30 entradas de este mes recuperadas de Wayback Machine. Texto original en catalán, sin traducir.
1 de juny de 1714 (dia 312)
Portal de Sant Antoni
Jornada CCCXII del setge. Divendres. Han arribat avui, a port, dos xabecs procedents de Mallorca amb queviures preciosos i alguns plecs de correspondència, que confirmen que es preparen socors, per ordre de l’emperador, procedents de Nàpols i altres parts d’Itàlia. N'esperem l’arribada amb impaciència. També confiem que els anglesos reconsideraran la seva traïció i concorreran a ajudar aquesta Ciutat. També han arribat impresos de Madrid; els castellans s'hi vanten de la seva ofensiva artillera des del Clot, sense reconèixer el dany rebut de les nostres bateries de la Creu de Sant Francesc. Parlen de la pau ajustada entre l’emperador i el rei de França, però sense admetre els aspectes que poden afavorir-nos. Ens tracten amb la fatxenderia de sempre i la manca d’urbanitat habitual. Avui una bomba de la nostra bateria ha fet volar sencers els cossos de dos soldats enemics al cordó de Caputxins, tot just al davant de la plaça; n'han estat testimonis molts dels nostres fusellers i sentinelles. El comandament de la plaça ha ordenat de col·locar una bateria de dos canons molt a prop de l’església de Sant Bertran: volem protegir les famílies que hi acampen per fugir de l'innoble bombardeig enemic.
2 de juny de 1714 (dia 313)
Jornada CCCXIII del setge. Dissabte. L'aiguat que ha caigut tot el dia sobre la plaça ha fet que els borbònics no ens poguessin bombardejar, sinó molt puntualment. Nosaltres, que hem intentat mantenir seca la pólvora, també els hem disparat tant com les circumstàncies ens han permès. L’incendi de la casa de Josep Bòria i Gualba ens ha colpit a molts: hem vist com gairebé tots els seus béns es convertien en cendra. Fet molt injust, sobretot perquè la família sencera es troba dins de la Ciutat arriscant cada dia la vida per la fidelitat a Carles III i la conservació de les nostres Constitucions. Algun dia, potser encara d’aquí a tres-cents anys, el país sencer haurà de retre homenatge sentit a tots aquests bons patricis. La Junta 24a de Guerra ha lliurat les cent lliures setmanals consignades a l’Hospital General, d’acord amb la despesa setmanal presentada pels seus administradors. Consisteix, entre altres coses, en 42 quarteres de blat, 3 barralons de vi, 7 porrons d’aiguardent, 4 quarteres de faves, 7 quintars de farines, un quintar de sèmola, 280 dotzenes d’ous, 14 arroves de bacallà, 1750 sardines salades, 5 arroves d’arròs i 24 quartans d’oli; a més, la farmaciola requereix diverses matèries per a la cura dels malalts.
3 de juny de 1714 (dia 314)
Sant Martí de Provençals
Jornada CCCXIV del setge. Diumenge. Avui han continuat fent foc, d’esma, els canons d’una i altra part. Els dels borbònics, fent noves ferides al cos de la Ciutat i batent el convent de Jesús, el seu objectiu immediat, que encara que nosaltres hem abandonat ells encara no han pogut ocupar. La seva església ja es troba greument afectada i s’enfonsarà d'un moment a l'altre, sota el pes de les pròpies runes. Fem front a un combat ben desigual: calculem que, per cada projectil nostre, ells aconsegueixen d'enviar-nos-en una vintena. Els fusellers han llançat avui diversos atacs i escaramusses per dificultar la feina dels nostres assetjadors a les trinxeres i les guàrdies dels piquets als cordons. A Gràcia, fins i tot, hi han fet alguns presoners. La Ciutat va plena de la notícia que ha entrat a la plaça un tambor amb un oficial francès que portava una carta del general marquès de Guerchy per al comandant en cap, Antoni de Villarroel; li reclama alguns béns que un assistent li va robar abans de desertar dins la plaça. Com que nosaltres mirem de respectar les normes de la guerra, el nostre comandant ha ordenat al desertor que retornés els béns al marquès.
4 de juny de 1714 (dia 315)
Jornada CCCXV del setge. Dilluns. Ja fa un parell de setmanes que els borbònics ens bombardegen sense pietat, de manera horrorosa. Hem calculat que el nostre casc urbà ja ha rebut set mil bombes. Encara que sembli increïble, podem donar gràcies al Cel pel poc dany que han fet a les persones. Però tot i aquesta amenaça permanent, la moral es manté prou ferma; això manifesta sense embuts la serena convicció del poble de lluitar per les llibertats: avui he sentit al carrer que, encara que no quedin més que els fonaments de les cases, la pàtria ha de quedar lliure de cap dominació i sota el seu legítim rei: el senyor Carles III. Els veïns —al mal temps, bona cara— comparen el nombre de bombes que ha rebut cadascú de l’enemic. Entretant, l’acampada de barraques ocupa des del baluard de Santa Eulàlia, per tot l’arenal, fins a la Llanterna del port, i des del baluard del Rei, seguint la línia de comunicació i tota la marina, fins al castell de Montjuïc, on també hi ha tota mena de gent refugiada, especialment nobles, així com la dona del comandant en cap, Antoni de Villarroel. Avui ha entrat a port una fragata procedent de Mallorca. Amb una destresa increïble, ha esquivat el bombardeig de dues galeres que l’han perseguida inútilment fins a l’església de Sant Beltran.
5 de juny de 1714 (dia 316)
Baluard de Tallers
Jornada CCCXVI del setge. Dimarts. A la una de la matinada, l’enemic ha començat cruelment un dia més a escopir foc sobre les nostres cases. El general Joan Baptista Basset ha ordenat, per respondre amb més eficàcia, reforçar les bateries dels Tallers. Set morters estan disposats al terraplè de la muralla, al costat del jardí de Sant Pere; quatre, a la mitja lluna del portal Nou; quatre més, a la mitja lluna de Tallers, i dos, al costat del portal de l’Àngel. El comandant general, Antoni de Villarroel, ha actuat avui amb determinació, davant la notícia de contactes entre persones destacades de la plaça i l’enemic, a la part de la Granota. Per la Ciutat ja hi corria la notícia que alguns oficials nostres, contra tot honor i menystenint el sacrifici dels bons patricis, s’estaven deixant subornar. Hi ha enviat Llorenç Samitier i altres dragons de Sant Miquel, que han capturat el capità borbònic don Gaspar Abarca, fill del comte de la Rosa, juntament amb un altre oficial. Els han fets entrar a ciutat i els han reclosos al baluard de Migdia, on don Gaspar Abarca ja havia estat empresonat fins a ser alliberat al llarg del 1713. Avui també els nostres fusellers han fet incursió a la marina del Llobregat i hi han pres material de guerra a l’enemic.
6 de juny de 1714 (dia 317)
Jornada CCCXVII del setge. Dimecres. Avui els invasors han iniciat una mica més tard el seu miserable bombardeig contra les nostres cases i esglésies; ha sigut cap a les tres de la matinada. Llavors les nostres peces de Tallers han disparat també amb molta energia. Intentem sobretot contenir l’avenç de les trinxeres borbòniques que es dirigeixen cap al convent de Jesús. El comandant en cap, el general Villarroel, ha ordenat que tota la infanteria de la plaça es congregués davant de l’Escola Militar, i la cavalleria, als molins de vent. Després, ha passat revista a la tropa amb assistència del general Josep Antoni Martí i del brigadier Josep Moragull, amb els coronels i altres oficials de les unitats. Des de la muralla, hem percebut clarament un gran incendi a Sarrià: els nostres enllaços ens han confirmat que s’han incendiat algunes barraques, s’han perdut armes i pólvora, i s’ha cremat un piquet de cavalleria. Tan aviat com n'hem tingut notícia, la nostra artilleria ha disparat contra els castellans per dificultar-los les tasques d’extinció i els moviments a la seva caserna. A la tarda, els borbònics han continuat amb el seu bombardeig mesquí, que només han aturat tres hores. Cada dia es fa més difícil escapar-se de la fúria dels canons enemics, que aconsegueixen que en tot Barcelona no s'hi vegi ni una ànima.
7 de juny de 1714 (dia 318)
Les Rambles
Jornada CCCXVIII del setge. Dijous. Avui el bombardeig ha durat tota la nit. Terribles xiulets d’incertesa han solcat el cel i ens han deixat dormir ben poc, sempre amb l’ai al cor, preparats per fugir de sostres que s’ensorren o parets que cedeixen. Les bombes han afectat especialment alguns dels temples més significats de la Ciutat. Com en dies anteriors, des de la plaça hem respost sobretot amb les bateries dels Tallers i de Sant Pere, amb foc altern dels canons i els morters. L’enemic només ha fet descansar avui el seu foc d’artilleria entre les set i les vuit del vespre. A la nit, el comandament de la plaça ha avaluat el nombre de bombes que els borbònics han llançat sobre la Ciutat només en el dia d’avui: 1162. Han arribat a port dos llaüts carregats de carn fresca i altres provisions. Els fusellers i voluntaris han continuat fent les seves sortides acostumades, triant el moment de sorprendre les avançades o les guàrdies de l’enemic, per tal de fer escaramussa amb posició d’avantatge. El segon batalló de la Coronela ha anat a cobrir les portes; el primer, els baluards i les mitges llunes; el quart ha restat de guàrdia s'ha apostat durant la nit a la muralla, tot assistint el tinent coronel. Avui hem perdut el tinent don Pedro de Prado, sempre valerós en la defensa de la plaça.
8 de juny de 1714 (dia 319)
Jornada CCCXIX del setge. Divendres. Les bateries dels borbònics han començat avui la seva pluja mortal sobre la Ciutat a les tres de la matinada i no han cessat en cap moment fins a les set del vespre. La plaça els ha respost com ha pogut. Han arribat a port dos xabecs procedents d’Alcúdia, amb abundants provisions de boca. Els seus patrons han fet saber a les autoritats barcelonines que han arribat a Ciutat de Mallorca notícies que es prepara a Nàpols un comboi de diverses embarcacions carregades de proveïments, amb soldats, queviures i municions per mantenir la resistència. Aquesta informació també ens l'ha confirmada el patró d'un pinc procedent de Liorna que també ha arribat avui; anava carregat de blat i ha aconseguit evitar, amb gran astúcia, el bloqueig: ha hissat la bandera francesa i ha saludat amb dissimulació la nau capitana de l’esquadra enemiga. Un tambor francès ha portat un regal del coronel Monteil per al comandant general, Villarroel, i per al coronel Sebastià Dalmau, en agraïment pel fet que li hagués estat retornat fa uns quants dies un efecte que li havia robat un criat que després havia desertat a la plaça. Villarroel ha cedit la part que corresponia als consellers, els quals l’han lliurada a l’Hospital de la Santa Creu.
9 de juny de 1714 (dia 320)
Can Navarro
Jornada CCCXX del setge. Dissabte. Avui el cruel bombardeig contra la Ciutat no ha començat fins a les deu del matí, però ha durat igualment tot el dia fins a les set del vespre. La plaça ha respost amb el foc dels canons i els morters que li queden. També hem reforçat les defenses a la muralla i el baluard del portal Nou, que és per on pensem que l’enemic podria llançar-nos un atac general. El conseller en cap, Rafael Casanova, hi ha assistit amb gran constància per tal d’examinar l’encert de les obres. El foc dels borbònics ha causat avui destrossa important a l’església de Santa Maria del Pi, molt principal a la Ciutat. A les deu de la nit, el capità Juan Novales, amb una partida de 50 dragons de Sant Miquel, ha llançat un atac per sorprendre la guàrdia de cavalleria de l’enemic que cobreix la línia de comunicació del seu desembarcador del Llobregat. Per facilitar-ne l’acció, el coronel de la Diputació del General Francesc Sans-Miquel i de Montrodon i el governador del castell de Montjuïc, Pau Toar, han sortit a ocupar els passos amb la infanteria. Sense utilitzar les pistoles, sabre en mà i a la càrrega, han sorprès de tal manera l’enemic que han capturat 29 cavalls i n'han eliminat la major part dels cavallers.
10 de juny de 1714 (dia 321)
Jornada CCCXXI del setge. Diumenge. En fer-se de dia, han entrat a la plaça, procedents de Montjuïc, els soldats que havien sorprès la guàrdia dels borbònics, juntament amb el cavalls i els genets fets presoners. Barcelona els ha rebut com a herois, enmig de l’alegria general. Ha mort, però, Baldiri de Batlle, capità del Regiment de la Fe; el van ferir fa quatre dies en un bombardeig artiller i avui ha lliurat l’ànima a Nostre Senyor. Era partidari d’acceptar la capitulació, però, tot i perdre el seu parer en el darrer Consell de Guerra, s’ha mantingut al servei del país fins al darrer dia. La seva fidelitat mereix record per sempre. Per part de la Ciutat, hem sentit molt la pèrdua també del marquès de Villafranca, don Juan Miguel Iñíguez Abarca, comandant del Regiment de la Diputació del General. Ha entrat a port, carregada de vi, una petita tartana que havia caigut en mans d’un xabec propietat dels nostres armadors. El bombardeig ha continuat amb la virulència acostumada. Corre per la Ciutat que una bala ha caigut avui just al costat de les guàrdies dels Taverners i els Escudellers de la valerosa Coronela, però que els soldats, protegits pel Cel, no han patit cap dany: és prodigi de nostra Senyora, perquè ha passat just al costat de la capella de Montserrat.
11 de juny de 1714 (dia 322)
Barcelona
Jornada CCCXXII del setge. Dilluns. Els borbònics han continuat avui el seu bombardeig. Des de la Ciutat han contestat els canons i les bateries amb gran encert. A més, el general Joan Baptista Basset ha aconseguit sorprendre l’enemic amb la instal·lació de cinc morters a la mitja lluna del portal Nou. Els artillers dediquen molt de temps cada dia a estudiar les posicions enemigues i a configurar les nostres defenses, a fi de millorar la posició de les nostres peces i aconseguir la màxima efectivitat possible amb els nostres escassos mitjans. Els nostres fusellers han continuat també fent les seves escaramusses diàries contra les guàrdies dels cordons; però sembla que els borbònics cada dia estan més previnguts i augmenten les baixes de les unitats que parteixen de la Ciutat cada matinada per hostilitzar-los. Avui ha mort el més jove dels nostres veïns allistat per combatre: l’han sorprès en atansar-se a les línies dels borbònics i no ha pogut evitar un tret precís dels piquets. Tota la família el plora i també el seu carrer, els seus amics i els companys a l’Escola Militar. Les companyies de la Coronela s’han mantingut un dia més, enmig de la pluja de bombes, en les seves posicions: la dels Revenedors, al portal Nou; la dels Taverners, al portal de l’Àngel, i la dels Escudellers, al baluard de Jonqueres.
12 de juny de 1714 (dia 323)
Jornada CCCXXIII del setge. Dimarts. Des de les nostres defenses als baluards dels Tallers i de Sant Pere, hem disparat intensament per dificultar els treballs d’aproximació dels nostres enemics. Procurem alentir al màxim la construcció de les seves trinxeres de setge. Els borbònics han suspès el bombardeig, finalment, a les set del vespre, després de gairebé quaranta hores sense interrupció. Com en dies anteriors, els nostres fusellers s’han apropat tant com han pogut als cordons, a fi de provocar una sortida massiva, i una part i l’altra han fet molt de foc. Tenim la impressió que, després de consolidar la seva ocupació del convent de Jesús, traçaran trinxeres d’atac en direcció als baluards dels Tallers, de l’Àngel i de Jonqueres, i així ja podran llançar un atac general contra la Ciutat. Sabem, però, que cada jornada els suposa un cost enorme en hòmens i material. El duc de Pòpuli perd la paciència, confiat com estava que el seu bombardeig terrorista aconseguiria accelerar la nostra submissió. A la Ciutat, la major part del poble opina que, si resistim aquest embat, farem una enorme demostració de resistència i que cada dia que passa els sacrificis dels nostres enemics fan més i més insostenible mantenir el setge.
13 de juny de 1714 (dia 324)
Sants
Jornada CCCXXIV del setge. Dimecres. L’enemic ha començat a castigar-nos amb la seva artilleria a les cinc de la matinada, encara que amb menys intensitat que els darrers dies. Potser comencen a accentuar-se els seus dubtes. Alguns han afirmat, basant-se en la informació d’un desertor, que els borbònics retiraven moltes de les seves peces a la caserna dels francesos, i fins i tot alguns deien que les estaven traslladant penosament als desembarcadors del Besòs. Però la realitat (l'hem poguda observar) és que els enemics preparen maniobres per defensar les seves trinxeres en direcció al convent de Jesús i que també han decidit refer les seves bateries, a la vista de les bales i bombes que els hem llançat, les quals, segons sembla, també els han fet prou mal. Els fusellers han atacat avui els cordons de l’enemic, sobretot a les parts de la Granota, a Gràcia i a Sants, amb el suport de voluntaris, amb un foc molt viu i encertat, contra tots aquells desprevinguts que sortien de les seves posicions. Ara que els tenim més i més a la vora i hem de limitar la defensa al clos de muralla, el nostre objectiu és obligar-los cada dia a mantenir els ulls ben oberts, davant la incertesa dels nostres cops de mà. Però les nostres baixes augmenten i l’Hospital general ja no dóna a l’abast.
14 de juny de 1714 (dia 325)
Jornada CCCXXV del setge. Dijous. Jornada CCCXXV del setge. Dijous. L'enemic ha mantingut el seu foc contra la Ciutat, però només amb la cadència de quatre morters. Han treballat intensament en els ramals de trinxera que porten al convent de Jesús. També hi ha hagut una activitat molt intensa al desembarcador del Besòs. Ha entrat a port un xabec procedent de Mallorca, amb algunes provisions de boca i diferents plecs de correspondència, així de la mateixa illa com de Viena i Milà. Tots semblen confirmar que es prepara a Nàpols un gran comboi en socors de la Ciutat. Es parla de sis mil alemanys, amb moltes provisions i municions, repartits en disset navilis. Ha arribat també a port una faluga enviada per la capitana de França amb diversos presoners nostres. Els ha rebuts el nostre comissari de bescanvis, fra Josep Circuns, el qual ha acceptat la documentació pertinent i me l'ha feta a mans, en presència del comandant en cap, el general Antoni de Villarroel. S'ha fet el canvi de presoners amb satisfacció per les dues parts i la faluga ha salpat. Els consellers han fet publicar ban amb l'objectiu d'organitzar la recollida de les bombes i trossos de projectils caiguts sobre Barcelona: en farem nova munició perquè la nostra artilleria la retorni als borbònics.
15 de juny de 1714 (dia 326)
Baluard de Sant Antoni
Jornada CCCXXVI del setge. Divendres. Els borbònics han cessat avui en el foc d'artilleria. La plaça, en canvi, ha mantingut, com en dies anteriors, el foc de canons i morters. De matinada, han entrat a port dues noves fragates procedents de Mallorca, carregades de blat, pólvora i altres provisions. Han confirmat que a Nàpols s'hi prepara un gran comboi en suport a la resistència de Barcelona. A prop de la Granota, els borbònics han llançat una operació molt sigilosa: hi han emboscant un bon nombre d'efectius per sorprendre el nostre piquet d’avançada en aquella posició. Però els fusellers s'han retirat amb ordre, i només ens han pogut ferir dos cavalls. La Ciutat ha insistit avui en les disposicions contra els qui hagin comprat fragments de bombes: aquests les hauran de denunciar en el termini de 24 hores; també han comminat a patrons, mariners i altres persones que no gosin embarcar, per treure'ls fora de Barcelona, trossos de projectils, bombes senceres o bales d’artilleria de cap mena. Els batallons de la Coronela s’han distribuït avui de la manera següent: el sisè, a les portes; el cinquè, als baluards i a les mitges llunes; el quart, de guàrdia i, de nit, a la muralla, i el tercer, a Montjuïc. El general Villarroel està realment satisfet de la disciplina de tots.
16 de juny de 1714 (dia 327)
Jornada CCCXXVII del setge. Dissabte. Avui ha mort el tinent Domènec Arenes, del Regiment de Fusellers de Muñoz. Diuen que portem rebudes 11740 bombes dels nostres enemics. Déu vulgui que s'acabi aviat, aquesta tortura de foc. Carrers sencers es troben enrunats. Bona part de la població de la Ciutat ja dorm a l'aire lliure, a les platges i a la falda de Montjuïc. Diuen que, per fortuna, la marina francesa que ens bloqueja s'ha negat a escoltar la petició dels espanyols: volien que les fragates franceses escombressin amb foc d'obús les platges on es refugien els nostres vells, les nostres dones, els nostres fills. A les deu del matí, després de moltes hores de treva, els invasors han reprès el foc amb quatre morters; nosaltres, sota el comandament dels nostres capitans Francesc Costa i Francesc Rovira, els hem respost des de la mitja lluna del portal Nou i des del terraplè de l'angle de l'horta de Sant Pere. En el dia d'avui, ha passat, des de la plaça a la nau capitana de França, don Marià Bessons, capità de la Companyia dels Estudiants de Lleis; tenia cura d'alguns presoners per intercanviar. Ha rebut el compliment del general de mar dels enemics, que l'ha convidat a dinar a la seva taula i li ha remès un present per al nostre comandant en cap, don Antoni de Villarroel.
17 de juny de 1714 (dia 328)
Convent de Caputxins
Jornada CCCXXVIII del setge. Diumenge. El combat artiller ha continuat avui igual que ahir: entre els morters dels assetjadors i els canons de la plaça. Ha entrat a la Ciutat un tambor despatxat pel marquès de Guerchy, general dels francesos, amb plecs i minutes adreçades al nostre comissari de bescanvis de presoners. Ens ofereixen bona correspondència, d'acord amb l’estil de la guerra, amb el propòsit d'intercanviar oficials, soldats, fusellers i mariners. En efecte, des de les embarcacions franceses de bloqueig i des de les casernes dels borbònics comandades pel duc de Pòpuli han pogut tornar a la Ciutat diferents presoners: paisans i fusellers. Retornen, valents, a una sort més incerta que la que els esperava en el seu captiveri. Nosaltres els hem correspost com calia. Avui hem perdut el tinent del Regiment de Cavalleria de la Fe don Lamberto Álvarez. Els consellers de Barcelona, absent el conseller en cap, s’han aplegat a la torre del baluard de Sant Antoni i han decretat de lliurar 168 lliures al tinent coronel i sergent major de la Coronela Fèlix Nicolau de Monjo, per remunerar-li tots els extraordinaris treballs que ha fet per defensar la plaça. La Ciutat no recompensa els militars amb la mateixa generositat.
18 de juny de 1714 (dia 329)
Jornada CCCXXIX del setge. Dilluns. Hem vist avui com es manté el combat entre els morters borbònics i els canons de la plaça. Ha aconseguit entrar a port una fragata procedent de Mallorca, carregada amb bones provisions i amb alguns plecs de correspondència que han confirmat, una vegada més, que es prepara un comboi des d'Itàlia per socórrer la Ciutat. La correspondència i els impresos rebuts confirmen que el rei de França ha decidit abandonar els interessos del seu nét en la monarquia hispànica. Diuen que els ministres castellans i els ministres francesos que formen els consells d'Estat i de Guerra mantenen una sagnant discòrdia. Han confirmat que, amb despatxos, el rei Lluís ha ordenat als seus generals i a les seves tropes que suspenguin les hostilitats contra els catalans. Sembla, a més, que el duc de Berwick podria haver-se negat a emprendre el setge contra nosaltres, tal com li era requerit. Diversos ministres castellans dels consells de la monarquia han sortit desterrats de la cort en els darrers dies, sense que, en cap cas, se n'hagi publicat la causa de la caiguda en desgràcia. Tot i que a nosaltres ens acusen de desunió, són ells, doncs, els qui mantenen interessos de facció, per sobre d’una autèntica voluntat de persistència.
19 de juny de 1714 (dia 330)
Jornada CCCXXX del setge. Dimarts. Enfollit d'odi contra nosaltres, pel que es diu, Felip de Borbó ha escrit al duc de Berwick, que ve de camí a dirigir el setge, que no respecti dels barcelonins ni vides ni hisendes, tret de les dones i els nens. Avui, Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís, seguint les ordres del comandant en cap, ha passat, amb pavelló de parlament, a la nau capitana de França per intercanviar presoners i per agrair, de part del nostre comandant general, Villarroel, el regal que aquest va rebre dies enrere. Els francesos han fet incomptables esforços per transmetre’ns a través de Tomeu la conveniència que ens lliurem a canvi d’alguna concessió, atès que l’emperador ja no empararà, en cap cas, la Ciutat. El sergent major els ha respost que ja és massa tard pel que se'ns proposa i que no ens farem enrere, que, si la nostra resolució és bona, el Cel ens protegirà, i si no, la posteritat compadirà nostra constància i la lloarà. La 24a de Guerra, per aconseguir diners per finançar la defensa, ha decretat demanar diners a censal, consignat en garantia als drets i imposicions al 3 per cent de diferents articles. Avui, les hostilitats de la nostra artilleria i també dels nostres fusellers han estat molt intenses contra la caserna enemiga que hi ha a Sants.
20 de juny de 1714 (dia 331)
Jornada CCCXXXI del setge. Dimecres. Dia de captures interessants: alguns dels nostres fusellers han aconseguit entrar al castell de Montjuïc amb algunes cavalleries preses a l'enemic al voltant de la torre del Riu i la Casa d'en Navarro, a la ribera del Llobregat. Alguns llaüts han aconseguit també ingressar a port, ben carregats de provisions. El bombardeig entre la plaça i els borbònics ha continuat també com de costum. El comandant general, Villarroel, m'ha dictat avui una missiva per al marquès de Guerchy: hi recrimina, al duc de Pòpuli, que hagi tractat de rebels els defensors de Barcelona i demana al comandament francès que intervingui per frenar-lo, perquè, si no, pensa evitar en endavant qualsevol tracte amb l'exèrcit dels espanyols. Les autoritats de la Ciutat, amb una necessitat extrema d’obtenir recursos, han confiscat, temporalment, 14.000 lliures a l’orde de Sant Joan; han promès de restituir-les al Gran Mestre de Malta. També, des de fa dies, a tots els ciutadans que, posseïts per l’avarícia, han tancat les seves arques i s’han negat a contribuir amb préstecs o donatius a subvenir la defensa, els han ordenats de fer guàrdia durant 48 hores als baluards més exposats. Amb aquesta mesura extrema, darrerament hem aconseguit bones partides.
21 de juny de 1714 (dia 332)
Baluard de Llevant
Jornada CCCXXXII del setge. Dijous. Han continuat avui, amb gran soroll, els bombardejos entre la ciutat i els nostres assetjadors en la forma acostumada. També, tot i això, l'intercanvi de presoners entre la plaça i el campament dels francesos: algunes calesses i carruatges amb gent grossa han sortit des de Barcelona. Amb gran alegria de les tavernes encara obertes, ha entrat al moll un llagut carregat de vi. En el dia d’avui, segons he sentit a dir per la Ciutat, el conseller en cap, Rafael Casanova, ha fet revista dels hospitals de sang propis de la Coronela; cadascun dels seus sis batallons disposa d’un edifici religiós, convent o església. Els frares fan d'infermers, sovint amb gran heroisme, i evacuen els ferits a la mateixa primera línia de foc, a tret dels nostres enemics. El nombre de cirurgians assignats a cada batalló, entre quatre i sis (auxiliats d’un nombre semblant de fadrins ajudants), és proporcional al nombre de soldats que hi serveixen. Els del primer són atesos a Santa Maria del Mar; els del segon, a Santa Clara; els del tercer, a Sant Pere; els del quart, a Santa Anna; els del cinquè, a Sant Francesc d’Assís, i els del sisè, els més arrecerats, a Santa Mònica.
22 de juny de 1714 (dia 333)
Jornada CCCXXXIII del setge. Divendres. La ciutat ha fet entrar, a través dels seus corsaris, encara dos llondros més carregats de vi; els ha apressats un xabec. L'enemic ha continuat bombardejant-nos, però ha canviat les hores de descans. Des de la plaça, morters i canons concentren el foc contra els treballs que fa l'enemic per resguardar les seves bateries. Passades les deu de la nit, dues canonades des del bauard del Rei han alertat el castell de Montjuïc: des de la plaça s'ha observat que els enemics concentraven avui molta força d'infanteria i cavalleria a la Creu Coberta. El comandant general, Villarroel, ha ordenat que tots els llocs de la plaça i la línia de comunicació fossin especialment reforçats. De matinada, finalment, el nostre comandant ha donat l’ordre de desmobilització. Els enemics s'han limitat a intentar cremar el blat que els nostres fusellers i paisans, fins i tot a tir de pistola dels seus cordons, no dubtaven a sortir a collir. Els consellers de Barcelona, absent el segon, s’han aplegat avui, a resguard de l’artilleria dels enemics, en una de les torres del portal de Sant Antoni: han deliberat nomenar assessor jurídic de la ciutat misser Rafael Bruguera.
23 de juny de 1714 (dia 334)
Sarrià
Jornada CCCXXXIV del setge. Dissabte. Avui han tornat els pitjors bombardejos del setge contra les nostres famílies i les nostres propietats, com durant els primers dies d’aquesta bogeria que ens fa patir el duc de Pòpuli. Sembla com si volguessin que no quedés res de nosaltres. La plaça, amb els artillers mallorquins cada dia més fins després de mesos de servir les nostres bateries, han abocat tot el foc possible contra els treballs de l’enemic, a fi de cobrir la plaça de la millor manera possible. Després que arribés un jove tambor amb un correu a la caserna general, m’ha correspost llegir, al nostre comandant en cap, una carta del general marquès de Guerchy. Hi anunciava per primera vegada l’arribada del duc de Berwick i deia desconèixer quins podien ser el termes ofensius (dels quals es queixa en Villarroel) amb què el comandament espanyol del setge s'hauria pogut referir al nostre general. Així mateix, el francès comunicava que havia fet arribar al duc de Pòpuli la llista exhaustiva de tots els oficials presoners que es troben a Barcelona, a fi de continuar amb els intercanvis de presoners. No tothom a la ciutat és partidari de deixar escapar presoners tan perillosos per a la nostra seguretat futura.
24 de juny de 1714 (dia 335)
Jornada CCCXXXV del setge. Diumenge. La intensitat del foc artiller ha sigut avui molt gran. Els nostres morters i les nostres bateries han intentat respondre amb l’eficiència acostumada. El nostre comandant en cap, el general Villarroel, ha ordenat d'atacar l’enemic al lloc dit del Canyet, on els informes rebuts apuntaven feblesa dels assetjadors. Els nostres fusellers s’hi han apropat, sense despertar sospites, fins a posar-se a tret de la gran guàrdia dels enemics. Els han fet moltes baixes d’inici, però els borbònics, a força d’enviar-hi més i més soldats al combat, finalment ens han obligat a retirar-nos. Som massa pocs per fer durar gaire temps qualsevol atac contra l'invasor. Com a conseqüència de l'escaramussa, han quedat estesos al camp un bon nombre de morts i ferits que alguns voluntaris s’han apressat a portar fins als seus hospitals. Aquesta mateixa tarda, en resposta a una delació, el comandament de la plaça ha ordenat detenir nou soldats alemanys. Se'ls acusava de conspirar contra l’oficial que manava el seu piquet, per poder desertar al camp enemic. El Consell de Guerra, reunit d’urgència, els ha escoltats i ha comprovat que es tractava d’una denúncia falsa. Ha disposat, doncs, d'alliberar-los i de capturar-ne l’acusador.
25 de juny de 1714 (dia 336)
Montjuïc
Jornada CCCXXXVI del setge. Dilluns. Els borbònics han llançat avui un atac d’artilleria amb només quatre morters. Des de la plaça els hem respost amb onze, i hem fet jugar, a més, tots els nostres canons que encara podem usar. Vist que ha disminuït el foc dels borbònics contra la Ciutat, a poc a poc alguns dels habitants dels barris més propers a les muralles, una mica més confiats, han tornat cap a casa. Alguns guaites, habitualment molt joves i fins i tot nens, vigilen les bateries enemigues des de posicions elevades, sobretot als convents, i criden «bomba va» i «bomba ve», per avisar els ciutadans del seu entorn de les trajectòries dels projectils; diuen «bomba ve», quan pensen que cal refugiar-se d’un impacte que caurà a prop, i «bomba va», quan preveuen que el projectil passarà de llarg. Durant el matí s’ha tornat a fer una escaramussa al mateix lloc del Canyet del dia d’ahir a la tarda. Els enemics ens han matat dos cavalls del Regiment de Dragons de Sant Miquel, a més de fer-nos, inicialment, un presoner; des de la plaça hem rebut ben ràpid el suport d’altres dragons i hem aconseguit recuperar el soldat capturat, que era justament el fill del tinent Funes, que era qui dirigia l’atac.
26 de juny de 1714 (dia 337)
Jornada CCCXXXVII del setge. Dimarts. L’artilleria dels enemics ha continuat molt moderada. La nostra, amb tota mena d’enginys: bombes, granades reals i bales, concentrada a evitar el progrés de les trinxeres d’atac que els borbònics construeixen contra nosaltres. Avui han arribat notables contingents al campament francès: uns diuen que són els primers reforços d'una nova onada enviada pel rei Lluís XIV; altres, que es tracta de les que estaven escampades fins ara pel Maresme combatent les tropes del coronel Amill, que ha hagut de fer-se escàpol. En tot cas, sembla que ben aviat el duc de Pòpuli lliurarà el comandament del setge al duc de Berwick. De moment, el nostre comandant general, Antoni de Villarroel, ha fet passar un tambor al camp dels francesos amb un missatge per al marquès de Guerchy. Li hi diu que espera fer-se digne de la consideració de tan gran cavaller i general, referint-se a Berwick, i que, en la guerra, mirarà de defensar-se tan bé com el Senyor li faci entendre. A més, li demana que, en els intercanvis de presoners, encara que ell no té dames per oferir, en atenció a la seva condició, siguin alliberades Magdalena Giralt, esposa del general Moragues, i Isabel Boix, muller del sergent major Eudald Mas i Duran. Confiem que així serà.
27 de juny de 1714 (dia 338)
Jornada CCCXXXVIII del setge. Dimecres. L’enfrontament artiller ha continuat en els mateixos termes del dia anterior. Entretant, sortejant el bloqueig amb molta dificultat, ha aconseguit entrar al nostre moll un xabec procedent d’Alcúdia, amb algunes provisions de boca, cartes importants per als consellers de Barcelona i l’avís que havien arribat a Maó, en els darrers dies, alguns enviats de l’emperador amb ordres i instruccions per al Regne de Mallorca i el Principat de Catalunya. En una de les tavernes, a l'entorn del poc vi que queda, he sentit comentar a alguns soldats regulars l’audaç atac d’ahir contra el covent dels Caputxins: es van emboscar als marges del camí de Gràcia, però en ser descoberts van haver de retirar-se: ho van fer amb ordre, però van causar el màxim dany als nostres enemics. Després, encuriosits i esperançats contra tota esperança, he parlat amb ells de les cartes rebudes dels nostres ambaixadors a Europa, que ens parlen de la voluntat de l’emperador d’intercedir per nosaltres i que els canvis en les majories a les dues cambres del Parlament anglès fan pensar en la necessitat de tornar a enviar Pau Ignasi de Dalmases a Londres, on tan eficient resulta la seva actuació diplomàtica al servei de Catalunya.
28 de juny de 1714 (dia 339)
Jornada CCCXXXIX del setge. Dijous. Davant la imminència de l’arribada del duc de Berwick al camp enemic, tot i les pèssimes condicions meteorològiques, de pluja i de fang, el conseller en cap, Rafael Casanova, ha recorregut exhaustivament avui les defenses de la Ciutat, i ha dirigit els treballs de la plaça, el reforçament de les bateries, les mitges llunes, els baluards i les muralles, i ha revisat tots els punts en què un atac de l’enemic podria fer fortuna i resultar-nos especialment letal. Els nostres canons no han callat avui tampoc, concentrats en els cordons de setge de l’enemic i en les bateries borbòniques, que ens ataquen amb menys violència de la que havíem hagut de suportar fins ara. Deixo aquí constància, per a interès erudit, que he llegit al carrer (me l’ha mostrada un jove escrivent de l’Hospital General de la Santa Creu que viu ben a prop de casa meva i amb qui em trobo tot sovint) una quarteta dels temps en els quals (ara que només aspirem a sobreviure lliures) encara crèiem en la possibilitat de construir des de Catalunya una monarquia hispànica a mida dels nostres interessos. Diu així: «Abrid la puerta, castellanos, a aquél que el cetro empuña, que os dará rey Cataluña, y a él besaréis las manos.»
29 de juny de 1714 (dia 340)
Sants
Jornada CCCXL del setge. Divendres. Festa de Sant Pere. Durant dos dies, per donar la benvinguda al segon estiu de setge, la pluja ha estat tan abundant que, després de tantes hores, ha acabat per impedir completament l’activitat de l’artilleria dels borbònics: les bateries i els seus emplaçaments han quedat completament negats d’aigua, en particular, a l’entorn de la caserna del duc de Pòpuli, on la pluja ha estat més gruixuda. Nosaltres, en canvi, més ben resguardats, sí que hem pogut mantenir el foc. També, encara que amb moltes dificultats, els nostres fusellers han continuat les seves operacions d’atac contra els piquets dels cordons borbònics, tant a la part dels francesos com a la dels espanyols. El comandament de la plaça ha insistit novament en les disposicions sobre les obres de defensa i ha ordenat d'augmentar les bateries, reforçar els baluards i les mitges llunes amb nous parapets, excavant trinxeres o refent la muralla, amb la finalitat de preparar i oposar una resistència a ultrança, en cas que els borbònics desencadenin finalment un atac general. Tant el comandant en cap, el general Villarroel, com el conseller en cap, Rafael Casanova, han estat exemplars a l’hora de donar alè a tots els barcelonins que hi treballen.
30 de juny de 1714 (dia 341)
Jornada CCCXXXI del setge. Dissabte. Tan aviat com s’han assecat una mica el terreny i les peces, els enemics han volgut reprendre el bombardeig; les nostres bateries els han contestat com de costum, mentre els fusellers feien foc als borbònics als cordons i els nostres farratjadors es llançaven a intentar fer-se amb aliment per a les cavalleries que encara són a disposició de la defensa de la plaça. Destaco que els farratjadors han batut sobretot la zona de la Granota mentre resistien el foc enemic, l’artilleria del qual ha estat ben activa des de la cassola propera al Mas Guinardó. A les nou de la nit han entrat a port tres xabecs. Un, procedent d’Eivissa, on havia venut una presa capturada; els altres dos havien sortit de Mallorca amb provisions de boca per a la Ciutat. Han informat que a la capital de les Illes s'hi prepara un gran estol en auxili de Barcelona. Molts ja creuen aquesta mena d’avisos: són molts mesos de setge. La Diputació del General ha enviat avui dues comunicacions al seu ambaixador davant la cort imperial, el marquès de Montnegre. També hem sabut de les vicissituds de Pau Ignasi de Dalmases, que ha anat a Gènova i a Milà per ordre del consistori, però que ha tornat a Londres per ordre directa de l’emperador, perquè es creu que allí hi serà més útil.
