Segle III d.C.

Decadència romana, Muralla, Llibertat de culte.

La població va ascendir a entre 4.000 i 8.000 habitants durant el segle III.

Sota el mandat en l'imperi, ja decadent, de Claudi II, Barcino inicia la construcció de millors fortificacions entre els anys 270 i 300. La nova muralla es va construir sobre les bases de la primera, i estava formada per un mur doble de dos metres (fins a 8 metres en alguns trams), amb espai al mig farcit de pedra i morter (modernes mostres arqueològiques demostren que també es va utilitzar de farcit escultures, inscripcions i altres elements arquitectònics). El mur constava de 81 torres d'uns 18 metres d'altura, la majoria de base rectangular (deu amb base semicircular, situades a les portalades).

Només a partir de l'any 212, després de l'aprovació de la Constitutio antoniniana de Caracalla, els domiciliats i resta d'homes lliures de les províncies podien exercir drets de ciutadania. Els jueus poden contruir els seus edificis de culte. Llibertat de culte

A Barcino, hi ha constància d'una primitiva comunitat cristiana i bisbe propi entre 260 (primeres incursions francoalamanas al voltant del 270) i principis del segle IV.

Migrado del diseño clásico — contenido original de Eugeni.