Diario del Sitio — Abril 1714

30 entradas de este mes recuperadas de Wayback Machine. Texto original en catalán, sin traducir.

1 d'abril de 1714 (dia 251)

Jornada CCLI del setge. Diumenge de Pasqua. Avui un pinc ha aconseguit esquivar el bloqueig i, auxiliat per un xabec i una fragata de la plaça, ha evitat el foc tant dels navilis francesos que el perseguien com dels fortins, també francesos. A Ciutat, tothom ha lloat l’extraordinària perícia que el seu patró ha demostrat com a navegant. El coneixement dels vents és una bona assegurança per a nosaltres. L’artilleria de la plaça l’ha protegit amb gran encert. També ha disparat intensament per dificultar els moviments dels canons i els morters dins del cordó dels enemics. La cavalleria dels nostres piquets avançats i la gran guàrdia de la ribera de mar han fet escaramussa sagnant amb l’enemic. Davant dels avisos dels nostres espies que aquesta nit havia de sortir un important destacament dels assetjadors cap a Tarragona, el comandant general, Villarroel, ha cridat alarma i ha ordenat als fusellers voluntaris que llancessin un atac general, amb tota la seva energia, contra tots els cordons, que ha durat per temps de tres hores. En obligar els borbònics a mobilitzar-se, hem aconseguit evitar, en efecte, que cap de les seves tropes pogués desplaçar-se cap al sud. En fer-ho hem salvat, ben segur, algunes vides innocents.

2 d'abril de 1714 (dia 252)

Jornada CCLII del setge. Dilluns de Pasqua. Després de tants dies de setge, els nostres enemics semblen prendre les primeres mesures serioses per avançar sobre la Ciutat. Han enviat els seus enginyers de setge a fer un reconeixement exhaustiu de tot el terreny proper al cordó, des del Mas Guinardó fins al Clot, amb el propòsit d’establir-hi algunes bateries avançades. També han fet moviments importants de tropes que la nostra artilleria ha intentat dificultar obligant-los a deixar el camí i accelerar la marxa. Ha mort, en una escaramussa dels nostres al pla, l’alferes Marià Roca, del Regiment de Fusellers de Sant Vicent Ferrer. Han arribat a casa del comandant general, Antoni de Villarroel, diversos despatxos referents a les obres que l’enemic fa al poble del Clot, darrere la línia de contraval·lació. Ha sortit, en persona, a fer-ne reconeixement i ha fet que s'hi apropessin alguns fusellers; aquests han assegurat que l’enemic construeix l’emplaçament d’una bateria. Un desertor i un paisà també ho han confirmat. Dues galeres enemigues han passat de ponent a llevant, i s'han fet a la mar tots els navilis que els borbònics tenien als seus desembarcadors. La Ciutat ha ordenat avui de fer una crida perquè siguin denunciats, en el termini de dos dies, tots els cavalls que encara hi hagi a la Ciutat.

3 d'abril de 1714 (dia 253)

Jornada CCLIII del setge. Dimarts. Tocades les vuit del vespre, han entrat en servei sis terribles morters, emplaçats a una distància d’uns 1600 metres del baluard del Portal Nou. Són peces enormes, capaces d’enviar la seva càrrega de mort a 2500 metres de distància; és a dir, al mateix Pati dels Tarongers. Aquesta nit aquests morters han llançat 73 bombes. Els primers esclats han agafat tothom desprevingut. Per primer cop, les bombes ja no esclaten per destruir la muralla, sinó per destruir les nostres cases i esglésies, i maten les nostres dones i els nostres fills. Cada peça vomita entre 25 i 30 bombes cada dia. Hi ha hagut ordre de posar-se en refugi. Molts han hagut de deixar les seves cases i portar les famílies al Raval, passada la Rambla, que per la distància queda lliure del foc enemic. El bombardeig ha obligat la Ciutat a fer ban, publicat davant de tots els regiments, cossos de guàrdia i llocs públics. Davant del desemparament en el qual es troben moltes cases a la Ciutat, el ban imposa pena de mort a qui sigui descobert en casa aliena, i en faculta l’amo a prendre’l o matar-lo. Lligats en un pal plantat a la Rambla, en efecte, han estat executats sense pietat els lladres capturats en casa d’altri: només amb exemplar severitat podrem evitar robatoris i saquejos.

4 d'abril de 1714 (dia 254)

Jornada CCLIV del setge. Dimecres. De matinada, a les quatre, el comandant general, Antoni de Villarroel, sota l’esclat incessant dels morters enemics, ha donat l’ordre d’ampliar i reforçar el reducte de la Creu de Sant Francesc i d’artillar-lo amb sis canons. Els hi hem duts escortats per tres companyies de la Coronela (la dels Notaris, la dels Macips de Ribera i la dels Flassaders), un destacament d’infanteria i un de cavalleria, tots ells dirigits per un general de trinxera, En Josep Bellver. Els sis canons han començat immediatament a fer foc contra la bateria borbònica del Clot. La nostra resposta, ràpida i precisa, ha sorprès el comandament borbònic, que no s’ha atrevit a llançar-nos, tal com ens temíem, un atac directe des dels seus cordons. Els hem llançat fins a 50 bombes i hem fet caure un molí que era al camí reial del Clot. També hem fet avançar destacaments i piquets de fusellers per protegir-nos fins ben a prop de la mateixa bateria borbònica. Un desertor ens ha confirmat els danys que pateixen per mantenir la posició dels sis morters: a la caserna enemiga de Sants, hi hem cremat cavalls i bagatges. No podem descansar, bruts de pols i de pólvora, fins a saber què passarà. Tothom està convençut que som en un moment transcendental del setge.

5 d'abril de 1714 (dia 255)

Jornada CCLV del setge. Dijous. Hem continuat disparant sense treva contra la bateria dels borbònics al Clot. Continuem esperant que ens ataquin des dels seus cordons, però són uns covards: hem emplaçat de fa dies bateries fora muralla que els fan gran mal i els nostres fusellers els provoquen a tir de pistola des del costat mateix. No volen arriscar-se a un mal pas. Sembla que només els queden ja dos morters hàbils. Amb un d’ells han tocat greument l’església del Convent de Santa Caterina. Els nostres baluards de Sant Pere, Portal Nou, Jonqueres, Tallers i Sant Antoni, alhora, no han deixat de fustigar amb encert el trànsit de tropes d’un regiment entre el Mas Guinardó i la caserna de Gràcia. L’operació s’ha repetit en els mateixos termes a la tarda, però desplaçant fins a tres regiments. Tots aquests soldats han pres el camí de Montcada, amb l’objectiu d’engruixir els efectius que l’exèrcit de les Dues Corones manté al rerepaís, cada vegada més fustigat pels nostres paisans. Avui hem tingut gran victòria a Vila-rodona. El coronel Antoni Vidal ha portat a la vila els seus homes per resistir l’escomesa del governador borbònic de Tarragona, que portava molts dies perseguint-los. Els nostres els han batut en combat casa per casa i els han infringit fins a quatre-centes baixes.

6 d'abril de 1714 (dia 256)

Jornada CCLVI del setge. Divendres. Entre la plaça i el camp es mantenen els mateixos moviments de tropa i artilleria dels dies anteriors. Els disparem intensament amb sis canons, reforçats amb un morter de nova invenció dels nostres artillers, que els llança potents granades reials des del fortí que hem construït a la Creu de Sant Francesc. Mantenen la defensa de les posicions fora muralla un destacament d’infanteria, un de cavalleria i tres companyies de la fidelíssima Coronela, la de tintorers, torcedors de llana i hostalers, la dels sabaters de vell i la dels calderers. Fins a tal punt hem insistit en el nostre foc que l’enemic ha hagut de retirar alguns dels seus morters i posar a recer la pólvora. Un desertor de l’enemic ens ha informat que durant la nit els borbònics han perdut fins a 50 homes que guardaven els morters. El general Joan Baptista Basset, comandant de la nostra artilleria ha ordenat que es prenguin mesures de protecció de les nostres posicions albirant que l’enemic pugui instal·lar algunes peces al Mas Guinardó per fer-nos foc creuat. Una partida dels nostres fusellers, atacant el cordó enemic, ha fet quatre presoners i els ha entrat a la plaça: feien pena, bruts, esparracats i insultats de tothom. La Ciutat ha fet ban per prohibir la compra de cavalls i armes als desertors.

7 d'abril de 1714 (dia 257)

Jornada CCLVII del setge. Dissabte. El general de batalla Josep Antoni Martí ha organitzat avui el contingent de defensa del fortí i bateria de la Creu de Sant Francesc. Hi han participat el coronel Joan Madrenes amb un destacament d’infanteria, don Josep Comes, tinent coronel de Sant Jordi, amb un de cavalleria, i per la fidelíssima Coronela, les companyies dels sastres, els blanquers i els freners. En fer-se dia clar, els nostres sis canons han llançat foc amb enorme encert i notable incomoditat dels borbònics. Els desertors que hem interrogat avui a la plaça així ho han acreditat. Els artillers de l’enemic no han estat capaços de fer-nos caure més que cinc bombes properes a les nostres bateries i fossar del Portal Nou, sense fer-nos gaire mal. A la falda de Montjuïc els fusellers del Regiment de Sant Miquel, comandats pel sergent major Ignasi Niubó, han sorprès un oficial borbònic a tir de pistola, l’han obligat a retre les armes i l’han capturat. A prop, els enemics han apostat quatre peces d’artilleria en lloc estratègic, des del qual avui han començat també a disparar-nos sense fer gaire destrossa. Avui s’han format dues companyies de pagesos de Sarrià i Sant Martí de Provençals, els quals s’encarregaran de la defensa dels baluards de Llevant i Santa Eulàlia.

8 d'abril de 1714 (dia 258)

Jornada CCLVIII del setge. Diumenge. Davant la penúria de proveïments militars i la necessitat d’organitzar-los amb la millor cura possible, la Novena de Guerra ha fet ban a tots els llocs acostumats de la present Ciutat, prohibint a tothom, inclosos soldats i oficials, comprar armes i municions. També ha ofert 100 lliures a qui descobrís el responsable d’haver sostret el pal de davant del Palau Reial, que havia estat col·locat per a sa escarment i prevenció dels saquejadors. Cal abocar tots els recursos, de la manera més eficient possible, a un sol objectiu: la resistència. Avui ha estat el general don Josep Bellver qui ha organitzat la defensa del fortí de la Creu de Sant Francesc; per la Coronela, hi han anat els esparters, els capsers i els torners. La nostra artilleria ha estat activa, especialment, amb el llançament de granades reials; per la seva banda, sembla que han desistit d’atacar la nostra bateria a pesar de posar-la a mig camí entre la muralla i el seu cordó de setge. Els fusellers han fustigat avui les línies enemigues a la part del Clot. La Diputació del General ens ha remès una còpia de les cartes que ha redactat i tramès a l’ambaixador marquès de Montnegre i al príncep Eugeni de Savoia.

9 d'abril de 1714 (dia 259)

Jornada CCLIX del setge. Dilluns. En el dia d’avui les autoritats de la Ciutat no han dubtat a fer executar públicament un lladre sorprès a la sortida d’una de les cases que han hagut de ser abandonades en dies passats pel perill de bombardeig. És dolorós, però és l’única manera de protegir-les. Després de sis dies de foc persistent, avui hem fet callar definitivament els canons dels borbònics al Clot. El fortí de la Creu de Sant Francesc l’han defensat els velluters, amb el seu capità el cavaller Francesc de Castellví (qui, per cert, escriu cada dia i compateix amb qui vol escoltar-lo les seves notes sobre els fets del setge), la dels pallers i la dels julians. El nostre comandant general Antoni de Villarroel, tot i el perill, ha assistit a la bateria en persona durant tota la tarda. Al paratge del Port els nostres fusellers han mantingut una sagnant escaramussa amb els borbònics, fent a l’enemic diversos morts i ferits. Els fusellers del coronel Manuel Moliner i Rau han avançat fins als cordons del Mas Guinardó i han fet foc intens i un presoner dels enemics. El capità aragonès don Diego Nasarre ha entrat a la Ciutat portant correspondència del marquès del Poal, en la qual ha explicat les seves darreres accions contra els borbònics al rerepaís.

10 d'abril de 1714 (dia 260)

Jornada CCLX del setge. Dimarts. La nostra artilleria ha concentrat l’atac avui contra les casernes del Clot; la resposta ha estat gairebé inexistent: només algunes canonades des de prop del Mas Guinardó. Les nostres unitats l’han recolzat; la Coronela, amb la companyia dels hortolans del Portal Nou comandats pel capità don Tomàs de Valencià, i la dels estudiants de Teologia, Medicina i Filosofia, amb el catedràtic de prima de Medicina Josep Forners. Una partida de fusellers s’ha apropat fins als cordons dels borbònics sense trobar resistència i han pogut fins i tot retornar a les nostres posicions carregats amb sacs de farratges, presos a l’enemic. El general Josep Bellver, que dirigeix tot el dispositiu de la nostra força al pla de Barcelona ha organitzat avui un banquet esplèndid, que ha desmentit amb fets l’escassetat que ens atribueixen els nostres enemics, així com les notícies de discòrdia entre els comandaments que es feien córrer per la Ciutat per deteriorar el prestigi del nostre general en cap Antoni de Villarroel. S’ha fet crida per prohibir la sortida fora de la Ciutat, tant als soldats com als paisans, amb el pretext de farratjar i la Ciutat ha mantingut les rondes de nit per la part més afectada pels bombardejos dels borbònics.

11 d'abril de 1714 (dia 261)

Jornada CCLXI del setge. Dimecres. Igual que els dies precedents, ha concorregut a la Creu de Sant Francesc el mateix contingent de tropes, comandades pel general de batalla Josep Antoni Martí; per la Coronela, la companyia dels revenedors, amb Josep de Codina i Costa, i la dels escudellers, amb Josep de Mata i de Copons. L’enemic ha desplaçat avui alguns carros de municions, així com morters des del Clot a Sarrià. Pels desertors hem sabut de l’èxit dels nostres atacs artillers, que han obligat el duc de Pòpuli a aturar les seves bateries, severament afectades; sembla que els francesos n’han sortit especialment perjudicats i que ja se li discuteix obertament la capacitat de comandament, sobretot per haver ordenat bombardejar-nos només quatre dies. Ha arribat avui al nostre port un llondro carregat de vi i aiguardent: ha vingut de la part del Llobregat i encara que des de la torre del riu que controlen els nostres enemics l’han fet crides primer i dispars després, ja no han estat a temps d’aturar-lo. A darrera hora han arribat al desembarcador dels enemics, per reprendre el bloqueig, dues galeres i altres embarcacions, que s’havien refugiat del mal temps al port de Salou en dies anteriors.

12 d'abril de 1714 (dia 262)

Jornada CCLXII del setge. Dijous. Per la ciutat hi ha corregut com la pólvora la notícia que el coronel Antoni Vidal ha atacat la vila de Montblanc i ha derrotat la guarnició borbònica que la custodiava. Glòria als nostres herois. A la plaça, hem concentrat un dia més el nostre foc d’artilleria sobre el Clot. Després de molts dies de feina, avui han culminat els treballs per fortificar el fortí de la Creu de Sant Francesc, que té forma de mitja lluna, des del qual servim la bateria més avançada. Els nostres enginyers han calculat que podrà resistir, amb escassa guarnició, un atac de fins a set mil hòmens. A la part del Llobregat els avançats han vist un gran incendi: diuen que els paisans voluntaris han cremat molta feixina que els borbònics havien anat aplegant per avançar en el setge. Davant del port hi ha hagut moviments, quan algunes embarcacions han intentat aproximar-se a la Ciutat. S'apropaven dues fragates i l’enemic ha destacat contra seu dues galeres i dos pincs. Les fragates del coronel Sebastià Dalmau han sortit a protegir-les i han obligat la marina dels assetjadors a retirar-se. La 24a de Guerra ha ordenat que demà es presentin, a les Drassanes, tots els cavalls, armes i equipatges, per formar nous esquadrons.

13 d'abril de 1714 (dia 263)

Jornada CCLXIII del setge. Divendres. La Ciutat ha continuat amb la defensa del fortí de la Creu de Sant Francesc. Hi han col·laborat els espardenyers, els tintorers i els forners de la Coronela; els borbònics, amb el foc d’artilleria molt poc efectiu i intens contra aquella posició. En el dia d’avui ha arribat un bombarder, desertor de l’enemic: ha donat tots els detalls sobre la disposició dels borbònics. Diu que han retirat tots els canons del Clot. A les Drassanes, s’hi ha fet revista de la cavalleria que ens resta. A port, ha entrat una fragata procedent de Mallorca amb provisions de boca; diuen que els navilis de la Ciutat, després de dues hores de combat, n'han aconseguit capturar un de francès que navegava a les envistes de Mallorca i que procedia de les Índies. La Junta de Guerra ha ordenat pagar, al meu amic l’escrivà Casetas, els honoraris corresponents a la redacció del procés instruït contra el general Rafael Nebot, per la seva covardia de fa uns quants mesos, durant l’expedició del diputat militar. Consta de 301 fulls i conté la deposició de quaranta testimonis i més de tres-cents interrogatoris. El procés i el mateix general han estat enviats a Viena, perquè l’emperador li faci justícia com es mereix.

14 d'abril de 1714 (dia 264)

Jornada CCLXIV del setge. Dissabte. Es diu que els hòmens d’Ermengol Amill, en una escaramussa, han mort en Riera de Vallfogona, que va ser qui va delatar Bac de Roda. Un dels capitans n’ha fet penjar el cadàver i després l'ha fet descolgar i esquarterar. Són els horrors de la guerra que ens fan. El coronel ha mantingut, contra els borbònics, llarg combat a Caldes de Montbuí, des de les 9 del matí fins a fer-se fosc. Al pla de la Ciutat, el comandant general, Antoni de Villarroel, ha donat l’ordre de retirar els canons situats al reducte de la Creu de Sant Francesc i de tornar-los dins de la plaça, una vegada ha estat ofegada la bateria dels enemics al Clot. Hi restaran, de guàrdia, els nostres fusellers, ben disposats, a fi d’evitar qualsevol escomesa de l’enemic, que de moment es manté sense cap senyal previsible d’atac general contra nosaltres. El dia ha estat tranquil, pel que fa al foc d’artilleria i els atacs per sorpresa als cordons. A primera hora, al port, hi han arribat una fragata i un bergantí procedents de Mallorca, carregats de provisions de boca que han fet l’alegria de la Ciutat; a la tarda, una nova fragata ha superat el bloqueig, feliçment portadora de provisions de tota mena. No aconsegueixen tancar-nos els subministraments.

15 d'abril de 1714 (dia 265)

Jornada CCLXV del setge. Diumenge. Dia del Senyor. Només alguns combats han trencat la tranquil·litat del setge. Alguns dels nostres fusellers s’han atansat als borbònics per hostilitzar-los guardes i sentinelles. Quan són a bona distància de tir, els criden per posar-los nerviosos i procurar que el seu enuig els descobreixi. Hem vist, des de la distància, que l’enemic rebia, en els seus punts de desembarcament, algunes provisions de boca carregades en embarcacions menors. A la nit, des de la muralla, s’ha distingit perfectament una crida general a la caserna de Gràcia; probablement, senyals dels destacaments borbònics. La 24a de Guerra ha fet avui noves crides referents a la manifestació de cavalls, selles i armes, a fi d’organitzar una gran sortida ofensiva. Els avisos que arriben d’Itàlia diuen que l’emperador ha declarat la guerra al duc de Savoia: la Ciutat està confiada que aquest canvi de posició pot portar a subvertir l’ajustament convingut amb els francesos. Necessitem esperances. Diuen que el coronel Ermengol Amill ha estat envestit avui amb força pel general Feliciano Bracamonte i que, tot i que entre els seus hi ha hagut desordre, ha combatut com sempre, amb gran valor, i ha resistit l’enemic.

16 d'abril de 1714 (dia 266)

Jornada CCLXVI del setge. Dilluns. El coronel Amill ha sobreviscut, miraculosament, d’un atac dels borbònics contra les seves forces. Als carrers de la Ciutat fins i tot els nens parlen de la seva valentia i astúcia. Diuen que l’han encanonat quatre soldats i que, tot i així, ha aconseguit regirar-se i matar-ne dos a tir de pistola. Però els espanyols han capturat Francesc Paracolls, de Malla, i l’han penjat sense forma de judici. No hi ha pietat per als presoners, perquè no tan sols els volen escarmentar a ells, sinó també les seves famílies, els seus amics i els seus convilatans. Al pla de Barcelona s'hi succeeixen, com sempre, les escaramusses. Avui ha mort, heroicament, l’alferes del Regiment de Cuirassers de Sant Miquel Joan Ardei. Memòria i honor per sempre. Alguns enemics, auxiliats per una guàrdia, han sortit dels seus cordons a la recerca de farratges. Els nostres els han posat en fuga i els han obligat a córrer en desbandada fins a les seves línies; han hagut de deixar enrere un dels seus, mort. A Horta, els nostres voluntaris han atacat, amb encert, un destacament borbònic d’infanteria i cavalleria. Des del port hem comprovat els moviments de la marina enemiga davant nostre: navilis i galeres han navegat cap a llevant i ponent.

17 d'abril de 1714 (dia 267)

Jornada CCLXVII del setge. Dimarts. Avui els nostres fusellers i paisans s’han llançat amb el seu heroisme habitual contra els cordons de l’enemic. Els acompanyava un bon veí a qui he vist créixer ben a prop dels meus. L’intercanvi de foc ha estat avui particularment intens; potser perquè hi tenia un interès personal, els de l’entorn de confiança del nostre comandant general, Villarroel, l’hem pogut seguir amb les ulleres de llarga vista des de la distància: amb elles anticipem els moviments d’uns i altres, com si fossin ninots, sense possibilitat, tot sovint, ni tan sols de ser a temps d’intervenir en aquest joc macabre que ens ha marcat el destí i la mala voluntat del duc d’Anjou. Si estigués en la nostra mà canviar les peces just abans d’evitar un mal desenllaç per als nostres! L’atac dels coratjosos voluntaris ha obligat els borbònics a emprar tot el dia intensament els seus canons apostats a les cases de Lledó i de Regàs. Des de la muralla hem comprovat també, avui, un trànsit notable de combois entre els diversos campaments de l’enemic: des de la part de Sarrià hem vist passar dos canons al Mas Guinardó. L’enemic continua, doncs, reubicant l’artilleria de què disposa per posar-la al més aviat possible a ple rendiment.

18 d'abril de 1714 (dia 268)

Jornada CCLXVIII del setge. Dimecres. El comandant general, Antoni de Villarroel, ha ordenat als fusellers i voluntaris de la plaça que es mantinguin especialment amatents als moviments que l’enemic fa per aprovisionar-se en qualsevol punt del pla de Barcelona. Avui, els seus farratjadors han sortit del cordó només alguns metres, però prou per haver estat carregats pels nostres, fins a obligar-los a la retirada sense haver obtingut gaire profit. Després d’aquests enfrontaments, l’artilleria de totes dues parts s’ha mantingut activa durant algunes hores. Sembla que (com passa de tant en tant, a mesura que els materials es consumeixen per l’ús) algun dels canons de ferro dels borbònics ha esclatat i ha provocat algunes morts i moltes amputacions i ferides horroroses entre els soferts soldats que el servien. Tot i el bloqueig que ens han imposat, avui han arribat al moll algunes embarcacions petites amb provisions de boca. La Coronela ha mantingut el seu desplegament habitual: el sisè batalló ha anat a guardar les portes; el cinquè, els baluards, i el quart s’ha mantingut en reserva al Palau Reial. Sembla que l’hivern comença a quedar enrere i els soldats tornen a la Ciutat, després de la vetlla tensa, amarats de suor i bruts de pols.

19 d'abril de 1714 (dia 269)

Jornada CCLXIX del setge. Dijous. Per a disgust del nostre comandant en cap Antoni de Villarroel, es repeteixen dia rere dia els combats que busquen només dificultar el proveïment de l’enemic, sense aconseguir resoldre d’una vegada per totes les sort del setge. Avui, una altra vegada, els borbònics han entrat al camp a buscar-hi farratge i un altre cop els paisans i voluntaris dels nostres rengles els han encalçat; a un borbònic l'han mort i a un altre l'han nafrat; els nostres també han patit un ferit lleu, pel foc d’artilleria rebut des de les cases de Lledó i de Regàs, que ens ofenen. El govern de la Ciutat ha decidit que el tercer batalló de la Coronela fes guàrdia a les portes i el sisè als baluards; que el cinquè romangués estacionat al Palau Reial i que el segon passés a Montjuïc. Precisament, la línia de comunicació amb el castell és un altre punt on esperem un possible atac en qualsevol moment. Per sort, podem evitar l’atac escombrant qualsevol aproximació amb l’artilleria de la plaça. Ja ens apropem als nou mesos de setge, més del que cap ciutat de què tinguem memòria hagi pogut resistir mai. Sabem que cada dia que guanyem pot ser decisiu per un canvi en el joc d’aliances i en el capteniment de les nacions que ens han traït.

20 d'abril de 1714 (dia 270)

Jornada CCLXX del setge. Divendres. Per tercer dia consecutiu, el mateix espectacle, que hem seguit en companyia del nostre comandant en cap Antoni de Villarroel, des de la muralla. Els enemics, que van a cercar farratge, coberts pel foc dels seus canons més propers, i els nostres fusellers, que intenten dificultar-ne l’aprovisionament i cullen també tot allò que poden. Els borbònics han descuidat cobrir-se a les posicions properes a Can Safont i les bateries del castell de Montjuïc els han martellejat a consciència. En la foscor de la nit, ha sortit de la plaça, amb una fragata, el valent capità aragonès Diego Nasarre, amb provisions, socors, bagatges i instruccions. Li ho ha confiat la Ciutat de Barcelona perquè ho lliuri a les bones mans del marquès del Poal, que manté la resistència a l’interior del país. Diuen que li anunciarà que la plaça farà un atac massiu per sorpresa, tot seguint la gloriosa bandera de la nostra patrona Santa Eulàlia, prou general perquè puguem trencar el setge que ens fan. La mateixa nit, la fragata del coronel Sebastià Dalmau, en dues hores de sigil·losa navegació en cors, ha aconseguit capturar un pinc francès que passava carregat de sucre, espart i altres productes que seran ben aprofitats pels nostres.

21 d'abril de 1714 (dia 271)

Jornada CCLXXI del setge. Dissabte. En la jornada d’avui, des de les nostres posicions avançades, hem comprovat que els borbònics han desembarcat provisions de boca que els han arribat per mar, a bord d’alguns gànguils, i les han transportades amb cura des de Sant Martí fins a Sarrià. L’enemic sembla cada vegada més organitzadament proveït. Des del portal de Sant Antoni, les nostres bateries han estat molt actives contra alguns moviments de la cavalleria enemiga; alhora, els canons borbònics de les cases de Lledó i Regàs també han disparat intensament contra els farratjadors de la plaça. Avui, el govern de la Ciutat ha ordenat de publicar un ban en què exigeix, als armers i a qualsevol altre treballador que disposi d’armes, fusells, carrabines, pistoles de funda, baionetes i sabres (més enllà de les que necessitin per a ús personal en el servei a la defensa de Barcelona), que en el termini de sis dies les aportin a la casa de la Ciutat, a la cambra dita del Racional. Allí hi haurà funcionaris que estimaran i avaluaran dites armes, i en pagaran un preu just. Però passats deu dies seran confiscades totes les que no s'hagin aportat voluntàriament, i la meitat del seu valor es donarà a qui n'hagi fet denúncia.

22 d'abril de 1714 (dia 272)

Jornada CCLXXII del setge. Diumenge. Avui han continuat els habituals combats entre els fusellers i les avançades de les línies enemigues. A les Drassanes s’hi ha passat revista a la nova cavalleria, a fi de comprovar-ne l’estat d’instrucció i l’equip necessari per entrar en combat. També a les tropes d’infanteria, que a la tarda han format davant del conseller en cap, Rafael Casanova. Dues fragates de Mallorca han trencat el bloqueig a l’alçada del Llobregat i han portat notícies dels nostres ambaixadors, de mà del mateix cavallerís del lloctinent de Mallorca, que les havia anades a rebre a Viena. Diuen que l’augustíssim emperador, que ha fet pau separada amb el rei cristianíssim Lluís XIV a Rastadt, fa saber als catalans, en una missiva amb data 28 de març, que ens segueix tenint per súbdits estimats i que ens prestarà tot l’ajut que li permetin les circumstàncies. El Consell de Cent s’ha aplegat a mitja nit i la Ciutat ha esclatat de joia, segura que els francesos es retiraran del setge i el deixaran només a mans dels espanyols, que de fet tots sols són incapaços d’abatre’ns. La plaça i Montjuïc han fet salva reial per celebrar-ho, amb l’admiració i sorpresa dels nostres enemics. El govern ha ordenat imprimir la missiva reial i escampar-la per tot Catalunya.

23 d'abril de 1714 (dia 273)

Jornada CCLXXIII del setge. Dilluns. Festa del patró Sant Jordi. Avui la Ciutat ha fet tres salves de celebració davant les joioses notícies d’ahir sobre l’acord de pau a Rastadt entre l’emperador i el rei de França, amb bales, però disparant només sobre les posicions espanyoles. Hem demanat converses immediates amb el comandament francès de setge. A dins la muralla, les autoritats han celebrat un fervorós Te Deum en senyal d’agraïment, en presència del consistori de la Diputació del General, els consellers de Barcelona i el Braç Militar, amb els seus millors vestits de gala. He acompanyat el nostre comandant general Antoni de Villarroel en el seu recorregut cerimonial per totes les instàncies de poder de la Ciutat. Durant la nit, tot Barcelona ha sigut una festa, i tothom cridava pels carrers «Visca Carles Tercer!», amb trets de fusell a l’aire, música i felicitacions mútues entre la noblesa, els militars i el poble. Els assetjadors, després de reforçar els seus piquets, han capturat, encuriosits, un dels nostres paisans que eren al pla segant farratge; diuen que l’han portat davant del mateix duc de Pòpuli perquè donés notícia fidedigna del motiu de la nostra alegria. Després, l’han deixat marxar i ha tornat per explicar-nos l'estat de desconcert en què els ha deixat.

24 d'abril de 1714 (dia 274)

Jornada CCLXXIV del setge. Dimarts. Han continuat a la plaça les festes i celebracions d’ahir. A la matinada, alguns dels nostres fusellers han distribuït, per tot el cordó de setge, còpies impreses de la pau acordada. Hi ha hagut combats al pla entre farratjadors dels dos exèrcits, amb diversos ferits, mentre jugava de fons l’artilleria. Aquest matí el comandant general (Antoni de Villarroel), els consellers de la Ciutat i la Junta de Guerra han decidit d'enviar parlament al marquès de Guerchy, que mana les tropes franceses al cordó de setge. A les quatre de la tarda, i precedit per un trompeta, el coronel Sebastià Dalmau ha estat rebut pel comandament francès, amb les cortesies pròpies del cas. Dalmau li ha exposat el contingut de les cartes rebudes de l’augustíssim emperador, i el marquès de Guerchy s’ha mostrat coneixedor de la pau acordada a Rastadt, però ha manifestat que les seves tropes mantindrien el mateix comportament combatiu de sempre, fins a rebre nova ordre amb directrius concretes sobre l’aplicació del tractat de pau. Dalmau, contràriament al que esperàvem, ha rebut dels francesos la notícia que es prepara un nou exèrcit de refresc per emprendre definitivament setge en les formes i el consell de sotmetre’s ara amb condicions encara favorables per als resistents.

25 d'abril de 1714 (dia 275)

Jornada CCLXXV del setge. Dimecres. Tot el dia els enemics han disparat, amb insistència, els seus canons de les cases de Lledó i Regàs, i han incomodat sobretot els nostres paisans que miren d’aconseguir farratges per alimentar el bestiar i la cavalleria. Avui s’ha conegut, a la Ciutat, el contingut d’una carta que el passat dia 13 el govern municipal de Barcelona va enviar als bons patricis d’arreu de Catalunya. Hi refermava el compromís polític, moral i econòmic amb la defensa i la resistència, literalment, amb la gloriosa determinació de vèncer l’enemic i alliberar el país de la seva tirana opressió. La Ciutat insisteix en les raons de la resistència acordada en la Junta General de Braços del juliol de l’any passat: la suma justícia de la causa de l’emperador, la conservació de les nostres lleis i privilegis, i la necessitat de mantenir-nos lliures de l’esclavatge violent que se’ns vol imposar: «I cal que sigui patent i manifest a tota Catalunya que la nostra resolució i constància ha aconseguit tal fama i nom a la nostra nació, que no hi ha cort a l’Europa que no l’aplaudeixi com l’acció més heroica, més digna i més plena d’honor». Avui, per escrit i en nom de l’emperador, el nostre comandant en cap Villarroel s’ha adreçat a tots els comandaments per agrair-los-en la fidelitat.

26 d'abril de 1714 (dia 276)

Jornada CCLXXVI del setge. Dijous. Des de la muralla, amb les ulleres de llarga vista, hem detectat importants moviments als campaments borbònics. Diuen que un destacament ha sortit cap al partit de Vic, per reforçar-hi les operacions contra el nostre valerós coronel Amill. Avui ha mort, per la pàtria, el tinent Miquel Bellaire, del Regiment de Sant Jordi. Déu l’hagi acollit com a fidel patrici. Els consellers de la Ciutat han continuat organitzant un batalló dels quarters de Barcelona: si es considera d’urgent necessitat que surti en campanya la bandera de Santa Eulàlia, aquesta nova unitat anirà al combat per reforçar els batallons de la Coronela ja designats a aquest efecte. Han estat nomenats capitans del nou contingent Benet Montargull, Josep Puig, Josep Oliver i Domènec Asprer. La Ciutat ha decidit també d'escriure a l’emperador i l’emperadriu per manifestar-los l’alegria que ha suposat a la Barcelona resistent rebre la seva missiva. El conseller en cap (Rafael Casanova) ha compartit la informació que ha rebut d’un confident que tenim al camp enemic. Sembla imminent que destituiran el duc de Pòpuli, però també que arribaran a Barcelona deu batallons francesos de refresc, procedents de la Provença i del Llenguadoc.

27 d'abril de 1714 (dia 277)

Jornada CCLXXVII del setge. Divendres. En el dia d’avui el foc d’artilleria ha estat novament intens entre les dues parts. L’envelliment dels nostres canons els afebleix, però en substitueix l’efectivitat la perícia cada vegada més gran dels nostres artillers, que cada nit estudien nous emplaçaments per malmetre les posicions enemigues. Com passa habitualment, també hi ha hagut escaramusses en alguns punts del perímetre del cordó de setge, sobretot, entre els farratjadors borbònics (la majoria pobres desgraciats obligats a exposar-se) i els nostres fusellers. L’enemic ha fet arribar avui algunes embarcacions als desembarcadors del Llobregat i del Besòs. Els comandants de la defensa marítima de la Ciutat han aprofitat per llançar-los algunes embarcacions i xabecs nostres, que han aconseguit capturar un llondro enemic carregat de vi i aiguardent. Massa alcohol per a estómacs tan buits com els nostres. El conseller en cap Rafael Casanova ha disposat que el primer batalló de la Coronela s’encarregui, aquesta nit, de custodiar les portes; el segon l'ha fet anar als baluards i a les mitges llunes, i el cinquè l'ha fet romandre al Palau Reial. Ningú no ha pujat per reforçar la guàrdia de Montjuïc: ja no sembla que els enemics tinguin intenció d’arriscar-se ara a prendre el castell.

28 d'abril de 1714 (dia 278)

Jornada CCLXXVIII del setge. Dissabte. Els farratjadors dels dos exèrcits han continuat amb les seves escaramusses dels darrers dies. Des de la muralla, contemplem, amb ràbia, com l’enemic aconsegueix proveir-se un dia més de bastiments als desembarcadors situats al Llobregat i al Besòs. En la jornada d’avui el comandant general (Antoni de Villarroel) ha proposat que el batalló que cada nit es manté en reserva al Palau Reial no cal que mantingui el seu servei: l’enemic no envia cap senyal d’atac, es manté tancat als seus cordons i mostra una actitud vergonyosament defensiva. El conseller en cap Casanova s’hi ha mostrat d’acord i ha donat instruccions al major que no mobilitzi més el batalló de reserva, cosa que es feia des del passat 27 de febrer. Això sí, com que segurament la Ciutat ordenarà properament que la bandera de Santa Eulàlia surti en campanya, el sergent major de la gloriosa Coronela ha donat ordres perquè demà al matí els granaders facin exercici i maniobra. Vol comprovar-ne la perícia en tots els moviments i evolucions militars, a fi de preparar el moment del combat a camp obert amb l’enemic. El pànic és el pitjor enemic de les unitats en batalla i els nostres conciutadans han d’estar ben instruïts, per tal de prevenir-ne els efectes.

29 d'abril de 1714 (dia 279)

Jornada CCLXXIX del setge. Diumenge. Els impresos que circulen per la Ciutat han confirmat la pau entre l’emperador i el rei de França acordada a la ciutat de Rastadt. Encara que en desconeixem els termes exactes, sembla clar que la majestat cesària n’obté importants guanys. Les autoritats de la Ciutat resistent ho han celebrat amb un Te Deum solemne a la Catedral, oficiat pel canonge Dídac Fogueres; hi han assistit tots els consellers. A pesar de les notícies que el comandament francès del setge ens ha fet arribar directament, tothom confia que les tropes del rei de França aturaran immediatament les hostilitats contra nosaltres i esperaran rebre la confirmació oficial que abandonen el setge. En tot cas, de moment, els combats diaris continuen amb la mateixa força dels gairebé tres-cents dies de bloqueig que portem: tant el foc d’artilleria com les escaramusses s’han mantingut a tot el pla de Barcelona. En el dia d’avui, el coronel Sebastià Dalmau ha comunicat oficialment al comandant en cap (el general Antoni de Villarroel) la relació que ha fet, als membres de la Junta de Govern de la Ciutat, sobre els termes exactes de la seva negociació amb el general marquès de Guerchy i amb monsieur Orry.

30 d'abril de 1714 (dia 280)

Jornada CCLXXX del setge. Dilluns. Avui ha corregut, per Barcelona, el contingut d’una carta rebuda per la Ciutat i signada per Manuel Desvalls i de Vergós des del castell de Cardona. Desvalls ens comunica que ha rebut la notícia de la pau entre l’emperador i el rei de França, mentre perseguia un comboi de l’enemic, d’entre 400 i 500 hòmens, entre Solsona i Berga. També manifesta, és clar, l’alegria que ha desfermat en totes les seves unitats i entre els vilatans. Però alhora ens comunica l’estat precari en què es troben els seus oficials i les seves tropes, sobretot pel que fa als equips i als uniformes. Avui, novament, al mar, davant de Barcelona, els nostres armadors han fet una nova demostració de perícia i agosarament: han aconseguit capturar, al bell mig dels bastiments enemics, un llondro carregat de vins i d’aiguardent. Tot i aquesta captura, noves embarcacions farcides de proveïments per als enemics han arribat als desembarcadors del Besòs i del Llobregat. Al pla, s’hi han repetit les escaramusses habituals dels nostres fusellers sense cap resultat destacable. El quart batalló de la Coronela ha anat a fer guàrdia a les portes i el tercer als baluards i a les mitges llunes.

Rescatado de Wayback Machine (blog original diaridesetge.cat, desaparecido de internet) — texto en catalán original, sin traducir.