Diario del Sitio — Mayo 1714

1 de maig de 1714 (dia 281)

Jornada CCLXXXI del setge. Dimarts. Abans de fer-se de dia, dues partides nostres de fusellers han avançat sobre els cordons de setge al Mas Guinardó i als Caputxins: han saludat els seus piquets a trets i se n’han retirat abans que l’artilleria emplaçada a la Casa de Lledó els pogués fer mal de veritat. De matinada, s’han advertit algunes salves al camp castellà: celebraven el dia de Sant Felip. De debò, n’esperàvem moltes més. Potser la pluja que ha caigut de valent aquesta nit els ha mullat la pólvora. Potser, volem creure, com ens va passar a nosaltres, la seva devoció pel duc d’Anjou flaqueja. L’artilleria de la plaça s’ha mantingut atenta sobretot als moviments de tropes d’una caserna a l’altra. Al port, hi ha aconseguit entrar, tot i el bloqueig, una barca gran carregada de provisions de guerra i de boca. Per ordre del conseller en cap, el seu sergent major, Fèlix Nicolau Monjo, ha avisat a tots els comandants de la Coronela que, d’avui en endavant, els batallons que han d’entrar de guàrdia ho han de fer a les set del matí i no a les onze, com ha passat darrerament. El doctor Rafael Casanova ha comunicat més detalls sobre la confidència rebuda del camp borbònic, pel que fa a la caiguda en desgràcia del duc de Pòpuli i als moviments de tropes franceses que vénen cap a Catalunya.

2 de maig de 1714 (dia 282)

Jornada CCLXXXII del setge. Dimecres. A través d’un tambor dels francesos que portava diners per als seus presoners, el coronel francès monsieur De Monteil ha comunicat al coronel Sebastià Dalmau que el marquès de Guerchy l’esperava aquella mateixa tarda per continuar les negociacions. Dalmau hi ha anat a les quatre de la tarda, acompanyat per Bonaventura Cavero, fill de la comtessa de Sobradiel i tinent coronel del seu regiment. Ha intentat arrencar del marquès i de monsieur Orry el compromís que es conservaran les constitucions i els privilegis de Catalunya, però els francesos no ens n’han volgut donar esperances. Han convidat Dalmau que hi torni demà per participar en un banquet. A les dues del matí, han llançat des del Clot una nova onada intensa de bombardejos, que l’artilleria dels nostres baluards ha intentat contrarestar. Els habitants han hagut d’abandonar les seves cases a corre-cuita i ha estat notable el dany que hi han causat les bombes, tot i que hi ha hagut poques desgràcies personals. La plaça ha disparat intensament amb els seus morters contra les tropes que anaven d’una caserna a una altra. El primer batalló de la Coronela ha guardat els baluards i el segon ha fet guàrdia a les portes.

3 de maig de 1714 (dia 283)

Jornada CCLXXXIII del setge. Dijous. El coronel Sebastià Dalmau ha passat, en secret, al campament francès per continuar les negociacions amb el marquès de Guerchy. El marquès ha insistit que se'ns concediria una amnistia general, sense excepció, amb el prec que Barcelona se subjecti en pocs dies sense condicions i s'aculli només a la clemència del duc d’Anjou. Tot i la trobada, les tropes franceses s’han posat en moviment ben d'hora i s’han concentrat als camps de Sarrià, apostades en ordre de batalla. Monsieur Orry, que acaba d’arribar de Madrid, n’ha fet revista. A la Ciutat hi ha hagut alerta: el general Josep Antoni Martí s’ha apostat amb el gruix de les tropes mobilitzades fora del recinte de la muralla, amb el suport de la cavalleria, mentre fusellers i voluntaris s’apropaven al màxim a l’enemic. El primer i el quart batalló de la Coronela han estat posats en armes. Ben a prop del cordó, els nostres fusellers, proveïts de mosquets llargs, han fet foc intens al pas dels enemics i els han forçat a avançar en desordre. L’artilleria de la plaça ha estat més activa que mai contra els moviments enemics. Avui han entrat a la plaça, per participar en la defensa de Barcelona, el comte de Sierra Nevada, don Magí Macià i don Josep Puget.

4 de maig de 1714 (dia 284)

Jornada CCLXXXIV del setge. Divendres. El comandant en cap, el general Antoni de Villarroel, ha rebut algunes cartes del marquès del Poal i del coronel Ermengol Amill. Tal com es fa amb les comunicacions importants, una vegada descodificades curosament pel meu escrivà ajudant, les he llegides en veu alta davant dels principals comandaments militars de la Ciutat.

Diuen que les tropes aixecades pel marquès han atacat per sorpresa la ciutat de Manresa. La guarnició borbònica s’ha vist obligada a refugiar-se a la seu. Els nostres els han provocat vuitanta morts i ferits, inclòs el governador de la plaça, i encara els han fet seixanta presoners més. Abans de fer-se de dia, els nostres fusellers han parat una emboscada als farratjadors de l’enemic: n'han capturat quatre, n’han mort cinc i n'han deixat molts de ferits, tenint en compte els crits esgarrifosos que se sentien, fins i tot des de la distància on érem. Dels nostres, ha caigut un alferes del Regiment de Ferrer. Al moll han aconseguit arribar dos xabecs i un llaüt amb algunes provisions. El quart batalló de la Coronela s’ha encarregat de les portes i el tercer, dels baluards i les mitges llunes. L’artilleria dels nostres enemics ha fet algun foc i la plaça ha disparat contra els cordons.

5 de maig de 1714 (dia 285)

Jornada CCLXXXV del setge. Dissabte. Les tropes franceses han fet avui importants moviments a les casernes i als cordons del setge. S’han desplegat des del Mas Guinardó fins a Sant Martí de Provençals i han passat revista davant de monsieur Orry, a qui anomenen ministre d’Hisenda del duc d’Anjou. Després, han tornat a les seves casernes. Avui, al pla, els enfrontaments han estat molt insignificants. Hi ha hagut alguns trets per part de la plaça i també algunes sortides de voluntaris contra els cordons de l’enemic, però no podem parlar de cap èxit concret. Continuen les negociacions a la caserna del comandament francès. Un dia més Sebastià Dalmau i el seu tinent coronel han estat rebuts gentilment pel marquès de Guerchy i el coronel Monteil, que els han convidat a dinar. A les postres, els ha visitats monsieur Orry, el qual s’ha referit sobretot a les condicions de la capitulació de la nostra Ciutat. Pretenen que Barcelona s’humiliï. El coronel Dalmau els ha tornat a expressar la negativa de les institucions catalanes a acceptar una solució que no passi per respectar escrupolosament les nostres lleis. Han parlat durant més de dues hores, sense arribar a cap mena d’acord. Però s’han emplaçat a trobar-se novament el dia 8.

6 de maig de 1714 (dia 286)

Jornada CCLXXXVI del setge. Diumenge. El poble, neguitós amb la possibilitat d’una traïció dels responsables de la defensa de la Ciutat, avui ha conegut, per la Gaceta de Barcelona (que es llegia en grup o corria de mà en mà entre els qui saben llegir), el contingut de les negociacions obertes amb els comandaments francesos del setge. La Gaceta ha inclòs la resposta del coronel Sebastià Dalmau als francesos: s’exigeix que es respectin les nostres constitucions, com a condició imprescindible per acceptar qualsevol tracte amb l’enemic. Del mar no ens han pervingut bones notícies: diversos gànguils dels francesos s’han apropat al desembarcador del Besòs i, encara que han fet senyals de voler embarcar pertrets de guerra (tal com ens indicaven també els desertors acollits avui a l’empara de la Ciutat), en realitat —ho hem sabut després del cert—, era ben al contrari: desembarcaven més queviures i municions. Afortunadament, també per a nosaltres ha arribat un xabec carregat de provisions procedents de Mallorca. Entretant, al pla de la Ciutat, els nostres fusellers han tornat a preparar una emboscada contra els farratjadors de l’enemic, contra els quals han carregat abans que es fes de dia. En moltes jornades com la d’avui, l’activitat durant tota la nit resulta febril i esgotadora.

7 de maig de 1714 (dia 287)

Jornada CCLXXXVII del setge. Dilluns. Avui el marquès del Poal ha acceptat batalla a camp obert contra els borbònics a Mura. Diuen que ha estat un moviment buscat pel general Felipe Bracamonte, amb l’objectiu de fer arribar amb seguretat, entretant, fins a Manresa, un comboi amb 380 sacs de farina per alimentar-hi la guarnició. En tot cas, els nostres enemics, tot fugint desordenadament, precipitats per barrancs i penya-segats, han perdut cent hòmens, poc més o menys; els nostres miquelets i voluntaris han perseguit els altres, a carn, fins a les portes mateixes de Terrassa. Fins i tot el seu comandant, don Diego González, hi ha arribat ferit per una bala que li ha tocat la cara i li ha fet una nafra lletja. Com en dies anteriors, al pla de Barcelona hi ha hagut foc d’artilleria, sobretot per dificultar els moviments dels farratjadors d’un i altre bàndol. Al desembarcador del Besòs hi han arribat nous bastiments francesos. Avui un dels xabecs promocionats per la Ciutat ha aconseguit capturar una embarcació dels enemics que passava amb valisa de correu del camp enemic per a Castella. El tercer batalló de la Coronela ha estat destinat, avui, a controlar les portes i el sisè, a defensar els baluards i les mitges llunes.

8 de maig de 1714 (dia 288)

Jornada CCLXXXVIII del setge. Dimarts. Avui, en les converses de pau entre el coronel Sebastià Dalmau i el comandament francès, monsieur Orry ha ofert una altra vegada, en nom del duc d’Anjou —que els enemics anomenen Felip Quint—, una amnistia general i completa, si Barcelona se sotmet sense dilació. Dalmau ha tornat a repetir, en nom de la Ciutat, que calia, a més, la seguretat que se'ns respectarien les constitucions i llibertats de Catalunya. I no tan sols les vigents en temps de Carles II, sinó també les acordades amb Carles III. Entretant, des de Sarrià fins al Mas Guinardó, algunes mules han portat canons i carros. Els hem disparat des dels nostres baluards amb un encert destacable. Hem comprovat, des de la llunyania, que, des de la caserna dels francesos fins al desembarcador del Besòs, han baixat també alguns animals de tir per ajudar a traginar queviures i municions. Les tavernes comenten avui el coratge del sergent dels Dragons de Sant Miquel Llorenç Samitier; el sergent ha set capaç de desarmar, ell sol, dos soldats enemics i portar-los presoners a la plaça; el comandant general Villarroel l’ha rebut per felicitar-lo personalment. Com cada any des de la victòria en el setge borbònic de 1706, avui els consellers de la Ciutat han anat a ofici a Sant Miquel per honorar el sant i commemorar aquella victòria.

9 de maig de 1714 (dia 289)

Jornada CCXXXIX del setge. Dimecres. Avui s’ha aplegat una gran junta de teòlegs i ha refermat la justícia de la nostra resistència. Totes les bones consciències de la Ciutat saben que lluitem per la llibertat. El marquès del Poal continua les seves victòries a l’interior: avui ha atacat una columna borbònica de 600 hòmens que havia sortit de Martorell per escometre els nostres a Esparreguera, i els ha causat tres-centes baixes. Ha trobat l’enemic a la riba del Llobregat i ha aconseguit separar la cavalleria de la infanteria. Es diu que els ardits soldats del marquès han desfet dues companyies senceres de tropes valones molt experimentades. Dues companyies més s’han parapetat a la casa de Magarola, entre Abrera i Esparreguera, però els nostres n'han cremat les portes i els han obligat a rendir-se. Els enemics han continuat desplaçant abundant material entre les casernes de Sarrià, el Mas Guinardó i el Clot; la nostra artilleria no els ha parat d'incomodar. La fragata del coronel don Sebastià Dalmau ha capturat diverses embarcacions de l’enemic i ha protegit l’entrada a port d’un bergantí procedent de Mallorca, tot i el foc d’artilleria enemiga rebut des del fortí i la torre del Llobregat. Al moll hi han desembarcat vi abundant i alguns efectes molt valuosos.

10 de maig de 1714 (dia 290)

Jornada CCLXXXX del setge. Dijous. Entre les dotze i la una de la matinada, una nombrosa força de l’enemic ha atacat el fortí de la Creu de Sant Francesc. No han sorprès els nostres fusellers, que els han esperat, amb nervis temperats, fins a tenir-los a bona distància, i els han rebut amb descàrrega tancada fins a fer-los retirar-se. Hem de reconèixer que ho han fet ordenadament, seguint les indicacions, sobre el terreny, dels seus comandaments. Però, quan la nostra artilleria ha entrat en joc, tots els nostres enemics han abandonat amb molta més pressa les seves posicions, i han deixat, pel camí, bona part del material d’aproximació (feixines, taulons i sapes) que havien portat amb ells. Els nostres fusellers han reparat els desperfectes tan aviat com han pogut. A les quatre del matí ens han fet un nou atac d’artilleria, des del Clot, que ha provocat grans danys als edificis de la Ciutat. Avui, diversos navilis d’un comboi que procedia de Mallorca també han superat, carregats de blat i altres queviures, el cordó marítim de setge. Un pinc i un gànguil l’han travessat, tot i el foc que els han llançat des del cordó i des de terra. Però algunes embarcacions han hagut de retornar mar endins, a fi d’esperar l'avinentesa.

11 de maig de 1714 (dia 291)

Jornada CCLXXXXI del setge. Divendres. Aquesta nit els borbònics han obert trinxera contra la nostra posició fora muralles del convent dels Caputxins. L’enemic ha continuat amb un rigorós bombardeig contra la Ciutat i ha provocat considerables danys a molts edificis, inclosos temples i llocs sagrats. No respecten res i obliguen les nostres famílies, amb tot allò que vulguin salvar del foc i del saqueig, a desplaçar-se cada vegada més lluny de la muralla, en direcció a la platja. Des de la plaça, el general Basset ha intentat d'incomodar les bateries dels borbònics i dificultar els habituals trànsits de tropes entre les casernes enemigues. Ha carregat, especialment, el pes del nostre foc sobre les bateries que l'enemic té al Clot; hom creu que són les que ens poden fer més mal. Des de les cases de les Corts de Sarrià, Lledó i Regàs, l’enemic ha disparat contra els farratjadors. Des del Castell de Montjuïc, la nostra artilleria ha respost i també ha disparat contra els borbònics que es descobrien a la falda de la muntanya i al paratge de Safont. Avui encara han aconseguit entrar al port, amb gran habilitat, dos gànguils i un bergantí de Mallorca; esperaven, en comboi, des d’ahir, l'oportunitat per salvar els perills de l’enemic.

12 de maig de 1714 (dia 292)

Jornada CCLXXXXII del setge. Dissabte. Abans de fer-se de dia, els borbònics s’han apropat a la casa de Lleviol, a la dreta del convent dels Caputxins. Hi han intentat crear algunes posicions segures i obrir-hi trinxera aprofitant un torrent o un barranc. No hem pogut distingir si l’objectiu preferent dels enginyers era només emplaçar-hi noves bateries o començar-hi a construir una trinxera d’atac. En fer-se de dia, els hem fet tot el foc possible, tant per part dels fusellers com dels artillers. Hem aconseguit rebentar la casa que els resguardava, fins al punt que han hagut d’abandonar la feina. Segons ens han comunicat els nostres espies i els seus desertors, els danys personals rebuts pels borbònics en intentar assegurar la posició han estat molt importants. He acompanyat el nostre comandant general en la seva visita al convent, acomboiat de bona part dels comandaments militars de la plaça: tothom veu a Barcelona que el duc de Pòpuli s’ha proposat, finalment, de manera prou seriosa, d'ocupar-lo. Des de Sarrià, els borbònics han passat dos canons a la seva nova posició ofensiva a prop de la casa de Lleviol, mentre la plaça disparava intensament contra els qui els portaven. El tinent coronel d’enginyers don Lorenzo Velarde ha rebut l’encàrrec de fortificar la defensa del convent.

13 de maig de 1714 (dia 293)

Jornada CCLXXXXIII del setge. Diumenge. A la vista dels informes de què disposa el comandant en cap, el general Antoni de Villarroel, sembla molt clar que els nostres enemics han consolidat les posicions i probablement construeixen una trinxera d’atac per abraonar-se sobre el convent dels Caputxins. Nosaltres hem treballat molt intensament per emplaçar-hi dos canons. Els hem disposat en plataformes per concentrar-ne el foc, amb avantatge, sobre les obres enemigues. Els ha servit un capità d’artillers, auxiliat per un cos d’artilleria i de cavalleria i un reforç de la Coronela, amb fusters, joves sastres, escudellers i blanquers. Dirigeix la defensa el general don Josep Bellver, amb l’auxili de Pere Vinyals, coronel de dragons. He acompanyat el nostre comandant a la posició la major part del dia. El coronel d’enginyers Velarde li ha fet petició d’un cordó de tropes i d’artilleria de gruix més gran i alguns morters. Com que les posicions són tan properes, el foc de canó ha estat molt intens entre elles. Dels nostres, ha mort un hongarès i un altre soldat ha resultat ferit del rebot d’una pedra. També el castell de Montjuïc ha disparat durant tot el dia contra els enemics que es descobrien a la falda de la muntanya.

14 de maig de 1714 (dia 294)

Jornada CCLXXXXIV del setge. Dilluns. Els borbònics continuen treballant per aproximar-se cada cop més al convent dels Caputxins, la nostra posició més important de defensa fora de les muralles. Cada dia hi augmenten el nombre de canons, que, ben resguardats del nostre foc, poden posar en posició de disparar-nos, ara sota el convent de Gràcia i als terrenys més propicis dels voltants del Mas Guinardó. Avui el nostre general Josep Antoni Martí ha portat el pes de la direcció de la defensa, però amb l’assistència de tot l’estat major, que considera fonamental aquesta batalla. Tres companyies de la Coronela fan guàrdia a la bateria. Els comandants de la plaça han avaluat tot el dia amb detall els avenços de l’enemic i les nostres defenses. Els nostres vigies han comunicat que una part de l’esquadra hispanofrancesa s’ha fet a la vela en direcció a ponent. Avançada la nit, hem vist diferents focs sobre el convent de Sant Jeroni de la Murtra i al Congost, avisos de la correspondència de la plaça amb els qui, des de fora, encara hi comuniquen. Aquesta nit l’enemic ha posat a treballar cinc-cents sapadors en direcció al convent de Jesús. Els hem abocat els nostres fusellers perquè, tant com puguin, els impedeixin d'avançar la feina que fan per obrir trinxera.

15 de maig de 1714 (dia 295)

Jornada CCLXXXXV del setge. Dimarts. Avui el capità don Jaume Figueres ha comandat la bateria des de l’hort dels Caputxins. El foc d’artilleria, per les dues bandes, és extraordinàriament intens. Segons afirmen els desertors, no hi ha dia que els borbònics no perdin cent cinquanta hòmens. El dispositiu general de la defensa ha tornat avui a mans del general Josep Bellver, que compta amb un nombre de soldats reforçat. Els enemics han continuat perfeccionant les seves trinxeres amb grans quantitats de feixina i n'han construïda una en mitja lluna davant dels Caputxins. A la nit hi han reforçat les seves unitats i han aconseguit d'emplaçar-hi fins a deu canons. L’atac general contra el convent dels Caputxins sembla imminent: serà el moment més important del setge fins ara. De la muralla estant, aquesta nit hem pogut advertir un foc a l’altra banda del Llobregat: els nostres voluntaris han aconseguit cremar grans quantitats de feixina i fusta que hi havien preparat els borbònics. El comandant en cap, Antoni de Villarroel, m’ha pregat que redactés les cartes per convocar totes les autoritats de la plaça, senyors generals i coronels, per fer consell de guerra a la casa de la Ciutat.

16 de maig de 1714 (dia 296)

Jornada CCLXXXXVI del setge. Dimecres. A partir de les quatre de la matinada, els nostres enemics han començat a atacar el convent dels Caputxins, amb gran intensitat de foc des de les seves deu peces d’artilleria. L’església, el convent i l’hort han patit importants desperfectes i un monjo ha mort per no voler desemparar l'església. Els nostres generals han impartit les ordres corresponents des del convent de Jesús, que és a tocar dels Caputxins. La nostra bateria ha disparat, també sense treva, contra els atacants. Però els enemics continuen construint, sense parar, túnels i ramals de trinxera. Avui ha acabat la novena de l’arcàngel sant Miquel amb una festa solemne; hi ha predicat el mercedari José Antonio de Cuenca, catedràtic de teologia a la Universitat d’Osca. S’ha celebrat, també, el consell de guerra convocat ahir. La Ciutat ha fet la proposició inicial i ha demanat el parer dels militars, però alhora ha recordat als comandaments que tinguin clar el «sòlid principi que la defensa ha de ser efectiva i inalterable, fins a la darrera gota de sang en tots els habitants d’aquesta plaça». Escoltat el parer del comandament de la plaça sobre l’estat de les defenses, el govern de Barcelona ha ratificat la decisió de resistir a ultrança.

17 de maig de 1714 (dia 297)

Jornada CCLXXXXVII del setge. Dijous. Avui hem viscut la pitjor batalla del setge. L’horror només es compensa pel sentiment d'haver complert el deure. Després de molts dies de preparació d’un atac en les formes, els nostres enemics, al senyal de tres canonades i un coet, han llançat les seves forces en tres sectors, a un quart de nou del vespre, contra l’única posició forta exterior que ens quedava: el convent dels Caputxins. L’hem defensat, amb un honor increïble, amb només tres-cents hòmens, mentre que els borbònics n’han mobilitzats més de tres mil. En el combat hi ha mort el sergent major Domènec Guarnier, comandant de la defensa del cenobi. Record etern. També hi ha mort, en els preliminars de la batalla, arran d’una bala d’artilleria, l’estimadíssim coronel del Regiment de Fusellers de Sant Miquel Manuel Moliner i Rau; també, el capità Joan Noell i l’alferes Àngel Tramonte, del Regiment dels Desemparats. Diuen que dels nostres n'han caiguts setanta-un, entre morts i ferits. Als borbònics els hem mort 468 soldats i 17 oficials, amb el brigadier baró de Torcy al capdavant. Una vegada han ocupat el convent, els enemics han dedicat tota la nit, fins a fer-se de dia, a fortificar les seves posicions i a resguardar-les de l’artilleria de la plaça.

18 de maig de 1714 (dia 298)

Jornada CCLXXXXVIII del setge. Divendres. Avui han ferit lleument el general Bellver, mentre, enmig del foc de l’artilleria enemiga, visitava la posició del convent de Jesús, la més propera al convent dels Caputxins, ocupat ahir pels borbònics. L'enemic ha girat totes les seves bateries contra aquell cenobi i han començat a obrir trinxera per apropar-s’hi. Des de la plaça hem disparat contra sapadors i guàrdies. Des del baluard de Sant Pere, dos dels nostres morters han fet gran mal en les noves posicions enemigues al convent dels Caputxins. Des de Llevant fins al Portal de l’Àngel, les nostres bateries els han donat suport. Els comandaments del nostre exèrcit a l’interior, encapçalats pel marquès del Poal, Amill, Puig, Busquets i Bricfeus, han fet Consell de Guerra a Olesa de Montserrat, a fi d’avaluar la possibilitat de socórrer la Ciutat. Consideren que encara no són prou forts per atacar el cordó de setge de Barcelona, però que tenen capacitat per emprendre accions de certa envergadura, com ara atacar a camp obert un destacament important o la guarnició d’una ciutat. Déu els doni força i encert per salvar-nos. Gràcies a Déu, al port, hi ha entrat una embarcació carregada de blat de Mallorca. Ens ajudarà tenir una mica de pa i a evitar que defallim.

19 de maig de 1714 (dia 299)

Jornada CCXXXXIX del setge. Dissabte. Consell de Guerra a Barcelona, entre les sis i les set del dematí. Hi han participat misser Rafael Casanova, amb els altres consellers; el meu comandant en cap, Villarroel, i els generals Basset, Martí i Ramon. Hi han assistit tots els coronels que comanden regiments reglats. Fet l’estudi de la situació, de les notícies arribades ahir de l’exterior i de les amenaces de bombadejar horriblement la Ciutat, els reunits han manifestat que volen sacrificar les seves vides, abans d’acceptar qualsevol capitulació dels borbònics. Entretant, l'artilleria enemiga ha continuat batent-nos les posicions al convent de Jesús. Han atacat també els nostres farratjadors, mentre nosaltres concentràvem el foc en els seus treballs i en les seves bateries. El nostre capità de bombarders, Francesc Costa, ha dirigit amb gran encert l’acció dels morters des de Sant Pere, amb bombes i granades reials. Un tambor dels francesos ha portat algunes cartes de traïdors que aconsellen que la Nació es rendeixi. Les autoritats de la Ciutat l’han fet tornar amb l’encàrrec que el comandament francès no ens en faci arribar mai més, de correu amb cartes signades per traïdors. Al pla, hi ha hagut escaramusses importants i de nit han aconseguit entrar 16 hòmens del marquès del Poal.

20 de maig de 1714 (dia 300)

Jornada CCC del setge. Diumenge. Avui fa tres-cents jorns que els nostres enemics van tancar el setge de la Ciutat. Continuem la resistència en honor als nostres avantpassats i a les Constitucions que ens van llegar. Els enemics treballen de valent per continuar avançant, ara cap al convent de Jesús. S’aproximen a la muralla de la plaça cada dia amb més determinació, i hi dediquen tants d’hòmens com calgui. Emplacen bateries per abastar nous objectius i excaven noves trinxeres d’atac. Des de la mitja lluna del baluard de Sant Pere, hem mantingut el foc de morter contra el convent dels Caputxins. Per la seva banda, l'enemic també ens ha fet foc intens i sense parar contra el convent de Jesús. Avui els fusellers han llançat atacs contra els cordons dels borbònics, sobretot per la banda de Nostra Senyora del Port; n'han mort i ferit molts. Aquesta vegada els nostres no han donat treva i no han fet presoners, tal com ens han fet sempre els borbònics. Han carregat també contra els farratjadors. Potser per afluixar la pressió, l’enemic, entrada la nit, ha fet moviments a les seves casernes de Sants. La plaça s'ha mobilitzat, però al final no hi ha hagut atac general.

21 de maig de 1714 (dia 301)

Jornada CCCI del setge. Dilluns. Avui els nostres, dolorosament, han fet voladura de la casa de Magí Mercader. No volem que els enemics s’hi puguin emparar. També, han fet voladura d’algunes altres posicions que fins ara governàvem. La trinxera enemiga d’aproximació al convent de Jesús continua fent via. Si bé sembla que avui no ha avançat en longitud, sí que ho ha fet en profunditat i amplada. La nostra artilleria ha intentat dificultar les tasques dels sapadors enemics tant com hem sabut; sobretot, els hem llançat granades amb els morters de la mitja lluna de Sant Pere, que esclaten a una certa alçada i descarreguen més eficients l'ona expansiva. A més, els nostres fusellers s’hi han atansat tant com han pogut i han disparat contra tothom que es descobria. Sembla que per aquesta via els hem provocat unes quantes baixes més. Ens han arribat notícies que a Vilanova i la Geltrú hi ha esclatat un motí general dels paisans contra la guarnició dels borbònics i el seu comandant. Estaven farts de la intolerable opressió a què l'enemic els sotmetia: se’ls obligava a treballar al pla de Barcelona al servei de l’exèrcit de setge, amb gran risc de les seves vides. Diuen que, posats a morir, prefereixen fer-ho amb honor en defensa de les Constitucions.

22 de maig de 1714 (dia 302)

Jornada CCCII del setge. Dimarts. Avui han obert foc 21 grans morters emplaçats novament per l’enemic. Han tirat sobre tota la Ciutat. Llancen bombes de gran potència explosiva i ningú, dins de Barcelona, no en pot restar al marge. Alguns dels morters martellegen el sector de les drassanes, a l’altre extrem de la ciutat, i algunes bombes fins i tot han arribat al mar. El duc de Pòpuli no respecta les normes més elementals de la guerra i mata nens, vells i dones. A migdia, entre la una i les dues, els nostres avançats han estat testimonis d’un terrible incendi al marge del torrent que permet a l'enemic comunicar les seves casernes amb el convent dels Caputxins. Diuen que ha volat sencera una casa que servia com a magatzem de bombes. Després d’un gran esclat que ha fet tremolar també la Ciutat, se n’hi han sentit d'altres de menors durant hores. Diuen que han volat 30 barrils de pólvora, moltes bombes i granades, dues peces d’artilleria i més de setanta hòmens. Els baluards de Jonqueres i Tallers han disparat contra els qui volien fer-ne auxili. Els nostres fusellers han fet una incursió sobre l’esquerra del convent dels Caputxins: han matat vuit borbònics i han fet cinc presoners, als quals han perdonat la vida, tot i tenir-los a mercè.

23 de maig de 1714 (dia 303)

Jornada CCCIII del setge. Dimecres. Jorn dit del Gran Bombardeig. Les escaramusses han continuat intenses al voltant del convent dels Caputxins. El bombardeig amb els 21 morters que els enemics han disposat al voltant del convent ha continuat avui, sense misericòrdia, per arruïnar, sense discriminar, cases, temples i vides. Una bomba ha tocat de ple el convent de Sant Francesc. Hi han mort algunes persones de les que s’hi havien refugiat, a més d’un frare. Els habitants de Barcelona han començat a evacuar, en silenci, les seves cases, mentre començava a ploure a bots i barrals. La incomoditat dels carrers plens de famílies corrent a refugi s’ha vist compensada per la impossibilitat de l’artilleria enemiga de continuar disparant-nos durant l’aiguat. Avui ha entrat a la Ciutat el coronel del Regiment de Sant Narcís Joan Llinàs: era en missió especial a la cort imperial de Viena, a on havia anat a informar de part dels Tres Comuns i el comandament militar de Barcelona. Ha arribat amb una fragata procedent de Mallorca que, carregada de queviures, ha trencat el bloqueig. Porta un missatge de suport: diu que l’emperador prepara un nodrit exèrcit a Nàpols i socors en diners i provisions des de Gènova.

24 de maig de 1714 (dia 304)

Jornada CCCIV del setge. Dijous. La continuació d’una pluja intensa ha provocat que els morters que l’enemic ha instal·lat al convent dels Caputxins no hagin pogut aplicar avui el seu rigor sobre la ciutat que se’ls resisteix. Els nostres artillers, en canvi, sí que han pogut llançar algunes canonades i bombes de menor calibre contra els treballs de trinxera que es fan a l’entorn del convent dels Caputxins. En tot cas, els consellers i la 24 de Guerra han decidit traslladar les seves reunions a les voltes del Portal de Sant Antoni, els diputats i el Braç Militar s’apleguen al monestir de Sant Pau del Camp i la Conferència dels Tres Comuns a la casa dita del General, a prop també de Sant Antoni. El poble es distribueix, penosament, en barraques per la falda de Montjuïc, l’arenal i els horts de Sant Pau i el Raval. Els nostres fusellers han continuat els seus atacs contra tothom que es descobreix al cordó de l’enemic. Ha entrat a la plaça el capità del Regiment de la Fe Ignasi Torres de Bages: ha informat exhaustivament el comandament de la plaça dels moviments de les nostres tropes a l’interior de Catalunya i del fet que ha tornat a prendre les armes a favor de la pàtria el general de batalla Josep Moragas, seguit de molta gent, fet que ha estat rebut amb gran alegria.

25 de maig de 1714 (dia 305)

Jornada CCCV del setge. Divendres. Abans de fer-se de dia, he vist arribar al moll un llaüt procedent de la costa de llevant. Ha portat avís segur que els nostres bons patricis armats al rerepaís han ocupat diversos llocs de la marina, de Mataró a Sant Pol. Diuen que, a les torres d’Arenys, han aconseguit rendir dues companyies senceres de l’enemic amb tots els seus oficials. Des de les cinc del matí, passada la pluja d’aquests dos darrers dies, els borbònics han posat a ple rendiment una altra vegada les seves bateries. N’han girat avui algunes contra el Raval, de manera que les bombes dels seus morters cauen en zones fins ara no afectades pels bombardejos, precisament on s'havien refugiat moltes famílies en dies anteriors. Molts d'inhàbils per al combat que hi residien han marxat cap a la muntanya de Montjuïc i la marina, on han començat a construir tendes i barraques per aixoplugar-s'hi, i han deixat els seus béns exposats a les bombes. Es diria que les esglésies, que avui s’han vist particularment afectades, són l’objectiu preferent de l’enemic. Avui hem tingut més detalls sobre la notícia que el general Josep Moragues ha tornat a prendre les armes i l’han seguit molts cavallers i persones de distinció.

26 de maig de 1714 (dia 306)

Jornada CCCVI del setge. Dissabte. L’ardit capità de cuirassers aragonès de cognom Espiagua ha dirigit a les dues de la matinada un cop de mà temerari, però efectiu, contra les cases de la Mare de Déu del Port, comandant una partida composta per desmuntats del Regiment de Sant Jordi, dragons del Regiment de Sant Miquel i alguns granaders. Ha fet cinc presoners i ha matat vint-i-dos soldats i un oficial borbònic. Han pogut arreplegar una gran quantitat d’armament i capes. Havia rebut l’ordre del nostre comandant general, Villarroel. Nosaltres hem perdut tres hòmens i quatre més ens els han ferits greument. El bombardeig terrible contra la Ciutat ha continuat avui amb enorme intensitat i gran dany dels temples. Una de les cases arrassades ha sigut la de l’impressor reial Rafael Figueró; amb els tallers, han cremat premses, obres, papers i llibres. A la tarda, la pluja novament, gràcies al Cel, ha obligat l’enemic a aturar el bombardeig. El general Basset ha donat instruccions per reforçar els baluards més propers a l’avanç de l’enemic, encara que no sembla que ara treballin gaire en les trinxeres d’atac, sinó que ho fien tot a terroritzar-nos amb les bombes.

27 de maig de 1714 (dia 307)

Jornada CCCVII del setge. Diumenge. A les cinc del matí, per trencar cruelment el son de nens i vells, el covard de Pòpuli ha començat una nova tanda de bombardejos sobre tota la Ciutat. Les nostres defenses han contestat com bonament han pogut, amb foc desigual. Els fusellers de la plaça continuen molt actius per dificultar els moviments a les noves posicions conquerides pels borbònics: avui n'han matat uns quants i n’han capturat quatre. De matinada, en alguns llocs públics, han aparegut libels sediciosos contra les autoritats de la Ciutat; les acusen d’enganyar el poble, amb expressions d’afectada compassió, i ens conviden a sotmetre'ns abans que s’abati una ruïna total sobre Barcelona. Sembla que l’enemic ha aconseguit infiltrar aquests pasquins amb l’objectiu d’afeblir la nostra moral, però el resultat ha sigut just el contrari: indinació general en el poble i major resolució en la defensa. Les autoritats n'han investigat l’origen i han determinat que ha sigut per iniciativa del mateix duc de Pòpuli, a qui han fet arribar la inutilitat de semblants estratagemes. La plaça ha respost, a més, fent jugar sis morters des del baluard de Sant Pere, en un foc intens que ha durat tota la nit.

28 de maig de 1714 (dia 308)

Jornada CCCVIII del setge. Dilluns. Encara es comenta a la Ciutat l’entrada a port d’una sagetia carregada de queviures i pólvora, propietat del coronel don Sebastià Dalmau: ha resistit sense defallir els atacs de l’artilleria de bloqueig, des del mar i des de terra, complementades amb descàrregues de fuselleria. Al pla de Barcelona, abans que es fes de dia, els nostres artillers han aconseguit destruir una de les bateries de l’enemic. Però el foc artiller de les dues parts s’ha mantingut sense treva al llarg de tot el dia: matí, tarda i nit. De matinada, el batalló de guàrdia ha rebut l’ordre d’ocupar la muralla situada entre l’hort de Santa Anna i el portal de Sant Daniel. L’enemic s’hi ha aproximat durant la nit i hi ha hagut un foc intens de bombes i granades entre les dues parts. Els comandants de la plaça han inspeccionat les defenses del convent de Jesús, que sembla el proper objectiu dels borbònics. D’acord amb el dictamen del consell de guerra celebrat el passat dia 20, s'ha ordenat que es faci un minat exhaustiu de la posició per si cal abandonar-la, però que no s’encenguin les metxes fins que comenci l’atac dels enemics i que s'aparenti voler guardar la posició fins al final.

29 de maig de 1714 (dia 309)

Jornada CCCIX del setge. Dimarts. El foc d’artilleria ha sigut intensíssim, insuportable. Les bombes dels borbònics han arribat fins als horts de Sant Pau, les drassanes i les proximitats de Sant Antoni, de manera que les nostres famílies han hagut d’allunyar-se fins a la muntanya de Montjuïc i la marina. S’hi han refugiat totes les persones que no són aptes per empunyar les armes. La resta continuen concentrades en la defensa de la plaça i dels passos que podrien obrir-se entre els borbònics i les barraques dels desplaçats, seguint les ordres del sergent major de la Coronela. La fragata del coronel Sebastià Dalmau ha fet una nova sortida, amb l’intent de capturar un gànguil que navegava entre els enemics; l’han socorregut a temps i ha hagut de retirar-se. L’enemic ha fet avui tres atacs successius de tempteig sobre el convent de Jesús. En previsió que caigui en mans enemigues, el nostre comandant en cap, Villarroel, ha apostat una columna d’infanteria i forces de cavalleria als voltants, a fi de cobrir la sortida de la guarnició quan calgui. Finalment, a la vista d’aquesta hostilitat reiterada, l’hem volat i evacuat, perquè era insostenible, després d’haver perdut la posició del convent dels Caputxins. Els borbònics han perdut fins a vuit oficials en l’atac.

30 de maig de 1714 (dia 310)

Jornada CCCX del setge. Dimecres.

En el dia d’avui, el lloctinent del portantveus del general governador de Catalunya, Francesc de Saiol, ha fet publicar un ban en què denuncia els bombardejos generalitzats contra la Ciutat com l’acció més inhumana que mai s’hagi vist, complementada, a més, amb la difusió de papers sediciosos dins la Ciutat que busquen l’acceptació de la submissió. En conseqüència, d’acord amb la decisió de la Reial Audiència, ha ordenat que les reparacions de les cases afectades pels bombardejos es financiïn amb els béns que han estat confiscats a tots aquells que han desemparat Barcelona. La nit ha estat particularment cruel, amb bombardeig incessant i gran ruïna de gent, cases i temples. A les vuit del vespre han sortit del port de la Ciutat nou embarcacions, entre pincs, fragates i bergantins, amb direcció a Mallorca, enmig del foc de canó dels assetjadors. Els hem perdut de vista, però a les dues de la matinada hem tornat a escoltar, amb angoixa, foc d’artilleria procedent d’alta mar. La Junta 24a de Guerra, aplegada a la torre del portal de Sant Antoni ha tractat la sol·licitud presentada pels administradors de l’Hospital, en la qual han manifestat el seu estat precari, col·lapsat de ferits i mancat de mitjans.

31 de maig de 1714 (dia 311)

Jornada CCCXI del setge. Dijous. Festivitat de Corpus. L’artilleria dels borbònics han continuat avui castigant sense pietat la Ciutat, fins al punt que els oficis religiosos del dia ha calgut celebrar-los en desenes de capelles improvisades als campaments esparsos per la muntanya, a la marina i als sorrals que fan d’aixopluc als refugiats i on viuen centenars de clergues i religiosos que han abandonat els seus convents. Entre les deu i les onze del matí, alguns dels nostres fusellers han sortit al pla, a l’esquerra de les ruïnes de la casa de Magí Mercader (que vam volar fa uns quants dies), a fi de provocar un atac de l’enemic. En efecte, han estat contestats i s’han retirat amb ordre fins a formar amb la cavalleria i rebre el suport d’altres piquets, a l’espera del contraatac: gràcies a aquest ardit, han fet fins a 23 presoners dels borbònics, amb un tinent, a més de nombrosos morts, inclòs el seu capità. La gran contraofensiva que ens han llançat després ha estat infructuosa, atès que les nostres unitats han estat protegides amb extrema habilitat per l’artilleria de la plaça. Només ens han ferit dos fusellers. A darrera hora, el bombardeig sobre la Ciutat s’ha intensificat i una bomba dels borbònics ha fet malbé la campana de les hores de la Catedral.