Barcelona
Segle X |
 |
 |
Anys 901 a 1000 |
Incursións o Rátzies musulmanes, Francs, Marca Hispànica, Frontera del Llobregat, Almansor
- Ràtzia de 912 (912) Muhàmmad al-Tawil atacà el 912 els territoris del Comtat de Barcelona, derrotant les tropes de Sunyer I, que havia pres posicions a uns congostos[4] a Tàrrega.[
- Ràtzia de 935 (935) Ampuries, Torroella de Montgri
- Ràtzia de 936 (936) quaranta naus, vint d'elles brulots carregats de nafta i enginys bèl·lics marítims, i vint que transportaven mil homes de l'exèrcit regular i dos mil mariners per atacar el regne franc va sortir d'al-Mariyya.[2] atacant els Comtats de Barcelona, Girona i Empúries.
- Ràtzia hongaresa (942) travessà saquejant-los els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalú i Girona,[1] arribaren a les portes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat andalusina de Larida, que quedà assetjada a principis de juliol,
Comtes de Barcelona
- Guifré II Borrell, (874-Barcelona, 911), comte de Barcelona, Girona i Osona. Era fill del comte Guifré I i de Guinidilda d'Empúries. Al 897, a la mort del seu pare, es va fer càrrec conjuntament amb els seus germans Sunifred i Miró dels comtats paterns de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya i Urgell.
- Suniario I (en català Sunyer I) (890? - 950) comte de Barcelona, Girona, i Osona (911-947). Era fill de Guifré el Pilós i de Guinidilda d'Empúries, i germà petit de Guifré II Borrell, Sunifred d'Urgell i Miró de Cerdanya.
- Borrell II (927-992) va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992), i comte d'Urgell (948-992). Fill d'Suniario I i de Riquilda de Tolosa.
- Ramon Borrell (26 de maig de 972 - Barcelona, 25 febrer 1017), Comte de Barcelona, Girona, i Osona. Fill de Borrell II i de Letgarda de Roergue. Associat al poder pel seu pare el 988, va governar en solitari a partir de 992.
Migrado del diseño clásico — contenido original de Eugeni.