Segle X

Incursións o Rátzies musulmanes, Francs, Marca Hispànica, Frontera del Llobregat, Almansor

• Ràtzia de 912 (912) Muhàmmad al-Tawil atacà el 912 els territoris del Comtat de Barcelona, derrotant les tropes de Sunyer I, que havia pres posicions a uns congostos[4] a Tàrrega.[

• Ràtzia de 935 (935) Ampuries, Torroella de Montgri

• Ràtzia de 936 (936) quaranta naus, vint d'elles brulots carregats de nafta i enginys bèl·lics marítims, i vint que transportaven mil homes de l'exèrcit regular i dos mil mariners per atacar el regne franc va sortir d'al-Mariyya.[2] atacant els Comtats de Barcelona, Girona i Empúries.

• Ràtzia hongaresa (942) travessà saquejant-los els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalú i Girona,[1] arribaren a les portes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat andalusina de Larida, que quedà assetjada a principis de juliol,

• Ràtzies d'Almansor (982-984-985)
  • 982 - Ràtzia de 982: Llinars del Vallès, Girona i Wutina
  • 985 - Ràtzia de 984: Comtat de Barcelona
  • 985 - Ràtzia de 985: Destrucció de Barcelona

Comtes de Barcelona

• Guifré II Borrell, (874-Barcelona, 911), comte de Barcelona, Girona i Osona. Era fill del comte Guifré I i de Guinidilda d'Empúries. Al 897, a la mort del seu pare, es va fer càrrec conjuntament amb els seus germans Sunifred i Miró dels comtats paterns de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya i Urgell.
• Suniario I (en català Sunyer I) (890? - 950) comte de Barcelona, Girona, i Osona (911-947). Era fill de Guifré el Pilós i de Guinidilda d'Empúries, i germà petit de Guifré II Borrell, Sunifred d'Urgell i Miró de Cerdanya.
• Borrell II (927-992) va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992), i comte d'Urgell (948-992). Fill d'Suniario I i de Riquilda de Tolosa.
• Ramon Borrell (26 de maig de 972 - Barcelona, 25 febrer 1017), Comte de Barcelona, Girona, i Osona. Fill de Borrell II i de Letgarda de Roergue. Associat al poder pel seu pare el 988, va governar en solitari a partir de 992.

Datos

En el 985 Barcelona, entonces gobernada por el conde Borrell II, es atacada e incendiada por Al-Mansur que la saquea el 6 de julio, tras ocho días de asedio. El conde se refugia entonces en las montañas de Montserrat, en espera de la ayuda del rey franco, pero no aparecen las tropas aliadas, lo que genera un gran malestar. En el año 988, aprovechando la sustitución de la dinastía Carolingia por la dinastía Capeta, no consta que el conde de Barcelona Borrell II prestase el debido juramento de fidelidad al rey franco, pese a que se lo requirió por escrito. Este acto es generalmente interpretado como el punto de partida de la independencia de hecho del condado de Barcelona.11

• Existencia de terrenos judios en Montjuïc. La Terra de Maior, la Habitación de Bona Isaac, las viñas de Vives Boca Doca, l´alou de Benvenisti. (Alou = Alodio. Terreno en propiedad, libre de cargas señoriales)
• Año 986. Existencia de la Ermita de Sant Julià, citada en un documento de la época.
• Los judíos formaban una comunidad importante que se asentaba en el Call, y disponían de un cementerio en Montjuïc. Ellos constituían un núcleo activo que se dedicaba a la medicina, el comercio, la pequeña industria, y potenciaron las relaciones con al-Ándalus. El ámbito marítimo estaba a manos de los cristianos, y se desarrolló comerciando entre varios puertos mediterráneos musulmanes.

Migrado del diseño clásico — contenido original de Eugeni.