Barcelona
Segle XI |
 |
 |
Anys 1001 a 1100 |
Guerres contra el Islam, Reconquesta, Revolta feudal, Propietats, Clero
- Ràtzia d'Abd al-Malik (1003) Campanya del califat de Còrdova contra el comtat de Barcelona
- Batalla de Torà (1006)
- Revolta feudal (1020-1030)
- 1027. Pau i Treba de Toluges. Presidida pel Abat Oliva. És el tractat més antic de Catalunya que es coneix.
- Revolta de Mir Geribert (1041-1059)
- Guerra contra la Taifa de Saraqusa (1058-1062)
- Croada de Barbastre (1063-1064)
- 1073. Primera constància documental de la Torre de vigilància de Montjuïc.
- Batalla d'Almenar (1085)
- Expedició contra Turtusha (1092-1093)
- Expedició contra Turtusha (1095)
- Expedició contra Turtusha (1097)
Comtes
- Ramon Borrell (26 de maig de 972 - Barcelona, 25 febrer 1017), Comte de Barcelona, Girona, i Osona. Fill de Borrell II i de Letgarda de Roergue. Associat al poder pel seu pare el 988, va governar en solitari a partir de 992.
- Berenguer Ramon I, comte de Barcelona (1005-1035). Era fill de Ramon Borrell i d'Ermessenda de Carcassona. És sobrenomenat el Corbat (el Corbat, en català).
- Ramon Berenguer I (1023-1076), anomenat el Vell (el Vell en català), fill de Berenguer Ramon I, va ser comte de Barcelona i Girona (1035-1076), d'Osona (1054-1076) i de Carcassona i Rasés (1068-1076). Va ser cridat també «Apoderador d'Espanya» 2 (en llatí Ispanie subiugator, en català apoderador d'Espanya), i «Defensor i mur del poble cristià» (Propugnator et murus christiani populi).
- Ramon Berenguer II (1053 - la Perxa de l'Astor, al Montseny, 1082), anomenat Cap d'Estopa (en català Cap d'Estopes) en al · lusió al seu espessa cabellera de color ros palla, va ser comte de Barcelona, de Girona , d'Osona, de Carcassona i de Rasès entre 1076 i 1082.
Migrado del diseño clásico — contenido original de Eugeni.