Historia
Segle XIX
| Anys 1.801 a 1.900 |
Guerra del Frances, Bombardeig de Barcelona, Carlistes, Cuba
- Guerra de les Taronges (1801)
- Guerra del Francès (1808-1814)
- Guerra de la Regència d'Urgell (1820-1823)
- Primera guerra carlina (1833-1840)*
- Guerra dels Malcontents (1827)
- 29 febrer 1808. El Castell és cedit a França sense resistència.
- 1821 - S'instal · la un campament sanitari a causa de l'epidèmia de febre groga.
- 1823 - El 27 d'agost són executats dos soldats i penjats dels pals de senyals per haver intentat passar-se a l'exèrcit realista. Són els últims dies del Trienni Liberal.
- 13 desembre 1842. Bombardeig de Barcelona durant 12 hores. 1014 projectils.
- 24 octubre 1843. Bombardeig de Barcelona. 2500 bombes.
- Guerra dels Matiners (1846-1849)
- Guerra d'Àfrica (1859-1860)
- Revolta de les Quintes (1870) - 27 muertos del 4 al 9 de abril. Bombardeo a la Campana de Gracia.
- Tercera guerra carlina (1872-1876)
- Guerra de Cuba (1868-1898)
- 1869 - Les autoritats militars autoritzen la construcció a la zona de les hortes de Sant Beltran, i a tota la falda que dóna al Paral · lel. Neix al barri de Poble Sec
- 1869. Comença l'explotació de pedreres a gran escala
Moltes galeries subterrànies de mines. Usades com forns o sembra de xampinyons. - 1883 - S'inaugura el cementiri de Montjuïc. El primer a ser enterrat a ell va ser el mataroní Josep Fontrodona, el 19 de març.
- 1894 - El 21 de maig són executats 06:00 anarquistes als fossats del castell, en resposta als atemptats comesos contra el capità general Martínez Campos i contra la burgesia al Teatre del Liceu, que havien tingut lloc un any abans.
- 1897 - El 4 de maig es produeixen nous afusellaments d'anarquistes. Cinc d'ells són executats després del judici contra els autors d'un atemptat durant la processó de Corpus de 1896. Sovintegen les denúncies per les tortures efectuades al castell. La mala fama del recinte segueix augmentant i els barcelonins demanen reiteradament que sigui cedit a la ciutat.
- El dia 20 d'abril de 1897 la reina Maria Cristina d'Hamburg-Lorena signava el decret pel qual la ciutat de Barcelona s'annexionava el poble de Sants, i altres pobles disseminats en l'ampli pla comprès entre els rius del Llobregat al sud i el petons al nord.
Migrado del diseño clásico — contenido original de Eugeni.