Barcelona

Segle IV

Izq Drch

Anys 301 a 400

   

Cristianisme, Primers Sants, Divisió del Imperi romá

L´any 313, (Edicte de Milà) es va deixar de perseguir i sancionar creences alienes a l'Imperi, especialment el cristianisme.

A principis del segle IV sorgeixen les veneracions a cristians martiritzats durant la persecució de Dioclecià. És el cas de sant Cugat (Sant Cugat en català), personatge d'origen africà que havia estat evangelitzant en diverses àrees de l'actual Catalunya (Barcino, Egara, Illuro, Emporion), i que va ser assassinat al voltant del Castrum Octavium (actual Sant Cugat del Vallès). Altres veneracions, com les de Santa Eulàlia o sant Sever, són de referències més confuses, la santa Eulàlia de Barcino sembla ser un desdoblament de la santa Eulàlia d'Emerita Augusta.

Cal suposar que alguna comunitat jueva estava establerta a la ciutat durant el segle IV. Algunes troballes a la Sinagoga Major de Barcelona fan creure en un temple primitiu jueu en el mateix emplaçament, i possiblement afirmar que es tractaria de la primera sinagoga de la península Ibèrica, segregada d'activitats pròpiament cristianes.

El primer bisbe conegut de Barcino va ser Pretextato, que l'any 347 va assistir al sínode antiarriano de Sárdica (o Serdica, actual Sofia, Bulgària), amb Osio (Hosius) de Corduba. El va seguir el bisbe Lampi (393-400). En aquesta època es va iniciar la construcció d'un temple paleocristià, la basílica de la Santa Creu, origen de l'actual catedral.

També és possible veure la planta de la basílica paleocristiana del segle IV, al costat de la catedral actual.

395: Mor Teodosio I el Gran i divideix l'Imperi Romà entre els seus dos fills, Honori, i Arcadi.

Migrado del diseño clásico — contenido original de Eugeni.