Diario del Sitio — Enero 1714

1 de gener de 1714 (dia 161)

Jornada CLXI del setge. Dilluns. Entrem avui en l’any 1714 i la Ciutat ha de carregar tota sola amb la defensa de la plaça i de les nostres llibertats. Ben segur, aquest any restarà per sempre en la memòria dels catalans. Avui han sortit de port dues fragates i altres dues embarcacions, sota comandament del coronel Sebastià Dalmau, coronel del Regiment de Cavalleria de la Fe. També hi anava el coronel Ermengol Amill, amb la major part dels seus fusellers. N'han mantingut en secret l'objectiu, per evitar l’acció dels nombrosos espies que tots sabem que estan ben infiltrats a Barcelona. Es diu que serà Tarragona. Segons les nostres avançades, a les parts de Sant Martí i el Clot, els borbònics s’han tirotejat intensament entre ells, confosos per la nit. Han arribat dos desertors a la plaça, amb notícies del malestar i la revolta que estan provocant al país les exaccions fiscals de l’enemic en forma de quinzenades. Han confirmat també la notícia que 12 mil infants i 8 mil cavalls portuguesos són a prop de Badajoz. El proveïment de la Ciutat es manté: els nostres corsaris han capturat dos llaüts carregats de vi, i un pinc ha entrat carregat de blat i altres queviures. Del Pla han aconseguit fer entrar, al clos de les muralles, 40 cabres i unes quantes vaques i uns quants vedells.

2 de gener de 1714 (dia 162)

Jornada CLXII del setge. Dimarts. Avui en expedició marítima, els coronels Dalmau i Amill, al comandament dels seus regiments embarcats, han aconseguit saquejar els magatzems borbònics de Salou. Diuen que han fet un botí immens i han capturat més de dos mil caps de bestiar petit i algunes embarcacions, incloses tres fragates angleses carregades de queviures que els filipistes havien comprat als nostres antics aliats. Al Pla, les casernes de l’enemic han estat especialment actives, passant material i queviures d’una a l’altra, sota el foc de les nostres bateries dels Baluards. Ens han respost sobretot des de Gràcia. Els fusellers de la plaça s’han apropat als cordons i han mantingut algunes escaramusses intenses. Avui han arribat tres desertors: expliquen la temença constant amb què els enemics passen la nit, desconfiats que el país els caigui a sobre. La fama dels germans Desvalls, aplicats a recobrar-lo per a l’obediència de nostra majestat, no els permet descansar tranquils. Per indisposició, el sergent major don Fèlix Nicolau de Monjo ha estat substituït, en el seu ofici, pel comte de Camprodon, don Josep d’Oliver de Boteller i Saragossa, home d’edat avançada que no vol renunciar a servir el país. El Consell de Cent s’ha aplegat avui i ha decidit que el Conseller en Cap faci ús del títol de coronel, governador de la plaça i armes, i el fort de Montjuïc.

3 de gener de 1714 (dia 163)

Jornada CLXIII del setge. Dimecres. Aquest matí ha salpat en vuit embarcacions gruixudes un regiment allistat entre els membres de la Coronela per reforçar la guarnició dels nostres germans de Mallorca. Els retornem el favor que ens han fet amb el comboi i el mig centenar dels millors artillers que disparen avui, amb encert increïble, des de les nostres muralles. Han retornat, amb gran alegria, les naus dels coronels Dalmau i Amill, carregades de provisions; les han remolcades a port tres fragates, entre la immensa alegria del poble congregat al moll. Porten proveïments de tota mena, aconseguits al Camp de Tarragona. Els borbònics, rabiosos, han disparat avui intensament contra el Convent de Caputxins i des de la Casa d’en Navarro contra les pujades de Montjuïc, des d’on pretenien entrar algunes partides. Els nostres fusellers els han atacat, cos a cos, fins a fer-los fugir. Avui han desertat, des del camp borbònic, set soldats d’infanteria i un amb dos cavalls. D’acord amb les instruccions del sergent major provisional Oliver de Boteller, el tercer Batalló de la Coronela ha organitzat les guàrdies a les portes de la Ciutat, mentre el quart es distribuïa entre els baluards i les mitges llunes: les tropes de Barcelona, després de tants dies de setge, ja semblen gairebé professionals.

4 de gener de 1714 (dia 164)

Jornada CLXIV del setge. Dijous. Avui el poble de Sant Martí Sarroca ha dit finalment prou a les quinzenades (les exaccions de guerra dels borbònics); s’han negat a anar a pagar-les a Vilafranca, i el comandant militar de la plaça hi ha enviat 150 granaders per recaptar-les a punta de baioneta. Al crit de "Via fora" s’han convocat els vilatans i aquests han parat una emboscada als granaders abans que hi poguessin arribar. Els han perseguits a tir de trabuc fins a abatre’ls sense pietat. N’han tornat ben pocs a Vilafranca. La gent diu que ja en té prou, d’espoli. Al Pla de Barcelona hi han continuat les incursions dels nostres fusellers contra el cordó de l’enemic; s'hi han apropat tant com han pogut i han fet foc a ben poca distància sobre les seves trinxeres. Com ahir, els borbònics han intentat fer la seva des de la Casa d’en Navarro, amb el suport del foc de les seves bateries. Els hem tornat a rebutjar, amb l’ajut de l’artilleria del castell de Montjuïc. Han arribat a la plaça avui 4 desertors. La Novena de Guerra ha ordenat de pagar cinc mil lliures a Sever Marc, perquè les dediqui a les obres de fortificació. Ha fet fer també comissió als consellers i altres sis persones perquè estudiïn de quina manera es pot fer front a la despesa de guerra i demanar préstecs per a la defensa.

5 de gener de 1714 (dia 165)

Jornada CLXV del setge. Divendres. Avui, per la informació de les nostres partides avançades, hem sabut que l’enemic ha pogut proveir-se amb l’arribada d’un comboi de gra i palla. La plaça els ha disparat munició abundant. Els fusellers han continuat les aproximacions i els xocs als cordons. Avui ens han matat un voluntari i ens n’han ferits dos, que hem pogut retirar cap a la plaça per atendre el guariment de les seves nafres. Cal que no els deixem descansar ni un minut i que se sàpiguen hostilitzats pel davant i pel darrere del cordó. Com en les últimes jornades, el foc artiller ha sigut intens a la part de Gràcia i la Casa d’en Navarro. La Ciutat ha manat de publicar dos bans: en un autoritza els forners a amassar pa blanc; en l’altre, organitza la processó de Sant Raimon de Penyafort, que celebrem cada any amb orgull a la Ciutat, fent ballar el famós Lléo de Barcelona, figura amb carcassa i coronada, des de la canonització del nostre sant el 1601. Han entrat a la plaça només dos desertors de l’enemic. El comte de Camprodon, don Josep d’Oliver de Boteller i Saragossa, continua organitzant les guàrdies de servei de la Coronela a les muralles de la Ciutat: avui el primer batalló ha fet guàrdia a les portes i el segon, als baluards i a les mitges llunes.

6 de gener de 1714 (dia 166)

Jornada CLXVI del setge. Dissabte. La Ciutat ha celebrat avui, tot i les dificultats ingents que ens assetgen, la festivitat de Reis. Com cada any, els consellers de Barcelona han assistit a la celebració litúrgica a l’església de Santa Maria del Pi. Tot i això, avui tampoc no s’han aturat gairebé gens, les canonades. Des de Gràcia i des de la posició de la Casa d’en Navarro, cau favorit dels borbònics, ens han disparat constantment. El general Basset ha respost amb contundència amb la nostra artilleria, sobretot des del baluard de Santa Clara contra la Granota. Per Safont, a la muntanya de Montjuïc, hi ha hagut intens foc d’infanteria per les dues parts. Han entrat a la Ciutat tres desertors amb les seves armes. El nostre navili Sant Francesc de Paula n'ha capturat un altre que volia desembarcar davant de Mataró i l’ha conduït fins a Barcelona. El sergent major provisional Oliver de Boteller ha situat avui el tercer batalló de la Coronela a les portes de la muralla i el quart als baluards i a les mitges llunes. La 24a de Guerra ha decidit demanar a la Diputació del General que proveeixi de 3.500 quarteres de gra la cavalleria que defensa la Ciutat: la necessitem ben alimentada per donar suport a les incursions dels nostres fusellers contra els cordons de l’enemic.

7 de gener de 1714 (dia 167)

Jornada CLXVII del setge. Diumenge. Avui ha creuat el camp enemic un comboi d’alguns carros i atzembles carregats de farina. Des de la plaça hem intentat d'encertar-los, també des de Montjuïc i des dels baluards, penso que sense gaire èxit. També hi ha hagut moviments de proveïment de l’enemic per la part de Gràcia. La bateria enemiga d’aquell lloc també ha disparat fort contra la Ciutat, segurament per cobrir-los. Han arribat a la plaça fins a 6 desertors, la majoria amb les seves armes. Continuen relatant l’angoixa dels assetjats davant la revolta creixent al país contra les quinzenades. Molts ja no tenen por de l’enemic, perquè res no els resta. La Novena de Guerra ha ordenat que, en atenció a l’escassetat de llenya per als forns d’abastiment de pa, se segresti tota la fusta dels triquets o cases públiques de joc de la Ciutat. En públic, les autoritats diuen que així s’assoleixen dos objectius: proveir millor d’aliments bàsics la Ciutat i fer un servei a Déu, perquè s'extirpa un focus tan general de corrupció i d’ociositat; en privat, reconeixen que serà difícil passar les angoixes del setge sense el joc de pilota, la raqueta, l’argolla i el palamall, els daus i les apostes. Gaudia, anant-hi.

8 de gener de 1714 (dia 168)

Jornada CLXVIII del setge. Dilluns. Continua l’alçament al rerepaís. A Caldes de Montbui, els paisans han envoltat els dragons que hi havien anat a recaptar les quinzenades i n’han matat, sense pietat, fins a 22. Diuen que el Lluçanès està tot revoltat i que els borbònics es concentren, temorosos, a Vic, a l’espera de reforços per descarregar la seva repressió. Al Pla de Barcelona hi continuen els moviments de combois: avui, entre la caserna de Sant Martí i la de Sarrià, amb queviures i palla: n’hem vist passar, impotents, des de la distància, fins a deu carros. Els coronels Ermengol Amill i Manuel Rau, informats que una partida dels borbònics s’aproparia com cada nit al convent de Caputxins, han decidit preparar-los un atac per escarmentar-los: n’han matats dos i han obligat la resta, perseguits a baioneta, a fugir desesperats cap als cordons, que l’enemic ha hagut de mantenir en guàrdia tota la nit. Els nostres canons de Montjuïc han disparat fort contra les línies enemigues, en particular, contra la Casa d’en Navarro i la de la Mercè. La bateria borbònica de Gràcia gairebé ni ens ha contestat. Avui han entrat a la Ciutat tres desertors de l’enemic. El sisè batalló de la Coronela ha guardat les portes i el cinquè, els baluards i les mitges llunes.

9 de gener de 1714 (dia 169)

Jornada CLXIX del setge. Dimarts. Durant tot el dia ha continuat l’intercanvi d’artilleria, sense cap més novetat. A la tarda, he acompanyat el comandant general, Antoni de Villarroel, que ha sortit de reconeixement a visitar la nostra principal posició avançada, el convent de Caputxins. Villarroel volia observar de tan a prop com pogués les línies de l’enemic. L’he vist personalment aixecar l’ànim dels defensors i donar instruccions precises, sobre el terreny, per millorar les nostres defenses. Els nostres avançats han observat algunes crides dins les casernes dels assetjadors: entre les sis i les set de la tarda, caiguda la nit, s’han sentit trets de fusell entre el Mas de Guinardó i el convent de Caputxins. Han entrat a la Ciutat dos desertors d’infanteria. Sembla que l’hivern, amb el fred i la pluja, se’ls farà molt i molt llarg. La 24a de Guerra ha insistit avui a exposar públicament que, d’acord amb el dictamen favorable del consistori de diputats i oïdors i del Braç Militar, recolzat en el costum i en antics privilegis, el conseller en cap ha de ser reconegut com a coronel i governador de la plaça i fort de Montjuïc. Ha decidit també, la comissió, que, davant de les dissensions que els enfronten cada dia, se separin en dues companyies, d'una banda, els cotoners i els candelers de sèu, i de l’altra, els assaonadors i els pellers.

10 de gener de 1714 (dia 170)

Jornada CLXX del setge. Dimecres. Avui ha mort en una escaramussa davant la muralla de Barcelona l’alferes Joan Devé, del regiment de fusellers de Sant Vicent Ferrer. Els nostres voluntaris insisteixen en els avanços i els cops de força contra les línies de circumval·lació de l’enemic, encara que sigui amb el sacrifici de vides tan valuoses com la seva. Han arribat a la plaça dos desertors i han confirmat la revolta del país contra les quinzenades. Diuen que el Penedès i la Segarra han pres les armes contra l’ocupant, irritats de la insuportable tirania de la capitació. Diversos paisans ens han confirmat la notícia i també parlen d’un combat molt sagnant a Vilafranca. Sembla que l’enemic, havent mobilitzat des del cordó de setge de la nostra Ciutat dos grans destacaments per dirigir-s’hi, a Martorell, del tot insegurs per l’estat de revolta del país, han hagut de recular finalment. Avui, a més, la Ciutat, per decisió de la Novena de Guerra, ha ofert 4.000 lliures als oficials i soldats d’una nova lleva de defensors. També han salpat deu vaixells, dotats de 345 homes armats i equipats, pagats pel virrei de Mallorca, amb l’objectiu de fer socors a la defensa d’aquell regne.

11 de gener de 1714 (dia 171)

Jornada CLXXI del setge. Dijous. La revolta contra la fiscalitat és tan general a l’interior de Catalunya que diuen que el mariscal duc de Pòpuli ha hagut d’informar fins i tot la cort de la seva posició compromesa. Han arribat tres desertors a la plaça i han confirmat la por que embarga l’exèrcit de setge, fins al punt que el seu comandament ha ordenat de formar dues línies de guarda: una de cara a la ciutat i l’altra de cara a la muntanya. Mantenen una alerta especialment vigilant durant la nit, per impedir els inconvenients d’alguna algarada general que aprofiti la foscor. Al Penedès, segons corren les notícies al camp enemic, gairebé tots els paisans han abandonat les seves cases: davant del mal tracte que els borbònics dispensen a tothom, diuen que prefereixen barallar-se lliures a la muntanya que morir a casa seva com esclaus. Després que la plaça hagi disparat algunes canonades de distracció per ordre del nostre comandant en cap, el general Antoni de Villarroel, 40 fusellers han aconseguit passar avui cap al terme de Sant Boi i portar 200 moltons escollits. Els combats de fuselleria han continuat tot el dia, en particular a la falda de la muntanya de Montjuïc, encara que l’enemic té poques ganes de combatre.

12 de gener de 1714 (dia 172)

Jornada CLXXII del setge. Divendres. En una acció per sorpresa, els nostres fusellers han passat des del convent de Santa Madrona fins al cordó construït per l’enemic a l’entrada del coll. Hi han fet una descàrrega contra la guàrdia i han marxat. A la part del Pla hi ha hagut altres escaramusses amb els nostres fusellers i voluntaris com a protagonistes. Són tantes, que els borbònics han decidit de retirar dues peces d’artilleria de la Casa d’en Navarro i emplaçar-les a resguard dels camins reials de la plaça, recelosos que s’organitzi una sortida de grans proporcions des de la Ciutat. Sembla que, avui sí, la nostra artilleria els ha malmès un comboi de palla. Els quatre desertors que ens han entrat i altres paisans han informat que els borbònics, temorosos, han concentrat els efectius del Maresme a Mataró i que la revolta contra les imposicions hauria esclatat també a Vic. Hem fet la benedicció de les banderes del regiment de Santa Eulàlia: s’ha cantat missa amb solemnitat i greu música en presència de moltíssima gent del poble, i tota la unitat formada ha disparat tres salves reials, seguides d’un esplèndid banquet a la casa del marquès de Las Navas, coronel de dit regiment. La Ciutat ha ordenat de pagar al coronel Sebastià Dalmau 2.750 lliures per haver introduït a la plaça 460 ovelles i 74 moltons.

13 de gener de 1714 (dia 173)

Jornada CLXXIII del setge. Dissabte. Han arribat set desertors de l’enemic. Per ells i pels paisans hem sabut que els nostres han escombrat sense pietat, a camp obert, un destacament borbònic sortit de Martorell i l’han perseguit fins a Castellví de Rosanes i Corbera de Llobregat. També han executat una fabulosa emboscada a una columna borbònica a les portes d’Arbúcies: més de mig miler de soldats enemics han sigut capturats vius o han mort i els han pres sis banderes; només 200 han escapat en direcció cap a Hostalric.

Com diu la Gaseta de Barcelona avui: "La major part del país manifesta la resolució de prendre les armes per a la natural defensa de la seva llibertat." També s’ha combatut al Pla d’en Sala, a Sant Joan de les Abadesses. A Barcelona, les partides sortides de la plaça han hostilitzat un dia més les guàrdies dels cordons. L’artilleria de la plaça i de Montjuïc ha estat activa; no tant la de l’enemic des de Gràcia. Fèlix Nicolau de Monjo, amb la salut recuperada, torna a ser sergent major de la Coronela. La 24a de Guerra ha decidit, avui, fer súplica al vicari general del bisbe, a fi que tot el clergat contribueixi també a les despeses de la defensa: ningú no pot restar exempt de l’esforç col·lectiu.

14 de gener de 1714 (dia 174)

Jornada CLXXIV del setge. Diumenge. El país està commocionat, en revolta contra la criminal exacció que ens apliquen els nostres enemics, i les notícies arriben al camp enemic, on causen furor, segons ens expliquen els seus desertors; avui n’han vingut cinc. En efecte, avui els nostres han capturat, en rendir-los a Balsareny, més de 600 borbònics que dirigia el veguer de Berga i que obligaven cruelment els pagesos a la capitació. Diuen que molts han sigut passats a ganivet sense pietat. Guerra cruel, la nostra, odi desfermat, perquè ens ho volen prendre tot. Alguna gent de Cardona també ha donat suport a una partida que ha sorprès una companyia de cinquanta cavalls borbònics a Moià. Però els enemics han creat l’horror, i han saquejat i cremat, en part, la vila de Caldes de Montbui, que se’ls resistia. Alguns dels vilatans han sigut assassinats vilment per haver rebutjat les quinzenades que, fa uns quants dies, noranta dragons volien cobrar-los. Entretant, al Pla de Barcelona, els nostres fusellers s’han apropat a la Casa de Regàs, on s’ha produït un combat intens d’una part i de l’altra. Els borbònics han traslladat diferents cossos d’infanteria i cavalleria de Sarrià al Mas Guinardó: els hem fet disparar des de la plaça i Montjuïc.

15 de gener de 1714 (dia 175)

Jornada CLXXV del setge. Dilluns. Els nostres fusellers han insistit a hostilitzar els enemics a la falda de la muntanya de Montjuïc, amb atac a la guarnició de la Casa de Regàs. Els intercanvis de foc d’infanteria es repeteixen cada dia i els nostres hospitals reben bon nombre de ferits i morts. Han arribat quatre desertors. Parlen d’una important carestia en les casernes dels borbònics. La revolta del país afecta sobretot les cavalleries, perquè els combois de palla i gra que abans arribaven amb regularitat ara són objecte d’atacs continus al rere país. A la tarda, ens ha semblat advertir fins i tot alguns focs a la muntanya, cap al Vallès i, particularment, a la part de la vall d’Hebron. La nostra armada ha arribat avui a port; portava un gànguil capturat a l’enemic amb una bona càrrega de queviures. Per certs avisos, el nostre comandant en cap, el general Villarroel, i el conseller en cap, Rafael Casanova, tement que l’enemic s’havia posat sobre les armes amb l’objectiu d’atacar el convent de Caputxins, a les vuit del vespre han fet aixecar alerta general de la Coronela i les altres tropes, i les han fet mantenir-se així fins a les sis del matí, quan s’ha confirmat la inactivitat de l’enemic.

16 de gener de 1714 (dia 176)

Jornada CLXXVI del setge. Dimarts. L’artilleria, que dirigeix el general Basset, ha tornat a jugar avui intensament des de la plaça i el castell de Montjuïc; l’enemic, sobretot des de les seves bateries a Gràcia. Han arribat quatre desertors d’infanteria i dos de cavalleria. Ha tocat port una fragata amb quatre gànguils, carregats de farina, ordi i mongetes, amb algunes roves de munició, i un pinc. Els han apressats a les costes de Palamós, tot i l’intens bombardeig al qual la fragata ha estat sotmesa des de la marina per evitar-ho. Després de l’alerta general d’ahir, que va deixar tota la nit en guàrdia, a Sant Francesc de Paula i a Santa Anna, el primer i el cinquè batallons de la Coronela, el comandant en cap, el general Villarroel, ha ordenat que el quart anés avui a fer custòdia a les portes; el tercer, als baluards i a les mitges llunes, i el primer, a Montjuïc. El poble comenta encara, amb evident disgust, a les tavernes i a les places, la resistència de la Junta de Teòlegs a acceptar la contribució del clergat a la defensa, emparant-se en el respecte a la jurisdicció eclesiàstica. Quan la mort és tan a prop de tothom, la gent oblida encara més les diferències de grau i demana el sacrifici de tothom per al bé de la causa.

17 de gener de 1714 (dia 177)

Jornada CLXXVII del setge. Dimecres. El foc d’artilleria ha sigut molt minso i les escaramusses més escadusseres que mai. Sembla la calma que precedeix la tempesta. Avui ens han arribat fins a quinze desertors dels borbònics; feia molts dies que no en vèiem tants i ens ha costat una bona estona interrogar-los a tots. N’hi havia de molt desesperats. Sembla que la situació dels assetjants, contra el que pugui semblar, és encara més difícil que la nostra. Tenen por de ser agafats entre dos focs. I tot i així el comandament no sembla esperonat a fer un atac general per acabar amb la incertesa del setge. Els ha commogut profundament la notícia d’un alçament general del poble a la Plana de Vic, a la qual s’han incorporat també la major part dels homes capaços de sostenir un arma, sigui la que sigui, de la comarca veïna del Lluçanès. Molts voluntaris de cavalleria i oficials han passat al castell de Cardona, amb el propòsit de coordinar l’organització de la resistència popular al centre del país. A Barcelona, tothom espera que aquestes notícies aviat es tradueixin en algun venturós succés que permeti alleugerir el setge i el bloqueig. Avui, el cinquè batalló de la Coronela ha cobert les portes i el quart els baluards i les mitges llunes.

18 de gener de 1714 (dia 178)

Jornada CLXXVIII del setge. Dijous. Avui els nostres generals han tingut consell de guerra extraordinari. Els caps han presentat per escrit la seva opinió sobre les tres possibilitats que s’ofereixen a la defensa de la Ciutat: atacar en massa el cordó de contraval·lació de l’enemic, provocar-ne un assalt general contra Barcelona i vèncer-los, i reforçar les accions de suport a la rereguarda per fer-los desistir i retirar-se. Els generals també han estat informats dels rumors que alguns infiltrats fan córrer, amb la intenció de desanimar-nos, sobre la suposada correspondència amb l’enemic del comandant en cap, Antoni de Villarroel, i el conseller en cap, Rafael Casanova. Maniobres indignes dels nostres enemics. Mentre els caps discutien, els nostres fusellers s’han apropat des de Santa Madrona al fortí del coll de Montjuïc, des d’on han fet un foc intens a l’enemic; han provocat algunes baixes i n'han patides. Han ferit greument el tinent del Regiment de la Ciutat Joan Ros. Déu li alleugi els patiments i el rebi quan correspongui. L’artilleria del Castell s’ha concentrat a la falda de la muntanya, a la part de Safont. Alguns enemics han passat amb bagatges i provisions des de Gràcia al Mas Guinardó; els hem disparat intensament. Han arribat cinc desertors a la plaça.

19 de gener de 1714 (dia 179)

Jornada CLXXIX del setge. Divendres. Avui s’ha aplegat la Novena de Guerra i ha posat damunt de la taula les asprors que existeixen entre el govern municipal i el comandament militar de la plaça. Els consellers han decidit que el conseller en cap, Rafel Casanova, no torni a participar en les reunions del Consell de Guerra mentre no es reconegui la seva superior dignitat i comandament. Tot i això han encomanat al comandant en cap, general Antoni de Villarroel, un pla d’operacions militars per a la defensa de la Ciutat. La Diputació del General ha escrit avui al marquès de Montnegre, el seu ambaixador a Viena, perquè exposi a l’emperador la situació de penúria en la qual es troba Barcelona. Els enemics han fet alguns avançaments a la part de Safont: el governador del castell de Montjuïc, Pau Thoar, n'ha fet disparar intensament l'artilleria. La infanteria hi ha mantingut un intercanvi viu de foc, i han sortit també avui els nostres des de Santa Madrona. Han arribat 9 desertors, que han confirmat la revolta al país, especialment a la comarca d’Osona i a les muntanyes veïnes, on milers de paisans s’han anat concentrant per ocupar els passos d’Arbúcies i Sant Hilari Sacalm. Al moll de Barcelona hi han arribat també avui dos navilis armats per la Ciutat, que en conduïen un altre carregat de bacallà.

20 de gener de 1714 (dia 180)

Jornada CLXXX del setge. Dissabte. De matinada, tota la Ciutat comentava els detalls de la valerosa acció de dos oficials i vuit fusellers del Regiment de Vila i Ferrer. Cap a les nou de la nit han marxat a reconèixer el cordó enemic proper a la part de Gràcia i han aconseguit travessar-lo sense ésser detectats pels sentinelles; han arribat a un piquet de l’enemic que, confiat i enfredorit, s’escalfava davant d’un foc. Els han executat una descàrrega tancada i han tornat a resguard sense perdre un sol efectiu. Durant el dia la plaça ha continuat disparant contra el trànsit enemic entre Gràcia i el Mas Guinardó. Han arribat a la plaça 3 desertors d’infanteria i 3 de cavalleria, i han confirmat la carestia de palla i gra que pateix el camp borbònic, així com el pànic creixent que els provoquen les notícies procedents de l’aixecament general a Osona: se’ls percep cada dia més angoixats per la inestabilitat del setge. Per prevenir males sorpreses, el comandament borbònic ha ordenat el pas de piquets de tropes i noves obres de fortificació a la seva esquena per assegurar-se dels moviments al rerepaís. Des del port, els nostres vaixells han sortit a fer reconeixement d’alguns bastiments que navegaven a ponent.

21 de gener de 1714 (dia 181)

Jornada CLXXXI del setge. Diumenge. Avui hem viscut una aturada gairebé completa de les accions militars. Només s’han sentit alguns trets de voluntaris a la part de Sant Martí, cap al terme de Badalona. L’enemic s’esforça en els treballs de defensa a la muntanya de Collserola: hi fa construir barraques i trinxeres, des de les quals poder controlar, alhora, els moviments dins la Ciutat i al rerepaís. Han entrat a la plaça 2 desertors. La 24a de Guerra ha ordenat nomenar dos consellers i dues persones més, a fi que, en companyia dels representants del Braç Militar, estudiïn la manera d’activar les operacions militars. La Junta ha redactat cartes per a l’emperador, l’emperadriu i el marquès de Rialp. Hi exposen la situació greu de la Ciutat, després de gairebé sis mesos de setge, i la necessitat del seu auxili i protecció. Els transmeten també l’esperança de l’ajut que vindrà en el combat contra els borbònics: "Lo país de Catalunya, casi enterament, està amb les armes a les mans contra los enemics i se espera se continuarà aquest moviment, i per aquest medi exterminar-los." També es comunicarà amb els ambaixadors Dalmases i Ferran, a fi que continuïn amb la seva acció diplomàtica a Europa a favor de la nostra causa.

22 de gener de 1714 (dia 182)

Jornada CLXXXII del setge. Dilluns. L’enemic, sense arriscar amb moviments importants d’infanteria, ha reiniciat avui el foc intens d’artilleria des de Gràcia, el fortí de Mar i la Casa d’en Navarro. Han arribat cinc desertors a la plaça, que han insistit en la preocupació per les notícies creixents de revolta al rerepaís i en la carestia de proveïments que pateixen els assetjants: sobretot, la seva cavalleria es troba molt afectada per la manca d’ordi i les poques assistències de palla. Diuen també que el país els nega qualsevol mena de proveïment, a l’espera d’esdeveniments. Joves i desarrelats, arribar a les muralles de Barcelona sembla com si els retornés la vida, convençuts que els esperaven a la trinxera, enfangats i morts de fred, els darrers dies de les seva vida. Diuen que als comandaments borbònics els preocupa també molt especialment que, des de la plaça, s’organitzi alguna sortida massiva; sembla que han doblat la composició dels piquets totes les nits i tenen cada vegada més gent en alerta als cordons, cosa que fa patir especialment els soldats per les inclemències del rigorós hivern. Hi ha rumors d’un gran combat entre els voluntaris i un destacament borbònic a Arbúcies i Sant Hilari Sacalm.

23 de gener de 1714 (dia 183)

Jornada CLXXXIII del setge. Dimarts. Des de les posicions avançades, tot fent reconeixement, hem comprovat l’entrada, al camp enemic, d’alguns carros de queviures procedents de Mataró, que pretenien alleujar la gana, sobretot, de les cavalleries. En una acció molt ben coordinada entre els voluntaris i els nostres artillers més hàbils, els hem disparat els canons de més abast de la plaça i els hem fet algun mal. Han arribat dos desertors de cavalleria amb els seus cavalls; han confirmat la preocupació del comandament del setge pels successos del país, que es manté revoltat. Els nostres han pogut, finalment, escapar del castell de Castellví de Rosanes, que voltaven més de dos mil borbònics, i els han fet, a més, unes 360 baixes en la seva sortida. Els seixanta defensors s’han despenjat per sorpresa pel cingle que flanqueja el castell. Els acompanyaven vilatans temorosos de la despietada repressió que calia esperar. Diuen que un home, tres dones i un infant s’hi han estimbat, en la fugida. Déu els aculli amb la pietat que no els han tingut els castellans. Després, han aconseguit contactar sans i estalvis amb les unitats que don Manuel Desvalls i de Vergós els han enviat des de Cardona. Glòria als nostres herois.

24 de gener de 1714 (dia 184)

Jornada CLXXXIV del setge. Dimecres. Avui l’enemic ha estat més actiu des de les bateries de Gràcia i Sants. Ens continuem proveint sense dificultat, ço que ens permet recuperar les forces cada dia. Han entrat al port algunes embarcacions amb tota mena de queviures: el poble ha rebut amb particular alegria una urca carregada de sucre, cacau i tota mena d’espècies. Barcelona conserva, encara en les pitjors circumstàncies, la seva fama i el gust per la dolçor. Hem obert les portes de la plaça a dos nous desertors borbònics, un de cavalleria, amb el seu cavall, i un altre d’infanteria. Després d’escoltades totes les parts, els acusats i les acusacions, els assessors jurídics de la Ciutat han recomanat de posar en llibertat el capità, el tinent, l’alferes i el sergent de la Companyia dels Serrallers i Ferrers, als quals ha considerat innocents de l’acusació d’haver col·laborat a la treta de pólvora de Barcelona, a través del tram de muralla que els pertocava custodiar. Finalment, la 24a de Guerra ha decidit d’exculpar-los. Les seves famílies, els amics i els veïns han seguit amb gran alegria la decisió. El comandant general, Villarroel, ha manifestat també la seva satisfacció, pel fet que no restarà tacada la lleialtat de ningú en la defensa de la plaça.

25 de gener de 1714 (dia 185)

Jornada CLXXXV del setge. Dijous. Avui han tornat a arribar al port diferents bastiments amb tota mena de provisions procedents de dins i de fora del Principat. Segons se sap de bona font, els nostres han degollat, sense pietat, centenars de presoners filipistes capturats a Balsareny, al terme de Sant Martí de Merlès. Aquestes notícies provoquen el pànic entre l’exèrcit de setge, que sembla immobilitzat pel fred i les notícies sobre la revolta de les quinzenades a bona part del país. Temen que el seu serà el mateix destí. Disposada la defensa a aprofitar la situació, la Novena de Guerra ha decidit avui instar la Conferència dels Tres Comuns que demani al comandant general en cap, Antoni de Villarroel, que disposi, al més aviat possible, una sortida de tropes en gran nombre per fer mal a l’enemic i que cada nit faci sonar l’alarma en diferents llocs dels cordons per fer-los la situació del tot insostenible. També li demana que s’estudiï novament la manera d’aconseguir mitjans i grans per mantenir la defensa, i que es fabriquin rals de billó per finançar-la. El Consell de Cent de Barcelona ha acordat, també, davant la falta d’assistència dels consellers, que dificulta la celebració dels severs Juís de Prohoms, necessaris per a mantenir la pau a la Ciutat, que s’apliquin als absents les penes previstes.

26 de gener de 1714 (dia 186)

Jornada CLXXXVI del setge. Divendres. Durant tot el dia el camp enemic ha registrat gran moviment, contra el qual han disparat els nostres artillers. Hem rebut dos desertors d’infanteria. A mitjanit, en aplicació de la decisió d’ahir del nostre alt comandament, enmig del fred i la pluja intermitent, amb el senyal general llançat a l’aire amb dues canonades des dels portals de l’Àngel i de Sant Antoni, moltes de les nostres unitats han atacat simultàniament els cordons de l’enemic al Mas Guinardó, amb els granaders del Regiment de la Mare de Déu dels Desemparats; la caserna de Gràcia i la seva esquerra, amb els fusellers dels coronels Amill i Rau; la caserna general de Sants, amb 100 fusellers del coronel Muñoz, i la caserna del Clot, amb el Regiment de Fusellers de la Ribera d’Ebre. A la rereguarda hi ha quedat la cavalleria, que ha cobert des de la Creu Coberta fins al Clot, i un batalló de la Coronela mobilitzat. Hem obligat tot l’exèrcit de setge a posar-se en alarma: el foc general arreu de la línia de bloqueig ha durat dues hores. Hem perdut quatre granaders, un sergent de fusellers i entre dotze i catorze ferits a tots els cossos responsables de l’atac. Avui ha mort també, per desgràcia, el tinent del Regiment de la Ciutat Joan Ros, ferit des de feia vuit dies.

27 de gener de 1714 (dia 187)

Jornada CLXXXVII del setge. Dissabte. Encara es comenta arreu de la Ciutat l’acció de la nit passada, en la qual els voluntaris de la plaça han fet atacs de patrulla simultanis en diversos punts de la línia de setge. Tothom coincideix a dir que els nostres han actuat amb gran disciplina i coratge, coordinats pel general Josep Anton Martí. Un desertor ha facilitat detall dels danys patits per l’enemic durant el dia d’ahir i de la gran preocupació que havia produït al camp borbònic l’atac massiu des de la plaça als cordons. Temen que aviat estiguem prou forts per descarregar-los una ofensiva general que no estiguin en condicions d’aturar. Avui, des de Mataró, han arribat algunes embarcacions i atzembles carregades de queviures per a l’enemic, amb escorta d’infanteria i cavalleria. També, al nostre port hi han arribat provisions de boca per alleujar la Ciutat. La 24a de Guerra ha discutit sobre la captura de dues embarcacions angleses, en les quals s'han trobat cartes i efectes per als jueus de Gènova, Liorna i Marsella, i sobre la conveniència de considerar-los en bona captura i confiscar-los les mercaderies. Pels carrers de Barcelona, orgullosos de la seva acció, s’ha publicat avui un romanç de lloança a la gloriosa Coronela de la Ciutat.

28 de gener de 1714 (dia 188)

Jornada CLXXXVIII del setge. Diumenge. Els borbònics han progressat avui des de les seves línies i han capturat un ramat de cabres de l’Hospital de la Ciutat. Han entrat dos desertors, que han informat que un destacament ha abandonat el camp borbònic en direcció a Mataró, on concentren forces. Aquesta nit, després de les dotze, el comandant general, Villarroel, ha ordenat un nou atac coordinat; aquesta vegada només de tots els fusellers dels cossos situats fora de la muralla. Emparats en la incertesa que provoquen els avanços de nit, han obligat l’enemic a retrocedir en molts punts del cordó fins a arrecerar-se en posicions de tir segures. El combat ha durat fins a les tres de la matinada. Només sabem de la pèrdua d’un fuseller, i no hi ha hagut ferits de consideració. Molts dels nostres soldats han tornat amb material de combat ben profitós, abandonat per l’enemic. A la Casa de la Diputació s’hi ha fet junta amb representació de la Generalitat, el Braç Militar, la Ciutat i el comandant general, Villarroel, i s’ha acordat que sortís de la plaça un destacament de fusellers comandat pel coronel Ermengol Amill, amb l’objectiu de desembarcar a Sant Pol, per aixecar els pobles de la marina i fer arribar provisions a la plaça.

29 de gener de 1714 (dia 189)

Jornada CLXXXIX del setge. Dilluns. L’artilleria ha continuat avui l'intercanvi de foc acostumat entre la plaça i el camp, amb efectes més dissuasius que reals; els borbònics estan furiosos pel mal que els hem fet en els combats massius dels dies anteriors. Els nostres fusellers de la guarnició del Convent dels Caputxins s’han avançat fins als cordons, on han fet foc a l’enemic. L’efecte sorpresa dels nostres atacs, naturalment, s’ha perdut, però l’amenaça de cada nit obliga l’enemic a mantenir-se en una tensió que posa a prova la seva resistència. Han arribat a la plaça dos desertors i al moll, alguns llaüts amb provisions i notícies joioses de la revolta dels nostres compatricis, amb la victòria de fa uns dies a camp obert aconseguida pels paisans de Viladrau, Espinelves i Sant Hilari Sacalm, i les corregudes dels homes del tinent d’infanteria Esteve de la Creu pel Maresme. Diuen que tots els presents a la marina sumen ja uns 1.500 homes. Avui ha quedat organitzada la planta del regiment del coronel Ermengol Amill, que sortirà de la Ciutat envers les parts d’Arenys, amb Salvador Pla, com a tinent coronel, i Bernat Maspons, com a furrier major, entre altres valerosos capitans i oficials.

30 de gener de 1714 (dia 190)

Jornada CLXXXX del setge. Dimarts. Avui l’ardit coronel Ermengol Amill ha desembarcat amb els seus 400 voluntaris entre Arenys i Canet, per reforçar els moviments dels nostres al Maresme i obtenir-hi proveïments. Diuen que han pogut sumar les seves forces a la partida d’Esteve de la Creu. El fred és tan intens i la manca de llenya és tan gran a la Ciutat que els preus han arribat a 18 sous l’arrova: molts veïns han començat a desfer les seves pròpies cases: bé per vendre'n la fusta i poder menjar, bé per escalfar-se ells mateixos. El foc d’artilleria entre la plaça i els assetjadors s’ha mantingut intens. En revenja pel saqueig dels ramats, avui una trentena dels nostres voluntaris han sortit sense casaca i s’han confós entre els qui guarden les atzembles de l’enemic: els han sorprès i les han portades en direcció a les muralles, tot i que els borbònics, sense fortuna, han llançat, a perseguir-los, dos esquadrons i infanteria. La Novena de Guerra ha recomanat avui que s’enviï una nova remesa de cartes als ambaixadors en què s'exposi l’estat actual del Principat i que la Conferència dels Tres Comuns s’encarregui de redactar-ne els esborranys. El comandant general, Antoni de Villarroel, m’ha demanat personalment que hi col·labori.

31 de gener de 1714 (dia 191)

Jornada CLXXXXI del setge. Dimecres. Els enllaços informen que Ermengol Amill ha contactat amb un gran nombre de paisans alçats en armes al Maresme. Ha pres la vila de Sant Pol i ha derrotat i perseguit a carn set-cents borbònics a Sant Iscle de Vallalta. Sense pietat amb els traïdors, que ells no en tenen cap amb nosaltres. Les embarcacions que van portar el regiment d’Amill han capturat, de tornada a Barcelona, un vaixell carregat d’arròs, blat i altres provisions. La plaça ha fet foc intens contra la línia de circumval·lació, i Montjuïc, cap a les posicions dels borbònics a la muntanya; els nostres enemics, contra Caputxins i Santa Madrona. Lamento, amb gran sentiment, la sort d’alguns bons companys d’armes, amb els quals havia compartit serveis. Avui ha caigut, en una escaramussa davant la Ciutat, el capità del Regiment de Cuirassers de Sant Miquel Francesc Morales. Memòria i honor. També ha mort el tinent Josep Pons, del Regiment de Fusellers de Sant Vicent Ferrer. Acaba el mes i sumem més de cent desertors des del cordó a la plaça: avui n’hem tinguts tres més. El govern de la Ciutat ha ordenat dipositar 500 lliures per als pagaments de l’administració de la carn.