31 de 31 días, completo — jornadas 342 a 366 (25) del blog original en catalán, más jornadas 367 a 372 (6) de la Gazeta impresa de la época, en castellano.
1 de juliol de 1714 (dia 342)
Jornada CCCXXXXII del setge. Diumenge. Una granada ha ferit avui el capità de la Companyia de Gerrers, Ollers, Matalassers i Perxers de la Coronela, Antoni Berardo i Morera; és fill del senyor marquès de Montnegre, el nostre ambaixador a la cort imperial de Viena. Déu, que no disculpa els més il·lustres del sacrifici, li doni llarga vida. El bombardeig entre assetjadors i assetjats ha estat avui molt intens. Les bateries de la plaça s’han concentrat en els treballs dels enemics. De moment, els borbònics no donen mostres de voler iniciar trinxera d’atac; segurament, esperen l’arribada del duc de Berwick, a fi que supervisi personalment, amb els enginyers de la seva confiança, els millors plans per expugnar la Ciutat. Diuen que Berwick fa hores va arribar a Perpinyà i que avui probablement dormirà a Figueres. Porta instruccions de no admetre cap tracte de rendició dels assetjats, des del mateix moment en què obri la trinxera d’atac. A partir d’aquell moment, no hi ha haurà pietat, sinó per a les dones i els nens, i no es respectarà cap oficial, tingui o no patent de qualsevol sobirà, perquè ningú no l'hi haurà atorgat legítimament. Entretant, a la desembocadura del riu Llobregat hi han arribat dues galeres franceses: es diu que en elles ha tornat de València monsieur Orry.
2 de juliol de 1714 (dia 343)
Jornada CCCXXXXIII del setge. Dilluns. A les tres de la matinada l’enemic ha reprès el bombardeig amb gran violència. La plaça ha correspost també amb un foc intens, tot substituint els mitjans amb perícia. Els nostres fusellers han aconseguit avui recollir alguns cereals, ben valuosos, tot i el foc rebut de l’enemic, al qual han fet front amb valentia. Els farratjadors també s’han aventurat a penetrar en territori ocupat pels borbònics, a fi d’aconseguir aliment per a les cavalleries. Abans de fer-se de dia ha arribat a port un llagut que venia fent cabotatge des de Tossa. El seu patró ha informat que, segons diversos subjectes dignes de crèdit, a Girona s’hi espera en poques hores l’arribada del duc Berwick amb el contingent que completa el seu poderós exèrcit de setge. També, que vindria al mateix temps que alguns enviats de l’emperador, nostre senyor. Les darreres xifres de control del nostre comandament apunten que ens queden poc més de cinc mil defensors; diuen que, per cadascun dels nostres bons patricis, el duc d’Anjou disposarà, per subjugar-nos, de fins a vint soldats. Des de l’inici del setge, fa gairebé un any, les nostres forces regulars han resultat fortament delmades: potser som ara la meitat dels que érem quan ens vam recloure aquí a dins, a Barcelona.
3 de juliol de 1714 (dia 344)
Montjuïc i el port de Barcelona
Jornada CCCXXXXIV del setge. Dimarts. L’enemic ha tornat avui a bombardejar-nos amb quatre morters. Hi ha hagut una major cadència de foc tant en les seves bateries com en les nostres. El comissari d’intercanvis ha portat a la plaça, en nom del duc de Pòpuli, credencials més respectuoses amb el comandament militar de la Ciutat: assenyala que és a punt de ser rellevat, per haver fracassat en les seves funcions. L’enemic ha mostrat molt d'interès a fer sortir de Barcelona un tinent agregat de granaders del Regiment de Castella que va caure a les nostres mans en una escaramussa recent al convent de Jesús. Ha mort avui el tinent Francesc Catllar, del Regiment de Fusellers de Sant Vicenç Ferrer, com a conseqüència de les ferides rebudes per l’impacte d'una granada. Aprofitant la nit, una partida enemiga d’infanteria i cavalleria ha sortit des dels cordons dels Caputxins. El tinent coronel del Regiment de la Fe, que comandava la nostra guàrdia, ha donat puntual avís i n’hi ha hagut prou d'usar l’artilleria per dissuadir-los de la conveniència d’avançar contra nosaltres. En la retirada, alguns dels borbònics han quedat atrapats i, després de no permetre’ls ni aclucar l’ull en tota la nit, hem pogut capturar-los en fer-se de dia. Més soldats per als intercanvis!
4 de juliol de 1714 (dia 345)
Jornada CCCXXXXV del setge. Dimecres. El foc d’artilleria dels borbònics ha desaparegut gairebé del tot. Només en dos moments del dia s’ha fet sentir. Sembla que ens vulguin recordar que, encara que fan treva, estan preparats per reprendre l’atac quan els arribi el nou comandant. Des de la plaça ens hem limitat a respondre’ls. Segons els nostres avançats i informadors, al desembarcador del Besòs hi han arribat alguns gànguils i algunes embarcacions petites que portaven queviures que els francesos han aconseguit a Mataró i a Palamós. Aquesta nit, desconfiant que siguem capaços de resistir durant gaire temps més, alguns hongaresos que feien piquet s’han passat a l’enemic en companyia del seu oficial. La glòria d’un any de resistència perduda en una carrera de traïció ignominiosa. A la vista d’aquestes desercions, el comandament de la plaça ha decidit modificar les ordres generals de senya i contrassenya, a fi d’evitar sorpreses, davant la proximitat de les línies enemigues. Diuen que el duc de Berwick ve al capdavant de deu batallons francesos. No mostra diligència especial per arribar a la Ciutat: sembla voler esperar que tot estigui ben disposat al cordó, d’acord amb les seves instruccions, per prendre'n definitivament el comandament.
5 de juliol de 1714 (dia 346)
Sarrià
Jornada CCCXXXXVI del setge. Dijous. Avui s’ha reprès el bombardeig entre els borbònics i la plaça, amb una intensitat que feia dies que no es deixava sentir. Ha tocat tornar als refugis que anomenem «bombers». A migdia han anunciat per tot Barcelona que ha aconseguit entrar a port un xabec amb bandera de la Ciutat; també portava l’ensenya d’un llondro que havia capturat a l’enemic, però que ha decidit de vendre abans d’exposar-lo al risc d'haver de fer-lo passar per les línies de bloqueig marítim dels borbònics. Els nostres espies han vist un moviment important de cotxes entre les casernes dels espanyols a Sarrià i les dels francesos a Sant Martí. Les cartes de l’exterior que han arribat avui a la plaça han animat els esperits del nostre comandament. El general Moragues ha recuperat molts llocs a la muntanya: ha aconseguit que retornessin al servei de l’emperador les unitats de fusellers de la Cerdanya, que havien restat desfetes després de la rendició de la Seu d’Urgell. També el governador de Cardona, don Manuel Desvalls, ha comunicat, per carta, que els francesos, passant d’Igualada i Calaf, amb provisions de farina, a reforçar les guarnicions de Solsona i Berga, han perdut més de cent hòmens, com a resultat de l’encalçament dels nostres paisans incansables.
6 de juliol de 1714 (dia 347)
Jornada CCCXXXXVII del setge. Divendres. Avui, després de passar la nit a la Roca del Vallès, ha arribat finalment al Besòs, acompanyat per deu batallons de tropes de refresc, el mariscal duc de Berwick. El rei Lluís XIV de França l'envia, segons diuen, per acabar amb la nostra resistència i doblegar-nos amb un veritable setge en les formes. Per sotmetre’ns, disposarà de 39 batallons francesos i 30 d'espanyols, i de 51 esquadrons, 42 dels quals són espanyols; en total, comandarà uns 5 mil genets i uns 32-35 mil hòmens d’infanteria. El duc de Pòpuli ha sortit a rebre’l amb tots els generals francesos de servei i ha compartit amb ell l’àpat del migdia i la resta de la jornada. Uns diuen que Berwick no ha sortit de la seva tenda en tota la tarda, a causa de la calor insuportable; d'altres, que no n'ha sortit per discutir, durant moltes hores, tots els detalls del setge amb qui durant mes d’un any n’ha estat el responsable principal. Els borbònics han disparat, a les cinc del matí, quatre bombes; des de la plaça, ens hem concentrat en els seus treballs de sapa. Han aconseguit entrar a port dos llaguts amb provisions. En previsió del que pugui passar en els propers dies, el general Basset ha ordenat de situar alguns canons de gran calibre al moll.
7 de juliol de 1714 (dia 348)
Baluard de Sant Antoni
Jornada CCCXXXXVIII del setge. Dissabte. Els quatre morters borbònics de la bateria dels Caputxins, que disparaven pesadament, han emmudit completament. Des de la plaça hem intentar dificultar els moviments de tropes dels borbònics i disparar contra qualsevol que es descobrís. L’enemic ha mogut intensament els seus efectius, especialment a les ribes del Besòs. S’ha observat el pas d’alguns cotxes en direcció a la caserna de Sarrià. Suposem que en un d'aquests cotxes hi viatjava el duc de Berwick. Segons els nostres espies, Berwick ha dedicat la jornada a estudiar detingudament la posició del camp. Alguns dels enemics, apostats a les cases del Port, han volgut enganyar els nostres fusellers amb l’esperança que el nou comandant els hagués ordenat de no disparar contra la plaça; la mentida s’ha descobert aviat, amb el bombardeig per sorpresa de dos canons dels del Mas Guinardó. Els nostres avançats han vist, amb enveja, que arribaven, al campament borbònic, fins a 400 atzembles carregades de queviures, descarregades de 30 embarcacions. Però hem sabut que proveir-se tampoc no els és tan fàcil: pel que sembla els nostres els han atacat un comboi al Vallès, els n'han cremat alguns carros i se n’han emportat les mules ben carregades.
8 de juliol de 1714 (dia 349)
Jornada CCCXXXXIX del setge. Diumenge. De bon matí, amb molta alegria de tots, ha arribat a port un llagut despatxat des de Mallorca. Ha anunciat que un gran comboi s’ha fet a la mar; poques hores després n'hem descobert les veles des del castell de Montjuïc, a la part de ponent, a prop de Castelldefels. Cap a migdia, l’enemic ha llançat l’alarma entre els guardacostes. La nau capitana francesa ha alçat bandera de guerra i s’han apostat amb el gruix de les seves forces a la part del Llobregat. Davant de la plaça només hi ha hagut foc per la banda dels Caputxins. La seva artilleria, amb poc esforç; la nostra, amb l’intent habitual d’entorpir el treball que l'enemic du a terme per aproximar-se a les nostres muralles. Els fusellers han fustigat, un dia més, els cordons de l’enemic per aquella banda. Pel que sembla, el mariscal duc de Berwick ha visitat la posició dels borbònics als Caputxins, però també la que tenen davant del baluard de Santa Clara. Suposem que estudia damunt del terreny quin és el punt més vulnerable de la plaça ara per ara. Diuen que Berwick s’ha enfurismat, així que ha vist que la banda dels Caputxins, l’escollida per Pòpuli per aproximar-se a les muralles, està situada precisament davant del millor front defensiu de la plaça.
9 de juliol de 1714 (dia 350)
Portal Nou
Jornada CCCL del setge. Dilluns. Avui, que es compleixen 350 dies de setge sobre la Ciutat, han portat mort Juan Miguel Iñíguez Abarca, marquès de Villafranca, comandant del Regiment de la Diputació del General. Ha caigut en l'atac contra la gran guàrdia de cavalleria dels borbònics apostada a la desembocadura del Llobregat. Diuen que el duc de Pòpuli ha abandonat avui definitivament el cordó de setge. El perdem de vista, per sort. Ha estat un militar mancat d’honor. Els nostres espies diuen que avui el mariscal duc de Berwick ha comprovat l’estat de les defenses i el terreny que circumden la Creu Coberta. A la mar, gran desgràcia: els nostres enemics han pogut capturar la meitat del comboi que venia de Mallorca i que el formaven 5 navilis i 45 bastiments, entre fragates, barques, pincs, bergantins i xabecs. Com a resultat del foc d’artilleria dels navilis de bloqueig francesos, només han arribat a port les embarcacions més petites. El poble està indignat amb la defensa que s'ha fet dels interessos privats del conseller segon Salvador Feliu de la Penya: sembla que ha fet retardar durant hores l'entrada del comboi, a fi d’esperar una nau més pesant en la qual tenia interès personal. Tot i així, a la Ciutat hi ha entrat blat, vi, oli, porc i altres queviures.
10 de juliol de 1714 (dia 351)
Jornada CCCLI del setge. Dimarts. Sembla que el duc de Berwick ha visitat les proximitats dels baluards de Tallers i de Sant Antoni, a fi de comprovar quina és la millor àrea per llançar l’atac definitiu. Ha entrat a port un xabec també procedent de Mallorca, amb algunes cartes procedents de l’illa i altres d’Itàlia, mitjançant les quals hem rebut avís que es prepara un nou comboi d’auxili a la Ciutat a les parts de Nàpols i de Sardenya. Tants avisos han resultat falsos que ja no sabem quins són de debò. Per fortuna, els nostres fusellers continuen mostrant el seu heroisme. Per disposició expressa del comandant en cap, el general Villarroel, han sortit avui de la plaça l’alferes Andrés Ortiz, amb 25 dragons del Regiment de Sant Miquel, i Tomàs Llorenç, sergent major del Regiment de Sant Vicent, amb 25 fusellers, amb l’objectiu de sorprendre, a la part de la Granota, una partida de bagatges que els borbònics tenien poc resguardada, fora dels seus cordons. En l’escaramussa hem matat dotze enemics, n’hem fet sis de presoners i els hem pres unes quantes cavalleries. A les tavernes i al carrer, avui, tothom ha comentat la valentia d’aquests hòmens al servei de la Ciutat. Petites alegries d’un setge que ja s'allarga massa.
11 de juliol de 1714 (dia 352)
Baluard de Jonqueres
Jornada CCCLII del setge. Dimecres. Els comandant en cap, Villarroel, i el general Basset han ordenat avui de concentrar el foc dels nostres fusellers i de l’artilleria sobre els cordons de l’enemic. Els borbònics han respost sense esma. Hem contemplat, des de la muralla, com s’eixamplaven físicament els seus campaments, amb noves fileres de tendes per als soldats, especialment a les casernes de Gràcia, el Mas Guinardó i en dos campaments més. A primera hora del matí hem sentit diferents trets de canó des de dues galeres que eren a la desembocadura del Llobregat; es comenta que hi anava embarcat el duc de Pòpuli, que sembla que ha marxat en direcció a ponent. A la Ciutat tothom espera amb por i incertesa quin serà el primer moviment del nou comandant enemic. Uns diuen que mantindrà l’atac per la part del Convent de Jesús, per aprofitar la feina feta en temps del duc de Pòpuli; d'altres, que, com en tants setges en la història de Barcelona, tornarà als atacs per prendre el castell de Montjuïc; alguns, finalment, creuen que buscarà el factor sorpresa i triarà un altre front d’atac. En tot cas, els nostres espies i informadors diuen que Berwick es manté hermètic pel que fa a les seves intencions, que no coneixen ni els seus col·laboradors més immediats.
12 de juliol de 1714 (dia 353)
Jornada CCCLIII del setge. Dijous. Avui els nostres enemics han començat els treballs de la trinxera d'atac en les formes. Des dels quarters de Sant Martí de Provençals, 2500 sapadors han avançat cap a les muralles, emparats per la fosca de la nit i protegits per deu batallons d'infanteria i 300 cavalls. Han format una llarga línia des de ben a prop del mar. Han començat a cavar abans de les deu de la nit i cap a la una de la matinada, quan escric encara despert pel soroll de la nostra artilleria, ja treballen a cobert amuntegant la terra entre ells i la ciutat. El comandant en cap, el general Villarroel, ha observat amb detall els moviments enemics des de la muralla i des del portal Nou, amb la resta dels seus assistents militars, mentre donava instruccions precises per a l’acció dels morters. Ha disposat també, durant tota la nit, la infanteria i la cavalleria al fossar i l’estacada des de l’angle del portal Nou fins al baluard de Llevant. Les nostres bateries del baluard de Santa Eulàlia i del cap del moll han disparat contra una embarcació enemiga. La plaça ha enviat, també, missiva del nostre comissari de bescanvis de presoners a la nau capitana de França, que l’ha rebutjat en nom del duc de Berwick.
13 de juliol de 1714 (dia 354)
Jornada CCCLIV del setge. Divendres. A quarts d'una del matí, els nostres, sota el comandament del general Josep Bellver, han atacat, en una gran batalla, amb més de 2000 hòmens, la primera paral·lela dels borbònics, defensada per uns 4000 soldats invasors. Volem evitar que la puguin perfeccionar. Els ha donat suport, amb gran perícia, l’artilleria de la plaça, dirigida pel general Basset. Amb molta empenta, la nostra infanteria ha pres una part important de la trinxera combatent cos a cos, però ha hagut de retirar-se davant l'arribada de reforços en massa des del campament borbònic. Hem perdut 125 hòmens bons, entre els quals hi ha el coronel del Regiment de Santa Eulàlia Íñiguez de Abarca; a més, bona part de la seva unitat ha resulta ferida. També han fet presoner el tinent coronel del Regiment de la Fe Bonaventura de Cavero. I han ferit el capità Bonaventura de Peguera; l'he visitat; no hi ha esperances que es pugui recuperar. També han mort el tinent del Regiment de la Diputació Joan de les Cases i han ferit els seus capitans Bonaventura Tristany i Dídac Molano. Segons ens han informat desertors del camp enemic, dels borbònics n'han caigut 3 coronels, 19 oficials i 637 soldats (282 de morts i 355 de ferits). Estan sorpresos per la capacitat que conservem per ofendre’ls a camp obert.
14 de juliol de 1714 (dia 355)
Jornada CCCLV del setge. Dissabte. Durant tot el dia els nostres canons i morters han castigat amb bombes i pedres la seva primera paral·lela; a la Ciutat ens arribava l’eco llunyà dels crits dels ferits per l’encert de la nostra artilleria. A la vista d’un canvi tan transcendent en la situació del setge, totes les autoritats militars i els màxims representants institucionals de la Ciutat s’han reunit en Consell de Guerra. La seva decisió, que el poble vetllava amb emoció, ha estat clara i gairebé unànime: defensa a ultrança, a l’espera que cada dia que guanyem ens apropi a un canvi internacional en l’equilibri de forces. Tot i que hem exclòs la possibilitat que els enemics puguin escometre aviat el tram de muralla que va del portal Nou al baluard de Santa Clara, s'ha acordat de construir darrere seu una llarga travessera atrinxerada. Servirà per organitzar un segon punt de resistència, per al moment en què caigui el primer cercle defensiu de Barcelona. Desgraciadament, per construir-lo caldrà enderrocar alguns edificis i molins que els seus propietaris hauran de posar al servei de les necessitats de la plaça. Hi treballaran, sobretot, dones, infants, clergues i monjos, a fi de no entorpir les operacions pròpiament militars.
15 de juliol de 1714 (dia 356)
Portal Nou
Jornada CCCLVI del setge. Diumenge. Amb gran alegria de la Ciutat, avui han entrat a port dos llaguts aventurers amb diferents provisions. Els sapadors borbònics han treballat intensament durant tot el dia, sota el nostre foc d’artilleria, per avançar en la construcció definitiva de la seva primera paral·lela. Les intencions de Berwick manifesten clarament la voluntat de formar una bateria sota la Creu de Sant Francesc, on estan acumulant molta feixina. A la tarda, ha passat molta cavalleria enemiga a les casernes franceses, a fi de reforçar la defensa de la seva línia, davant un hipotètic segon atac general per part de Barcelona. El Conseller en cap, Rafael Casanova, ha ordenat que sortissin dos batallons de la milícia urbana i que es col·loquessin entre el baluard de Llevant i els baluards de Santa Clara i del portal Nou, però els n'hem retirats a les nou de la nit. Després, de matinada, uns 2600 sapadors borbònics, dirigits pel tinent general Ceva Grimaldi i el mariscal de camp monsieur de Guerchois, s’han tornat a descobrir per construir una segona contralínia en direcció al nostre baluard de Santa Eulàlia. Els hem fet foc durant tota la nit, des de tots els punts de la muralla que hem considerat que els podien ofendre amb eficiència els treballs.
16 de juliol de 1714 (dia 357)
Jornada CCCLVII del setge. Dilluns. Avui, amb l'excusa que sortien al camp per fer-hi reconeixement, han desertat alguns defensors de Barcelona. Hi havia el general Josep Anton Martí, son germà i el brigadier Moragull. Tots tres estaven en contra de la darrera decisió del Consell de Guerra: resistir a ultrança. Que siguin recordats amb vergonya. Els espies afirmen que el duc de Berwick, en rebre’ls, ha decidit d'enviar-los tot seguit a Peníscola perquè hi siguin reclosos. Els nostres avançats diuen que els filipistes han acabat avui d'obrir la segona paral·lela de la seva trinxera d'atac: hi han treballat més de 2000 sapadors durant tota la jornada. A més, a la seva esquerra, en ziga-zaga, hi han construït una línia per comunicar la primera trinxera amb la segona, que les separen uns 200 metres. Des de la plaça els hem disparat sense treva amb canons i abundant foc de fuselleria. Amb dos morters grans emplaçats al baluard de Llevant, els hem abocat una pluja de pedres. En previsió que els enemics ataquin el baluard de Santa Clara, la gent de la marina ha improvisat un fortí que els talla el pas cap al moll. Pretenem, així, d'evitar que l’enemic tingui qualsevol temptació d'atacar-nos el port. El comissari de bescanvis ha estat enviat també amb una missiva per a l’enemic.
17 de juliol de 1714 (dia 358)
Port de Barcelona
Jornada CCCLVIII del setge. Dimarts. En les converses de carrer, hi hem pogut constatar que la Ciutat ha rebut amb desànim general la deserció d’alguns dels seus millors generals. Ni el mateix duc de Berwick ha justificat la covardia d'aquests desertors; la prova és que els ha fet deportar immediatament fora del Principat, a l’espera de judici. A mesura que avancen els dies i el desenllaç de la nostra desventura, sigui quin sigui, es va fent realitat, hem d’estar preparats per a desercions com aquestes o coses molt pitjors. Segons els nostres informadors, avui 2000 sapadors han treballat en l’obertura de la trinxera d’atac; els defensaven, gairebé exclusivament, regiments francesos i suïssos. Darrere de la segona paral·lela també hi han començat a construir bateries molt temibles, amb una capacitat, segons ens sembla distingir des de la muralla, per a més de 70 canons i unes desenes de morters pedrers. Sembla que el mateix duc de Berwick ha mostrat la seva satisfacció pels treballs d’aproximació a la muralla, després de visitar-los. Des de la Ciutat hem mantingut un foc intens d’artilleria i fuselleria que ha provocat un bon nombre de baixes a l’enemic. De matinada, dos xabecs procedents de Mallorca han aconseguit d'entrar al moll per alleujar la gana de la Ciutat.
18 de juliol de 1714 (dia 359)
Jornada CCCLIX del setge. Dimecres. El general Basset ha ordenat d'emplaçar l’artilleria de la plaça en llocs més eficients. Durant tot el dia, sense descans, canons i morters han escopit foc sense parar sobre els treballs de l’enemic. Els desertors borbònics que han entrat a la plaça no han estalviat detalls sobre la mortaldat que els hem provocat avui. Un, fins i tot, ha explicat en un castellà maldestre, gairebé incomprensible, que un tinent d’artilleria de marina, monsieur de Montesquiou, ha quedat tallat en dos per un casc de bomba. Tot i la bona feina de la nostra artilleria, els invasors s’han aplicat tot el dia en les tasques de construcció de les trinxeres. Hi han portat abundant feixina i, especialment, han aixecat el cordó tant com han pogut per protegir amb la màxima eficiència les seves bateries. Com en dies anteriors, més de dos mil sapadors, a qui el duc de Berwick obliga a treballar gairebé sense descans, els han protegits diverses unitats: quatre batallons de Guàrdies Espanyoles, deu companyies de granaders suplementaris i 300 cavalls. El comandant en cap, el general Antoni de Villarroel, ha ordenat a 200 hòmens dels regiments de fusellers que s’apostessin fora muralles per dificultar el progrés de les obres enemigues.
19 de juliol de 1714 (dia 360)
Baluard de Santa Clara
Jornada CCCLX del setge. Dijous. Tot i que els darrers dies han entrat al moll de Barcelona algunes embarcacions, la carestia d'aliments és ara mateix molt greu. Cada dia tenim menys queviures per repartir i els preus es disparen. Però precisament avui ens han arribat un xabec i un llaüt procedents de Mallorca, amb algunes provisions i amb cartes d’Itàlia, segons les quals el baró de Wetzel ha passat de Milà a Nàpols, on prepara un comboi amb gran urgència per socórrer Barcelona. El poble ja desconfia profundament de qualsevol ajuda externa. La Ciutat ha determinat que, ateses les fatigues i els treballs dels membres de la Coronela per dur a terme les guardes, que no els permeten d'atendre els seus oficis i d'aconseguir menjar, tots els dies de guàrdia i fins al final del setge, cadascun cobrarà quatre sous de socors. L’enemic continua perfeccionant els seus treballs de trinxera. Sembla que ha establert una línia de comunicació amb els cordons del convent dels Caputxins. L’artilleria de la plaça ha intentat dificultar, amb el seu foc, tots aquests moviments. El comandant en cap, el general Villarroel, m’ha fet redactar instruccions concretes, a fi de reforçar diversos punts de la muralla.
20 de juliol de 1714 (dia 361)
Jornada CCCLXI del setge. Divendres. Des de la plaça hem comprovat que l’enemic ha obert algunes troneres en la línia d’atac que ha construït davant del pany de muralla que va des del portal Nou al de Santa Clara. Els nostres espies diuen que avui la guàrdia de trinxera l’ha manat el mateix enginyer tinent general Pròsper de Verboom i que a la tarda, com la major part dels dies, l’ha visitat el duc de Berwick en persona. El comandament de la plaça, després d’estudiar amb detall totes les circumstàncies desesperades que obliguen a prendre una tan difícil determinació, ha traçat una línia a l’interior de les defenses i ha ordenat de fer caure totes les cases que podien embarassar les operacions per mitjà de les quals la plaça vol avançar-se a la segura destrucció de la muralla exterior. El general Joan Baptista Basset també ha ordenat disposar noves bateries de morters a l'esquena de la cortina de la muralla, tot reforçant-la en alguns punts i fent reomplir i terraplenar alguns buits. S’han aplegat els consistoris de la Diputació del General, el Braç Militar i els consellers de Barcelona. Han encarregat a una novena, presidida per don Joan de Lanuça i d’Oms, comte de Plasència, que proposi quin ha de ser el capteniment de la Ciutat en aquest moment d’extrema necessitat.
21 de juliol de 1714 (dia 362)
Baluard de Llevant
Jornada CCCLXII del setge. Dissabte. A Sant Celoni, el coronel Ermengol Amill ha encalçat una columna francesa i li ha provocat fins a 30 morts. A la plaça, els Tres Comuns, com a l’abril, han tornat a estudiar la possibilitat de fer una gran sortida, encapçalada per la bandera de Santa Eulàlia. Avui, de lluny, hem comprovat que dos vaixells de guerra anglesos es mantenien a l’expectativa, a certa distància de la nau capitana de França. Sota les ordres del general Basset, ha continuat, per part nostra, un foc intens sobre els treballs de l’enemic a les trinxeres d’atac. Des de la Ciutat hem comprovat que es van configurant les bateries de l’enemic: una de 10 canons davant del baluard de Llevant, una altra de 8 al front de Santa Clara, una de 46 a la cortina de muralla entre els dos baluards anteriors i una altra de 10 sobre el pont dit de les Bigues. A més, en paral·lel a les de canons, els invasors han configurat quatre bateries més de morters a molt poca distància. En el dia d’avui, el comandant en cap, el general Villarroel, ha dictat un ban en el qual atorga vuit dies al general don Josep Antoni Martí i als altres comandaments absents, per tal que es presentin davant la justícia i l’auditor militar.
22 de juliol de 1714 (dia 363)
Jornada CCCLXIII del setge. Diumenge. El general Basset no cessa a fer llançar bombes de metralla i explosió contra la construcció de les paral·leles. Esclaten a l'aire amb la seva càrrega mortal. Diuen que matem entre quaranta i cinquanta sapadors cada dia, dany que va en augment a mesura que s’aproximen més i més a les nostres muralles i disminueix la distància de tir. Avui sembla que hem ferit un dels caps de brigada d'enginyers francesos, i un altre comandament gal. Des de la Ciutat, avui hem sentit ben clarament música des de les seves trinxeres: diuen que és per evitar que es delatin els moviments dels carros que porten les seves peces d’artilleria amunt i avall per trobar el millor emplaçament. Els dos capitans anglesos dels vaixells situats davant la Ciutat han demanat de ser rebuts per lliurar algunes cartes de l’almirall Wishart al comandament de la plaça. Els ha anat a buscar l’ajudant reial don Martí Zuviria. Han estat rebuts amb tots els honors i han dinat a casa del comandant en cap, el general Villarroel. Ha quedat en secret l’objecte de la seva missió, encara que per la Ciutat hi corre que els anglesos estan queixosos pel mal que els fan els nostres corsaris.
23 de juliol de 1714 (dia 364)
Baluard de Llevant
Jornada CCCLXIV del setge. Dilluns. Diuen que avui han arribat nou batallons francesos per reforçar el setge, uns quatre mil cinc-cents hòmens de refresc. Sembla que vénen una mica atrotinats per la persecució del coronel Ermengol Amill, que els ha fet combat a la rereguarda, entre Hostalric i Sant Celoni. Els capitans anglesos dels navilis fondejats davant la Ciutat han tornat a comparèixer davant les autoritats. Per donar-los satisfacció, el consistori de Barcelona ha fet un ban públic, mitjançant el qual ha demanat, en aplicació de la decisió presa per la Novena de Guerra, que tots els capitans, patrons, corsaris, mariners i qualsevol altra persona de qualsevol grau, estat o condició, no s’atreveixin a capturar, detenir ni maltractar bastiment de cap mena dels anglesos, encara que porti queviures o altres béns i provisions a l’exèrcit assetjador, sota pena de la vida i de la pèrdua de l’embarcació. Els borbònics han continuat avui els seus treballs incomptables, nit i dia, amb un foc eixordador dels seus canons i morters. Diuen que avui, més que cap altre dia, han fet treballar fins a prop de tres mil sapadors, que s'han concentrat, com un sol home, a fer línies de comunicació darrere les bateries. A la plaça, la tasca continua en la línia de defensa que hem començat a construir darrere les muralles.
24 de juliol de 1714 (dia 365)
Jornada CCCLXV del setge. Dimarts. Aquesta matinada hem sabut que s'ha passat a l'enemic, en companyia d'onze soldats dels nostres, el tinent del Regiment de Cuirassers de Sant Miquel Dídac Orobio. Oprobi etern als covards que abandonen el seu poble, els seus camarades, els seus amics. Els procediments contra el general Martí i els altres desertors continuen endavant, per a escarment dels febles. La cavalleria enemiga, segons sembla, la mana avui també el nostre compatriota botifler el coronel Marimon. A primera hora, els informadors de la plaça han donat notícia que l’enemic ha perfeccionat les seves trinxeres, fins al punt que ja es troba en disposició d’iniciar l’operació formal d’atac. Fins ara ha cobert de feixina les troneres i ha amagat als canons, però se sap que té totes les seves peces ubicades i proveïdes per inciar el bombardeig sistemàtic de la muralla. Sembla que el duc de Berwick ja ha donat les ordres perquè demà a primera hora s’iniciï l’atac. La plaça ha respost intensificant el seu foc de canons i morters, llançant bombes, granades i pedres, i posant encara més d'esforç a construir la defensa de darrere la muralla: hi ha treballat tothom, sense tenir-ne en compte ni l'estat, ni la graduació ni la jerarquia.
25 de juliol de 1714 (dia 366)
Trinxeres d'atac
Jornada CCCLXVI del setge. Dimecres. Avui tot just fa un any que les tropes de les Dues Corones van encerclar Barcelona. Continuem amb l'esperança de resistir, en una aventura heroica, com no ho ha fet cap altra plaça des de fa segles. En presència, segons les nostres avançades, del mateix mariscal duc de Berwick, que avui celebra el seu sant, a les sis del matí, els canons emplaçats a la segona paral·lela, en lloc eminent, han començat a batre de prop les nostres muralles al lloc que han triat per a l'assalt: entre els baluards de Santa Clara i el portal Nou. Són 84 canons de gran calibre i 24 morters. Han fet tanta fumera i han aixecat tanta pols que sembla impossible que poguessin veure la Ciutat contra la qual disparen. Encara que algunes bombes s’han escapat ciutat endins, es confirma que l’ànim del mariscal duc de Berwick és de fer rendir Barcelona com més aviat millor, no pas de castigar-la sense pietat. El foc d’artilleria dels dos cantons ha estat molt intens. També, les escaramusses a prop del convent dels Caputxins, on els fusellers de guàrdia de la Ciutat han fet fugir i abandonar feixina a la tropa dels enemics. A mitjanit, els atacants han cridat a avançar al davant de les seves posicions del portal Nou, però tot ha quedat en una falsa alarma.
A partir de aquí el blog original no llegó a publicarse (hueco de Wayback Machine). Las 6 jornadas que siguen, hasta fin de mes, proceden de una fuente distinta: la Gazeta de Barcelona, Diario del sitio y defensa de Barcelona impresa de época (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona), en castellano, transcrita en septiembre de 2026 — ver nota en el índice del diario.
26 de julio de 1714 (jornada 367)
Fuente: Gazeta impresa (AHCB)
Luego que amaneció el día 26 de julio repitieron los enemigos el fuego de sus baterías, y aunque todo el día lo continuaron con ardimiento, se conoció poco o nada en la cortina de la muralla, de donde se correspondió con alguna lentitud, ya porque se desmontaron algunos cañones, ya porque los artilleros, pretendiendo el aumento del socorro, procedieron con demasiada templanza. De una bala de fusil quedó herido en la Estacada Don Francisco Mas y Durán, capitán de la Compañía de los Notarios Causídicos, y de un casco de bomba Don Francisco Novales, capitán de los Dragones. El mismo día se hicieron a la vela los dos navíos ingleses, informados sus capitanes del estado en que estaba la plaza y el enemigo. Por la noche se continuó el fuego de los morteros recíprocamente, disparando los enemigos de las cuatro últimas baterías, y algunas bombas de las vecindades de Capuchinos; y aunque todas, o las más, venían a los baluartes y parajes de los trabajos, no hubo más desgracia que la de un granadero, que salió herido.
27 de julio de 1714 (jornada 368)
Fuente: Gazeta impresa (AHCB)
Día 27: se descubrió un ramal que tiraron los enemigos la noche antecedente, hacia el peso de la leña frente al Portal Nuevo; prosiguieron en batir los baluartes de Santa Clara y Portal Nuevo, y a arrojar bombas a nuestras baterías y trabajos; se les correspondió de la plaza. Este día llegaron algunas cartas del coronel Don Armengol Amill, con el aviso de haber deshecho enteramente un grueso del enemigo, quien previene que avisaría con brevedad de todas las circunstancias. Para mayor alivio de los artilleros se les aumentó el socorro diario, con la providencia de atender a sus alimentos en correspondencia de su trabajo; y para que todas las baterías estén asistidas de la gente necesaria a todas horas, el coronel Don Sebastián Dalmau tomó a su cargo el aumento de 200 hombres de marina, prácticos en el manejo de la artillería, cuidando al mismo tiempo de darles por diario socorro dos reales de plata fuerte. El mismo día quedó al cargo de Don Pedro Viñals, coronel de Dragones, el cuidar del más pronto establecimiento de la Cortadura, a cuyos trabajos asiste noche y día con fervoroso desvelo.
28 de julio de 1714 (jornada 369)
Fuente: Gazeta impresa (AHCB)
Día 28: reparadas nuestras contrabaterías y montados los cañones, jugaron con los morteros de bombas y piedras a las baterías y trincheras del enemigo, que continuó su fuego a la brecha, baluarte de Levante y medialuna de la Puerta Nueva, alargando como siempre algunas bombas y cruzando algunas balas toda la ciudad. Este día, por decreto del Real Consejo de la Vice-Regia, en nombre del muy ilustre Don Francisco de Sayol y Quarteroni, lugarteniente de Porta-Veces de Gobernador General de Cataluña, en atención a la precisa urgencia del riguroso asedio que oprime a esta capital, se publicó un pregón para que todos los habitantes de Barcelona de catorce años arriba —exceptuando a los ya incluidos en los batallones de la Coronela— concurriesen con armas, o sin ellas, el día 29 inmediato, a las seis de la mañana, a la Rambla frente a la Universidad, bajo pena de ser encarcelados y otras penas al arbitrio de su señoría, según la gravedad de la inobediencia. La tarde y noche siguiente se continuó el fuego de las bombas y granadas reales, con recíproca correspondencia de sitiadores a sitiados, y prosiguieron los trabajos de la Cortadura y de limpiar el foso de la ruina que ocasionaban las baterías.
29 de julio de 1714 (jornada 370)
Fuente: Gazeta impresa (AHCB)
Día 29: prosiguieron los enemigos batiendo la muralla desde que amaneció, adelantando este día la brecha y tirando al mismo tiempo al baluarte de Levante y medialuna de la Puerta Nueva. A la hora señalada en el pregón del día anterior fue numeroso el concurso de convocados en la Rambla, donde se dio orden expresa de que, debiendo concurrir con sus armas a la justa defensa, cada uno eligiese el batallón de la Coronela al que quisiese agregarse, para montar las guardias y hacer el servicio del Rey y de la Patria. Naturales y forasteros, catalanes y de todos los demás reinos que se hallan en esta capital, se fueron incluyendo en los batallones de dicha Coronela entrando como soldados rasos, desde los caballeros de primera distinción hasta los de más ínfima jerarquía, posponiendo la nobleza a la obligación de ser ejemplo, en las aras de la más constante e inimitable defensa y de la más firme fidelidad a la siempre augusta Casa de Austria. Se continuaron por la noche los trabajos de la Cortadura Real y de limpiar el foso de la ruina de la brecha. Esta noche entró un oficial del coronel Don Armengol Amill con la noticia de haber apresado 109 mulas del tren de artillería del enemigo, con 23 caballos; avisando también dicho coronel que el día 16 antecedente, en Fontfreda, cerca de Moncada, una partida de nuestros voluntarios cogió al enemigo 150 cabalgaduras —entre caballos, mulas y machos— y otros tantos hombres prisioneros. Por carta del 26, escrita en Canet, el mismo coronel relata cómo, tras varios días de escaramuzas y temporales de lluvia entre Hostalrich y Sant Celoni, con una partida de solo doce caballos cargó sobre la infantería enemiga, que abandonó armas y bagajes, aunque el fuerte temporal frustró el logro total de la acción; el enemigo perdió unos 30 hombres, muchos se arrojaron a la Tordera arrastrados por la riada, y de los nuestros solo se perdió un teniente y dos fusileros. Continuando su marcha el enemigo desde Sant Celoni el día 23, dicho coronel, con su gente fatigada, no entró en operación, aunque le picaron la retroguardia y le cercenaron algunos caballos; y en una correría mató, sobre Llavaneres, al partidario Massuet y a veinte facciosos suyos que infestaban toda la costa y el Vallès. En sus cartas, dicho coronel manifiesta el fervoroso desvelo con que solicita unir toda la gente al mando del marqués del Poal y del general Don Josep Moragues, y al suyo propio, para introducir en esta plaza el socorro conveniente.
30 de julio de 1714 (jornada 371)
Fuente: Gazeta impresa (AHCB)
Día 30: insistiendo los enemigos en el empeño de abrir brecha, hicieron todo el día un fuego horroroso, y derribada la frente de la muralla en el medio de la cortina que va del baluarte de Santa Clara a la medialuna de la Puerta Nueva, quedaron abiertos hasta 50 pasos del parapeto —ruina que por ahora puede servir de mal formada brecha—; al mismo tiempo continuaron abriendo otra pequeña al baluarte de Levante. Para prevenir lo que el enemigo pueda hacer por este puesto, nuestros ingenieros delinearon este día un nuevo trabajo desde la muralla vieja de Santa Clara hasta el lienzo de muralla que sigue hasta los molinos de viento del Mediodía, corriendo esta nueva Cortadura al cargo del coronel Don Sebastián Dalmau. Aumentados los batallones de la Coronela por el gran número de los recién incorporados, el excelentísimo señor Don Rafael Casanova, conseller en cap, coronel y gobernador, publicó este día el siguiente bando: «De parte del excelentísimo señor conseller en cap, coronel y gobernador de la Plaza, Armas y Fuerte de Montjuïc: se ordena y manda a todos los que entran de guardia en los batallones de la Coronela de la presente ciudad que, siempre que se toquen las campanas de la Catedral a rebato, asistan los que estén de guardia, respectivamente, a sus cuerpos de guardia, así en las puertas y medialunas como en los retenes; y los que a las ocho horas de la noche hayan salido de las medialunas y baluartes de Levante y de Santa Eulàlia, asistan también en la plaza de Santa Ana, y el batallón que esté de descanso acuda luego con sus armas a la plaza de Palacio, atendiendo a que así conviene al real servicio. Don Rafael Casanova, conseller en cap, coronel y gobernador.» A las nueve de la noche inmediata empezaron los enemigos a explorar la Estacada frente a la brecha, repitiendo tres veces la tentativa de avanzar; siempre fueron rechazados con valor por un destacamento del Regimiento de Dragones y sus granaderos, al mando del teniente coronel Don Juan Espiagua, y por un cuerpo de fusileros. Según el uniforme decir de los desertores, el enemigo perdió más de 300 hombres entre muertos y heridos en el intento, frente a un solo teniente de fusileros muerto y tres heridos de los nuestros —entre ellos el teniente Don Antonio Albiaque—. Previniendo que los enemigos pudieran aprovechar el puente sobre el foso, se quemó esta noche. En los días antecedentes la Ciudad hizo diversos nombramientos y gracias a oficiales distinguidos en el servicio.
31 de julio de 1714 (jornada 372)
Fuente: Gazeta impresa (AHCB)
Día 31: se experimentó una extraña templanza en el fuego de los enemigos, pues no jugaron más que dos baterías de 5 y 6 cañones; de la plaza se continuó el de la artillería y morteros, y el de los fusiles de las dos medialunas, sobre las explanadas donde el enemigo procuraba cubrirse y comunicar sus trabajos. Este día llegaron dos jabeques de Mallorca con diferentes pliegos, entre ellos el aviso de haber fondeado en el puerto de Palma, a las doce de la noche del día 26, la escuadra inglesa que estaba en Mahón, sin que se hubiese publicado aún el rumbo que tomaría. Con los mismos jabeques llegó la cierta noticia de que, entre las ocho y las nueve de la mañana del día 26, el capitán Don Esteban Magriñá, comandante de la galeota de Ibiza, descubrió frente a Vilanova i la Geltrú a la galeota enemiga —que fue de Mallorca— y trabó con ella un sangriento combate de más de una hora, en el que, tras abordar los enemigos y ganar terreno hasta el árbol mayor, el valeroso coraje de dicho capitán y su gente, inferior en número, logró vencerlos espada en mano sobre la misma galeota; llegado a tiempo un jabeque armado, la galeota enemiga quedó rendida con sus 170 hombres y 65 granaderos de guarnición. De ellos solo quedó vivo, aunque mal herido, su comandante Don Rodrigo de Torres, de la Orden de San Juan; a los forzados se les dio libertad. De los nuestros murieron 7 y quedaron heridos 53. Hallaron dentro de la galeota apresada cuatro cajas de moneda —dos de reales de a dos, una de reales de plata y otra de vellón—, por valor de siete mil reales de a ocho, y la valija con muchos pliegos que pasaban al campo enemigo. Llegados a Mallorca con los prisioneros, hasta los propios enemigos celebraron el valor de los comandantes de nuestra galeota y jabeque en una tragedia que dejó bañadas en sangre ambas embarcaciones.
