Segle IX

• Dissabte 3 d'abril del 801, Lluís el Piadós va entrar a Barcelona
• Bera (Berà, en català), d'origen franc-visigot, va ser el primer comte de Barcelona. Va governar la mateixa des 801-820. Va ser, així mateix, comte de Girona i Besalú (812 / 817-820) i, comte de Rasès i Conflent (790-820).
• Ludovico Pío avança fins a Tortosa. En 804 i en 810 fracassen dues expedicions per a la presa de Tortosa i la contraofensiva islàmica li fa retrocedir fins al Llobregat.
• Ràtzia de 815 (815) Ubayd Allah Abu Marwan atacà el comtat de Barcelona amb la intenció de pendre la capital, doncs anava equipat amb maquinària de setge. El comte Berà va fer fracassar l’atac amb les seves pròpies forces i sense el suport franc.
• Revolta d'Aissó (826)

• Ràtzia de 845 (845) Abd al-Rahman II envià al seu hadjib Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit[1] al territori del Comtat de Barcelona[2], devastant els entorns de la capital.

• Ràtzia de 851 (851) Com a represàlia per la mort de Guillem de Septimània, els musulmans van conquerir Barcelona el 851 o el 852 com a molt tard, i la van saquejar i van delmar la població però se'n van retirar després.

• Ràtzia de 856 (856) Mussa. Els exèrcits del Banu Qassi varen destruir uns quants castells del comtat de Barcelona, entre ells el de Terrassa[3] foren conquerits, saquejant el territori.

• Expedició normanda de 859 (859) Vikings assolen Ampuries

• Ràtzia de 861 (861) Forces musulmanes, després d'un temps de treva, atacaren Barcelona i l'assetjaren. Humfrid va demanar ajut a Carles el Calb, que va enviar una nombrosa host.[2] Els musulmans, comandats pel mateix emir,[3] també van rebre reforços, i van arribar a dominar a dominar els ravals i dos forts, i aconseguir un copiós botí.

• Ràtzia de 897 (897). Mort de Guifré el Pilós.

  Llop Ibn Muhammad atacà el comtat de Barcelona. Odó I de França, ocupat amb els problemes a l'interior del regne i les invasions normandes, no va poder ajudar als comtes catalans, que van haver d'enfrontar-se sols als musulmans.[4]
  L'11 d'agost de 897 Guifré el Pilós va morir en combat prop del castell d'Aura.[5] provocant l'evaqüació de la població civil de Barcelona[6] i el Vallès[7] que es refugiava als llocs fortificats del nord del Vallès i al Bages, abandonant cases i terres.[3]

• Ràtzia de 898 (898) Llop Ibn Muhammad va llençar un nou atac contra el comtat de Barcelona.

Comtes

• Rampó, comte de Barcelona que va governar des del 820 fins al 825.
• Bernat de Septimània va ser fill de Guillem I de Tolosa, i va governar del 826 al 832 com a Comte de Barcelona i per segona vegada del 835 al 844 com Comte de Tolosa i Comte de Barcelona. Va ser el successor del franc Rampó i era el cap visible del partit de la guerra contra els musulmans, i profranco (o sigui oposat als interessos de la noblesa local goda).
• Berenguer de Tolosa, dit el Savi, va ser comte de Barcelona, de Girona, i d'Empúries del 832 al 835. I va ser també comte de Tolosa des de 814 i col
• Bernat de Septimània va ser fill de Guillem I de Tolosa, i va governar del 826 al 832 com a Comte de Barcelona i per segona vegada del 835 al 844 com Comte de Tolosa i Comte de Barcelona. Va ser el successor del franc Rampó i era el cap visible del partit de la guerra contra els musulmans, i profranco (o sigui oposat als interessos de la noblesa local goda).
• Sunifred I va ser comte de Barcelona (844-848), Osona, Besalú, Girona, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Magalona, Nimes, Cerdanya, Urgell i Conflent.
• Guillem de Septimània era fill de Bernat de Septimània i de Dhuoda, va néixer el 29 de novembre de 826 i va usurpar els honors (comtats) del seu pare en Gotia i Septimània el 848 fins a la seva mort, succeïda en 850.
• Alerán va ser comte de Barcelona, Empúries, Rosselló i marquès de Gòtia del 849 al 851 o 852.
  

• Isembard fou comte de Barcelona d'Empúries i Rosselló i marquès de la Septimània, adjunt d'Aleran, del 849 o 850 fins al 852.
• Odalrico va ser comte de Barcelona (852-857), Girona, Rosselló, Empúries i Narbona, marquès de Gòtia, succeint a Aleran i Isembard.
• Humfrid de Gòtia (Humfrid o Humsfrid en el seu original en germànic) va ser un comte dels comtats de Barcelona, ​​Girona, Empúries, Rosselló, Tolosa i Narbona, entre 858 i 864.

• Bernat II o Bernat de Gòtia va ser Comte de Barcelona i marquès de Gòtia i Septimània del 865 al 878.
• Guifré el Pilós (en català Guifré el Pilós, també conegut com Guifré, Vilfredo, Guifré o Guilfredo) (840-897), fill de Sunifred d'Urgell, comte d'Urgell i de la Cerdanya (868/70-897), de Barcelona i Girona (878-897) i d'Osona (886-897) de facto, si bé de iure no ho va ser fins al 878.

• Guifré II Borrell, (874-Barcelona, 911), comte de Barcelona, Girona i Osona. Era fill del comte Guifré I i de Guinidilda d'Empúries. Al 897, a la mort del seu pare, es va fer càrrec conjuntament amb els seus germans Sunifred i Miró dels comtats paterns de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya i Urgell.