Diario del Sitio — Marzo 1714

1 de març de 1714 (dia 220)

Jornada CCXX del setge. Dijous. Avui comença un mes nou: el novè del nostre setge. El cansament i la manca de proveïments, a la Ciutat, és molt gran, com el de la llarga gestació d’un infant. Ha mort el capità del Regiment de Fusellers de Sant Miquel Ignasi de la Sosa, en una de tantes incursions valentes i arriscades dels nostres sobre les línies dels borbònics. És el quart capità del seu regiment que cau en combat. El Regiment de Fusellers de Sant Miquel, que al principi fou una unitat de miquelets alçada l’any 1705, comandada avui pel coronel Manuel Moliner i Rau, es va negar a retirar-se del país, quan així ho van disposar les autoritats imperials d’evacuació. L’enemic es prepara per respondre els nostres atacs contra el cordó de manera cada vegada més eficient. Avui, en una operació a la zona del port, nombrosa infanteria ens ha sorprès i els nostres han hagut de posar en joc tot el seu valor per trencar i rebutjar els borbònics. Finalment, han aconseguit tornar sans i estalvis a la plaça amb un soldat való presoner malferit. En el dia d’avui, una vegada consolidat el control del mar davant de Barcelona, alguns navilis i veles llatines dels enemics han llevat àncores en direcció a ponent. El foc d’artilleria entre la plaça i Montjuïc i les bateries de setge ha continuat com sempre.

2 de març de 1714 (dia 221)

Jornada CCXXI del setge. Divendres. Avui han arribat a la plaça 3 desertors, dos d’ells amb les seves armes i cavalls. Ens han confirmat la mort de la sereníssima senyora duquessa d’Anjou, a la qual els catalans coneixíem prou bé. És deia Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, torinesa, i era filla del duc de Savoia, Víctor Amadeu II, i de la princesa Anna Maria d'Orleans. Havia esposat el duc d’Anjou (que els nostres enemics anomenen Felip Quint) per poders a Milà i amb gran festa a Figueres el 1701, quan l’intrús celebrà Junta de Braços a Catalunya. Ha donat al duc quatre fills (un, l’any passat). El seu odi contra els catalans era de tots conegut. Diuen que va dir, en públic, als ministres de la cort que abans llançaria els seus fills pel balcó que acceptar mantenir les nostres Constitucions. El rei Lluís XIV no li tenia confiança i li va fer posar la princesa d’Orsini com a cambrera major perquè la controlés. No sabem com afectarà el seu traspàs al capteniment del duc d’Anjou. El comandant general en cap, Antoni de Villarroel, diu que és inestable i que la desaparició de la duquessa li provocarà un daltabaix que pot afectar les seves decisions de govern. Altres pensen que es consolarà ben aviat.

3 de març de 1714 (dia 222)

Jornada CCXXII del setge. Dissabte. El combat s’ha concentrat, avui, especialment, als fortins de mar i la Casa d’en Navarro, posició ofensiva des de la qual els borbònics acostumen a atacar la muntanya. El governador del Castell de Montjuïc, a la vista de la progressió dels enemics, ha ordenat alguns nous treballs de fortificació per consolidar-ne la defensa, als quals la Ciutat s’aplicarà amb tot l’interès, atès que la resistència del Castell, com s’ha comprovat tantes vegades en setges anteriors, és la clau de la possessió de Barcelona. Fa tres generacions, els nostres avantpassats, gairebé contra tota esperança, derrotaren, resistint a Montjuïc, el formidable exèrcit del marquès de los Vélez; encara perviu la memòria d’aquells fets, els més gloriosos de la història bèl·lica del nostre poble des de fa molts segles. Avui, sense descans i amb escaramusses planificades, els nostres fusellers han atacat, al llarg de tot el pla, el cordó ofensiu de l’enemic. Les tropes de la gloriosa Coronela continuen servint, cada dia més disciplinades, la defensa de la Ciutat: el sisè batalló ha fet guàrdia a les portes; el cinquè, als baluards, i el segon ha volgut romandre al Palau Reial per intervenir en cas d’alerta.

4 de març de 1714 (dia 223)

Jornada CCXXIII del setge. Diumenge. Avui han arribat dos regiments de refresc a la caserna que els enemics tenen a Gràcia. Potser la revolta de les quinzenades va de baixa, després de la dura repressió que hi han aplicat els borbònics. Els nostres avançats han detectat moviments importants també al camp de Sarrià. La plaça ha saludat aquests trànsits i arribades amb tota la descàrrega d’artilleria possible. En mig del foc de les bateries enemigues, el nostre comandant general, Antoni de Villarroel, no ha dubtat a sortir a reconèixer l’estat de les defenses exteriors de la Ciutat i la situació dels cordons d’atac dels borbònics. Pels correus, hem sabut que el marquès del Poal ha arribat aquests dies a Solsona. Una guarnició borbònica hi resistia el setge dels paisans circumveïns. El marquès hi ha fet portar, des de Cardona, un morter de granades reials i dos canons pedrers, i ha disparat contra la vila durant tota una nit. També els ha tallat el proveïment de munició i farina, a base de desallotjar-los dels molins i trencar-ne les moles. Finalment, els borbònics els han socorregut amb dos mil hòmens i les tropes del marquès del Poal han hagut de replegar-se, després d'un dur combat que ha deixat més de vint morts a l’enemic.

5 de març de 1714 (dia 224)

Jornada CCXXIV del setge. Dilluns. Els trànsits de tropa enemiga han continuat avui intensament. Es diu que tots prenen el camí de Montcada. Segons es veu, volen engruixir els destacaments que tenen a la rereguarda (força delmats pels nostres atacs) per perseguir els catalans que han pres les armes per defensar vides i hisendes. Hem vist al matí, des de la muralla, que un regiment enemic sencer passava del Mas Guinardó a la caserna de Gràcia. Diuen que a la tarda n’han passats tres mes. Les nostres bateries dels baluards de Sant Pere, del Portal Nou, de Jonqueres, dels Tallers i de Sant Antoni no han parat de disparar-los amb força encert. Hem rebut carta de l’ambaixador Felip Ferran i Sacirera, des de l’Haia. Ens descriu la represa, des dels darrers dies de febrer, de les negociacions de pau a Rastadt i les notícies que li arriben des d’Anglaterra, segons les quals, la vida de la reina s’apaga sense remei. L’ambaixador manifesta, animat, que fins a Holanda «corren notícies que tota Catalunya està damunt les armes: la divina providència les patrocini». El comandant general en cap, Villarroel, diu que és molt important que, en aquests moments de negociació, el món sàpiga de la justícia de la nostra causa en defensa de les Constitucions.

6 de març de 1714 (dia 225)

Jornada CCXXV del setge. Dimarts. Festa de Sant Oleguer, bisbe de Barcelona. Avui les nostres avançades han detectat novament nombrosos trànsits de tropes al camp enemic. Mantenen, darrerament, una activitat frenètica, com si volguessin conjurar, així, el perill d’un atac coordinat des la plaça i la rereguarda. En una acció d’atac, els nostres fusellers han fet quatre presoners als cordons de l’enemic i els han portats a la Ciutat. Ens han subministrat informació bastant important sobre la disposició de les tropes de setge. A la tarda, l’enemic ha emplaçat un peça d’artilleria a la seva línia, a la Casa de Regàs. Barcelona ha conegut, amb detall, que el comte de Fiennes, comandant general dels borbònics al nord del Principat, ha entrat avui a Berga amb un exèrcit notable de tres mil hòmens. Però socórrer la vila li ha costat més de 200 morts, caiguts als passos de Borredà. El marquès del Poal i el coronel Ermengol Amill continuen amb les seves accions ofensives: perseguidors, a voltes; altres vegades, perseguits, com qui juga al gat i la rata amb l’enemic. Els nostres han atacat i pres el castell de Gironella, una vegada rendits en dos dies els 30 fusellers borbònics que el defensaven.

7 de març de 1714 (dia 226)

Jornada CCXXVI del setge. Dimecres. Avui han continuat les accions ofensives dels nostres fusellers davant dels cordons i el duel d’artilleria entre la plaça i el camp. Ha arribat, des de terreny enemic, el capità d’un navili anglès. Ha demanat que restituíssim algunes embarcacions capturades davant de Salou per les naus armades per a la defensa de la Ciutat, sota l’amenaça d’aplicar-nos represàlies. Ens diu que la flota anglesa considerarà els nostres vaixells com a pirates, atès que no disposen de patent lliurada per un príncep. El govern de Barcelona ha decidit escriure al cònsol anglès a Maó per informar-lo de la situació i mostrar la nostra bona disposició.

PS: Aleshores, és clar, no ho sabíem, però els dies 6 i 7 de març d’aquell any el nostre senyor, l’augustíssim emperador, i el rei cristianíssim Lluís de França van signar la pau a la ciutat de Rastadt, fet que ens va llevar qualsevol esperança de suport. El marquès de Montnegre va escriure, aquell mateix dia, als consellers de la Ciutat, des de Viena. Els manifestava els seus auguris sobre l’acord proper. I el nostre ambaixador a l’Haia, Felip Ferran i Sacirera, va confirmar, des dels Països Baixos, la signatura dels preliminars de la pau la nit anterior.

8 de març de 1714 (dia 227)

Jornada CCXXVII del setge. Dijous. A l’entorn del paratge de Safont, a la falda de Montjuïc, els nostres fusellers han fet foc intens contra els enemics. Ens han respost des de la Casa d’en Navarro. La peça d’artilleria que l'enemic ha muntat a la Casa de Regàs incomoda força el pas habitual de les partides de defensa i guarnició fins a la posició del convent dels Caputxins, el manteniment de la qual és tan necessari per protegir la plaça d’un atac frontal de la infanteria del duc de Pòpuli. S’explica a les tavernes de la Ciutat que el capità anglès que va passar ahir, enterament satisfet de tot el que demanava a les autoritats de la plaça, ha tornat al camp enemic i ha demanat també al comandament borbònic que alliberi totes les naus angleses que han confiscat per reforçar el bloqueig de Barcelona des del mar. Els anglesos només miren pels seus interessos i així és com, admirats pels uns i odiats pels altres a l’Europa, veiem créixer més la seva prosperitat que el seu honor. Continua la distribució de la Coronela: el primer batalló ha anat a les portes; el quart, als baluards; el tercer ha fet guàrdia al Palau Reial, i el sisè ha pujat a Montjuïc. Tot lo dia hem continuat fent rugir els nostres canons des del Castell i els baluards.

9 de març de 1714 (dia 228)

Jornada CCXXVIII del setge. Divendres. Avui només hi ha hagut, entre el camp i la plaça, un tímid intercanvi de foc d’artilleria: soroll de canonades que trencaven el silenci molt de tant en tant. Però no us penséssiu pas que els nostres comandants hagin descansat: el general Basset ha aprofitat la pau per estudiar nous emplaçaments per a les nostres bateries, a fi que puguin sorprendre l’enemic. L’ambaixador Felip Ferran i Sacirera escriu avui llargament als consellers sobre l’estat de les negociacions a Rastadt. Els acords semblen propers entre els alemanys i els francesos, i entre els holandesos i els castellans. El nostre ambaixador (militar veterà amb qui vaig tenir la fortuna de compartir baluard en la defensa de la Ciutat de Barcelona contra les tropes del duc de Vendôme el 1697) confirma que la situació de Catalunya centra bona part dels debats, «això no obstant, ignoro l’èxit i si se conclou la pau (com sembla) el destí que pervindrà a ma amada pàtria; que vulgui Déu que sigui tan feliç com desitjo». Pel que diuen, l’ambaixador Ferran desenvolupa una activitat frenètica entre el continent i Anglaterra, amb l’objectiu de convèncer els aliats que, sense greu deshonor, no poden abandonar-nos a la nostra sort.

10 de març de 1714 (dia 229)

Jornada CCXXIX del setge. Dissabte. Avui els borbònics ens han disparat intensament des de les posicions que van refermant a la Casa d’en Navarro i des de la caserna de Gràcia. A més, han fet trànsit de peces d’artilleria cap a Sarrià (en concret: dos morters i dos canons, segons s’ha informat al comandament de la plaça). Els nostres fusellers han estat actius novament en escaramusses a diversos punts del cordó de setge dels borbònics. Alguns dels vaixells de l’enemic s’han fet a la vela cap a llevant; diuen que alguns han posat bandera anglesa i tot seguit han navegat cap a Menorca. Amb el propòsit d’alleujar les condicions de vida dels nostres bons patricis que l’enemic ha capturat durant aquests més de 200 dies de setge, el comandant en cap, Villarroel, ha ordenat a un tambor passar al camp enemic amb diners per al seu sosteniment. A la tornada, el noi ha explicat la poca urbanitat i política militar amb què ha estat tractat i la mofa que, asseguts a taula, el duc de Pòpuli i els seus assistents li han fet del nostre comandant, mancats totalment de l’estil propi de la seva condició i graduació. Estan cecs de ràbia per la nostra persistència. El comandant general, lluny de manifestar-se ofès, ha semblat que gaudia amb la seva ira.

11 de març de 1714 (dia 230)

Jornada CCXXX del setge. Diumenge. Avui ha continuat el duel d’artilleria entre la Casa d’en Navarro i el Castell de Montjuïc. De les gestes del coronel Ermengol Amill, la Ciutat en va plena: les notícies dels seus fets gloriosos omplen de joia i d’esperança els ànims dels barcelonins. Diuen que ha perseguit alguns traïdors fins a la vila de Centelles i els ha cremat les cases, i que, camí d’incorporar-se a l’exèrcit del marquès del Poal, ha trinxat sense pietat un destacament borbònic de 400 o 500 hòmens. Avui un tambor del duc de Pòpuli que, com el nostre d’ahir, portava diners per als seus presoners, ha demanat d'entrar a la plaça des de la Creu Coberta. El nostre comandant Villarroel s’ha negat a deixar-lo passar i ha ordenat que no se n'admeti cap altre. Però abans de deixar-lo marxar no s'ha estat de buidar el pap. Li ha fet saber que encara no han tornat cap rebut dels diners que la plaça ha enviat fins al dia d’avui als seus presoners i que sospita que se’ls està deixant morir de fred i de fam. També li ha dit que dóna dotze dies al duc de Pòpuli perquè lliuri presoners en bescanvi, tants com la plaça ha anat alliberant fins ara de bona fe. Si passat aquest termini no obtenim cap resposta, farà penjar sis oficials borbònics dels que tenim retinguts a Barcelona.

12 de març de 1714 (dia 231)

Jornada CCXXXI del setge. Dilluns. Per carrers i botigues, la plaça va plena de comentaris sobre l'honrosa comunicació enviada ahir pel nostre comandant general al duc de Pòpuli. Antoni de Villarroel s’ha manifestat ofès pel tracte dispensat al tambor enviat per la plaça fa uns quants dies i ha anunciat que no mantindrà cap tracte amb els borbònics fora de l’espasa i el fusell, sense admetre treva ni donar-ne. Ha retret a l'enemic que, en els vuit mesos de setge, no hagi fet res més que parlar com les bugaderes, sense arriscar cap operació d’importància contra la plaça. També els ha dit que, si fins ara havia mantingut el tracte amb els francesos, era perquè aquells sabien procedir com a cavallers i fer la guerra com a soldats, cosa que encara no havien demostrat ni el duc de Pòpuli ni els seus assistents. Les guàrdies van lliurar la resposta al tambor i li van comunicar que no el penjaven només perquè pogués retornar-la al seu camp. Entretant, el foc d’artilleria dels borbònics ha caigut avui també sobre el convent dels Caputxins, a l’espera que esclati un assalt general. Els nostres fusellers han avançat tant com han pogut per reconèixer els moviments de dins de les línies enemigues, des de les quals se’ls ha rebut amb foc intens.

13 de març de 1714 (dia 232)

Jornada CCXXXII del setge. Dimarts. Les canonades contra les nostres posicions al convent dels Caputxins són també cada dia més intenses, com si fos el punt escollit per llançar un atac massiu. Avui els borbònics han disparat sense parar des de la Casa d’en Navarro. Però, des del Castell de Montjuïc i els baluards, els responem tant com podem. Els nostres soldats més avançats han pogut distingir avui que, des de la part de Montcada, passaven a la caserna de Sarrià nodrides forces de l’enemic, amb moltes banderes. El general Basset els ha fet disparar, cosa que les nostres bateries de la plaça han fet amb encert, i això els ha obligat a evitar els camins més propers i accelerar considerablement la marxa. Hem capturat la correspondència d’un correu borbònic que s’ha apropat imprudentment a les nostres posicions: els botiflers, que faciliten provisions a l’exèrcit de setge, parlen de la nostra determinació; però, en comptes de lloar-la, consideren que només és el resultat del nostre embogiment o de la manca d’informació sobre la nostra situació real de desemparament. A nosaltres, els catalans que vindran ens guardaran per sempre en la memòria; a ells, als botiflers, tot i l’esplendor dels seus negocis, o els oblidaran o els recordaran amb menyspreu.

14 de març de 1714 (dia 233)

Jornada CCXXXIII del setge. Dimecres. Avui el foc d’artilleria ha estat molt intens al voltant del paratge de Safont i, un dia més, sobre el convent dels Caputxins. Les operacions d’infanteria han deixat alguns morts i ferits: a l’alçada de l’estanc del Port, la companyia d’Ignasi Niubó ha matat dos borbònics de la guarnició enemiga establerta a la Casa d’en Navarro. De nit, algunes embarcacions nostres han aconseguit trencar, enmig de la foscor, el bloqueig, en creuar pel mig dels bastiments enemics, amb l’esperança de portar queviures per a la Ciutat. Tenint en compte un acord pres pel Consell de Cent fa unes quantes setmanes, que no sabem per quin motiu ha trigat tant a aplicar-se, el govern municipal, a la vista de la carestia que ens afligeix, ha fet publicar una crida on diu que rebaixa els preus dels articles de primera necessitat, a fi que els més pobres també hi puguin accedir. Avui els consellers han comunicat al Braç Militar la demanda que els nobles i ciutadans honrats que encara no s’han integrat a la Coronela formin companyia, tal com han fet tots els altres hòmens de la ciutat amb capacitat per agafar un arma, i que es distribueixin per quarts de la Ciutat, sense distinció de persones ni estat, o bé que s’afegeixin a alguna de les companyies que ja hi ha.

15 de març de 1714 (dia 234)

Jornada CCXXXIV del setge. Dijous. Avui, dia de Santa Madrona, el quart batalló de la Coronela, que porta el seu nom, n'ha celebrat la festa com la santa es mereix. El batalló ha assistit, en formació, a la solemne processó en honor a la santa. Marxaven al davant els granaders, seguits del capítol de la catedral, que duia la relíquia del cos sant, i finalment els consellers, que tancaven la processó. El batalló sencer ha desfilat davant de l’altar major de la seu, per honorar els sants patrons de la Ciutat. En sortir de l’església, en formació de batalla, ha fet una salva general i, preses les banderes, cadascuna de les companyies ha marxat a ocupar els panys i baluards de la muralla que tenen encomanats. El foc d’artilleria entre la plaça i el cordó s’ha mantingut com sempre, però ha sigut especialment intens sobre els Caputxins. També, ho han sigut els intercanvis de trets dels fusellers. El comandament de la plaça ha rebut amb alegria la comunicació del coronel Ermengol Amill des de Sagàs. S'hi detallen extensament tots els moviments que fa, pel Bergadà i el Bages, per encalçar les columnes borbòniques, que intenten, maldestres, assegurar el control del rere país. Confia (segons ens diu i nosaltres esperançats creiem) de poder apropar-se ben aviat a les envistes de Barcelona.

16 de març de 1714 (dia 235)

Jornada CCXXXV del setge. Divendres. Avui, en sortir de casa, m’he topat amb nens que, amb un somriure enorme i fent gran gatzara pels carrers, portaven la feliç notícia: han arribat a port set llaüts, carregats de provisions de boca. El dia d’ahir, el nostre ambaixador a l’Haia, Felip Ferran i Sacirera, ha escrit als consellers amb mals presagis sobre els termes dels preliminars de la pau entre l’Imperi i França. N'he pres nota per al bon coneixement del comandant general, Villarroel: «No puc afegir en aquesta altra segura circumstància, que desconec, ni la sort que ens haurà cabut del referit tractat, no podent creure que la clemència austríaca, en el moment en què assoleix la pau per als seus dominis, deixi els seus més fidels i amants vassalls exposats a la darrera ruïna.» Entretant, els consellers i la 24a de Guerra, amb l’autorització expressa del Consell de Cent, a la vista de la gran aflicció en què es troben els habitants de la nostra Ciutat, tan greument mancats de pa, han manat publicar crida anunciant, sota penes molt severes, que es manifesti qualsevol mena de gra que estigui amagat. Per la seva banda, la Junta de Forments ha remès a Domingo Gispert més diners perquè compri més provisions a Mallorca.

17 de març de 1714 (dia 236)

Jornada CCXXXVI del setge. Dissabte. Avui els combats han estat especialment intensos a la falda de Montjuïc i molt particularment a Gràcia, on els nostres voluntaris i fusellers han fet una profunda incursió fins al cordó enemic. Convé mantenir-los sempre en desgast. Entre les autoritats de la Ciutat hi corre, com la pólvora, el rumor, cada jornada més intens, que fa uns quants dies l’emperador s’ha afegit al tractat de pau signat a Utrecht, sense haver aconseguit cap compromís del duc d’Anjou, que mal anomenen Felip V, sobre el manteniment de les nostres lleis i Constitucions. Això, tot i que nosaltres i l’illa de Mallorca encara resistim. Són notícies penoses que molts no volen creure ni difondre. A falta que es confirmin, arribats a aquest punt, tots sabem que només la nostra determinació en la lluita, després de més de dos-cents dies de setge, pot garantir la nostra supervivència com a país. Per disposició del conseller en cap, Rafael Casanova, avui el sisè batalló de la Coronela ha fet guàrdia a les portes de la Ciutat, el cinquè ha anat als baluards i a les mitges llunes, el quart s’ha concentrat de reserva al Palau Reial i el tercer s’ha exposat per a la defensa a Montjuïc.

18 de març de 1714 (dia 237)

Jornada CCXXXVII del setge. Diumenge. Avui els nostres fusellers es pot dir que han arribat a tocar amb les mans el cordó enemic. La Junta 24a de Guerra ha acordat que es faci sortir la bandera de Santa Eulàlia, escortada per dos batallons de la Coronela, formats després de sortejar nou personal. S’han organitzat, a més, dos nous batallons de lleva i quatre més, que hem denominat dels Quarts, formats per milícia ciutadana no inclosa en la planta inicial de la Coronela. El vicari general, Josep Rifós, amb la música de la capella de la catedral, ha fet ofici novament dedicat a Santa Madrona amb el batalló de la Coronela, atès que els seus comandaments no havien pogut acudir a la festa. Mentre se celebrava, un xabec ben armat i una fragata del coronel Sebastià Dalmau, amb gosadia extraordinària, han capturat un navili que creuava de llevant a ponent, sense que l’armada de bloqueig de l’exèrcit de les Dues Corones hagi pogut intervenir per evitar-ho. Els consistoris i el comandant general, Villarroel, han fet consell de guerra. Davant la impossibilitat de rebre reforços i l’arribada contínua de tropes de setge, han decidit organitzar, ben aviat, una sortida en campanya de la Coronela amb la seva bandera, la de Santa Eulàlia.

19 de març de 1714 (dia 238)

Jornada CCXXXVIII del setge. Dilluns. Avui hem vist des dels baluards que, a la desembocadura del Besòs, hi han arribat cinc embarcacions franceses, que han pres immediatament el comandament del dispositiu de bloqueig. Els espanyols que eren a la part del Llobregat han abatut les banderes i han hagut de sotmetre’s. I mentre això passava, i enmig del foc, amb una valentia extraordinària, un gànguil carregat ha passat entre ells i ha entrat a port. En el dia d’avui, per resolució del Consell de Cent, la Ciutat ha publicat un ban per prevenir els abusos que se segueixen en arribar embarcacions a port: n'hi ha molts que prenen els queviures per després fer negoci particular amb els preus. Hem rebut carta nova del coronel Ermengol Amill. Ens hi narra les seves proeses: han atacat la rereguarda d’un destacament francès que tornava a Berga i els han matat més de 200 hòmens. Sembla que Amill i els seus s’han incorporat a l’exèrcit del marquès del Poal, i han deixat 300 hòmens al Congost, comandats per Francesc Busquets i Mitjans. La missiva també ens explica que, fa uns quants dies, el marquès i el coronel van retre la vila i castell de Gironella: van portar la guarnició presonera a Cardona i van fer volar el castell. Encara confiem en ells per organitzar un gran atac contra el cordó de setge des de dos fronts.

20 de març de 1714 (dia 239)

Jornada CCXXXIX del setge. Dimarts. Es diu a Barcelona, encara que no en tenim confirmació, que avui, després d'haver-los perseguit sense treva, els francesos han agafat per sorpresa, al lloc de Montesquiu, les tropes (uns 800 hòmens) que el marquès del Poal i el coronel Ermengol Amill havien aconseguit concentrar els dies anteriors al Lluçanès. Per sort els nostres se n’han sortit prou bé, i han fet quaranta ferits i vint-i-set morts als borbònics. Però diuen que ha caigut presoner el sergent major de cavalleria Josep Regàs, d’il·lustre família vigatana. Les nostres tropes a la Catalunya interior cada dia semblen trobar-se en situació més precària; s’esvaeixen les possibilitats que ens puguin proporcionar l’auxili que necessitem per trencar, des de fora, el cordó de setge. A la Ciutat, des de llevant, ha entrat a port un pinc carregat de provisions de boca. Una fragata i alguns xabecs dels nostres li han donat suport, davant la persecució de dos navilis francesos i uns altres dos d'espanyols, que li han disparat amb tota l’artilleria. Els nostres han rebutjat fins a cinc llanxes que volien abordar-lo. Una altra petita embarcació també ha entrat avui amb gallines, ous i altres provisions de menjar. Cada dia se'ns fa més difícil, però encara aconseguim proveir-nos.

21 de març de 1714 (dia 240)

Jornada CCXXXX del setge. Dimecres. Els borbònics han concentrat els seus treballs d’avui a passar grans quantitats de feixines des dels campaments de Sarrià al Mas Guinardó. Han protegit aquest moviment amb la seva cavalleria. Però la nostra artilleria, des dels baluards, els ha disparat intensament. La seva artilleria ha estat avui molt activa des de la caserna de Sants; la nostra, tan hàbilment comandada des del Castell de Montjuïc, també ha estat molt activa contra la posició de Safont. Des de la muralla hem advertit un gran foc sobre el convent de Sant Jeroni de la Murtra, antic cenobi de l’orde dels jerònims, a la Vall de Betlem. El conseller en cap, Rafael Casanova, coronel i governador de la plaça, ha ordenat una crida general a la muralla; també l’enemic ha fet mobilitzacions massives en diversos punts davant la línia de contraval·lació. Ja fa 240 dies que suportem aquest setge. Els nervis pel dia decisiu de l’atac general, el nostre o el seu, que no sabem quin esclatarà primer, són a flor de pell. Els consellers han ordenat, avui, als verguers, que convoquessin demà, a les deu del matí, els representants de tots els col·legis i gremis de la Ciutat, per convenir al servei del rei i de la pàtria. Tothom en parla a la Ciutat.

22 de març de 1714 (dia 241)

Jornada CCXXXXI del setge. Dijous. D’acord amb la convocatòria feta ahir per tota la Ciutat, que tanta expectació havia aixecat, els priors, els cònsols i els prohoms dels col·legis i els gremis de la Ciutat han entrat a la cambra del consistori del govern municipal. El conseller en cap, Rafael Casanova, els ha comunicat formalment que, atesa l’extraordinària i mai vista durada del penós bloqueig i setge, així com considerada la pertinàcia de l’enemic, ja es fa necessari treure la bandera de Santa Eulàlia en campanya, a fi d’envestir les línies enemigues. El sergent major Fèlix Nicolau Monjo ha pres relació del nombre d’individus que cada col·legi i gremi, preferentment amb voluntaris, haurà d’aportar a la formació dels dos batallons que, procedents dels sis batallons formats de la Coronela, sortiran efectivament al combat. Segons sembla, els més nombrosos seran els sabaters, els sastres, els fusters, els hortolans, els julians i els revenedors. La Novena de Guerra ha ordenat també avui un pagament de mil peces de vuit a favor del conseller segon, Feliu de la Penya, per les despeses de portar el penó de la santa. Com sempre, ha continuat el foc d’artilleria i les escaramusses dels fusellers a prop de les posicions enemigues.

23 de març de 1714 (dia 242)

Jornada CCXXXXII del setge. Divendres. Avui, pel mig dels bastiments enemics, una fragata i un xabec procedents de Mallorca han aconseguit arribar al port amb abundants provisions de boca. El poble ho ha celebrat amb gran alegria, perquè servirà per apaivagar la nostra gran necessitat. L’artilleria enemiga ha concentrat un dia més el seu foc sobre el convent dels Caputxins. La plaça i el castell de Montjuïc, sobre la línia de contraval·lació dels enemics. Els nostres fusellers han atacat els sentinelles dels borbònics en molts punts del perímetre del cordó. D’acord amb la decisió presa els darrers dies pel Consell de Cent, els consellers han continuat organitzant els dos batallons de mil homes de la Coronela que sortiran al combat. Per tal de decidir-ne el comandament, el conseller en cap, Rafael Casanova, ha convocat els capitans dels sis batallons de la Ciutat. Els ha dit que, com a comandant suprem, podia nomenar els capitans de les setze companyies dels dos batallons, però que prefeira deixar-ho en mans dels mateixos capitans de la Coronela. Gentilment, els interessats han rebutjat la competència i Casanova ha ordenat que els seus noms fossin introduïts en una bossa i extrets a la sort, i així s’ha fet finalment.

24 de març de 1714 (dia 243)

Jornada CCXXXXIII del setge. Dissabte. A primera hora del matí he llegit al comandant en cap, el general Antoni de Villarroel, una comunicació que va arribar ahir amb la fragata procedent de Mallorca. Escrita pel cònsol anglès a Maó, conté les reclamacions fetes a la plaça per l’almirall de l’esquadra del Mediterrani. Demana seguretat per a les embarcacions mercants angleses i assegura que els vaixells de la seva nació que col·laboren al bloqueig ho fan per força i es limiten a transportar tropes. El consol anglès acaba la missiva afirmant que no creu que Anglaterra tingui cap intenció de trencar la recíproca correspondència que existeix entre anglesos i catalans. Avui com ahir s’han aplegat tots els tinents i els alferes de la Coronela al Saló de Cent. Han nomenamat la resta dels oficials dels dos batallons en formació que acompanyaran la sortida gloriosa de la bandera de Santa Eulàlia. El tinent coronel i el sergent major de la Coronela els han designat, començant per la Companyia de Granaders, escollint entre descarregadors, sastres, manyans, batifullers, paraires, assaonadors i barreters, entre molts altres oficis. Després, el conseller en cap, Rafael Casanova, ha ordenat que es dugués a terme l'allistament dels soldats dels dos batallons.

25 de març de 1714 (dia 244)

Jornada CCXXXXIV del setge. Diumenge. Cada dia que passa el dia s’allarga una mica més i, a les guàrdies de nit, especialment per als qui són en les posicions del pla (menys arrecerades), el fred comença a fer-se molt més suportable. Les bateries borbòniques de Sants, Gràcia i el Mas Guinardó han estat avui especialment actives. Ha arribat nova correspondència del marquès del Poal, relativa als moviments dels nostres miquelets i voluntaris fora de la plaça. D'aquesta correspondència, en disposen només les primeres autoritats del país, i el nostre comandant en cap, el general Villarroel, està disgustat, perquè no li ho han comunicat. Pel que fa als missatges, és clar, en bona part són escrits en signes i nombres, a fi d’evitar que puguin ser entesos si cauen en mans de l’enemic. Els germans Desvalls i de Vergós (és a dir, el marquès del Poal i el governador de Cardona) acostumen a signar amb el nom fals d’un religiós i dirigeixen la seva correspondència als consellers amb un sobre que encapçalen amb un: «Reverendíssim pare». El marquès del Poal, després de posar al corrent la Ciutat de les seves accions de guerra, lamenta la multitud de destacaments borbònics que els encalcen i explica com n'arriba d'estar, la terra, d'arruïnada, de manera que costa molt de fer-se amb els manteniments necessaris per a la tropa.

26 de març de 1714 (dia 245)

Jornada CCXXXXV del setge. Dilluns. La Generalitat ha escrit avui per tercera vegada en els darreres mesos al marquès de Montnegre, el seu ambaixador a Viena. Li demana que exposi, davant de l’emperador, la situació tan precària en la qual es troba la Ciutat. Avui ha mort, en una escaramussa a prop de Can Magí Mercader, el tinent Isidre Pujades, del Regiment de Fusellers de Sant Vicent Ferrer. Déu el rebi en sa glòria. Una partida dels borbònics ha sortit del cordó i els nostres fusellers se’ls han enfrontat amb el suport de cavalleria del Regiment de Sant Jordi. Els hem mort cinc soldats i ells, a més de ferir greument el tinent Pujades, ens n'han pres dos. Durant tot el combat, l’artilleria nostra i la seva han actuat intensament. A la tarda els enemics han fet nous moviments ofensius a la part de Sants. Els hem disparat a discreció des del baluard de Sant Antoni. De Gràcia estant, els borbònics han enviat també farratjadors a prop del convent dels Caputxins. Els nostres fusellers els han perseguits a corre-cuita i els han caçat, com si fossin conills, sense contemplacions. Molts d’ells s’han amagat on han pogut esperant la foscor de la nit; d’altres han resultat ferits o morts. No podem permetre que l’enemic es proveeixi.

27 de març de 1714 (dia 246)

Jornada CCXXXXVI del setge. Dimarts. Els fusellers que defensen el fortí del convent dels Caputxins, a les ordres del valent coronel Manuel Moliner i Rau, han sortit en atacs arrauxats contra el cordó dels enemics, mentre els borbònics es defensaven amb les bateries que tenen instal·lades a Gràcia i també a les cases de Lledó i de Regàs. Alguns dels ferits que han arribat a la plaça tenien nafres horribles. Des del fortí que han construït a la banda del Besòs, els filipistes han disparat també contra dos llaüts que, carregats de provisions, s’apropaven a la Ciutat i que finalment han aconseguit fer-nos-les arribar a bon port. Des de la muralla, en la fresca de la nit, hem pogut distingir perfectament, com s’esdevé darrerament amb freqüència, diversos focs a la muntanya, darrere la línia de circumval·lació dels borbònics; els hem correspost, aquests focs, amb un altre foc des de Montjuïc. Mantenim l’esperança de poder agafar els nostres enemics entre dues forces i de poder-los esclafar a camp obert al mig del pla de Barcelona. Ahir la Novena de Guerra va resoldre lliurar al conseller segon, Salvador Feliu de la Penya, la quantitat de mil peces de plata, perquè organitzi la sortida del penó de Santa Eulàlia.

28 de març de 1714 (dia 247)

Jornada CCXXXXVII del setge. Dimecres. Avui l’artilleria ha estat especialment activa, i ha disparat contra qualsevol moviment d’homes al descobert. Des del baluard de Sant Antoni, el baluard dels Tallers i la bateria de Sant Pere, hem disparat, tant com el ferro i el bronze dels nostres canons podien suportar, contra els moviments dels enemics entre les seves casernes, darrere la línia de contraval·lació. Els fusellers del nostre exèrcit (que a mi em semblen els homes més ardits i ben preparats del món, després de tants mesos de combat) han llançat atacs contra les guàrdies i els piquets dels borbònics en diversos punts del cordó de setge. El comandament de la plaça, a fi de reforçar com convé les unitats de cavalleria, ha fet crida pública i ha ordenat que en el termini de vint-i-quatre hores siguin lliurats tots els cavalls presents a la Ciutat, sota pena de perdre’ls aquells qui no els declarin. El Consell de Cent ha ordenat de destruir moltes barraques del moll, amb la finalitat de construir-ne d’altres per als soldats a Montjuïc i la muralla de la Ciutat; també, per al servei dels forns de pa, atès que la llenya és ja molt escassa. En el dia d’avui, a causa de la seva edat i feblesa de cos, don Pere de Torrelles i de Sentmenat ha abandonat el càrrec de governador de Catalunya.

29 de març de 1714 (dia 248)

Jornada CCXXXXVIII del setge. Dijous Sant. Ha fet l’ofici del dia, a la Catedral, el bisbe electe de Saragossa, fra don Juan Navarro, bisbe d’Albarrassí, que es troba refugiat a la Ciutat i ofereix consol als bons aragonesos que ens ajuden, que són molts. A la falda de Montjuïc, els nostres fusellers i els miquelets al servei des borbònics han mantingut una escaramussa sagnant. Avui han estat ells els qui, des dels seus cordons de setge, han avançat sigil·losos contra les nostres defenses; però no hem hagut de patir gaire per rebutjar-los. L’artilleria dels baluards de la plaça ha disparat intensament contra els moviments de la seva cavalleria al pla de Barcelona. Des de la muralla, amb ulleres de llarga vista, hem contemplat, sense poder evitar-ho, com els borbònics afusellaven, a la vora del Mas Guinardó, dos soldats acusats d’intentar desertar. La nit ha estat moguda a la mar. Des de la una de la matinada fins a fer-se de dia, han entrat a port una fragata, una barca gran i dos gànguils carregats de blat i altres provisions de boca que ens alleujaran la gana. Però sembla que moltes altres embarcacions que venien de Mallorca han hagut de girar cua, davant la possibilitat que l’armada enemiga les capturés.

30 de març de 1714 (dia 249)

Jornada CCXXXXIX del setge. Commemoració de Divendres Sant. Des dels baluards més propers al port, hem vist com vaixells francesos capturaven i immobilitzaven tres embarcacions menors. S’ha sabut que eren de diversos particulars. Portaven provisions de llenya i carbó, tan necessàries per combatre el fred que encara patim amb intensitat cada nit. Per apoderar-se'n, els borbònics han hagut de moure gairebé tota la seva flota. Som com un mosquit que pica tant com pot un elefant. L’artilleria dels nostres enemics ha estat avui força activa des de les Cases d’en Navarro, Lledó i Regàs. Els nostres fusellers, com cada dia, han continuat els seus cops de mà contra el cordó borbònic. A la nit s’han vist algunes lluminàries amb les quals els nostres enemics es feien senyals entre ells. També nosaltres hem llançat dos coets des de la posició del convent dels Caputxins, en resposta als focs que els nostres compatriotes ens han fet des de la muntanya. Aquells llums de nit són l’únic fil d’esperança per a una ciutat sencera. A les vuit de la nit el tinent coronel ha fet anar al fortí de Santa Eulàlia dues companyies de la Coronela, que hi han restat de guàrdia fins a mitjanit.

31 de març de 1714 (dia 250)

Jornada CCL del setge. Dissabte Sant. Es compleixen, aquest jorn, 250 dies de setge sobre la nostra atribolada Ciutat. Avui, novament, una petita flota de Mallorca ha aconseguit fer entrar algunes unitats a port: tres vaixells carregats de provisions de boca. Però la major part de les embarcacions han hagut de girar cua, davant del bloqueig dels nostres enemics. El meu assistent ha sentit que alguns hòmens que han entrat a la ciutat comentaven (el comandament ho ha pogut confirmar més tard) que els generals Fiennes, Caraffa i Bracamonte han unit les seves forces (uns 5000 borbònics) per cremar i saquejar la vila d’Arbúcies i els llocs de Viladrau i Espinelves. Se’ls ha enfrontat, amb immens valor, el coronel Ermengol Amill, que no ha pogut impedir que saquegessin alguns d’aquests llocs, incloses les seves esglésies. Un desertor ens ha informat de la voluntat del comandament enemic de passar per les armes dos soldats borbònics més acusats d’intentar traspassar les línies. Des de la muralla hem fet disparar les nostres bateries per dificultar-ne l’execució. No hem pogut evitar-la. La 24a de Guerra ha ordenat que s’escriguin noves missives a l’emperador i als ambaixadors amb l’objectiu d’assolir l’alleujament i consol de la nostra situació.