no ens ataquen, insegurs i atemorits com se troben.

15 d'octubre de 1713 (dia 83)

Jornada LXXXIII del setge. Diumenge. L’artilleria de Montjuïc i la plaça ha continuat avui disparant intensament. Igual com la de l’enemic des de Sants i Gràcia. Els nostres voluntaris i fusellers han preparat un atac contra la casa Regàs, mantenint foc constant fins a fer-se de nit, no només contra la casa, sinó també contra l’artilleria que ens dispara sobre el Convent de Caputxins. Des de la distància, els nostres comandaments han pogut observar com l’enemic es veia obligat a retirar de la primera línia molts ferits. Avui han arribat 15 desertors. Entre les vuit i les nou del vespre s’ha fet un assaig d’alarma general a la plaça, començat amb el dispar de dos canons des del Portal de l’Àngel. Des de més enllà de Collserola, al Vallès, s’han vist diversos focs: és potser una treta de l’enemic per enganyar-nos o potser el senyal de la gent que tenim encara fora esperant per poder ajudar-nos a trencar el setge. Passen els dies i no sabem si atacar-los a camp obert abans que es facin encara més forts o continuar amb el reforçament de les nostres defenses per allargar el setge tant com puguem, a l’espera de reforços.

16 d'octubre de 1713 (dia 84)

Jornada LXXXIV del setge. Dilluns. Avui l’enemic ha atacat amb fúria la casa Regàs. Els nostres els han resistit amb un valor digne de lloança. Els miquelets han aguantat estoicament la pluja de canonades que els ha arribat del cel, eixordadora, des de la part de Gràcia, sense retrocedir ni un pam de terreny. L’artilleria de la plaça i de Montjuïc ha respost llançant la seva carrega de mort contra els llocs acostumats. Ens han arribat nou desertors d’infanteria i un de cavalleria, amb les seves armes i el seu cavall. Continuem reorganitzant les nostres unitats: avui han nomenat Pau Sauret com a alferes coronel del Regiment de la Ciutat. El comandant general Antoni de Villarroel m’ha rellevat avui temporalment dels meus encàrrecs i he deixat les plomes, els tinters i el paper a mans d’un substitut. He pogut descansar amb els meus unes quantes hores, una sensació que feia molts dies, des del meu nomenament com a assistent del comandant general no havia tingut l’oportunitat de gaudir. Com més dies passen, tots estem més cansats i desnodrits, però conservem ben àgil el convenciment de servir una causa justa.

17 d'octubre de 1713 (dia 85)

Jornada LXXXV del setge. Dimarts. L’enemic ha fet molt moviment per la part de Safont i la pujada fins el seu fortí. Han volgut cobrir els seus treballadors i els que canviaven les feixines malmeses per tants dies de combat. L’artilleria de la plaça i de Montjuïc els han disparat amb extraordinària intensitat i encert. Ens dol aquesta carnisseria, perquè sabem que molts d’aquests treballadors són compatriotes nostres obligats per l’enemic a treballar en les obres de setge i exposats sense pietat ni prevencions al foc de la plaça i del Castell. Dos voluntaris han capturat un carro enemic molt a prop de la línia del cordó i l’han entrat amb els seus animals a la plaça. Passada la mitjanit el coronel Molins ha llançat un atac contra la casa de la Mercè. Hem comprovat, però, que l’enemic no s’hi atreveix a passar-hi la nit i va i ve cada dia. Ha arribat notícia a la Ciutat que tres mariners catalans han estat capturats i conduït a Mataró, on segons es diu seran executats, acusats d’haver embarcat fins a Barcelona alguns miquelets o voluntaris. Les autoritats de la Ciutat han encarregat al comissari d’intercanvis de presoners que intenti el seu alliberament i que en cas que sigui massa tard s’apliqui el mateix càstig a tres presoners enemics.

18 d'octubre de 1713 (dia 86)

Jornada LXXXVI del setge. Dimecres. Avui hem tingut un dia molt

tranquil. L’hem aprofitat per reprendre forces. Tot i així, ha continuat el foc

d’artilleria entre la plaça i el cordó. També he escoltat algunes escaramusses

de voluntaris i fusellers contra partides de l’enemic. Han arribat a la plaça

set desertors d’infanteria. Ens preparem per a una tardor que, a les inclemències

habituals del temps, afegirà les dificultats de la nostra situació de setge.

Diuen que un soldat del Regiment de Sant Jordi ha estat protegit d’una imatge

del Crist Crucificat que portava amb ell i que ha aturat els fragments d’una

bala d’artilleria de l’enemic que li havia tocat la cama i que havia pujat

trencant-li els vestits i la camisa fins al pit. Ha estat per virtut d'invocar la

Santíssima Mare de Déu en el mateix moment en el qual el soldat va percebre el

cop. Però per si de cas amb l’ajuda divina no n’hi ha prou, la Novena de Guerra ha disposat

avui que, en tocar alarma general, tots els cirurgians i els religiosos que són

a la Ciutat es presentin immediatament als llocs de més perill per assistir el

cos i l’ànima dels ferits. A més, tres cavallers han ofert avui a la Junta de Guerra

formar tres companyies de fusellers de 30 homes cadascuna.

19 d'octubre de 1713 (dia 87)

Jornada LXXXVII del setge. Dijous. Avui hem atacat amb glòria i honor la posició enemiga de Can Navarro. Les pluges intenses de tardor que han començat a caure, amb el desbordament inesperat del Llobregat, han mig aïllat tot el rodal, fent que la posició enemiga perdés el contacte amb el cos principal de l’èxercit de setge enemic. El general don Josep Bellver, amb més de cent cinquanta hússars, granaders i fusellers ha executat una operació brillant. Han sorprès els cent infants i trenta-cinc cavalls que la defensaven. L’enemic ha mobilitzat immediatament fins a 6 mil homes per fer-hi front. Les columnes d’auxili, vingudes des del campament de Sants ens han fet replegar-nos finalment, però els nostres els han fet front a la falda de Montjuïc fins a fer-se de nit, llançant-los més de 300 granades de mà; diuen que hi havia molta gent voluntària de la Ciutat, encapçalada pel mateix comandant general Villarroel, que avui he vist en persona exposar-se al foc enemic com mai des del començament del setge. El coronel Pau Thoar, governador de Montjuïc, els ha donat cobertura artillera des del Castell. Dels nostres, han mort 36 granaders, soldats i fusellers i més de dos-cents borbònics han resultat morts o ferits.

20 d'octubre de 1713 (dia 88)

Jornada LXXXVIII del setge. Divendres. A fi d’evitar nous atacs de la plaça contra Can Navarro, per assegurar la casa i tota la marina de l’Hospitalet, els borbònics han començat la seva fortificació: els hem vist cavar per obrir un fossar i tancar tots els possibles passos. Han decidit, per evitar els danys de les nostres incursions, millorar molt les defenses de les seves casernes al cordó de setge. La nostra artilleria de plaça ha disparat, sembla que amb èxit, contra el pas d’un comboi francès de palla al camp castellà. Alguns dels fusellers de la ciutat han sortit del Convent del Mont Calvari i s’han apropat a les línies enemigues fent-los molt mal. Han arribat avui fins a dotze soldats d’infanteria, desertors del camp borbònic. El comandant general en cap Antoni de Villarroel espera resposta a la seva petició d’ahir a la Junta de Guerra a fi que sigui dissolt el Regiment del general Nebot; convé evitar les pèrdues de material que suposen les contínues desercions dels seus soldats, perquè no només arriben desertors a la Ciutat, també en desapareixen dels nostres.

21 d'octubre de 1713 (dia 89)

Jornada LXXXIX del setge. Dissabte. Des de la

distància, amb les ulleres de llarga vista, ben protegit dels tiradors enemics,

avui he tingut l’oportunitat de comprovar des del baluard l’avançament, tan

perillós per a nosaltres, dels treballs dels borbònics en el cordó o línia de circumval·lació,

des del fortí de mar a llevant fins a Sants per ponent. Des de la plaça i des

de Montjuïc disparem amb tota la intensitat que podem contra els seus treballadors i

alguns miquelets que han ocupat algunes de les cases de la muntanya. Les

nostres partides han sortit també avui a trobar l’enemic fins a la seva mateixa

línia de cordó. Avui han entrat també 5 desertors d’infanteria, als quals se’ls

ha lliurat el passaport i l'assignació compromesa. El govern municipal, que se’n

cuida del proveïment en aquests moments tan difícils, ha ordenat avui la

publicació d’un ban que prohibeix l’entrada de pa a la Ciutat, com també

d’amassar-lo i de vendre’l, a tothom que no sigui membre del gremi de forners.

22 d'octubre de 1713 (dia 90)

Jornada LXXXX del setge. Diumenge. Us en parlo d’escaramusses al camp que es fan cada dia més intenses. Avui un nombrós contingent dels borbònics ha sortit de les seves línies per ocupar la casa dita d’en Lleviol i una altra veïna. La nostra guarda les ha defensat amb honor, però no ha pogut resistir de primeres la superioritat numèrica de la força enemiga. El capità Novales, amb una partida de cavalleria del Regiment de Sant Miquel ha sortit coratjós en la seva defensa. Hem combatut fins a aconseguir desallotjar-los finalment del tot. En entrar-hi novament a les cases hem trobat quatre borbònics morts i alguns ferits. El nostre tinent ha estat també ferit per una pedra rebotada durant l’atac artiller que ens han fet des de Gràcia. Per la tarda, els borbònics han intentat ocupar una altra casa a prop del Convent de Caputxins: hem combatut fins a caure la nit. Sobre el coll de Safont els nostres fusellers i els seus han intercanviat un foc molt intens, mentre l’artilleria deixava anar per sobre dels nostres caps incomptables bombes. Han entrat a la plaça desertors d’infanteria i un de cavalleria, amb armes i cavall. El combat general s'intensifica.

23 d'octubre de 1713 (dia 91)

Jornada LXXXXI del setge. Dilluns. Continuem

hostilitzant l’enemic tant com podem. El comandant Villarroel no vol que ens

defensem només darrera les muralles i els més joves tenen ganes d’acció i de

bregar-se en la batalla. Els nostres miquelets han avançat sense ser descoberts

per la pedrera veïna a Santa Madrona i han descarregat de sobte tota la seva

fuselleria sobre l’enemic, contra el fortí que serveix la seva artilleria. Des

de Montjuïc els han donat cobertura, mentre els borbònics es defensaven fent ús

de les seves bateries a Sants. Des de la muralla he tingut l'oportunitat de

comprovar les fogonades esparses per tot el Pla de Barcelona: hi ha petites

batalles arreu entre els nostres fusellers i els seus. L’enemic avança els

seus treballs davant del Convent de Gràcia i al camí cobert que baixa cap al

Convent de Jesús. Les nostres bateries de Jonqueres i Tallers tenen ordre de

martellejar-los constantment en aquells punts. Els nostres corsaris han capturat avui un llaüt que els enemics

enviaven a Mataró: en desembarcar al moll hem comprovat que gairebé tots els

passatgers eren anglesos, els hem donat salconduit i ens hem assegurat que no

se’ls hagués fet cap menyscapte en la seva persona o béns. Avui una junta de

teòlegs ha aconsellat al consistori de la Diputació del General diverses

mesures a prendre, anteriors al lliurament de totes la plata de les esglésies

de la Ciutat, entre les quals, que es posin en lloguer les cases dels fugits i

que els oficials de la Generalitat s’abaixin el seu salari, en moment de

crisi tan profunda.

24 d'octubre de 1713 (dia 92)

Jornada LXXXXII del setge. Dimarts. Com fa dos dies, els enemics han llançat un atac sobre la casa del Lleviol, a la dreta del Convent de Caputxins. Els nostres fusellers els han fet front amb un intens foc reforçat per l’artilleria de la plaça. Olor intensa de pólvora que plovia sobre els nostres sota el sol de migdia. La nostra artilleria de Montjuïc ha batut amb força també l’ofensiva dels borbònics en la zona de Safont. Els enemics han guanyat una posició avantatjosa, coberts d’un tossal sota la Casa de la Mercè. Ha estat novament un dia de combats generalitzats a tot el Pla de Barcelona: se sentien sorolls procedents d’arreu. He acompanyat el comandant general en cap Antoni de Villarroel quan ha pujat aquesta tarda a fer revista al Castell de Montjuïc. La seva fortificació ha estat perfeccionada admirablement. El comandant i el governador del Castell han inspeccionat també les obres de l’enemic a la muntanya, tant a la falda del coll com a la Casa d’en Navarro. Avui han entrat a la ciutat 9 desertors d’infanteria més. La Diputació del General ha demanat al Capítol de la Seu que prepari rogatives públiques per demanar a Déu per la sort de la Ciutat.

25 d'octubre de 1713 (dia 93)

Jornada LXXXXIII del setge. Dimecres. El comandant i general en cap Antoni de Villarroel ha ordenat destruir amb l’ús de l’artilleria dues posicions avançades dels borbònics al Pla de Barcelona, a fi d’evitar-ne el seu ús ofensiu. Des de Montjuïc tres canons de 24 lliures han batut sense treva, des de les sis del matí fins al migdia, la Casa d’en Navarro: han enrunat gairebé completament els treballs de fortificació que els borbònics preparaven des de feia setmanes. Els homes i cavalls de l’enemic han fugit sense rebre ajut dels seus. A la mateixa hora s’ha llançat també un fort atac contra la disputada Casa de Lleviol, amb dos canons que s’han tret de la plaça durant la nit i s’han emplaçat a prop del Mont Calvari. Hem disparat durant sis hores fent cobertura amb la infanteria i la cavalleria, sotes les ordres del general don Josep Bellver. Sota la direcció dels nostres enginyers, es pot afirmar que no han deixat un mur dret. Per tot el Pla de Barcelona s’han reproduït escaramusses, algunes cos a cos. Tothom comenta els detalls macabres de com un sergent del Regiment de Sant Miquel ha matat un fuseller i n’ha fet presoner un altre. Aquest dia han arribat 15 desertors d’infanteria a la plaça.

26 d'octubre de 1713 (dia 94)

Jornada LXXXXIV del setge. Dijous. Avui han entrat a Barcelona els nostres coratjosos i tan admirats pel poble coronels Ermengol Amill i Manuel Rau, que combaten l’enemic a la rereguarda del setge, amb el propòsit d’aixecar contra ell el país sencer. Els treballs dels borbònics per enfortir el seu cordó continuen. Els nostres fusellers s’hi juguen cada dia la vida per inquietar-los, atacant els treballadors amb trets continus. També procurem dificultar-los amb el foc d’artilleria des dels baluards de la plaça. Aquest dia han desertat de l’enemic vuit soldats més d’infanteria. A migdia, des del Castell de Montjuïc es va divisar una gran esquadra de proveïments, els quals, per tenir el vent contrari, no van poder arribar al moll. Cap a les deu, emparats de la nit, han començat a entrar finalment algunes barques. El nostre comandant Antoni de Villarroel ha comunicat a la Vint-i-quatrena de Guerra les seves notícies sobre la possibilitat que els enemics facin lluitar contra la plaça dos navilis anglesos que han capturat; també, els informes rebuts des de les nostres avançades segons els quals els borbònics han mogut la seva artilleria de Gràcia per començar a batre el Convent de Caputxins.

27 d'octubre de 1713 (dia 95)

Jornada LXXXXV del setge. Divendres. Ben d’hora m´han avisat del port. Ha arribat al moll un fabulós comboi des de Mallorca, trencant el bloqueig en el qual ens tenien els nostres enemics. És el que havia encarregat fa setmanes la Ciutat al mercader Francesc Antoni Vidal. Ha causat gran alegria a tothom. Hi he trobat unes vint naus de transport, sobretot, portant farina, pinsos, vi i teies. Hem incorporat tres naus grosses: un navili genovès de 24 canons que hem anomenat Mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia, un segon de 28 boques d’artilleria dit Sant Francesc de Paula i el Sant Josep, de 20 peces, propietat d’un canonge d’Eivissa. A més, sembla que han capturat en la travessa una fragata francesa de 24 canons, carregada amb 4 mil quintars de bacallà i oli. Amb el comboi han vingut també una cinquantena d'artillers mallorquins ben ensinistrats, que ja han començat a servir a les nostres muralles. Es pot dir que els nostres han aixecat el bloqueig naval sobre la Ciutat, cosa que ens facilitarà molt mantenir-nos ferms en el nostre propòsit de resistència. Al Pla de Barcelona han continuat els treballs de fortificació de l’enemic i els nostres atacs per hostilitzar-ne els treballadors.

28 d'octubre de 1713 (dia 96)

Jornada LXXXXVI del setge. Dissabte. Amb el comboi d’ahir va arribar el senyor Joan Francesc Verneda, notari públic de Barcelona, cunyat del senyor don Ramon de Vilana Perlas, fill de Barcelona i secretari del despatx universal del senyor Emperador. El català més poderós. Ha vingut des de Viena amb instruccions secretes. Ha estat molt ben rebut dels Comuns, però sense permetre cap mena de demostració d’alegria, atès que diu que només és vingut per ajudar a sa pàtria: per indicació seva s’ha constituït una nova Junta de Govern de tres persones de la qual ell n’és el secretari i en la qual, després de protestar-hi, en tenen també representació la Ciutat i el Braç Militar. Els combats al Pla continuen; ha mort avui el capità Josep López, del Regiment de fusellers de Sant Vicenç Ferrer. Des de la plaça hem continuat castigant els treballs de l’enemic i des del Castell de Monjuïc el fortí del coll i algunes de les cases situades a la falda de la muntanya. Al matí, a prop del cap del Llobregat una fragata nostra ha posat en fuga una embarcació de l’enemic que s’apropava. Ha entrat al moll una barca maltesa carregada d’arròs i altres queviures. Els desertors d’avui han estat 20 soldats d’infanteria i han rebut la retribució promesa.

29 d'octubre de 1713 (dia 97)

Jornada LXXXXVII del setge. Diumenge. Davant la proximitat de l’hivern, la Ciutat ha ordenat que es construeixin amb fustes i teules de barraques de mar algunes altres casetes i casamates per a les guardes de la Coronela, especialment, per resguardar-se durant la nit. Després de gairebé cent dies de circumval·lació dels enemics hi ha gran escassetat de fusta. S’ha desfet també el pont dit de l’emperadriu, construït anys enrere sobre el terraplè de la muralla de mar, a prop del Convent de la Mercè. La Vint-i-quatrena de Guerra ha demanat a la Diputació del General que faciliti tota la fusta possible procedent de les Drassanes per construir també estaques per a la defensa. Ha encarregat també a Salvador Feliu de la Penya i Francesc Mascaró la venda del bacallà procedent de Mallorca o capturat pels nostres vaixells. L’enemic insisteix a mantenir i fortificar la Casa de Navarro, a la marina de l’Hospitalet, de manera que el comandant en cap Villarroel ha ordenat novament foc a discreció fins a destruir-la del tot. Hem llançat algunes granades reials que n’han fet important destrossa. Des de la plaça i des del Castell hem mantingut preparats per a intervenir alguns contingents, però l’enemic, temorós de la nostra artilleria, no ha fet cap moviment important. Avui hem comptat fins a 23 desertors del camp borbònic.

30 d'octubre de 1713 (dia 98)

Jornada LXXXXVIII del setge. Dilluns. Avui han detingut al mas Colom, a la rodalia de Manlleu, el bon patrici Bac de Roda. Diuen que l’han pres per la confidència d’un traïdor, un tal Riera, de Vallfogona, i que el mataran a Vic d’aquí pocs dies. Déu els perdoni i doni per sempre glòria al nostre comandant vigatà. La plaça ha celebrat avui la benedicció de les banderes del regiment d’infanteria alemanya que milita sota la protecció del gloriós màrtir Sant Narcís. Han celebrat missa a la capella del sant a la Seu. Tots els comandaments han prestat després jurament i després de llegir l’auditor del regiment les ordenances militars ho ha fet tota la tropa sota les seves banderes; han jurat no abandonar-les fins a la darrera gota de sang, en defensa de la majestat de l’emperador i del fidelíssim Principat de Catalunya, posant tots tres dits en alt en nom de la Santíssima Trinitat i en testimoni del seu jurament. Acabada la cerimònia i posats en forma de batalla, han fet tres descàrregues tancades i han desfilat pels carrers, passant davant la Casa de la Ciutat, la del comandant general en cap don Antoni de Villarroel i la de la Diputació del General.

31 d'octubre de 1713 (dia 99)

Jornada LXXXXIX del setge. Dimarts. Un nombrós destacament dels borbònics, a les cinc hores de la matinada, ha provat d’assaltar amb escalada el castell de Cardona, comandat pel governador Manuel Desvalls. La vigorosa resistència dels de dins ho ha impedit, deixant en la fugida escales i molta gent. Al Pla de Barcelona el dia ha estat força tranquil. Només alguns miquelets i voluntaris han mantingut combats puntuals i s’han sentit alguns tirs de les bateries enemigues del Mas Guinardó. Han arribat a la plaça fins a setze desertors. Una fragata ha sortit avui amb despatxos de la Ciutat per a la cort de Viena; conté els principals punts que es proposen per a la defensa de Barcelona: remetre els diners per a les compres a través de Gènova o Mallorca; obtenir provisió de queviures també mitjançant Menorca, des de Nàpols, Sardenya o Liorna; pólvora, blat, faves, llegums, carns salades, peix, quitrà i sofre, necessari per les feixines quitranades, i vi i aiguardent, tot des de Sardenya; des d’Holanda també bales, bombes, pólvora i altres pertrets de guerra, a través de Maó; de Mallorca, tots els comestibles no necessaris i llenya, procedents potser de Formentera.