Segle XIII

Jaume I, Usatges, Consell de Cent, Consolat de mar, Ampliació muralla, Creixement

• 1228, es van promulgar els Usatges de Barcelona, codi legislatiu que seria la base jurídica per al govern de la ciutat, regit fins aleshores pels vells codis romà i visigot. Els Usatges van passar posteriorment de la ciutat a la resta del territori, establint les bases del dret català. Es conserva un manuscrit en llatí, del segle XII, apareixent en versió catalana al segle XIII.
• 1258 Jaume I va crear una nova estructura de govern municipal, composta per quatre veguers, que estaven assistits per vuit consellers i una assemblea de jurats (ciutadans que representaven els diversos estaments i gremis de la ciutat). Inicialment, aquesta assemblea comptava amb dos-cents jurats, però en 1265 va ser reduïda a cent, donant nom al govern municipal des de llavors: Consell de Cent (Consell de Cent), que va perdurar fins a 1714
• A nivell comercial, en 1258 es va crear el Consolat del Mar (Consolat de Mar), agrupació d'armadors i comerciants que regulava el comerç marítim i la reglamentació portuària. Aquesta associació va crear la seva pròpia legislació mercantil, recollida al segle XIV en el Llibre del Consolat de Mar, el primer codi marítim conegut a nivell mundial, que va establir les bases del comerç marítim a tota la Mediterrània.
• 1260. La prosperitat guanyada amb l'expansió territorial va propiciar els primers assentaments extramurs de la ciutat, un cop allunyat el perill de les incursions musulmanes.
• La creació de nous barris va obligar a ampliar el perímetre emmurallat, construint-se en 1260 una nova muralla des de Sant Pere dels Puel · els fins les Drassanes (Drassanes), cara al mar. El nou tram era de 5.100 metres.

260. La prosperidad ganada con la expansión territorial propició los primeros asentamientos extramuros de la ciudad, una vez alejado el peligro de las incursiones musulmanas. Se crearon diversos núcleos de población (vila nova), generalmente en torno a iglesias y monasterios: así ocurrió alrededor de la iglesia de Santa Maria del Mar, donde se creó un barrio de carácter portuario; igualmente en la iglesia de Sant Cugat, en la zona del Besós, de carácter agrario; el barrio de Sant Pere en torno a Sant Pere de les Puel·les; el barrio del Pi surgió alrededor del iglesia de Santa María del Pino; y el Mercadal, en torno al mercado del Portal Mayor. La creación de estos nuevos barrios obligó a ampliar el perímetro amurallado, construyéndose en 1260 una nueva muralla desde Sant Pere de les Puel·les hasta las Drassanes (Atarazanas), cara al mar. El nuevo tramo era de 5.100 metros, englobando un área de 1,5 km2. El recinto contaba con ocho nuevas puertas, entre las que se encontraban varios enclaves de relevancia en la actualidad, como el Portal del Ángel, la Portaferrissa o la Boquería. El perímetro contaba con ochenta torres.

• Noticias de la capilla de Sant Ferriol. En el año 1288 hasta el Siglo XVII que quedó en ruinas.
• 1211. El rey Pedro II otorga privilegios a los moleros de Montjuïc

Comtes

• Pere II d'Aragó, el Catòlic (Osca, juliol de 11781 - Muret (actual França) 13 setembre 1213), rei d'Aragó, comte de Barcelona (1196-1213) i senyor de Montpeller (1204-1213). Fill d'Alfonso II el Cast d'Aragó i Sança de Castella.
• Jaume I d'Aragó el Conqueridor (Montpeller, 2 febrer 1208 - Alzira, 27 de juliol de 1276) i va ser rei d'Aragó (1213-1276), de València (1239-76) i de Mallorca (1229-1276), comte de Barcelona (1213-1276), senyor de Montpeller (1219-1276) i d'altres feus a Occitània.

Migrado del diseño clásico — contenido original de Eugeni.