Diario del Sitio — Noviembre 1713

1 de novembre de 1713 (dia 100)

Jornada C del setge. Dimecres. Avui fa cent

dies justos que les casaques blanques van tancar el setge sobre la ciutat. El

nostre general comandant en cap Antoni de Villarroel troba voluntaris per hostilitzar l’enemic i

fer-li el cordó ben insegur. El coronel del Regiment de Sant Miquel Pere

Vinyals ha atacat amb la cavalleria la Casa dita de l’Hospital, sobre el camí de

Sarrià. El pla no ha sortit perfecte: alguns dels nostres voluntaris a

l’avançada han estat descoberts i l’enemic ha tingut temps de replegar-se i salvar

els cavalls. A més, tan aviat com s’han aconseguit reorganitzar ens han llançat un

contraatac massiu, recolzat en les bateries d’artilleria que tenen a Sants. Hem

perdut, però, només un soldat i un cavall. Avui ens han arribat a la plaça nou

desertors de l’enemic. La Vint-i-quatrena de Guerra ha ordenat que, atesa la

gran despesa de cera que es fa en la il·luminació de la bandera de Santa

Eulàlia, que de nit aquella sigui retirada a la capella de la Casa de la Ciutat

amb dos ciris, i sigui restablerta a la finestra cada matí, encarregant-se

d’aquest trànsit un conseller en persona i fent-ne guàrdia una companyia de la

Coronela.

2 de novembre de 1713 (dia 101)

Jornada CI del setge. Dijous. Diuen que avui els borbònics han executat Macià Bac de Roda a la vora de la plaça del Mercadal de Vic. El general borbònic Feliciano Bracamonte n’ha fet exhibició pública. Tota la ciutat és plany: “Ay adéu ciutat de Vic! Bé’n mereixes ser cremada. S’hi és fet penjar un cavaller, el més noble de la plana, que per nom li diuen Bac, al terme de Roda estava...” La notícia de la seva mort ha omplert de desesperança molts sometents. Després del fracàs de l’expedició del diputat militar, molts han tornat a les seves cases, a l’espera que l’aixecament contra els borbònics al rerepaís sigui comandat per mans expertes com les que hem perdut avui. El pitjor moment, doncs, per experimentar la manca d’homes tan valerosos! A Barcelona han continuat els combats esporàdics a la falda de Montjuïc i algunes cases del Pla. L’artilleria borbònica del Mas Guinardó ha estat molt activa avui, encara que no tant com la del Castell de Montjuïc. Han entrat a la plaça nou desertors de l’enemic.

3 de novembre de 1713 (dia 102)

Jornada CII del setge. Divendres. El Capítol i altre clergat de la Seu han anat en processó fins a la Casa de la Diputació per traslladar la relíquia del gloriós màrtir Sant Jordi a la Catedral. També hi han anat els sis consistorials, la Trenta-sisena amb atxes a la mà (formats de tres en tres, com els Braços) i el governador de Catalunya amb la Reial Audiència: la relíquia ha quedat a l’altar major, juntament amb les dels cossos de Sant Oleguer, Sant Sever i Santa Madrona, i la imatge de Sant Sebastià portada des de la Casa de la Ciutat, i la de la Mare de Déu de la Mercè. Diuen que hi seran per protegir-nos mentre duri el present setge. Tot seguint el nostre comandant en cap he anat aquesta mateixa tarda a la Capella del Palau Reial, ricament ornada amb tapisseries, per assistir a la celebració solemne del vespre del gloriós Sant Carles Borromeu, onomàstica del nostre emperador. A la nit hem fet balanç de l’operació d’aquesta matinada: alguns dels nostres fusellers s’han emboscat a prop del cordó dels borbònics i els han fet prou mal. Avui han entrat també 18 desertors a la plaça.

4 de novembre de 1713 (dia 103)

Jornada CIII del setge. Dissabte. Avui és dia

de Sant Carles, onomàstica del nostre senyor emperador. Des de les set del matí

ha començat la festa i la celebració a tota la Ciutat, amb gran concurs de música i repetides

misses a la Capella Reial fins a l’hora solemne de l’ofici major. El poble de

Barcelona ha contemplat la primera de les tres processons que es faran per

implorar la misericòrdia de l’altíssim per medi dels nostres sants patrons,

presidida pel govern de la Diputació en ple. La Casa de la Ciutat i la Generalitat,

per sufragar les tropes i abans de tocar l’argent de les esglésies de la

ciutat, han decidit fondre tota la seva pròpia plata: es reserven només les masses

i la de les seves capelles. Al Pla el dia ha estat molt intens. El nostre

comandant en cap ha hagut de seguir de molt a prop les operacions: hi ha hagut

al Pla gran foc de fusellers i d’artilleria. De nit, els nostres han ocupat una

casa propera al Convent de Caputxins, des d’on han atacat els cordons de

l’enemic.

5 de novembre de 1713 (dia 104)

Jornada CIV del setge. Diumenge. A la vista de l’èxit dels dies anteriors, el comandant general en cap Antoni de Villarroel ha ordenat multiplicar els atacs de les nostres partides de fusellers contra els cordons, especialment de nit, quan els seus efectes de sorpresa i confusió sobre l’enemic són més grans. Decidits a fer-los el setge impossible, no els donem ni un sol dia de treva. Han aconseguit fins i tot prendre als borbònics alguns animals, tot i el foc d’artilleria rebut des de les bateries de Gràcia i el Mas Guinardó. Han arribat avui a la plaça vuit desertors més. Una fragata corsària ha portat fins al moll un pinc francès carregat d’oli, que havia capturat a prop de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta tarda s’ha repetit la processó i rogativa del fidelíssim consistori de la Diputació del General; n’ha fet la prèdica el dominic fra Tomàs Torrents. Tots necessitem escoltar paraules d’esperança que ens confortin en aquest món, abans de passar a l’altre, on acabarem més d'hora que no ens pensem.

6 de novembre de 1713 (dia 105)

Jornada CV del setge. Dilluns. Continuem un

dia més, benaurats en la desgràcia de veure caure tants amics i companys, la resistència per les nostres llibertats. És la festa de Sant Sever,

bisbe de Barcelona, patró del Principat. I tot i ser festa de precepte, el

govern de la Generalitat s’hi ha aplegat també avui. L’artilleria dels

borbònics ha atacat sobretot des del Mas Guinardó. He acompanyat el nostre

general comandant en cap Antoni de Villarroel en la seva sortida a reconèixer de prop els

cordons de l’enemic. Després, hem assistit a la presentació del Cinquè Batalló

de la il·lustre Coronela, sota el patrocini de Sant Sever, amb 9 companyies i

850 homes. Havent-se aplegat a l’Escola Militar el Batalló ha marxat en

formació fins a la Catedral; els estudiants, radiants, han fet de granaders.

Després, han assistit a la missa el Conseller en Cap, el coronel del Batalló i

tots els oficials majors. Acabada la funció han fet salva amb una sorollosa

descàrrega i després han desfilat fins als llocs que tenen al seu càrrec a la

muralla. El Consistori de la Diputació del General ha celebrat avui la tercera

processó de Sant Jordi. Necessitem molts batallons de la terra i del cel.

7 de novembre de 1713 (dia 106)

Jornada CVI del setge. Dimarts. L’enemic

continua bombardejant amb insistència des de les bateries del Mas Guinardó. El soroll fa embogir més d'un. Els orats corren de vegades pel camp com atrets per les boques de foc de l'enemic fins que els abaten des de les primeres línies del cordó. Sembla com si els fessin un favor, acabant amb la seva agonia. Al

Pla hi ha hagut algunes escaramusses entre els nostres fusellers i els seus, cada dia, com més desesperats, més cruels i plenes d'odi. Ells i nosaltres hem vist caure ja molts, massa, companys d'armes. Han entrat set desertors i tots ells han rebut l’estipendi compromès. Avui ha

acabat a la Seu amb una funció molt lluïda la rogativa del Consistori de la

Diputació del General. La Novena de Guerra ha estat deliberant intensament sobre

les necessitats de proveïments urgents que pateix la Ciutat. Sembla que la

major part dels seus membres són partidaris d’atorgar plens poders a Salvador

Feliu de la Penya i Francesc Mascaró per armar embarcacions i procurar l’abast

general. Ens posem en les seves mans i només el temps dirà si l'encertem amb la nostra confiança desesperada.

8 de novembre de 1713 (dia 107)

Jornada CVII del setge. Dimecres. Avui, la nostra guàrdia ha atacat el cordó borbònic a la part de Sants. Ens hem fet molt foc. Els nostres dragons del Regiment de Sant Miquel han arribat fins i tot a trepitjar les línies enemigues, resistint el foc de la seva artilleria. Les nostres bateries al Castell de Montjuïc han fet també un tir intens. Els borbònics no han impedit, tot i no atendre a la urbanitat i el bon estil de la guerra, que el nostre comandant en cap i la seva comitiva poguéssim fer el reconeixement acostumat de l’avanç del setge. El nostre comandant m’ha enviat a parlamentar amb el duc de Pòpuli en companyia d’un capità de dragons: li hem dit, fent ús nosaltres de major educació i lleialtat, que quan ell vulgui inspeccionar el camp, el nostre comandant ordenarà immediatament aturar el foc. Per la part del Convent de Caputxins hi ha hagut algunes escaramusses dels nostres paisans voluntaris i alguns enfrontaments entre fusellers. A la marina de l’Hospitalet, vint cavalls enemics han carregat covardament contra tres o quatre paisans que recollien llenya; tres fusellers els han defensat a cos descobert. Avui han arribat fins a dotze desertors d’infanteria i un amb el seu cavall i armes.

9 de novembre de 1713 (dia 108)

Jornada CVIII del setge. Dijous. Avui el

portantveus de general governador de Catalunya, don Pere de Torrelles i de

Sentmenat, juntament amb els magistrats de les tres sales de l’Audiència, ha

començat un novenari a la Catedral, suplicant a sa divina majestat, per la

mediació dels nostres sants patrons, el seu favor i auxili a la nostra causa. Torrelles sempre ha estat fidel a l'emperador, que li donà títol de marquès durant la Cort general que celebrà als catalans a cavall dels anys 1705 i 1706. Tothom a la Ciutat valora el seu esforç al servei de la defensa de Barcelona. Entretant, el combat de fusellers continua intens, en particular entre el Convent de

Caputxins i Gràcia. Des del Castell de Montjuïc els nostres han contingut els

enemics que apareixien a la part de Safont. Avui han entrat quinze desertors i

han fet conèixer a la plaça la derrota dels borbònics, amb més de cent morts,

en el seu intent de prendre la fortalesa de Cardona. Han hagut de fugir,

perseguits pels nostres sometents de Cervera i de Calaf. Hem fet festa aquesta nit, a la vista dels nostres enrabiats assetjadors.

10 de novembre de 1713 (dia 109)

Jornada CIX del setge. Divendres. El nostre comandant en cap general Antoni de Villarroel, al qual tinc l'honor de servir, amb més glòria cada dia que passa, ha observat avui l’aturada de les operacions en les casernes franceses del cordó. Castellans i francesos ocupen el setge dividits per una línia que els separa al camí o barranc que baixa des de Gràcia a l’esquerra de Jesús. I en el dia d'avui, davant la nostra sorpresa, tot i que els nostres s’han apropat molt a les línies franceses, aquells no han fet cap moviment de resposta defensiva. Per la seva banda de la línia de circumval·lació, fins i tot, els francesos ens permeten mantenir correu de notícies de les famílies de dins la Ciutat amb els de fora i al l’inrevès. I entretant, la rogativa pública presidida pel portantveus de general governador i els magistrats del Consell Reial ha continuat avui, amb gran fervor ciutadà. Han arribat dotze desertors amb noves notícies sobre la derrota dels borbònics a Cardona: diuen que han vingut al seu camp molts ferits i que passaven de dos-cents els soldats perduts, sumant-hi tropes reglades i paisans que obligats o convençuts se’ls havien afegit.

11 de novembre de 1713 (dia 110)

Jornada CX del setge. Dissabte. Avui tothom en parla a la ciutat: s’ha publicat el “Despertador de Catalunya”, que diu així: “Desperteu-vos, desperteu-vos, catalans adormits, a les vives veus de aquest zelós verdader Despertador. Puix teniu qui ab clara llum vos ilumina, no sepulteu la vostra honra, vostras lleys y la llibertat de vostra pàtria estimada en la negra obscuritat de una perpètua deplorable esclavitud”. Sabies paraules que ens encoratgen a resistir. Avui, els enemics han desemparat la Casa de Lleviol que havien ocupat dies enrere. Des de Montjuïc hem tornat a disparar contra els moviments dels borbònics a la falda de la muntanya. Alguns dels nostres oficials s’han apropat al cordó de circumval·lació a prop de la caserna de Gràcia i el Mas Guinardó i s’han saludat amb els francesos, aturant-se a conversar amb ells llargament, durant més de tres hores. Els han assegurat que ja no s’havien de considerar enemics perquè l’emperador tenia pau ajustada amb el seu rei i que el duc de Pòpuli aviat aturaria totes les operacions contra la plaça. Els han escoltat amb gust i s’han retirat a la Ciutat per informar el general comandant en cap. No cal dir-ho, tota la Ciutat està expectant.

12 de novembre de 1713 (dia 111)

Jornada CXI del setge. Diumenge. Tot i que els francesos fa dies que no ens fan cap hostilitat, avui els castellans ens han atacat amb immensa ràbia des de les seves posicions, a traïció, encesos en comprovar les nostres relacions amistoses a camp obert amb els francesos. Ha mort el capità Ignasi Sous, del Regiment de fusellers de Muñoz, en el curs de l’atac espanyol davant del Convent de Caputxins, on els castellans han matat també fins i tot alguns francesos. El comandament dels gavatxos no s’ho podia creure. Ha sortit la nostra cavalleria i hem fet bon foc d’artilleria contra els castellans i cent cinquanta morts, amb més de tres hores de combat dirigit personalment pel general comandant en cap Villarroel. Hem arribat al cos a cos a la baioneta, mentre els francesos s’ho miraven sense moure un dit, tot i tenir dues bateries ben properes al camp. Insisteixen a dir que l’emperador i el rei de França han fet la pau i per això descansen.

13 de novembre de 1713 (dia 112)

Jornada CXII del setge. Dilluns. Hem continuat observant amb molta cura els moviments dels francesos. El trànsit de bèsties i palla des de la seva caserna a la dels castellans ha fet a molts deduir que, efectivament, inicien la retirada. Cal mantenir la calma. Molts dels defensors de la Ciutat han volgut apropar-se, encara armats, per veure els seus moviments. Un oficial francès ha entrat a la plaça. He acompanyat també el general comandant en cap Villarroel, amb tots els generals de la nostra defensa, en la seva sortida d’inspecció: ha ordenat que no es mantingui comunicació i comerç amb els francesos, a l’espera de rebre alguna comunicació oficial. Els castellans han llançat algunes canonades des de les bateries de Sants. Els hem disparat des de la Ciutat, especialment, contra els moviments de cavalleria que hem vist apostada a les seves línies. Continuen les rogatives del portantveus i l’Audiència. Han arribat també avui nou desertors. La Novena de Guerra ha ordenat reformar el Regiment de Vila i Ferrer per nomenar José Ortiz com a tinent coronel i a Joan Carbonell com a sergent major, en atenció als mèrits dels dos, especialment, en els combats del 6 d’octubre. És molt important mantenir l’esperança de promoció com a recompensa als més valents.

14 de novembre de 1713 (dia 113)

Jornada CXIII del setge. Dimarts. Després

d’uns quants dies de pau, sembla que els rumors d’acord entre Lluís XIV i el nostre

emperador, per a la nostra desgràcia, no són certs. En el dia d’avui, finalment, el nostre general comandant

en cap Antoni de Villarroel i el marquès de Guerchy, que comanda els francesos, han donat

l’ordre de reprendre el foc en totes les línies del setge. La Vint-i-quatrena

de Guerra, a més, ha resolt prohibir formalment qualsevol tracte entre paisans

i francesos. L’artilleria de Gràcia i el Mas Guinardó ha tornat a batre amb

força contra el Convent dels Caputxins, la Casa de Magí Mercader i altres

posicions veïnes. En un moment ha semblat fins i tot que els castellans havien

ocupat aquests llocs. Des de la Casa d’en Navarro ens han disparat també contra

la Capella de la Mare de Déu del Port. Els nostres canons de Montjuïc s’han

concentrat en els moviments de l’enemic a la part de Safont. També han arribat

a plaça vuit soldats d’infanteria i dos de cavalleria, amb armes i cavalls.

Avui, en un cop moral difícil de pair, hem perdut l’esperança, que semblava realitat ben propera, que els

francesos abandonessin el setge.

15 de novembre de 1713 (dia 114)

Jornada CXIV del setge. Dimecres. Avui ha

continuat ferm el combat d’artilleria entre la plaça i el camp. Han arribat al

moll tres llondros carregats de palla que, adreçats a descarregar per a

l’aprofitament de l’enemic, han estat capturats pels nostres valerosos

vaixells. A fi de no desballestar la pròpia força, els Consellers de Barcelona

i la Novena de Guerra de la Ciutat han fet publicar un ban prohibint als

capitans i patrons de navilis i barques, allistar i oferir sou a cap dels qui

ja siguin de l’armament de la Ciutat. Han continuat les rogatives, tan emotives

al carrer, dels dies anteriors. Ens han entrat avui cinc desertors del camp

borbònic. Comença a fer fred. Els nostres soldats es protegeixen com poden,

encara que no disposem de prou roba adequada per fer-los passar la nit a recer

de les baixes temperatures pròpies del temps. A les cases dels civils escasseja

la llenya per escalfar els vells i les criatures.  Tan de bo el setge sigui curt: fa ja tres

mesos i mig que dura.

16 de novembre de 1713 (dia 115)

Jornada CXV del setge. Dijous. El nostre comandament

militar ha hagut d’assumir del tot avui que l’esperança de la marxa dels

francesos que havia alegrat els cors de tothom dins la Ciutat s’ha esfumat

definitivament. Després de dies de negociacions i intercanvis d’opinions hem

perdut completament la comunicació amb els seus oficials principals. Els

nostres avançats han comprovat que avui les casernes de l’enemic han rebut un

bon proveïment de palla i altres queviures procedents segons sembla del Vallès.

Avui el govern municipal ha celebrat Consell de Cent i ha extret la dotzena

d’habilitadors que han de validar els candidats a entrar en l’ofici de

Consellers de la Ciutat per al proper any: seran els ciutadans honrats Josep de

Rivera, Oleguer Argemir i Joan Baptista Dalmau; els mercaders Francesc Mascaró,

Josep Duran i Sever March; els artistes Pere Màrtir Castells, barber, Josep

Llaurador i Tomàs Simon, notaris; i els menestrals Josep Ros, argenter, Lluís

Verde, mariner, i Miquel Mas, Batifuller. Aquests dotze homes hauran de vetllar

per una extracció neta i justa. Bon govern necessitem.

17 de novembre de 1713 (dia 116)

Jornada CXVI del setge. Divendres. Avui ha

sortit del castell de Cardona el marquès del Poal, el comandant Antoni Desvalls

i de Vergós, amb una columna volant, i ha tingut un xoc sagnant amb partides de

miquelets botiflers que venien de Berga. Els ha derrotat i dispersat

completament. Els ha perseguit fins a Navès i tirotejat fins a rendir-los.

Després n’ha penjat cinc capitostos. Uns diuen que ho ha fet en represàlia per

l’assassinat d’en Bac de Roda, altres, que eren desertors nostres que s’havien

afegit a l’enemic. A mi no em sembla de justícia perquè no forma part de

l’estil de guerra que sempre defensa equànime el nostre comandant Villarroel,

però el carrer diu que és la sort que mereixen els lacais al servei dels

enemics del nostre poble, que només vol defensar la seva llibertat. La plaça ha

hagut de suportar avui un intens bombardeig artiller: algunes de les bales han

tocat a la muralla i altres han començat a entrar a la Ciutat. Els nostres

corsaris, després d’una batalla cruenta, han capturat davant Vilanova i portat

fins el moll onze embarcacions carregades de palla, vi i altres queviures. Hem

fet festa grossa.

18 de novembre de 1713 (dia 117)

Jornada CXVII del setge. Dissabte. Encara avui

s’ha acabat de publicar, per ordre del general comandant en cap Antoni de

Villarroel, un ban pel qual es priva tothom de qualsevol comunicació amb els

francesos, amb pena de la vida. Després del desengany rebut, necessitem tornar

a activar tots els recursos de l’ànim per resistir amb eficàcia els nostres

enemics. La plaça ha llançat una forta ofensiva des del Baluard de Tallers i

les bateries de Sant Pere i Jonqueres. Hem castigat durament les posicions

d’artilleria del Mas Guinardó. Han arribat a la plaça set desertors. Avui ha

començat un novenari dels artistes de la ciutat, passant amb cerimònia de

l’església nova de Sant Sever a la catedral i implorant la protecció de la Mare

de Déu de la Mercè. Els fusellers han mantingut unes quantes escaramusses

cruentes amb l’enemic. Cada dia ens arriben ferits del camp: la ciutat es bolca

per oferir-los totes les atencions possibles; i no només a ells, sinó també a

les seves famílies. Només des del suport de tots amb tots podrem reeixir en la

defensa.

19 de novembre de 1713 (dia 118)

Jornada CXVIII del setge. Diumenge. Avui el

consistori de la Diputació del General ha iniciat també un novenari en la capella

de nostra Senyora de Montserrat de la present Ciutat: una missa cada dia

cremant dotze grans ciris. Ha predicat avui el dominic fra Tomàs Llorens i n’ha

dit la primera el diputat eclesiàstic. En acabar-la, ha presentat a la santa

imatge la deliberació del govern de la Generalitat que dos consistorials

visitaran la muntanya oferint dos mil lliures de donatiu, tan aviat com Déu

sigui servit lliurar el Principat de les opressions i l’hostilitat dels nostres

enemics. Les correries de les sortides de voluntaris, les canonades de uns i

altres, les prevencions per a la defensa, les desercions de soldats enemics i

les captures fetes pels nostres corsaris al mar, continuen amb el mateix fervor

que els precs. Des del Castell de Montjuïc han disparat avui amb encert contra

la casa de Safont i la falda de la muntanya, on els nostres enemics volen

refermar les seves posicions. Tornem a la mateixa situació de fa dies.

20 de novembre de 1713 (dia 119)

Jornada CXIX del setge. Dilluns. Avui, a

l’estudi del nostre comandant general, hem gaudit repassant la carta de

l’il·lustre senyor marquès del Poal, coronel de cavalleria, escrita a Cardona

el 2 d’aquest mes, en la qual explica com el seu germà i governador de la plaça

Manuel Desvalls i de Vergós va rebutjar amb gran honor l’atac dels borbònics a

la fortalesa. L’enemic ha patit 300 morts i 800 ferits en l’envit i s’han

distingit molt especialment diversos fusellers i voluntaris que es mantenen al

servei de la justa causa d’aquest Principat. Avui ens han arribat a la plaça

fins a 20 desertors. L’enemic ha disparat amb força contra el Convent de

Caputxins. Han avançat també a la falda de Montjuïc, on els nostres els han

enfrontat tot i la cobertura d’artilleria que tenen ara a la Casa d’en Navarro.

Els fusellers han sabut respondre a l’efecte sorpresa i fins i tot els han

capturat quatre cavalls. El comandant general en cap Villarroel ha comunicat

avui a la Diputació que cal passar revista exigent a la infanteria, cavalleria

i fusellers, amb l’objectiu de descartar alguns soldats inútils.

21 de novembre de 1713 (dia 120)

Jornada CXX del setge. Dimarts. Continua el

duel d’artilleria; després de cent dies, el soroll és tan habitual en els

nostres cervells que ja gairebé ni en prestem atenció, tret dels moments de més

perill rere les muralles. Hem concentrat els nostres esforços en les posicions

de l’enemic a Gràcia i el Mas Guinardó. Una de les nostres bombes ha esclatat

de ple al pas d’un esquadró de cavalleria que passava entre elles causant un

dany considerable als soldats i als animals. Des de la nostra posició avançada

al pla del Convent de Caputxins he pogut veure perfectament els cavalls

esventrats i m’ha semblant distingir amb claredat els crits primer i els

laments després dels ferits. Han arribat a la plaça avui cinc desertors. El

Castell de Montjuïc ha fet avui també alguns dispars de canó que val la pena

deixar enregistrats en la memòria per la seva exactitud. Els dies de setge

avancen, ja en són cent vint, i els nostres artillers són cada vegada més

precisos, tot i que els canons es van deteriorant amb l’ús excessiu que els

donem.

22 de novembre de 1713 (dia 121)

Jornada CXXI del setge. Dimecres. Els nostres

avançats a prop del cordó han informat que l’enemic continua traslladant palla

en enormes quantitats des de la caserna dels francesos a la dels castellans,

que semblen tenir més dificultats per proveir-se. Confiem que el rerepaís, amb

enormes sacrificis de tanta gent que s’hi juga la vida cada dia en condicions

de gran inferioritat militar, els ho posa difícil i que aquests problemes poden

ajudar a desmoralitzar-los. He pogut comprovar personalment, però, tot

acompanyant una visita del nostre comandant general Antoni de Villarroel, que

la proximitat de l’enemic encara no impedeix alguns dels nostres hortolans

sortir a tenir cura de les seves pròpies terres al Pla de Barcelona. Això vol

dir que, tot i que ells ens assetgen a nosaltres, em penso que no només dormim

més còmodes, sinó que també estem més ben alimentats que ells. No cal dir-ho

abans d’acabar aquests ratlles, ha continuat també avui intens el foc

d’artilleria.

23 de novembre de 1713 (dia 122)

Jornada CXXII del setge. Dijous. Amb gran joia

a tota la Ciutat, ha arribat avui un comboi de provisions procedent de

Mallorca. Ha portat tota mena de queviures i vi. Diuen que algunes embarcacions

capturades pels nostres corsaris han estat portades fins a Eivissa. El síndic

del govern municipal té introduïda una causa contra els absents insaculats en

les bosses dels oficis de la Ciutat. Els ha citat amb cartells a ses cases i

amb públiques crides. Com s’apropa el dia de Sant Andreu en el qual s’ha de fer

l’extracció de consellers i Consell de Cent de Barcelona, els assessors

jurídics de la Ciutat han declarat que els qui havien tornat després de deixar Barcelona

fossin privats dels seus oficis per temps de sis mesos i que els absents fossin

desinsaculats. Alguns dels afectats han apel·lat a la Reial Audiència. Carles

de Fivaller i Jacint Oliver, comissionats per la Junta de Guerra, han demanat

per proveir la cavalleria de la plaça 500 quarteres d’ordi i mil quintars de

palla. El comandant general m’ha dictat avui una carta per al consistori de la

Diputació en la qual defensa els mèrits del coronel Manuel de Solà davant de

les murmuracions dels seus enemics. Temps de rancúnies i enveja.

24 de novembre de 1713 (dia 123)

Jornada CXXIII del setge. Divendres. Els moviments de l’enemic es limiten a dins del cordó de setge. L’artilleria està gairebé del tot en calma. El comandant general Antoni de Villarroel, encara que molts d’ells són antics companys d’armes, els diu covards de totes les maneres possibles. Fins i tot, se situa a una distància mínima i arriscada en les seves sortides d’inspecció de les posicions de defensa de la Ciutat al Pla de Barcelona. És evident que els borbònics, cada dia més afectats per les condicions del temps i la manca d’assistència i moral de combat, no aconsegueixen fer progressar el bloqueig, mentre nosaltres encara podem proveir-nos des del mar de forma prou satisfactòria. Només que tinguéssim una oportunitat d’enfrontar-nos a camp obert! Avui han arribat nou soldats d’infanteria que han desertat del camp enemic. Per preparar l’elecció del dia de Sant Andreu, avui ja s’han extret insaculadors en la Casa de la Ciutat per les bosses de consellers i altres oficis de la Ciutat. El Consell de Cent ha decidit suspendre la insaculació en els llocs dels absents.

25 de novembre de 1713 (dia 124)

Jornada CXXIV del setge. Dissabte. Avui ha traspassat l’estimat capità Josep Silíceo, ferit sense remei humanament possible, ni tan sols, dels millors cirurgians de la plaça, per una granada llançada pels nostres enemics sobre les posicions avançades al Pla de Barcelona. L’han atès tan aviat com ha estat possible, però l’impacte li havia provocat lesions gravíssimes i irreversibles. Tots voldríem, sobretot quan la desgràcia ens colpeix més per la coneixença personal de l’afectat, que els nostres bons metges fossin encara millors, capaços d’obrar miracles. Segons ens comuniquen els nostres observadors avançats, sembla que avui, des del Vallès, ha arribat un bon comboi de palla per proveir l’enemic desesperat. Els seus cavalls afamats faran bon festí. I tot i així han entrat a la plaça set desertors més. Continua un fred intens, que es deixa sentir especialment humit durant la nit, bressolada per un ventet que ens ve directament de costa i ens porta encara ben endins l’olor de mar.

26 de novembre de 1713 (dia 125)

Jornada CXXV del setge. Diumenge. Portem avui, rodons, 125 dies de resistència honrosa des de l’inici del bloqueig de la Ciutat. Més aviat són els borbònics els qui haurien d’avergonyir-se de no haver estat capaços de llançar cap assalt ambiciós i definitiu en tots aquests mesos. Vergonya per al duc de Pópuli i els seus assistents; glòria per al gran Antoni de Villarroel! Davant la calma, el nostre comandant general ha ordenat l’atac, un dia més, d’algunes partides a prop dels cordons de l’enemic. L’escaramussa ha durat algunes hores amb un intens foc recíproc, ben viu i nodrit. Hem tingut alguns ferits, que hem traslladat a la plaça tan aviat com hem pogut. Ens han arribat notícies de la captura d’alguns traïdors als voltants de Manresa i Berga, que han estat conduïts pels nostres voluntaris fins el castell de Cardona, que continua resistint i ens dóna esperança.

27 de novembre de 1713 (dia 126)

Jornada CXXVI del setge. Dilluns. Hem observat l’entrada al camp enemic d’un altre comboi de grans i palla. Els borbònics han concentrat el foc en els moviments al Pla. Han entrat 9 desertors. Com a resultat de l’intercanvi d’artilleria ha mort el capità del Regiment de Cuirassers de Sant Miquel Ignasi Lasaosa: anava coix i l’ha tocat de ple una granada llançada per l’enemic. La seva unitat, tan activa als constants combats davant la Ciutat, ha aplegat les restes del Regiment de Cavalleria Aragó, així que és integrada per molts bons patricis del regne veí que han decidit quedar-se a lluitar amb nosaltres per les llibertats del seu vell Regne. Entretant, el Consell de Cent ha fet publicar una nova crida (he vist com la penjaven al Born), mitjançant la qual ha manat als forners observar les disposicions dictades ja fa uns dies sobre la distribució del pa. La Ciutat vol assegurar, em penso, la millor manera de posar els proveïments a l’abast de tothom.

28 de novembre de 1713 (dia 127)

Jornada CXXVII del setge. Dimarts. Per ordre i disposició de l’il·lustre vicari general don Josep Rifós avui ha començat un novenari de tots els eclesiàstics de Barcelona: han eixit en processó del Palau Episcopal a la Catedral, per suplicar a nostre Senyor per intercessió dels nostres sants patrons l’alleujament i consol en la present urgència i necessitat. Els borbònics han estat avui especialment actius des de les bateries que tenen emplaçades a la Casa d’en Navarro: el Castell de Montjuïc els ha respost bé. La Novena de Guerra ha disposat avui que durant tot el dia, a totes les portes de la Ciutat, un cavaller o capità de la Coronela es mantingui dirigint la guàrdia, a fi de mantenir un control més precís de totes les persones que entren i surten de la Ciutat. Josep Tauler ha estat nomenat també com a capità del vaixell Sant Francesc de Paula. I la Conferència dels Tres Comuns s’ha aplegat avui i ha aconsellat que l’elecció dels nous Consellers de Barcelona es faci el més ràpid possible per tal d’evitar una particular distracció, ocasionada pel concurs del poble. Davant la por que esclati alguna violència que l’enemic pugui aprofitar, la Conferència vol que es reforcin les guàrdies als llocs clau de la Ciutat.

29 de novembre de 1713 (dia 128)

Jornada CXXVIII del setge. Dimecres. El nostre general comandant don Antoni de Villarroel ha rebut carta del marquès del Poal des de Cardona, en la qual comunica com molts pobles del circumveïnat, de Manresa, de Solsona i de Berga, li han prestat obediència, renovant el feliç domini del nostre senyor l'emperador. Segons sembla, en la seva fugida i hostilitzats arreu, els enemics han deixat un reguer de morts i ferits pels camins. Al Pla de Barcelona, entretant, el foc d’artilleria s’ha mantingut avui ben viu. Per satisfer la despesa de cera per a la il·luminació de la bandera de Santa Eulàlia s’han pagat a Paula Monfages, muller d'Ignasi Terradellas, candeler de cera, 1.018 lliures, 4 sous, per la cerca gastada entre el 22 d’agost i el 3 de novembre. La Junta del Braç Militar s’ha aplegat avui d’urgència per a tractar de la prevenció de les possibles discòrdies de demà en l’elecció dels nous Consellers, avalant les mesures que ahir va recomanar la Conferència dels Tres Comuns. Pels carrers, avui se sent una tensió especial: el poble vol que les seves institucions es mantinguin per davant de tot fidels a la defensa de la plaça.

30 de novembre de 1713 (dia 129)

Jornada CXXIX del setge. Dijous. Dia de Sant Andreu, senyalat pels privilegis per fer l’extracció de nous Consellers de Barcelona. Tal i com uns quants es temien hi ha hagut commoció a la Ciutat: una part del poble era del parer que no es fes nova extracció, en atenció d’estar més ben instruïts en la nostra situació d’excepció els qui porten actualment los negocis i afers de la Ciutat. Finalment, el govern municipal sí ha acceptat mantenir en els oficis els membres de la 24a i la 9a de Guerra. El sergent major de la Coronela, Felix Monjo ha disposat per la Ciutat algunes tropes per assegurar la quietud pública. Entre les tres i les quatre de la tarda se n’ha fet el sorteig i han sortit escollits el jurista misser Rafael Casanova i Comes en Conseller en Cap, el ciutadà honrat Salvador Feliu de la Penya segon, el doctor en medicina Ramon Sans tercer, el mercader Francesc Antoni Vidal quart, el notari Josep Llaurador i de Sasserra, i el conseller sisè pel poble menut Jeroni Ferrer, mestre guanter. Les bateries de l’enemic no han descansat contra el Convent dels Caputxins i el de Jesús. A la tarda, les nostres fragates han capturat un pinc a prop de Mataró i cap a llevant un altre navili. De nit, els consellers sortints han anat a visitar i felicitar els nous en la forma acostumada.