Diario del Sitio — Diciembre 1713

1 de desembre de 1713 (dia 130)

Jornada CXXX del setge. Divendres. Avui han jurat i escoltat sentència d’excomunió, com és costum, els nous Consellers, els membres del Consell de Cent i els qui ocupen altres oficis vacants fins ara al govern de la Ciutat. S’ha sabut que ahir abans de cessar, el conseller en cap Manuel Flix ordenà al sergent major de la Coronela de la Ciutat la detenció del general don Rafael Nebot, com així és féu, fent-li també aprehensió de papers i portant-lo pres al Baluard de Migjorn. La 24a de Guerra ha decidit que, havent estat escollit conseller quart Francesc Antoni Vidal, que és a Mallorca comissionat per la Ciutat per comprar i enviar provisions, i el conseller en cap ocupat a la Coronela, semblava haver-se de prendre alguna mesura per augmentar el nombre dels qui manen a la Ciutat. El govern municipal ha decidit consultar-ho amb el consistori de la Diputació del General. La Junta ha estudiat també l’oposició que fan a l’escrutini d’or, moneda i joies els convents de Sant Pere i de Jonqueres; la Junta ha decidit fer una súplica a l'abadessa i la priora per tal que permetin el registre, abans que el poble desbordi els mitjans de la justícia. Les operacions de guerra han estat avui molt limitades a un lleuger intercanvi de canonades. Ha mort d’una pilota el capità Pere Àngel. A la plaça han arribat dos desertors més.

2 de desembre de 1713 (dia 131)

Jornada CXXXI del setge. Dissabte. Ha arribat a port un nou comboi de Mallorca, compost per sis barques carregades de munició i de tota mena de provisions de boca i altres coses necessàries, com ara carbó i llenya. Cada dia la pluja i el fred els fan més necessaris per protegir tothom, sobretot els nens i els vells que encara són a la Ciutat donant escalfor també amb la seva presència els soldats voluntaris i la gloriosa Coronela que defensa Barcelona. Continuen les correries al pla dels nostres soldats, el canoneig de posicions i el perfeccionament de la nostra fortificació a la Ciutat i a Montjuïc. Avui han entrat a la plaça fins a sis desertors. La Vint-i-quatrena de Guerra s’ha reunit i ha decidit demanar als Tres Comuns, és a dir, a la Diputació del General, el Consell de Cent i el Braç Militar, que prenguin decisions urgents per assegurar el manteniment de les nostres forces de cavalleria. El comandant en cap general Villarroel i tots els altres comandaments que l’envolten saben que la necessitarem quan arribi el dia del combat general que hem d'organitzar, quan les forces siguin les adequades, per trencar el cordó de setge.

3 de desembre de 1713 (dia 132)

Jornada CXXXII del setge. Diumenge. Avui han

mort d’una granada d’artilleria l’alferes del Regiment de Santa Eulàlia Jeroni

Pont de la Creu. Els cinc desertors del camp enemic han donat detalls de la

duresa de la vida al cordó dels borbònics. Diuen que les construccions

precàries on són instal·lats no els permeten afrontar amb salut els rigors de

l’estació en fred i aigua. Tampoc no disposen amb facilitat de queviures i

provisions, que han d’aconseguir per terra i cada vegada a major distància, amb

el que això suposa de mobilització de tropes i de possibilitat de rebre atacs

de tota mena dels rebels catalans. Els nostres els hi fan ben gruar. La Novena

de Guerra ha dedicat la seva sessió d’avui a la discutir sobre la provisió de palla per a la

cavalleria del Regiment de Sant Jordi. El Conseller en Cap Rafael Casanova, Joan Ponsic i en Monjo han estat comissionats perquè estudiïn la manera d’abastir

amb urgència la cavalleria. Se’ls ha encomanat també que analitzin quins avals

podrien oferir-se als ciutadans que facilitin a les institucions quantitats per

a la guerra: arribats al punt greu on som, és precís que tothom posi els seus béns al

servei de la causa de les nostres llibertats.

4 de desembre de 1713 (dia 133)

Jornada CXXXIII del setge. Dilluns. Després de rebre una informació detallada dels objectius concrets i de valorar el risc de perdre més soldats dels necessaris, el nostre comandament ha autoritzat algunes incursions de partides de fusellers i voluntaris contra les línies enemigues. Han hagut d’aguantar un foc intens d’artilleria, amb baixes d’una banda i de l’altra. La 24a de Guerra ha decidit avui escriure a l’ambaixador Pau Ignasi de Dalmases per indicar-li que abandoni Londres i passi a Milà o Gènova, allà on es pensa que podran fer més efecte les seves esgotadores gestions diplomàtiques. La comissió ha decidit redactar un nou plec concret d’instruccions perquè Europa conegui amb tot el detall possible la justícia de la nostra causa. El Conseller tercer i altres individus associats han assumit la responsabilitat d’organitzar la lleva d’altres 3.000 voluntaris per a la defensa de la Ciutat. Sembla que alguns ciutadans s’han ofert per fer front a les despeses i allistar els pocs que encara no han començat a servir a la defensa de la ciutat. Han arribat cinc desertors més que han confirmat les dificultats que viuen les casernes de l’enemic.

5 de desembre de 1713 (dia 134)

Jornada CXXXIV del setge. Dimarts. Alguns dels nostres voluntaris i soldats del Regiment de Sant Miquel han llançat un atac a prop dels Molins de Vent a fi de capturar alguns caps de bestiar a l’enemic. En el combat ha mort un dels nostres soldats. La resta del dia ha continuat el foc d’artilleria entre el camp i la plaça i han arribat tres desertors. La Vint-i-quatrena ha debatut avui sobre la necessitat d’escriure a tots els ambaixadors i ha comès a la Conferència dels Tres Comuns la tasca d’aprovar en darrer terme les cartes que es preparin al respecte. El comandant en cap general Antoni de Villarroel m’ha dictat una missiva per als nous Consellers en la qual s’ofereix a servir-los de la millor manera possible i els demana que s’apliquin en primer lloc a perfeccionar l’obra de defensa del Castell de Montjuïc, a estacar la línia de comunicació i a tot allò que manca a l’obra exterior de la muralla de la Ciutat. Els ha recordat que el virrei de Mallorca ha manat reservar a petició nostra gran quantitat d’estaques a Formentera. També ha informat la Ciutat de diverses gestions de compra de vitualles que han passat per les seves mans.

6 de desembre de 1713 (dia 135)

Jornada CXXXV del setge. Dimecres. S’han rebut per mar diversos correus amb notícies de l’Europa. De Viena arriben noves de la salut de l’emperador i de la seva esposa, així com d’haver cessat l’epidèmia a Alemanya, tot plegat després de les pregàries i les promeses del nostre rei que oferí anar en processó amb tota la cort de Sant Esteve, erigir una estàtua a Sant Carles Borromeu i convertir en temple la casa de les comèdies de la ciutat. Arriben notícies de pau i de guerra de Moscòvia, la Porta Otomana i Suècia. Pels impresos i manuscrits amb notícies de la Haia se sap que els Estats Generals de les Províncies Unides han rebutjat per unanimitat la pretensió del duc d’Anjou d’obtenir garantia del lliurament del Principat. Avui les bateries enemigues han estat especialment actives. La Novena de Guerra ha decidit el lliurament per part de la Duana de 2.500 quarteres de grans als responsables nomenats per la Diputació del General i la Ciutat, Josep Antoni Roig i Josep Albaret, per al manteniment de la cavalleria. El governador de Montjuïc ha exposat avui per carta al Conseller segon Salvador Feliu de Penya les necessitats defensives del Castell, tan grans, amb la precarietat de mitjans amb la qual resisteix.

7 de desembre de 1713 (dia 136)

Jornada CXXXVI del setge. Dijous. Un contingent dels nostres fusellers, acompanyat per paisans, a la part de Montjuïc, ha aconseguit prendre 250 moltons i bous, i els ha fet entrar a la Ciutat per a subsistència dels nostres. Al camp, iniciades pels nostres fusellers i voluntaris s’han produït dues petites batalles que han deixat alguns morts i ferits: una a la Mare de Déu del Port i l’altra a Gràcia. Al moll ha entrat també un vaixell holandès carregat de diferents mercaderies. La Ciutat ha conegut avui el contingut de la carta tramesa pel consistori de la Diputació del General al marquès de Montnegre, el nostre ambaixador del Principat a la cort imperial de Viena. Li manifesten que, a més de l’amor que ens condueix a no consentir altra dominació que la de l’emperador i rei nostre senyor, estem segurs que consisteix també en aquesta fortuna la nostra major conveniència. I que l’enemic, mentre no rep reforços, a res seriós no s’atreveix contra la Ciutat, més enllà de fatigar els naturals que incessantment s’apliquen a la defensa. Li han fet saber també els problemes de proveïment d’arròs i llenya, i sobretot de palla per a la cavalleria, tot i que el pas al port encara és lliure i la Ciutat prepara l’armament de tres vaixells per assegurar el mar.

8 de desembre de 1713 (dia 137)

Jornada CXXXVII del setge. Divendres. Festa de la Immaculada Concepció. El consistori de la Generalitat s’ha aplegat al matí i a la tarda hi ha hagut processó general a la Ciutat, passant solemnement davant la piràmide del Born en la forma acostumada i acabant a la capella de la Concepció del claustre de la Catedral, amb la ratificació del vot devocional que en féu el nostre senyor emperador i una nodrida salva de fuselleria. Hi ha assistit el Braç Militar, el govern municipal i el de la Diputació del General, així com el portantveus de general governador actuant vice-règia. Hem fet la festa i ens hem mantingut actius. El sergent major de fusellers Joan Carbonell, comandant una cinquantena d’homes del regiment del coronel Ermengol Amill ha aconseguit fer penetrar a la Ciutat un gran ramat de 500 moltons que havien estat presos pels fusellers a la rodalia de Mataró. A més, han ingressat avui a la plaça deu desertors de l’enemic, dos amb els seus cavalls. Les bateries enemigues ens han disparat des de les seves posicions a la vila de Gràcia.

9 de desembre de 1713 (dia 138)

Jornada CXXXVIII del setge. Dissabte. El foc d’artilleria de l’enemic es fa cada dia un xic més intens: avui ens han disparat des de les bateries de Gràcia, el Mas Guinardó, el fortí de Mar i la Casa d’en Navarro. Algunes bales, fins i tot, han superat la muralla i han solcat sorolloses l’aire damunt dels nostres caps d’observadors per anar-se a estavellar dins la Ciutat. La plaça ha contestat especialment sobre la Casa d’en Navarro i les posicions de la banda de Safont. Els borbònics han fet també una petita incursió d’infanteria per la banda del Convent dels Caputxins, que hem sabut aturar. Han arribat a la plaça set desertors, un d’ells amb cavall. Diuen que ha mort a Sarrià el noble don Antoni de Potau-Moles i Ferreró, marquès de la Floresta i capità de cavalleria al servei del duc d’Anjou; l’han colgat al convent dels caputxins de Santa Eulàlia de Sarrià: Déu el perdoni per haver traït el seus a canvi d’honors i un lloc al Consell d’Hisenda del Borbó. La Novena de Guerra ha ordenat que qualsevol ciutadà que tingui grans de qualsevol espècie, els posi en coneixement dels Consellers en el termini de tres dies.

10 de desembre de 1713 (dia 139)

Jornada CXXXIX del setge. Diumenge. Ha continuat sense novetat destacada el foc d’artilleria entre la plaça i el camp. Els nostres avançats han tornat al despatx del general comandant en cap Villarroel amb la notícia que s’han vist llums de descàrregues de fusells dins els cordons del camp enemic. Déu vulgui que siguin incursions dels nostres des del rerepaís i que els valents que s’han internat en camp enemic es trobin amb salut i disposats a reprendre la lluita quan calgui. A la nit, el comandant general Antoni de Villarroel ha ordenat, a través d’una canonada que ha ressonat a tota la Ciutat, posar tots els efectius en armes als llocs acostumats, en prevenció d’un atac general. L’alerta dins de les muralles ha provocat immediatament idèntica resposta al camp borbònic en prevenció d'una gran ofensiva que voldríem, però que no tenim prou forces per endegar en solitari. Ens fem maniobres de desgast per posar a prova la resistència del cap i del cos a la tensió del setge.

11 de desembre de 1713 (dia 140)

Jornada CXL del setge. Dilluns. Ens ha arribat notícia que els borbònics han fet alguns moviments de tropa i que han ajuntat molta cavalleria i infanteria davant la Casa d’en Bricfeus, on han disparat molts fusells. Sembla que han passat per les armes alguns soldats o persones de distinció. Desertors seus o bons patricis dels nostres capturats a diversos indrets del país, no ho sabem. Els nostres avançats i els comandaments amb les seves ulleres de llarga vista a tot el llarg de les nostres posicions al pla, han observat amb impotència i una oració als llavis la seva mort esgarrifosa. Tot i així, encara desafiant el destí, han arribat a la plaça cinc soldats de l’enemic, dos amb el seu cavall. Tornen els rumors que els francesos abandonaran aviat el setge camí de Girona. Alguns de la part de Sant Celoni, amb els quals mantenim comunicació, informen de les ordres que s’hi estan fent d’aprovisionament per facilitar la marxa de les tropes. Aquestes especulacions ofereixen una altra vegada una mica més esperança a la Ciutat.

12 de desembre de 1713 (dia 141)

Jornada CXXXXI del setge. Dimarts. Avui han entrat al moll diverses embarcacions amb provisions, senyaladament de palla i de vi. Els nostres corsaris continuen fent preses al mar i els nostres voluntaris les fan al camp borbònic, entre canonades que intenten que no els sigui fàcil. Aquesta nit l’enemic s’ha mantingut en alerta moltes hores, encenent grans fogueres que, de la nostra muralla estant, oferien un espectacle curiós, com si la nit estelada es confongués amb la terra. Han arribat a la plaça 4 desertors, que ens han confirmat la marxa de les tropes franceses. Diuen que la cavalleria, fins i tot, ja ha començat a sortir dels cordons. Els desertors insisteixen en les grans penúries d’abastiment dels assetjadors: tenen impedit dels nostres corsaris el socors per mar i els resulta cada vegada més difícil proveir-se en combois per terra, en un rerepaís hostil, tot i que avui mateix sembla que els ha arribat una mica de palla per a la cavalleria. El consistori dels Consellers ha autoritzat el capità del navili anglès Reina Anna, ancorat al port, a vendre les mercaderies i queviures que ha portat.

13 de desembre de 1713 (dia 142)

Jornada CXXXXII del setge. Dimecres. Els nous membres del Consell de Cent de la Ciutat han jurat solemnement els seus càrrecs, el Conseller en cap Rafael Casanova en mans del prohom de més edat i tota la resta en les seves. Bon regiment els doni Déu en circumstàncies tan difícils. Avui les nostres bateries del Castell de Montjuïc han estat especialment actives. Sembla que el camp enemic ha aconseguit proveir-se també d’una mica de palla i de gra. Al port han fondejat igualment diverses embarcacions amb queviures i vi, que es troba amb abundància i a preu moderat, encara que sempre no se’n faci el consum que requereix la funció militar dels ciutadans mobilitzats. Han arribat a plaça sis desertors més. La Novena de Guerra ha fet els nomenaments corresponents a l’armament de tres navilis: el Nostra Senyora de la Mercè i Santa Eulàlia, el Sant Francesc de Paula i el Santa Madrona. La 24a ha decidit demanar a la Diputació del General que els lliuri 60 quintars de pólvora, 20 de metralla, 12 de bales de fusell, 400 granades de mà carregades i igual quantitat de bales canó de 6 a 8 lliures de pes. Sortiran al mar tan aviat com estiguin dotades.

14 de desembre de 1713 (dia 143)

Jornada CXXXXIII del setge. Dijous. Junts els quatre vaixells armats per la Ciutat, s’han aprovat les ordinacions del seu règim i s’ha fet benedicció de aquells i la imposició dels noms amb salva final d’artilleria: Nostra Senyora de la Mercè i de Santa Eulàlia, Sant Francesc de Paula, Santa Madrona i Sant Josep. Els necessitem per ben proveir i defensar la Ciutat. Avui l’enemic ha fet foc intens amb les seves bateries de Gràcia i el Mas Guinardó. Nosaltres els hem respost des de les bateries de la plaça sense descans. Com tantes altres vegades, els nostres fusellers s’han apropat en acció hostil tant com han pogut al cordó de setge. Segons algunes veus avui expirava la pròrroga que la Junta de Braços aplegada el juliol, la que va acordar la resistència, s’havia donat a sí mateixa. Expirava també, per tant, la jurisdicció que havia delegat en mans de la Junta de 36 que la representava fins ara. Els seus membres, juntament amb la 24a de Guerra, el Braç Militar i la Diputació del General, però, han aconsellat no reprendre la convocatòria de la Junta de Braços ateses les dificultats que imposa la situació de setge. Entre altres disposicions, la Novena de Guerra ha manat avui que el Governador de Catalunya manés publicar una crida prohibint qualsevol mena de monopolis.

15 de desembre de 1713 (dia 144)

Jornada CXXXXIV del setge. Divendres. Arriben notícies que el duc d’Anjou, a qui els traïdors anomenen Felip Quint, ha ordenat expulsar de Catalunya l’arquebisbe de Tarragona Isidor Bertran, que es trobava refugiat a Vilanova i la Geltrú després de sortir de Barcelona en tancar-se el setge; sembla que passarà, de moment, a la illa de Mallorca, on es manté l’autoritat de l’emperador. Avui una partida avançada de l’enemic ha pres posició a prop de la Casa dita de Maria la Pastissera, però ha estat fàcilment rebutjada. A les deu de la nit, el Conseller en Cap Rafael Casanova, coronel, i el sergent major de la Coronela i plaça, don Fèlix Nicolau de Monjo, han ordenat que els dos primers Batallons de la Coronela es presentessin d’urgència davant Santa Mònica i la plaça de Santa Anna, per restar sota les armes. La resta de tropes s’ha anat mobilitzant més poc a poc i s’ha distribuït als llocs més indicats. La Novena de Guerra ha insistit avui en al publicació de crides sobre la tinença de grans. Per fer front a la carestia present els Consellers han proposat al Consell de Cent l’organització de petits escamots de registre, si cal, casa per casa, arreu de la Ciutat.

16 de desembre de 1713 (dia 145)

Jornada CXXXXV del setge. Dissabte. A les cinc hores de la matinada, comandats pel sergent major, 250 homes del 6è Batalló de la Coronela, sota la invocació de la Mercè, han fet destacament a la Creu de Sant Francesc, altres 50 a la casa de Magí Mercader i 50 més a la del Sagristà. El primer Batalló ha acudit a la defensa del lloc de Santa Madrona per rellevar els soldats dels regiments de la Diputació que els guardaven. El consistori de la Diputació i el general comandant en cap Villarroel han passat mostra de les tropes reglades rellevades, tant de cavalleria com d’infanteria. Al matí, doncs, la Coronela ha ocupat els seus llocs fora de la plaça, als piquets i guàrdies avançades davant l’enemic i s’encarregava també de la defensa de totes les portes, baluards i mitges llunes de la Ciutat. Visca la Coronela de Barcelona! A les sis de la tarda, les tropes reglades han rellevat els batallons de la Coronela. Han arribat avui 5 desertors del camp borbònic i també a port una faluga procedent d’Itàlia, amb diversos plecs de correu. Entretant, les canonades entre la Casa d’en Navarro i la plaça i Montjuïc han continuat.

17 de desembre de 1713 (dia 146)

Jornada CXXXXVI del setge. Diumenge. La Novena de Guerra ha tractat la queixa de la confraria de taverners amb la qual s’ha denunciat que, en aquests temps de tanta gent estranya reclosa a la Ciutat, algunes persones venen vi i aiguardent sense pertànyer al gremi. També, la sol·licitud del capità del navili Sant Josep, d’Eivissa, que ha demanat posar-se sota bandera i armament de la Ciutat. S’han pagat també 1.275 lliures per 255 moltons entrats a la muralla per la part de Montjuïc. Avui hem sabut que la 24a de Guerra va decidir contestar les comunicacions amb els ambaixadors catalans a Europa i que ha comès la redacció a la Conferència dels Tres Comuns. Per les cartes rebudes d’Itàlia hem sabut de la bona salut de ses majestats i de la confirmació de l’acabament de l’epidèmia a Viena. Se diu que els francesos tenen assetjada la ciutat de Friburg, on sembla que ja han mort milers d’assaltants. I que el príncep Eugeni acudirà en defensa de la plaça amb una part del seu formidable exèrcit de 100 mil homes. Per Itàlia corren rumors també que s’està formant una nova Lliga en suport de la justa causa de l’emperador nostre senyor. Déu vulgui que les negociacions avancin ràpid i nosaltres encara mantinguem la plaça quan acabin feliçment.

18 de desembre de 1713 (dia 147)

Jornada CXXXXVII del setge. Dilluns. Alguns consideren, dins la Conferència dels Tres Comuns, que no pas quatre dies enrere, tal i com es va discutir, sinó el dia 24, vespre de Nadal, serà quan finirà en realitat la pròrroga feta pel Parlament o Junta General de Braços i per tant la jurisdicció atorgada a la 36a per la qual es guiava fins ara el consistori. En tot cas, els Tres Comuns, atesa la dificultat material de proposar una nova reunió estant la Ciutat bloquejada, han acordat renunciar a aplegar novament el Parlament per ser tan pocs els que són dins Barcelona i no poder assistir els síndics de les altres viles i ciutats. Es deixa extingir, per tant, el Parlament i la Trentasisena. Avui l’enemic sembla haver decidit retirar els cinc canons que mantenien al seu cordó al Mas Guinardó i la caserna de Gràcia i col·locar-los a Sants. Han arribat a la plaça 11 desertors borbònics. El foc d'artilleria dels assetjadors i de la plaça han estat ben moderats. Sembla que les ganes d’una acció general s’apaivaguen per les dues parts. Ens apropem als cent cinquanta dies de setge sense cap progrés important cap a la Ciutat per part de l’exèrcit del Duc de Pòpuli, a qui a Barcelona tothom titlla de gallina i d’incapaç.

19 de desembre de 1713 (dia 148)

Jornada CXXXXXVIII del setge. Dimarts. En el dia d’avui, per complir anys lo senyor Felip d’Anjou, per alguns anomenat rei Felip Quint, hi ha hagut al camp enemic salva reial. La suspensió del foc d’artilleria ha estat gairebé complet, tret de les bateries de Montjuïc, que no han callat del tot. A la Ciutat, alguns recordaven l’arribada del duc d’Anjou al Principat i el seu casament a Figueres, quan tot semblava indicar que la nova dinastia seria respectuosa amb les nostres Constitucions i llibertats. L’enemic ha fet passar amb dificultat alguns caps de bestiar majors de la caserna de Sant Martí de Provençals a la de Sarrià. Han arribat a la plaça dos desertors. La Novena de Guerra ha mostrat la seva satisfacció per la cessió rebuda de mans del governador reial a la Ciutat: el monarca renuncia al quint de les captures de navilis enemics fetes al mar, que per dret li corresponia. Reconeix, de fet, l’esforç enorme que la Ciutat està esmerçant des de fa gairebé cinc mesos en la defensa.

20 de desembre de 1713 (dia 149)

Jornada CXXXXIX del setge. Dimecres. Havent emmalaltit el sergent major de la ciutat Fèlix Nicolau Monjo i de Corbera, el segon en rang en el comandament militar de la Ciutat, qui ja va participar en la defensa del setge borbònic de 1706, s’ha fet nomenament provisional, per part del Conseller en cap, de don Josep d’Oliver de Boteller i Saragossa, fins ara capità de la companyia dels notaris públics de Barcelona; Oliver, tortosí de naixença, és molt estimat a la Ciutat: fou membre de la Junta de Defensa durant el setge de Vendôme del 1697 i el nostre emperador el féu primer vescomte i finalment comte de Camprodon: està compromès en la defensa de la Ciutat fins a vessar la darrera gota de sang. I com en tants d’altres casos, potser serà així. L’artilleria enemiga només ha disparat avui des de les posicions de la Casa d’en Navarro, mentre esperen les bateries situades ara a Sants. Sembla que porten dies estudiant nous emplaçaments, més eficaços, per a la seva artilleria. De moment, francament, no ens fan gaire mal. Han arribat a la plaça cinc desertors.

21 de desembre de 1713 (dia 150)

Jornada CL del setge. Dijous. Ja portem cent-cinquanta dies de setge. Molt més del que qualsevol ciutat com la nostra, més encara amb les deficiències de la muralla, ha estat capaç de resistir en tota l’Europa. Els malastrucs, també dins la plaça, no callen, però nosaltres sabem ben bé perquè lluitem i que no hi ha alternativa. Lliures o morts. Avui s’han fet a la vela en direcció a ponent els quatre vaixells armats per la Ciutat. Déu els protegeixi i els doni fortuna. Portem molts dies de pluja intensa, que ha esmorteït considerablement la batalla artillera. Només se senten trets esporàdics. La Novena de Guerra ha debatut intensament la súplica rebuda d’emissaris del Regne de Mallorca. Diuen que l’illa s’exposa al temor d’una invasió enemiga i demana una porció de gent per a la seva defensa. De moment, segons ha arribat a oïdes del comandant en cap i general Antoni de Villarroel han remès l’afer a l’estudi dels Consellers. També els han remès una possible resolució sobre la construcció de casernes i la fortificació del convent dels Caputxins fora muralles, amb l’afegit de noves defenses.

22 de desembre de 1713 (dia 151)

Jornada CLI del setge. Divendres. Per haver expirat el poder atribuït a la Trentasisena per aconsellar el consistori de la Diputació, s’ha format per al mateix efecte una de divuit persones dels tres Braços; les de l’eclesiàstic a coneguda de tots los comuns eclesiàstics de la ciutat, les del militar a coneguda del Braç Militar, i les del reial a coneguda de la Ciutat. La Divuitena durarà fins que fineixi el mandat dels senyors diputats, l’any del Senyor de 1715. Les nostres partides de fusellers, havent millorat el temps, s’ha apropat enfangats fins ben a prop dels cordons de l’enemic i han mantingut una escaramussa breu, només amb la finalitat d’hostalitzar-los. A vista del nostre port ha fondejat avui una urca gran amb bandera anglesa, de la qual s’han descarregat tota mena de queviures i, particularment, de carn salada i arròs. D’ordre dels mostassafs de la Ciutat, s’ha publicat ban exigint el compliment de les velles disposicions de la 36a sobre els mercats; s’han pagat avui més de 1.000 lliures per 176 moltons per proveir-los. La 24a de Guerra ha proveït tots els comandaments del navili Sant Josep; Joan Tallaferro en serà el capità. S’ha aplegat també Consell de Cent i ha decidit fer extracció d’un nou cònsol de Llotja: l’anterior, Antoni d’Asprer i Ferrer, ha fugit amb ignomínia i covardia.

23 de desembre de 1713 (dia 152)

Jornada CLII del setge. Dissabte. Avui han ferit lleument en un reconeixement prop del Mas Guinardó el capità Valentí Alsina, del Regiment d’Ermengol Amill; tot i nafrat, valent i lleial, ha tornat a la Ciutat amb tota la informació detallada sobre les posicions enemigues. Els seus fusellers i els del coronel Manuel Moliner i Rau, uns 250 homes, han fet una incursió molt violenta, a carn, sense deixar supervivents, contra els quarters de l’enemic, entre Gràcia i el Mas Guinardó, passant el cordó i incendiant tendes i barraques dels allotjaments militars que posen setge a la ciutat des de fa més de cent cinquanta dies. Han fet entrar una bona colla de bestiar introduït per pagesos de la comarca i més de cinquanta homes del Regiment d’Amill que havien quedat fora muralles en incursions anteriors. Els homes més distingits pel seu valor, vull que en quedi constància per sempre més, han estat Antoni Mallel, Ignasi Armas i Joan Guasch. El nostre general comandant en cap, per prevenir una revenja, ha ordenat la disposició de tropes i guàrdies doblades durant tota la nit. Han arribat tres desertors del camp borbònic. La 24a de guerra ha tractat de l’extracció de pólvora de la Ciutat feta la nit abans amb complicitat de la guàrdia de la muralla, per alguns traïdors, se sospita, a sou de l’enemic.

24 de desembre de 1713 (dia 153)

Jornada CLIII del setge. Diumenge. Avui, vigília de la festa de la Nativitat del Salvador, per ocasió de les celebracions tan solemnes a les esglésies de la Ciutat, hi hagut molt pas de gent; s’han apostat en diferents parts companyies de la Coronela, fent ronda també esquadres de soldats per a la pública quietud. Han arribat a la plaça tres desertors que ens han tornat a fer concebre esperances. Diuen que tota la cavalleria francesa ja ha marxat i que la infanteria es prepara per fer-ho en direcció al Llenguadoc. Al llarg de tot l’Advent s’han repetit les funcions litúrgiques que els set anys anteriors la majestat de l’emperador havia ordenat celebrar, en sortir el sol, missa solemne acompanyada de música singular, amb concurs nombrós. La 24a de Guerra ha deliberat que es conforma al que va resoldre la Conferència dels Tres Comuns pel que fa a la pròrroga de la reunió dels Braços generals. Avui sembla que s’ha arribat a un acord perquè el governador del Castell de Montjuïc accepti rebre les ordres i comunicar les novetats de la fortificació i les seves dependències al Conseller en Cap de Barcelona. El nostre comandant en cap general Antoni de Villarroel continuarà donat les ordres superiors. A la Ciutat tothom comenta que només des de la unitat ens en sortirem d’aquesta.

25 de desembre de 1713 (dia 154)

Jornada CLIV del setge. Dilluns. Festa de Nadal. A la nit, tal i com agradava fer a l’emperador quan era present a la Ciutat i Barcelona era cort, s’ha celebrat la missa solemne, amb l’assistència de la música i el clergat de Santa Maria del Mar; tots els qui hem gaudit l’oportunitat de participar de l’ofici hem sentit avui una emoció molt especial, petits i abandonats com el bon Jesús en una Ciutat que es resisteix a caure en mans de senyors tan poderosos. La guerra no ha conegut tampoc treva en dia tan assenyalat per a tots els cristians. Al matí, les nostres avançades han vist sortir dels cordons de l’enemic un desertor i com eixien al darrere alguns soldats borbònics en la seva persecució a baioneta; els nostres fusellers, de piquet a l’àrea del Convent de Caputxins, l’han protegit tan bé com han sabut: han matat dos enemics i han rebutjat la resta fins les seves línies, aconseguint que tres desertors més poguessin entrar a la Ciutat. A la tarda, les nostres fragates han aconseguit capturar un navili que navegava en direcció a llevant; molta gent esperava al port la seva arribada per comprovar la càrrega i alleujar la gana i el fred.

26 de desembre de 1713 (dia 155)

Jornada CLV del setge. Dimarts. Festa de Sant Esteve. Avui l’enemic ha començat a disparar amb força des de les noves bateries de Sants. Els nostres les han respost des de la plaça i el Castell de Montjuïc. Els fusellers catalans s’han apropat avui fins a la Casa de Regàs, des de la qual ens dispara amb avantatge l’enemic. Han arribat avui dos desertors. Al mar els nostres han capturat un vaixell procedent de Mataró que portava pertrets i materials per a la construcció d’embarcacions. La Novena de Guerra ha ordenat avui concedir una remuneració especial, pels seus incomptables serveis a la pàtria, al capità del Regiment número 5 de la Ciutat de Barcelona Magí Baixeres, home experimentat i fonamental en la defensa, que participà al setge de Vendôme de 1697; tothom recorda encara la seva actuació decisiva com a capità de minadors durant el primer setge de l’exèrcit del duc d’Anjou el 1706; i encara, els anys passats de 1710 i 1711 es distingí en la defensa de Girona. Les nostres autoritats volen encoratjar tothom a seguir el seu exemple de lleialtat al país.

27 de desembre de 1713 (dia 156)

Jornada CLVI del setge. Dimecres. Els nostres navilis han desembarcat al moll avui 60 moltons i 6 vedelles, fruit de la seva activitat en cors dels darrers dies, que permetran alleujar les mancances de proveïments al mercat. Les bateries del Baluard de Santa Clara han fet un foc especialment intens i encertat contra la part de la Granota i Sant Martí de Provençals, la menys activa habitualment. Els fusellers han repetit la mateixa operació d’ahir d’apropament a la Casa de Regàs. Com a resultat de l’atac, els nostres voluntaris han abatut amb gran precisió diferents membres dels piquets i guàrdies que es descobrien als cordons. Han entrat cinc desertors avui a la plaça, que afirmen que la moral dels francesos i dels castellans és baixa. A ningú agrada, penjant la vida d’un fil cada dia, passar el Nadal lluny de casa i menys encara en les seva precària situació. Precisament, a fi de suportar el fred intens d’aquests dies i les altres inclemències del temps, la 24a de Guerra ha ordenat construir petites casetes als baluards de la muralla, dins les quals puguin protegir-se els soldats que els guarden.

28 de desembre de 1713 (dia 157)

Jornada CLVII del setge. Dijous. Dia dels Sants Innocents. Els borbònics han fet festa amb els nostres infants. Alguns paisans han pres un ramat de mil crestats o bocs i l’han entrat dins la Ciutat, a prop del lloc de la Santa Creu. Una acció que ha admirat tothom ha desconsolat els amos dels crestats i ha fet sentir als del camp enemic. A la tarda, en revenja, havent-se apropat a les línies enemigues confiadament algunes dones, vells, minyons i criatures desarmats a collir herbes per als ramats dels infants i malalts de l’Hospital General, han fet sortir, els nostres enemics, una vintena de soldats de cavalleria que s’han llançat sobre ells. Han deixat alguns morts i ferits, en nombre de més d’una vintena, fins que alguns cavalls del nostre Regiment de Sant Miquel que eren a prop, de piquet, els han repel·lits, i els enemics s'han fet escàpols com covards. Ha estat una acció de revenja miserable. La 24a de Guerra ha decidit avui que la causa contra el capità, el tinent, l'alferes i els caporals de la Companyia dels Ferrers i Serrallers, acusats d’haver permès de treure pólvora per la muralla, passi a mans dels juristes assessors de la Ciutat. També, s'obliga, sota pena d’empresonament, el governador del Castell de Montjuïc a obeir les ordres del Conseller en Cap de Barcelona. Massa divisió entre nosaltres.

29 de desembre de 1713 (dia 158)

Jornada CLVIII del setge. Divendres. Tothom comentava al port, avui, tan aviat com els mariners han desembarcat i han visitat les tavernes de la Ciutat, que ahir, arrimats els nostres quatre vaixells tant com pogueren a la ciutat de Mataró, van disparar algunes canonades per posar en confusió els covards fugitius d’aquesta Ciutat que s’hi han refugiat. Han tornat al moll de Barcelona, amb presa d’algunes, embarcacions que portaven provisions de boca per a l’exèrcit enemic. Avui han arribat al nostre port també algunes embarcacions de Mallorca i altres parts carregades de manteniments i queviures. Els nostres avançats al camp han distingit un gran trànsit de cavalleria i infanteria, entorpit per l’artilleria de la plaça, des de Sarrià a la part de Sant Martí de Provençals. Entre les sis i les set de la tarda he tingut l’oportunitat de participar en l’estrena exitosa (l’enemic bé se n'ha ressentit) d’alguns morters novament fosos i instal·lats al Baluard del Portal de Sant Antoni: els hem tingut tota la nit en alarma, avaluant les possibilitats del nostre foc. Els enemics, de la seva banda, han fet canvis en l’emplaçament de la seva artilleria a la part de Gràcia. Mitjançant crida pública, s’ha prohibit als forners amassar pa de cap mena i el mostassaf ha refermat el manament que als mercats s'hi compleixin estrictament totes les crides fetes fins ara.

30 de desembre de 1713 (dia 159)

Jornada CLIX del setge. Dissabte. Per segon dia hem atacat durament l’enemic amb més i més foc artiller, especialment des del Castell de Montjuïc a la part de la Casa de Safont. També hem provat, encara amb més cura, els morters novament fabricats al Baluard del Portal de Sant Antoni, tirant dret al camp enemic, interpoladament amb algunes canonades d’artilleria. Hem comprovat que el nostre nou armament ha causat torbació i dany en els borbònics. El noble don Francesc de Verneda ha arribat de Viena amb instruccions de l’emperador per al nostre comandant general don Antoni de Villarroel. Per rebre-les i estudiar la forma de donar-hi compliment, el consistori ha nomenat quatre persones i la Ciutat hi ha enviat el Conseller en Cap i el segon, i el Braç Militar, el protector i un altre oficial, i hi han actuat persones dels Tres Comuns, segons l’antiga forma que sempre s’ha observat en el govern de la terra. La 24a de Guerra ha tractat avui el cas d’una nau capturada per les nostres embarcacions al cors que portava mercaderies i proveïments que afectaven interessos holandesos. En atenció a les peticions del mateix capità de l’embarcació i del cònsol dels Països Baixos, hem decidit d'alliberar-les.

31 de desembre de 1713 (dia 160)

Jornada CLX del setge. Diumenge. Ens han mort avui, en una escaramussa, l’estimat alferes Francesc Garcia, del Regiment de Fusellers de Sant Vicenç Ferrer. Els nostres voluntaris han tornat a apropar-se a la Casa de Regàs i als cordons de l’enemic. Han arribat a la plaça dos desertors (sembla que el seu nombre disminueix a poc a poc). Els consellers han donat instruccions que, dels crestats capturats fa pocs dies, per a provisió de ses cases, no en manqués a cap de les famílies dels membres de la Coronela, i n'han distribuït, entre les carnisseries de la Ciutat, la llista, d'aquests soldats, ja que tenien, tots, el treball i la contínua fatiga de les guardes, i no sempre podien haver fàcilment el merescut manteniment de ses famílies. Avui han entrat a la plaça 959 caps de bestiar procedents de Santa Creu d’Olorda, pels quals la Ciutat ha pagat fins a 6.137 lliures barceloneses. En contrast, arriben notícies que l’enemic, amb el pretext de la guerra, ha començat a aplicar insuportables contribucions a tot el Principat, que estan provocant un mal terrible a la nostra gent. La revolta al rere país és a prop. Continuen les deliberacions sobre el cas de l’extracció de pólvora per les muralles a traïció: la 24a de Guerra ha acordat que l’afer, extremadament greu, passi a mans del Consell de Cent de Barcelona.