Historia
Segle XI
| Anys 901 a 1100 |
Datos
1035. Noticias de la existencia del Castillo del Port (Zona sur de Montjuïc). Pertenece a Mir Geribert y a la red de Castillos fronterizos con el Islam (Condado del Penedés, entre el Llobregat y la frontera).
Parece ser que Luis el Piadoso, doscientos años antes habia hecho conceciones al monasterio de Sant Cugat concediendole propiedades en la frontera. Los nobles, al colonizar territorios no tenian derechos y perdian legalmente, por lo que optaron por la apropiación por la fuerza. Por otro lado la autoridad condal de Barcelona queria mantener la paz con el Islam, pues era beneficioso para los comerciantes. Todo esto y más causas llevaron a la rebelión de los nobles de la frontera, hasta que en un juicio con el Abad Oliva se reconciliaron, cediendo el Castillo del Port a la casa condal de Barcelona. Este Castillo fué heredado por Ramon Berenguer I y II (Cabeza de Estopa). En el siglo XV aparecia el castillo en ruinas. Fuente
- 1027. Pau y treba de Toluges. Presidida por el Abat Oliva. Es el tratado más antiguo de Catalunya que se conoce.
- 1030. Ermita de Nuestra Senyora del Port. A 300 metros del Castillo del Port
- Restos cementerio judio. Siglos XI a XIV
- Datos de la existencia de la ermita de Sant Fruitós (Siglo XI a XIII), según Carreras Candi, situada en una de las carreteras que iban de la ciudad al puerto.
- 1053. Primer dato de la existencia del Castillo del Port en Montjuïc, desde donde se divisaba el puerto y la desembocadura del Llobregat. Propiedad de Mir Geribert, el cual, lo cedió al conde de Barcelona, Ramon Berenguer I. En ruinas en el siglo XV. En el siglo XIX volado con dinamita para hacer un camino.
- 1073. Primera constancia documental de la Torre de vigilancia de Montjuïc.
Guerres contra el Islam, Reconquesta, Revolta feudal, Propietats, Clero
- Ràtzia d'Abd al-Malik (1003) Campanya del califat de Còrdova contra el comtat de Barcelona
- Batalla de Torà (1006)
- Revolta feudal (1020-1030)
- 1027. Pau i Treba de Toluges. Presidida pel Abat Oliva. És el tractat més antic de Catalunya que es coneix.
- Revolta de Mir Geribert (1041-1059)
- Guerra contra la Taifa de Saraqusa (1058-1062)
- Croada de Barbastre (1063-1064)
- 1073. Primera constància documental de la Torre de vigilància de Montjuïc.
- Batalla d'Almenar (1085)
- Expedició contra Turtusha (1092-1093)
- Expedició contra Turtusha (1095)
- Expedició contra Turtusha (1097)
Comtes
- Ramon Borrell (26 de maig de 972 - Barcelona, 25 febrer 1017), Comte de Barcelona, Girona, i Osona. Fill de Borrell II i de Letgarda de Roergue. Associat al poder pel seu pare el 988, va governar en solitari a partir de 992.
- Berenguer Ramon I, comte de Barcelona (1005-1035). Era fill de Ramon Borrell i d'Ermessenda de Carcassona. És sobrenomenat el Corbat (el Corbat, en català).
- Ramon Berenguer I (1023-1076), anomenat el Vell (el Vell en català), fill de Berenguer Ramon I, va ser comte de Barcelona i Girona (1035-1076), d'Osona (1054-1076) i de Carcassona i Rasés (1068-1076). Va ser cridat també «Apoderador d'Espanya» 2 (en llatí Ispanie subiugator, en català apoderador d'Espanya), i «Defensor i mur del poble cristià» (Propugnator et murus christiani populi).
- Ramon Berenguer II (1053 - la Perxa de l'Astor, al Montseny, 1082), anomenat Cap d'Estopa (en català Cap d'Estopes) en al · lusió al seu espessa cabellera de color ros palla, va ser comte de Barcelona, de Girona , d'Osona, de Carcassona i de Rasès entre 1076 i 1082.
Migrado del diseño clásico — contenido original de Eugeni.