28 entradas de este mes recuperadas de Wayback Machine. Texto original en catalán, sin traducir.
1 de febrer de 1714 (dia 192)
Portal de Sant Daniel
Jornada CLXXXXII del setge. Dijous. Avui els nostres enemics han aconseguit restablir el bloqueig naval sobre la Ciutat. Hi han arribat, aclaparadores, trenta-cinc naus ben equipades per a la guerra, acompanyades de transports, algunes de les quals, encara que sigui escrutades de lluny, fan veritable respecte. Després d’atacar per breu temps el desembarcament de Llobregat, la major part han llançat l’àncora a la desembocadura del riu Besòs. La plaça ha restat alleujada en saber que només cinc són operatives: la resta són confiscades a anglesos i genovesos que no voldran embrancar-se en accions ofensives i actuaran només de suport. Al camp, els nostres fusellers s’han apropat un dia més als cordons, amb la finalitat de fustigar-ne les guàrdies. Alguns emissaris han confirmat avui, per mar, que l’exèrcit d’Ermengol Amill al Maresme continua creixent amb nous voluntaris. La Ciutat ha fet publicar bans de part del nou clavari Salvador Feliu de la Penya, a fi de recordar l’obligació que tots els queviures i totes les mercaderies, arribades per mar o per terra, han de pagar els corresponents drets. La Conferència dels Tres Comuns ha debatut també intensament sobre l’abastiment de grans, l’administració de la justícia i el càstig dels delictes i monopolis que es cometen en relació amb els pesos i les mesures.
2 de febrer de 1714 (dia 193)
Jornada CLXXXXIII del setge. Divendres. Avui ha mort, en una escaramussa davant la Ciutat, el capità del Regiment de Cuirassers de Sant Miquel Joan Francesc Novales. El comandament de la plaça ha dormit poc. Cap a les dues de la matinada, després del senyal d’un coet llançat des de la Catedral i de tres canonades des del Portal de l’Àngel, els nostres fusellers han tornat a atacar tota la línia de setge dels enemics entre el Mas Guinardó i Gràcia, i han arribat a posar foc en tres de les casernes dels borbònics. Al davant dels Caputxins l’enemic hi ha hagut fins i tot de tirar a terra una casa, en prevenció del fet que no podrien defensar-la. La seva artilleria de Gràcia ha disparat amb intensitat per evitar el pas de la plaça als Caputxins. Alguns llaüts i gànguils han aconseguit passar, no sense lluita i algun intent d’abordatge per part dels borbònics, entre les embarcacions de bloqueig i el fortí de la marina. El fortí de Santa Eulàlia ha disparat també intensament per defensar-los. A petició de la Diputació del General, la 24a de Guerra ha accedit a lliurar 3.500 quarteres de gra per a aliment de la cavalleria de la plaça. Avui ha jurat també el seu nou ofici de batlle de Barcelona el ciutadà honrat Joan Salamó.
3 de febrer de 1714 (dia 194)
Sarrià
Jornada CLXXXXIV del setge. Dissabte. Avui la nostra artilleria del Castell de Montjuïc i les bateries borbòniques de Sants han disparat amb intensitat. Els borbònics, per assegurar-ne la defensa, també han cremat la casa dita de Vinyals, a prop de les corts de Sarrià. Algunes embarcacions arribades a la Ciutat procedents de la marina de llevant han informat de l’èxit del coronel Ermengol Amill i de la gent de la terra que s’incorpora als seus voluntaris. Han arribat al comandant general, Antoni de Villarroel, algunes cartes, en particular de Cardona, que han aixecat el seu ànim i el de tots els qui l’assistim. S'hi relaten els successos de Vic i de Balsareny, en què els nostres van fer més de 600 presoners de tropes reglades, i les sortides fetes recentment contra contingents borbònics a Serrateix i Navàs. Sembla que el senyor marquès del Poal és a Gironella. Hi prepara resposta a l’enemic, que a hores d’ara està concentrant les seves forces per temor a noves ensulsiades. El govern de Barcelona, entretant, a través de la 24a de Guerra, ha decidit que el conseller en cap passi a ser anomenat coronel governador de la plaça i fort de Montjuïc, i que s’escrigui al rei i la reina, als ambaixadors, i a qualsevol altra persona que pugui fer servei a la nostra causa.
4 de febrer de 1714 (dia 195)
Jornada CLXXXXV del setge. Diumenge. Guerra de nervis. Els borbònics esperen d’un moment a l’altre un atac general de la plaça contra les línies del cordó de setge. El comandant general, Antoni de Villarroel, vol tensar al màxim la corda de la seva resistència psicològica. Així que entre les dues i les tres de la matinada hem ordenat una canonada inicial i foc a discreció contra l’enemic. Ha servit per posar-los en confusió i obligar-los a mantenir-se en alerta durant tota la nit. En fer-se de dia hi ha hagut un trànsit intens d’homes i bagatges entre unes casernes i altres dels borbònics, contra els quals hem disparat des dels baluards de la plaça i des del castell de Montjuïc. La 24a de Guerra s’ha ocupat avui de matèries de finançament: ha manat que es paguin els drets corresponents a les captures fetes al mar i que el conseller segon i Francesc Mascaró cobrin, a partir d’ara, un sou per quartera de tot el gra que es molgui a la Ciutat per subvenir al proveïment de les tropes. Continuen les comunicacions referents a la relació entre el nostre comandant general en cap, Antoni de Villarroel; el conseller en cap, Rafael Casanova, i el comandant i el governador del castell de Montjuïc. La Ciutat exigeix que es reconegui la màxima dignitat a Casanova.
5 de febrer de 1714 (dia 196)
Portal de Santa Madrona
Jornada CLXXXXVI del setge. Dilluns. Dia tranquil, pràcticament sense novetat en el setge. Al Pla només hi ha hagut alguns trets de fusell i alguns dispars de canó entre els dos bàndols. Sembla que no ha entrat cap fugitiu borbònic. Des de fa tres dies, a petició del comandant general en cap, funciona una junta de divuit persones, amb participació de representants dels Tres Comuns, que ha assumit tots els poders que els Braços van atorgar al juliol de 1713 a la Junta de 36 i que van decaure a final d’any. Ara mateix, es tracta de la màxima autoritat política en la defensa de la ciutat de Barcelona. El comandant general en cap, Antoni de Villarroel, ha comunicat al conseller en cap, Rafael Casanova, que seria molt convenient publicar la crida d’alerta d’un batalló de la Coronela: el segon ha format a les vuit del vespre a la Rambla de Santa Mònica i al cap de dues hores s’ha posat en marxa en direcció cap a Montjuïc, amb l’objectiu de reforçar-ne la guarnició, i mantenir-se en alerta. El governador de Montjuïc ha comunicat al conseller en cap la seva plena disponibilitat a rebre ordres del primer representant de la Ciutat, així com l’existència de diverses embarcacions davant de Castelldefels.
6 de febrer de 1714 (dia 197)
Jornada CLXXXXVII del setge. Dimarts. Després de l’avís de dos canonades llançades des de la plaça, entre la una i les quatre de la matinada, els nostres han forçat la resistència del cordó de setge per la banda de Sants i el fortí que han construït a la muntanya de Montjuïc. Han executat l’ofensiva 110 desmuntats del Regiment de Sant Miquel, comandats pel tinent Antoni Albiach i 250 fusellers dividits en dues partides, manats pels capitans Pericot i Segimon Ferrer, de l’esquadra de don Manuel Rau. El comandant general Villarroel ha donat tota l’estona les ordres adients per a l’avanç. Els borbònics han hagut de retirar-se de les posicions més avançades, tot i haver estat reforçats dues vegades. Els nostres han fet ús abundant i hàbil de granades de mà. S’han permès fins i tot entrar a les seves tendes i cremar algunes barraques; també se n'han emportat abundant armament i material. En l’acció hi hem perdut 6 fusellers i 2 del Regiment de Sant Miquel; hem fet, a l’enemic, 22 morts i 33 ferits. Avui, a més, davant la creença que existeix un frau generalitzat, l’administrador de les places de la Ciutat ha ordenat als moliners, traginers i carreters que declarin el blat que porten als molins i en paguin els corresponents drets.
7 de febrer de 1714 (dia 198)
Port de Barcelona
Jornada CLXXXXVIII del setge. Dimecres. Han continuat les corregudes i les escaramusses dels nostres voluntaris i fusellers al Pla. Procedent de Sardenya, ha arribat al moll un pinc carregat de queviures; ha estat rebut amb molta alegria. Una galiota l’ha envestit quan travessava els bastiments de l’enemic i ha respost amb foc de canó. Avui ha estat de coneixement i alegria general el fet que la Ciutat ha decidit nomenar el sergent major Fèlix Nicolau de Monjo com a tinent coronel de la Coronela de Barcelona. L’administrador de les places, auxiliat de força de la Ciutat, ha ordenat que es duguin a terme escorcolls generals, sense atorgar excepció a ningú, a fi de trobar gra amagat destinat a fer-ne usura. La Diputació del General ha manat circular, també avui, per tot el Principat, un comunicat en el qual insta tots els comuns del país a "prendre les armes, no sols en defensa de la justa causa del rei nostre senyor (que Déu guardi) sinó i també per aconseguir la amada llibertat, que tan ansiosament procuraren els nostres gloriosos progenitors". Amb aquest objectiu, el marquès del Poal i els coronels Anton Puig i Sorribes i Ermengol Amill, amb els seus destacaments, tenen la voluntat de recórrer el país.
8 de febrer de 1714 (dia 199)
Jornada CLXXXXIX del setge. Dijous. Avui els nostres fusellers han organitzat un nou atac sobre les línies de l’enemic properes a Montjuïc. A més, tal com havia decidit la Conferència dels Tres Comuns, amb l’objectiu de posar en armes tot Catalunya, en una acció molt audaç de la qual tothom parlava poques hores més tard a les tavernes de la Ciutat, dos-cents homes del Regiment de Cavalleria de Sant Jaume, a les ordres del coronel Anton Puig i Sorribes, han forçat el cordó de bloqueig. Han sortit per llevant i han travessat al galop i sabre en mà els aiguamolls del Besòs, mentre algunes unitats distreien l’enemic a les parts de Sants i a la casa de Safont. Els assetjadors han restat tan sorpresos de la seva audàcia que no els han oposat gairebé resistència. Pel que sembla, a les proximitats de Montcada, fins i tot han pres algunes cavalleries abandonades per l’enemic. Diuen que a aquestes alçades de la nit ja s’han reunit al Vallès amb les tropes del coronel Ermengol Amill. Ha arribat també a port un bergantí de Mallorca amb alguns queviures i notícies de la determinació dels habitants de l'illa a la resistència. Sense dubte, avui ha estat un bon dia per a nosaltres.
9 de febrer de 1714 (dia 200)
Campaments francesos a Sant Martí
Jornada CC del setge. Divendres. Es compleixen avui 200 dies de l’inici del bloqueig de la Ciutat per part dels borbònics. Temps llarg de patiments ingents, però també d’esperança i de fidelitat al llegat polític dels avantpassats. Els nostres fusellers han pres avui, com a objectius, les línies pròximes a les casernes de Gràcia i Sants, a les quals han obligat a mantenir-se en alerta tot el dia. A la tarda, els vaixells enemics que bloquejaven el port han llevat l’àncora i han anat a fondejar a la sortida del Llobregat. En previsió que l’enemic pogués executar alguna maniobra contra el Castell, el comandant general ha ordenat reforçar la guarnició ordinària amb 400 homes més d’infanteria i ha deixat el comandament a les mans del general de batalla En Josep Antoni Martí, que reforçà també altres punts sensibles, com ara la línia de comunicació entre el Castell i la plaça i les Drassanes reials, en les plataformes de les quals s’han instal·lat alguns canons. Al Palau Reial s’hi ha situat també un dels batallons de la Coronela de la Ciutat. La 24a de Guerra ha ordenat que es millorin les casernes de Montjuïc, a fi d’evitar-ne el deteriorament en temps de pluja i oferir als qui defensen la Ciutat l’aixopluc que es mereixen en la vetlla del combat.
10 de febrer de 1714 (dia 201)
Jornada CCI del setge. Dissabte. Un altre dia en el qual els nostres fusellers i voluntaris han atacat les línies del cordó borbònic. Ha mort per la pàtria, en una sortida contra els nostres enemics, el capità del Regiment de Sant Jordi Benet Guàrdia. La plaça també es troba en gran tensió, esperant d’un moment a l’altre un atac contra el Castell de Montjuïc. El nostre comandant ha ordenat que el general de batalla En Josep Bellver pugi a la muntanya per tal d’organitzar-hi personalment les operacions de defensa. El comandament ha renovat totes les previsions, en veure que els borbònics acumulen feixina i tropes a Safont. Per indicació del nostre general Antoni de Villarroel (jo he portat personalment el missatge al conseller en cap) a les vuit del vespre s’han format el quart i cinquè Batalló de la Coronela, comandats pel major Fèlix Nicolau de Monjo i el coronel Josep de Peguera. A les dotze, les companyies dels Descarregadors, els Candelers de Sèu i els Pintors han anat a reforçar el baluard de Santa Eulàlia. Davant la calma, a les sis del matí han tocat a retirada. Hem observat des de la distància que, al mar, els navilis enemics han format també un cordó d’esquifs.
11 de febrer de 1714 (dia 202)
Baluard de Tallers
Jornada CCII del setge. Diumenge. Avui s’ha sabut que el cordó d’esquifs de l’armada enemiga responia només a la necessitat d’embarcar alguns malalts i ferits del seu exèrcit que calia transportar amb urgència a la ciutat de Tarragona, on no es viuen les penúries del setge. Ens ho han explicat els desertors que he tingut l’oportunitat d'interrogar a les mateixes portes de la Ciutat, i ho hem confirmat amb els informes que els observadors apostats al castell de Montjuïc ens han fet arribar. A fora, diuen que ens mantenim en la defensa enganyats de les possibilitats d’un canvi de fortuna en les aliances internacionals que no es produirà. L’intercanvi de foc d’artilleria ha estat avui constant: ells i nosaltres busquem cada dia redreçar les nostres posicions per afavorir l’efectivitat de l’atac. Es tracta d’amagar la posició exacta de les nostres peces i sorprendre l’enemic amb nous emplaçaments que afavoreixin l’angle de tir. El nostre general Basset, comandant suprem de l’artilleria, treballa sense descans. A menor distància, el foc de fuselleria ha estat també intens i ens ha comportat uns quants ferits. Avui, el conseller en cap ha disposat que el segon Batalló de la Coronela guardés les portes i el primer els baluards i les mitges llunes.
12 de febrer de 1714 (dia 203)
Jornada CCIII del setge. Dilluns. Davant mateix de la nostra posició avançada del convent dels Caputxins hem viscut algunes escaramusses i foc durant hores dels nostres fusellers i voluntaris contra el cordó de l’enemic. Els borbònics han disparat, des de la caserna de Gràcia i la Casa d’En Navarro, un foc intens d’artilleria, que ha estat ben correspost des dels baluards més propers de la plaça i el Castell de Montjuïc. L’enemic ha rebut avui un comboi d’alguns llondros amb dues galeres i una galiota, que han continuat després el seu camí. La Ciutat ha fet crides en què prohibia traslladar gra d’un magatzem a un altre: les autoritats en volen exercir el control. La 24a de Guerra ha rebut avui una representació del govern de la Generalitat que ha manifestat que, una vegada consumits tots els impostos recaptats, ja no disposa de més mitjans per poder fer front al proveïment de pa per a les tropes. La junta de la Ciutat ha ordenat que es lliuressin, a la dita Diputació del General, fins a 500 quarteres de gra. Davant l’arribada de nous indicis d’atac general de l’enemic, el conseller en cap ha ordenat que, a les vuit del vespre, es formés el primer Batalló de la Coronela davant del Palau i el portal del Mar, el qual s’ha mantingut en alerta fins a les cinc del matí.
13 de febrer de 1714 (dia 204)
Portal Nou
Jornada CCIV del setge. Dimarts. Avui els borbònics han recuperat la vila de Sant Pol, que no ha pogut defensar la petita força que hi havia deixat el coronel Ermengol Amill, tot i haver-se fortificat a l’església. Que Déu els protegeixi de la ira dels castellans. Al cordó hi han continuat els combats intensos dels darrers dies. Un xabec ha aconseguit arribar armat al nostre port, amb un pinc capturat davant de la platja de Mataró amb algunes bales d’artilleria. El conseller segon ha exposat, a la Novena de Guerra, la gran fatiga que experimenta la Coronela, obligada a assistir sense descans a Montjuïc, les muralles i les mitges llunes, sovint amb obligació de fer guàrdia sense poder descansar, de manera que cap ciutadà dels que en conformen les unitats pot treballar ni guanyar un jornal. En el dia d’avui, l’oficialitat i els soldats del tercer batalló, sota l’advocació de Santa Eulàlia, han format a les nou del matí davant l’Escola Militar i s’han posat en ordre de marxa cap a la Catedral. Hi ha celebrat missa el vicari general, mossèn Josep Rifós, i a continuació totes les companyies han passat per davant de l’altar major i han retornat al punt de sortida, on, escoltades les veus de comandament, han fet descàrrega tancada amb admirable precisió, com si es tractés de tropa veterana.
14 de febrer de 1714 (dia 205)
Jornada CCV del setge. Dimecres. El comandament de la plaça té assumit que els borbònics preparen un gran atac contra el Castell de Montjuïc: avui, segons han detectat els nostres observadors des de molts punts diferents, els enemics han ocupat grans masses de soldats i paisans en el transport de feixines fins a la falda de Montjuïc. Tots aquests moviments són controlats des de la plaça i se’ls oposa tota la força d’artilleria possible per dificultar-los. Aquesta nit passada, des de les vuit del vespre, el segon batalló de la Coronela ha mantingut l’ordre de mantenir-se en alerta davant del Palau Reial, sota el comandament del tinent coronel de la defensa, mentre el sergent major feia ronda per totes les posicions de la muralla. Els voluntaris i fusellers, entretant, continuen hostilitzant tant com poden els cordons de l’enemic, a fi de dividir-los les forces. Els consellers de Barcelona han ordenat expressament al patró del pinc Sant Pere i Sant Antoni, Joan Baptista Serra, que parteixi immediatament cap a l'illa de Sardenya o el regne de Nàpols, a fi de proveir-se de tant de gra com pugui i el porti cap a aquesta Ciutat. Des d’ahir, els batallons de la Coronela allarguen el temps de servei i es mantenen de guàrdia al Palau Reial després de guardar la muralla i els baluards.
15 de febrer de 1714 (dia 206)
Creu Coberta
Jornada CCVI del setge. Dijous. Avui la Diputació del General ha fet missiva per al marquès de Montnegre (el seu ambaixador a Viena), a fi de demanar-li novament que exposi a l’emperador la situació de penúria en què es troba la Ciutat. L’artilleria borbònica de Sants ha disparat contra la nostra guàrdia a la Creu Coberta; sembla que només ens han matat un cavall. Els enemics han dedicat molts d'esforços a reparar el fortí del coll de Montjuïc. Hi hem respost amb l’artilleria del Castell i hem fet que s'hi apropessin, tant com poguessin, alguns fusellers de la part de Santa Madrona. Ha mort d’un tret de bala el capità del Regiment de la Ciutat Llorenç de Salcedo. Al Mas Guinardó els borbònics han passat tres peces d’artilleria fins a Sarrià. Des de llevant, alguns llaüts han arribat, al punt de desembarcament que controla l’enemic, amb queviures i provisions: supleixen així els combois de terra —fa setmanes que no se’n sap res. Al port hi ha arribat també un xabec de Mallorca, amb correspondència portada des d’Itàlia. En tractar-se de bones noves, ha animat les autoritats a promoure la resistència. Avui la 24a de Guerra ha decidit enviar una ambaixada a la Diputació del General per demanar-li col·laboració per a les obres de defensa, tant de la plaça com de Montjuïc.
16 de febrer de 1714 (dia 207)
Jornada CCVII del setge. Divendres. L’enemic ha continuat reforçant els treballs a la falda de Montjuïc i ha portat més feixina per cobrir-se de la millor manera possible del foc que li fem, sobretot des de les bateries del Castell. Ha arribat a port un llaüt procedent d’Alcúdia. Alguns dels nostres xabecs i dues fragates han sortit davant de la Ciutat al combat i han aconseguit capturar a l’enemic, davant mateix del seu punt de desembarcament, alguns llaüts, tot i les canonades rebudes. La 24a de Guerra ha debatut sobre la gran manca de llenya al pastim de la Ciutat. Ha ordenat d'enviar una comissió al conseller segon i a altres autoritats, perquè estudiïn com barrejar el gra per allargar-lo, i també perquè enderroquin les barraques de la platja per disposar de llenya. Encara ressona a la Ciutat el contingut de les cartes trameses ahir a l’emperador i a altres autoritats imperials. S'hi recorda que fa sis mesos i mig que les tropes del duc d'Anjou insisteixen a oprimir-nos. També, que el país s’ha aixecat en armes contra les imposicions fiscals de l’exèrcit d’ocupació, al qual han fet perdre, com a mínim, mil soldats.
17 de febrer de 1714 (dia 208)
Sarrià
Jornada CCVIII del setge. Dissabte. Entre la una i les dues de la matinada els desmuntats del Regiment de Sant Miquel s’han emboscat al camí entre Sarrià i Barcelona, al lloc anomenat de la Creu de Bargalló. Han cridat l’enemic, alguns de cavalleria, i baixant a corre-cuita els de la seva infanteria, pensant que era presa fàcil, han estat sorpresos completament pels nostres, que els han rebut amb una càrrega tancada i els han obligat a fugir desesperats fins al cordó. Després, l’artilleria de Sants ha començat a disparar, segons sembla, sense gaire encert. A la tarda, he sortit amb el nostre general comandant en cap a reconèixer amb tot detall l’estat del campament enemic i a visitar el fort dels Caputxins, des del qual ens oposem, amb encert, que l'enemic pugui progressar cap a la Ciutat. La Junta s’ha aplegat per resoldre sobre la captura d’una fragata anglesa, en presència del seu capità, per obra de l’embarcació dita de Sant Crist, de l’intrèpid capità Oleguer Sans. Avui el quart batalló de la Coronela ha assumit la guàrdia de les portes; el tercer, el de les mitges llunes i els baluards, i el segon s’ha mantingut de guàrdia, fins a la matinada, al Palau Reial.
18 de febrer de 1714 (dia 209)
Jornada CCIX del setge. Diumenge. Els borbònics continuen els seus treballs d’aproximació a la part de Safont. Des del Castell de Montjuïc els disparem amb violència i els hem causat moltes baixes. Al cim del Puiggraciós, al Vallès Oriental, a l’entrada d’Osona, els nostres enllaços hi han vist grans focs que indiquen, a la plaça, el bon estat de les accions a la rereguarda. Esperem que aviat els nostres puguin ajudar-nos a aixecar el setge. Després de dinar hem vist com una dotzena de regiments de l’enemic arribaven des del Mas Guinardó fins a Gràcia. Diuen que són els soldats que els borbònics tenien destacats en poblacions del Maresme i que han hagut de replegar-se davant la insistència ofensiva de tants patriotes nostres que prenen les armes per encalçar-los. He acompanyat el comandant en cap, el general Villarroel, en la seva sortida al Pla, per reconèixer les cases i els punts de defensa que mantenim ocupats. Mentre érem a la de Magí Mercader, l’enemic hi ha fet foc intens, però ell no ha fet ni el gest de posar-se a cobert. Sembla miracle, però n'hem tornat tots sans i estalvis. La 24a de Guerra ha ordenat la destitució exemplar i fulminant d’un tinent per la seva insubordinació davant del sergent major Josep Dalmau.
19 de febrer de 1714 (dia 210)
Baluard de Sant Pere i Portal Nou
Jornada CCX del setge. Dilluns. Els nostres avançats i les guàrdies borbòniques s’han enfrontat, un dia més, a la part de Safont i fins al Mas Guinardó, la gran talaia des d'on els enemics dirigeixen el setge. Cavalleria i infanteria enemiga han fet gran trànsit d’un lloc a l’altre de les seves casernes, sota el foc d’artilleria dels nostres baluards. Per un llaüt arribat de la marina de Llevant, hem sabut que els nostres que combatien atrinxerats a l’església de Sant Pol de Mar s'han hagut de rendir. Els borbònics han respectat la capitulació dels combatents, però no s’han moderat a l'hora de cremar algunes cases de la vila. El coronel Ermengol Amill no ha estat a temps de fer-los socors, tot i atacar un regiment való de la rereguarda dels borbònics, al qual ha obligat a retirar-se. Al mar, davant de Barcelona, els enemics refermen cada dia les seves posicions i fan el bloqueig més feixuc. El consistori de la Generalitat ha fet ambaixada a la Ciutat per agrair les 500 quarteres de blat rebudes per proveir les tropes i li n’ha demanat la mateixa quantitat una altra vegada. El Consell de Cent ha decidit que demà al matí es faci ban perquè tothom que tingui blat el declari en el termini de tres dies, passats els quals serà decomissat amb premi d’una cinquena part per al denunciant.
20 de febrer de 1714 (dia 211)
Jornada CCXI del setge. Dimarts. Els baluards de la plaça han estat avui ben enfeinats a afinar la punteria. Sota el seu foc, davant nostre, dues galeres i altres dos navilis han assegurat el pas a dos llondros que creuaven cap al Besòs. També, alguns cossos d’infanteria dels borbònics i un comboi de palla han passat entre Sarrià i el Mas Guinardó. Segons veiem, les seves embarcacions es mantenen proveïdes des de terra. Només han desembarcat municions i uns quants canons. Cap a les sis o les set de la tarda, hem vist, amb les ulleres, combats intensos a la muntanya de Sarrià i n'hem escoltat nítidament el so, i cap a les vuit, al voltant del Mas Guinardó. Avui han ferit per segona vegada en el temps del bloqueig el tinent del Regiment de la Concepció Josep Llebrés. Dies de valents. Segons els avisos que arriben al comandant general, el senyor marquès del Poal ha aplegat un bon exèrcit a les proximitats de Vic per posar setge a la ciutat. El coronel Ermengol Amill, diuen, ha pres posicions al congost del Figaró, amb 1600 homes i alguns cavalls, i domina des d’Hostalric fins a la Garriga. La Diputació ha tramès ambaixada a la Ciutat per posar a la seva disposició quatre soldats de cavalleria del Regiment de Sant Jordi, amb la missió de comunicar permanentment les ordres del conseller en cap.
21 de febrer de 1714 (dia 212)
Campaments francesos a Sant Martí de Provençals
Jornada CCXII del setge. Dimecres. Dia avui molt tranquil al mar i a la terra. Només hem sentit algunes escaramusses, novament, als entorns del Mas Guinardó. Els nostres voluntaris executen cops de mà d’una audàcia extraordinària i sorprenent, en tractar-se de voluntaris poc entrenats en la milícia. Encara de nit, els veig sortir molts dies delerosos de sorprendre les guàrdies i els piquets de l’enemic, entestats a fer-los insuportable el setge. Molts són encara nens i a alguns no els podem retornar ni per ser colgats dins la plaça. La Ciutat ha ordenat lliurar, per via de procurador, sis mil lliures, corresponents a tres mesos de salari, als ambaixadors que tenim als Països Baixos i a Anglaterra: Felip Ferran de Sacirera i Pau Ignasi de Dalmases. Confiem que els siguin d’ajut per convèncer el món de la nostra causa. La Conferència dels Tres Comuns s'ha aplegat amb el comandant en cap, el general Antoni de Villarroel; el secretari imperial, Joan Francesc Verneda; la 18a de Guerra, i altres persones. Ha aconsellat a la Diputació del General, atesa la seva absoluta incapacitat financera, que traspassi al govern de la Ciutat la despesa de la defensa o que li demani la transferència dels recursos necessaris per fer-hi front. L’artilleria ha mantingut, avui també, el seu duel habitual.
22 de febrer de 1714 (dia 213)
Jornada CCXIII del setge. Dijous. Se succeeixen les accions dels nostres al Pla. Avui, entre les dues i les tres de la matinada, la guàrdia del Regiment de Sant Miquel ha atacat els borbònics per sorpresa a la part de Sants. Han matat dos sentinelles i han posat l’enemic en gran confusió. Una altra unitat ha fet una incursió semblant a la zona de Sant Gervasi. A migdia, els del Regiment de Sant Miquel han tornat sobre la part dreta de Sants, amb la intenció de prendre alguns cavalls i caps de bestiar a l’enemic. Els borbònics, previnguts pels fets de la matinada, han mobilitzat fins a 200 cavalls i 2500 infants, que han sortit dels cordons amb gran energia. Els piquets que tenim a prop del Portal de Sant Antoni, comandats pel capità de cavalls don Antonio Sancho, han anat a auxiliar-los i han travat combat durant més d’una hora. Hem perdut en la lluita, molt cruenta, un cap d’esquadra, i ens han ferit un soldat i un sergent. Als borbònics els hem mort tres oficials i set soldats. El Consell de Cent ha ordenat que s’imposi, a tothom, sense excepció, dues lliures de contribució per cada càrrega de vi, vinagre i aiguardent. La 24a de Guerra, molt satisfeta pels treballs de fortificació efectuats a la plaça i al castell, ha lliurat 6.000 lliures a Sever March.
23 de febrer de 1714 (dia 214)
Gràcia
Jornada CCXIV del setge. Divendres. Avui la fragata del coronel Sebastià Dalmau ha trencat el bloqueig. Portava correu de Mallorca i Itàlia amb notícies procedents d’alts dignataris de la cort imperial de Viena. Abans que es fes de dia, buscant l’efecte sorpresa, els nostres fusellers, amb el suport de la cavalleria, han fet foc intens a l’enemic a la part del Gràcia. Els avançats diuen que han vist arribar penosament, al cordó, un destacament de cavalleria mig desfet pels enfrontaments que els borbònics han de mantenir amb els nostres a la rereguarda. Després de sentir les animades paraules del comandant general, Villarroel, molts mantenim l’esperança que es trenqui qualsevol dia el bloqueig que ens fan els nostres enemics. La 24a de Guerra ha decidit que el síndic Josep Ustrell, notari de Barcelona, s’encarregui de fer descobrir tots aquells que es dediquen a profanar esglésies, a fi de castigar-los molt severament. La Ciutat ha habilitat el conseller segon, per tal que s’endeuti fins a la quantitat de cent mil lliures, d’acord amb les previsions d’ingrés de la nova imposició sobre la distribució del vi. L’artilleria no ha deixat ni un moment de lliurar la seva batalla diària eixordadora.
24 de febrer de 1714 (dia 215)
Jornada CCXV del setge. Dissabte. Continua la inacció dels assetjadors. De la plaça, en canvi, tal com he intentat recollir fins ara en aquest quadern que escric cada nit, fem sortides a diari. Inquietem l’enemic per la part del convent dels Caputxins i de Montjuïc, i per altres paratges de la línia de circumval·lació. D'aquestes sortides, se'n fan càrrec tant tropa reglada com voluntaris. Fent menyspreu del perill al qual s’exposaven en ple bloqueig de l’esquadra de vaixells d’Espanya, que comanda don Manuel López Pintado i que està ancorada davant del port de Barcelona, han sortit del nostre moll dues o tres fragates amb alguns llaüts armats i uns quants voluntaris escollits. Emparats en la foscor de la nit, entre les 8 i les 9, barrejant-se entre els gànguils i els vaixellets enemics a la part de Montjuïc, n’han apressats uns quants. Els mariners han lluitant a sabre, a ganivet i a baioneta. Les embarcacions apressades les han entrades de matinada al port, enmig de les mostres d’alegria de tothom. Sembla que són tretze naus menors i dos petits navilis artillats. Nosaltres no hem perdut cap dels nostres ni cap vaixell. El comandant general, Antoni de Villarroel, i els consellers de Barcelona han seguit l’operació intensament, fent ronda a la muralla i assistint al moll, per donar les ordres pertinents.
25 de febrer de 1714 (dia 216)
Convent de Caputxins
Jornada CCXVI del setge. Diumenge. Tot i algun èxit com el d’ahir, davant del bloqueig del port, va minvant la possibilitat de fer arribar de Mallorca provisions i manteniments de boca, pel gran perill de passar entre els vaixells de la flota enemiga; només en poden arribar algunes embarcacions quan les emparen els millors vents i la foscor de la nit. Avui mateix, hem caigut en un parany dels borbònics i ens han capturat una llanxa amb deu hòmens. Al Pla de Barcelona, els enemics han fet jugar avui moltes unitats d’infanteria i cavalleria als cordons davant del convent dels Caputxins. Això ha provocat la nostra alerta, i hem aplicat les disposicions d’urgència que ha ordenat el comandant general, acompanyades d’un intens foc d’artilleria des d’una banda i l’altra. Avui el Consell de Cent ha decidit assumir plenament les despeses de la defensa, exhaurides les reserves de la Diputació del General, així com el comandament general de totes les tropes que defensen la Ciutat. A fi de governar el setge, sumats nous efectius a la 24a, ha creat tres juntes: de guerra, de provisions i de mitjans. El govern de Barcelona té la voluntat que es mantinguin fins al dia de l’alliberament de la plaça.
26 de febrer de 1714 (dia 217)
Jornada CCXVII del setge. Dilluns. En el dia d’avui, davant la durada del bloqueig i la impossibilitat de dirigir el govern de la Terra, ocupada en la seva major part pels borbònics, el consistori de la Diputació del General ha fet finalment dimissió dels seus poders en favor dels consellers de la Ciutat de Barcelona. La necessitat ha fet callar els sentiments que feien que molts nobles i eclesiàstics no fossin partidaris d’una delegació semblant de tots els poders del país a la Ciutat. La Trenta-sisena ha viscut la definitiva substitució d’alguns dels seus membres eclesiàstics més porucs i l’entrada, com a recanvi, d’alguns membres molt actius del Consell de Cent, una part important dels quals s'encarregava fins ara de missions especials i secretes, dins i fora de la plaça. El comandament es prepara per continuar la resistència, i el poble, disposat al sacrifici, li hi dóna suport. Al carrer, molts han cridat els noms dels nous hòmens forts del Govern de la Ciutat. Tant de bo que es mantingui l’entesa amb el nostre comandant en cap, el general Antoni de Villarroel, al qual serveixo més directament. Avui s’ha mantingut l’habitual intercanvi de foc d’artilleria. Els nostres enemics han fet foc, especialment, contra les posicions del convent dels Caputxins.
27 de febrer de 1714 (dia 218)
Jornada CCXVIII del setge. Dimarts. En la inspecció del cordó enemic, hem pogut comprovar que els borbònics han ordenat, als seus soldats i als paisans que tenen treballant a contracor al seu servei, que transportin gran nombre de feixines a les casernes de Gràcia i al Mas Guinardó. S’ha dubtat en algun moment sobre si aquest moviment seria per preparar un gran atac; però finalment sembla que servirà només per reforçar els cordons i algunes barraques, i per formar reductes davant de les avingudes de les muntanyes. Com en dies anteriors, els nostres fusellers han continuat fustigant les línies del cordó enemic en una intensa guerra de desgast. La Ciutat va plena de les confidències rebudes ahir pel conseller en cap, Rafael Casanova. Es parla d’una possible conspiració dins la plaça per lliurar-la; es diu que hi treballarien alguns monjos benedictins. També es parla de la possible marxa de dos dels tres regiments francesos de cavalleria cap al Llenguadoc. I també són en boca de tothom els moviments d’alguns antics membres de la Trenta-sisena. Segons sembla, pressionaven el poble per constituir una cambra per intervenir directament en el govern de la Ciutat; per això, han estat detinguts un noble i un barreter d’agulla.
28 de febrer de 1714 (dia 219)
Jornada CCXIX del setge. Dimecres. L’artilleria dels enemics ha guanyat avui una mica en intensitat. Se suposa, gràcies al desembarcament de pertrets i municions que els borbònics han fet des del mar, una vegada han aconseguit bloquejar novament l’entrada al port de Barcelona. Els nostres baluards, el Castell de Montjuïc i alguns fusellers els han respost. El conseller en cap, Rafael Casanova, ha cridat els capitans de la Coronela i els ha comunicat solemnement i generalment la deliberació de fer una gran sortida fora de la plaça per trencar el setge una vegada per totes. Han arribat 3 desertors de cavalleria a la plaça. En interrogar-los, ens han informat que pel camp enemic hi corre la notícia que el 12 de febrer va morir la duquessa d’Anjou. Els militars porten la divisa de dol corresponent. Tot i que vivim enmig de la mort i el patiment cada dia a banda i banda dels cordons de bloqueig, sembla que aquesta mort tan llunyana sigui diferent de les altres. El govern de la Ciutat ha avaluat totes les notícies rebudes darrerament dels ambaixadors marquès de Montnegre, des de Viena, Felip Ferran i Sacirera, i Pau Ignasi de Dalmases, des de l’Haia. Ambdós certifiquen les negociacions entre França i l’emperador a Rastadt.
