Historia
Segle XIV
| Anys 1.301 a 1.400 |
Fam, Peste Negra, Crisi, Generalitat, Jueus, Call
Companyia Catalana d'Orient (1303-1318) Almogavars
Des de mitjan segle XIV Barcelona va viure una crisi demogràfica motivada per l'escassetat d'aliments i una perllongada successió de pestes que van delmar la població. El comerç va decaure a causa de la pirateria i l'obertura de la ruta a Orient per l'Atlàntic, fet que, juntament a l'endeutament de la monarquia i les revoltes camperoles, van generalitzar un ambient de crisi econòmica. El rei Alfons el Magnànim va fixar la cort a Nàpols allunyant-se dels interessos peninsulars i iniciant una política imperialista situada molt per sobre de les seves possibilitats, que va agreujar la crisi.
En 1364 va establir la seva seu a Barcelona la Generalitat-els antecedents estan en 1289 a la Diputació del General de Catalunya-, 14 15 organisme encarregat de recaptar tributs i supervisar el compliment dels acords presos en Corts-el que en la pràctica equivalia al govern executiu del regne-.
Des 1333, primer any de fam a causa d'unes males collites, es van succeir els desastres: en 1348 la pesta negra va assolar la ciutat, reapareixent cíclicament fins a finals del segle XV: 1363, 1371, 1396,
1410, 1429, 1439, 1448, 1466, 1476, 1483, 1494 i 1497. Va morir el 60% de la població de Barcelona i el 50% de tota Europa.
5 agost 1391. S'ataca el barri del Call (Comunitat jueva), s´els acusa de envenenar l´aigua i causar la peste, pel que el cementiri jueu de Montjuïc queda abandonat. El cementiri va ser destruït i les seves làpides emprades en construccions de la ciutat.
1313 - Es construeix la capella de Sant Beltran. Unes hortes situades a la part del futur Poble Sec adoptar el nom del sant.
1357 - S'erigeix una torre de vigilància a la cimera de Montjuïc.
El Lloctinent General de Catalunya o Virrei de Catalunya era el representant del rei a Catalunya. El Decret de Nova Planta de 1716 va substituir la figura del virrei per la del capità general (capità general).
- El Lugarteniente General de Cataluña o Virrey de Cataluña era el representante del rey en Cataluña. El título lo encontramos en el siglo XIV en documento en latín de Pedro el Ceremonioso (1381).1 A mediados de siglo XVI, se introdujo la palabra virrey derivada de la palabra "visrei" ya utilizada al menos en el siglo XV,2 que terminó por sustituir totalmente a lloctinent (lugarteniente), y del catalán pasaría al castellano "visorey".2 En los documentos de la Corona de Aragón del siglo XV (1428), redactados en latín, se empleaba el término "vice rex".3 4.
- El Decreto de Nueva Planta de 1716 sustituyó la figura del virrey por la del capitán general (capità general).
Migrado del diseño clásico — contenido original de Eugeni.