Guerras - Incursiones - Revueltas

Recopilando para revisar y clasificar

• 237 aC. Amílcar Barca desembarca a Hispània i estén l'àrea d'influència cartaginesa fins a Akra Leuké (a l'actual Tossal de Manises, a l'Albufereta d'Alacant).
• Segunda Guerra Púnica (218-202 a. C.) Refunda Barcelona
• Revolta ibera de 197 aC (197 aC - 195 aC). Es verdad que los romanos mandaron destruir las murallas de los poblados Iberos, bajo pena de esclavitud, al poblado que no lo hiciese?. Eso explicaria el abandono de poblados Iberos, por impòsibilidad de defensa.
• 415. El Visigodo Ataulfo. ocupa Barcelona

• Conquesta musulmana de Catalunya (711-717) Ocupan Barcelona. El poder musulman en Barcelona duró 83 años
• Conquesta carolíngia de Catalunya (759-809) 801 Ocupan Barcelona

Razia: Incursión anual (Verano) armada por sorpresa, para aterrorizar, destruir, saquear, y conseguir esclavos, rescates. Si no podían con las fortificaciones, destruian los alrdedores y seguian por otras zonas, por lo cual, las contrucciones sin murallas eran destruidas, como conventos, hermitas, etc..
En algunas razias llegaron a destruir castillos y ciudades enteras.

• Ràtzia de 815 (815) Ubayd Allah Abu Marwan atacà el comtat de Barcelona[1] amb la intenció de pendre la capital, doncs anava equipat amb maquinària de setge.[2] El comte Berà va fer fracassar l’atac amb les seves pròpies forces i sense el suport franc.
• Revolta d'Aissó (826)
• Ràtzia de 845 (845) Abd al-Rahman II envià al seu hadjib Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit[1] al territori del Comtat de Barcelona[2], devastant els entorns de la capital.
• Ràtzia de 851 (851) Com a represàlia per la mort de Guillem de Septimània, els musulmans van conquerir Barcelona el 851 o el 852 com a molt tard, i la van saquejar i van delmar la població però se'n van retirar després.
• Ràtzia de 856 (856) Mussa. Els exèrcits del Banu Qassi varen destruir uns quants castells del comtat de Barcelona, entre ells el de Terrassa[3] foren conquerits, saquejant el territori.
• Expedició normanda de 859 (859) Vikings assolen Ampuries
• Ràtzia de 861 (861) Forces musulmanes, després d'un temps de treva, atacaren Barcelona i l'assetjaren. Humfrid va demanar ajut a Carles el Calb, que va enviar una nombrosa host.[2] Els musulmans, comandats pel mateix emir,[3] també van rebre reforços, i van arribar a dominar a dominar els ravals i dos forts, i aconseguir un copiós botí.
• Ràtzia de 897 (897). Mort de Guifré el Pilós.

  Llop Ibn Muhammad atacà el comtat de Barcelona. Odó I de França, ocupat amb els problemes a l'interior del regne i les invasions normandes, no va poder ajudar als comtes catalans, que van haver d'enfrontar-se sols als musulmans.[4]
  L'11 d'agost de 897 Guifré el Pilós va morir en combat prop del castell d'Aura.[5] provocant l'evaqüació de la població civil de Barcelona[6] i el Vallès[7] que es refugiava als llocs fortificats del nord del Vallès i al Bages, abandonant cases i terres.[3]

• Ràtzia de 898 (898) Llop Ibn Muhammad va llençar un nou atac contra el comtat de Barcelona.
• Ràtzia de 912 (912) Muhàmmad al-Tawil atacà el 912 els territoris del Comtat de Barcelona, derrotant les tropes de Sunyer I, que havia pres posicions a uns congostos[4] a Tàrrega.[
• Ràtzia de 935 (935) Ampuries, Torroella de Montgri
• Ràtzia de 936 (936) quaranta naus, vint d'elles brulots carregats de nafta i enginys bèl·lics marítims, i vint que transportaven mil homes de l'exèrcit regular i dos mil mariners per atacar el regne franc va sortir d'al-Mariyya.[2] atacant els Comtats de Barcelona, Girona i Empúries.
• Ràtzia hongaresa (942) travessà saquejant-los els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalú i Girona,[1] arribaren a les portes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat andalusina de Larida, que quedà assetjada a principis de juliol,
• Ràtzies d'Almansor (982-984-985)
  • 982 - Ràtzia de 982: Llinars del Vallès, Girona i Wutina
  • 985 - Ràtzia de 984: Comtat de Barcelona
  • 985 - Ràtzia de 985: Destrucció de Barcelona
• Ràtzia d'Abd al-Malik (1003) Campanya del califat de Còrdova contra el comtat de Barcelona
• Batalla de Torà (1006)
• Revolta feudal (1020-1030)
• Revolta de Mir Geribert (1041-1059)
• Guerra contra la Taifa de Saraqusa (1058-1062)
• Croada de Barbastre (1063-1064)
• Batalla d'Almenar (1085)
• Expedició contra Turtusha (1092-1093)
• Expedició contra Turtusha (1095)
• Expedició contra Turtusha (1097)
• Conquesta de Balagi (1105)
• Ràtzia de 1107 (1107)

Companyia Catalana d'Orient (1303-1318) Almogavars

• Guerra Civil Catalana. 1462 - 1472
• Guerra dels remences (1462)
• Guerra dels Segadors (1640-1652)
• Batalla de Montjuïc (1641)
• Guerra de la Devolució. (1667-1668). En prevenció d'un atac francès, en 1667 en ocasió de la Guerra de Devolució s'aixecà de nou el Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs, comandat per format per Francesc Granollachs i de Millàs amb vuit companyies, de les que eren capitans els veterans Rafel Masdéu, Joan Carreras i Geroni Capmany, i els novells Joan Vinyet, Josep Ros, Joan Bernat Vives, Francesc Prats i Llorenç Puig. Fou enviat a la ciutat de Girona, i anà al rescat de Puigcerdà, que fou atacada.[1]
• La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, al Bages i al Vallès Oriental.
• El Setge de Barcelona de 1697 fou una acció militar de la Guerra dels Nou Anys
• Guerra de Successió (1701-1714)

• Guerra de les Taronges (1801)
• Guerra del Francès (1808-1814)
• Guerra de la Regència d'Urgell (1820-1823)
• Primera guerra carlina (1833-1840)*
• Guerra dels Malcontents (1827)

• 13 de diciembre de 1842. Bombardeo de Barcelona desde Montjuic, durante 12 horas. 1014 proyectiles. 20-30 muertos. Posteriormente, Fusilados: 100 (Militar: Espartero)
• La Jamancia. (3 meses) 24 de octubre de 1843. Bombardeo de Barcelona desde Montjuic, Ciudadela, Barceloneta y Gracia. 2500 bombas. (Asedio), Algo mas de 300 muertos, Destruido o atacado, un tercio de la ciudad. (Militar; Prim)

• Guerra dels Matiners (1846-1849)
• Guerra d'Àfrica (1859-1860)
• Revolta de les Quintes (1870) - 27 muertos del 4 al 9 de abril. Bombardeo a la Campana de Gracia.
• Tercera guerra carlina (1872-1876)
• Guerra de Cuba (1868-1898)

• 1894 - El 21 de mayo son ejecutados seis anarquistas en los fosos del castillo, en respuesta a los atentados cometidos contra el capitán general Martínez Campos y contra la burguesía en el Teatre del Liceu, que habían tenido lugar un año antes.

• 1897 - El 4 de mayo se producen nuevos fusilamientos de anarquistas. Cinco de ellos son ejecutados después del juicio contra los autores de un atentado durante la procesión de Corpus de 1896. Menudean las denuncias por las torturas efectuadas en el castillo. La mala fama del recinto sigue aumentando y los barceloneses piden reiteradamente que sea cedido a la ciudad.

• Semana Tragica 1909
• Guerra del Rif o d'Àfrica (1921-1925)
• Guerra civil espanyola (1936-1939)
  • 51 Bombardeos aéreos sobre Barcelona
  • 924 víctimas en un solo bombardeo indiscriminado sobre población civil. (18 de marzo de 1938)

Comentaris

• Mancan revoltes (Call jueu)
• Mes

Actualizado: 5/01/14